-
El Rei Lluís XVI convoca Els Estats Generals
El rei Lluís XVI convoca Estats Generals a Versalles, a causa de la forta crisi econòmica que pateix França. Pel fet de les inundacions de 1777 i la sequera de 1778. Es van escriure més de 60.000 quaderns de greuges. El conjunt que celebra aquestes reunions està segmentat en tres grups: la noblesa amb 270 representants, el clergat amb 291 representats i el tercer estat amb 578 representants. I només hi havia un vot per cada grup. -
Period: to
L'Assemblea
-
El jurament del Joc de Pilota
Aquest aconteixement va succeir a causa de la indignació del tercer estat. Ja que en Els Quaderns de Greuges van sol·licitar el vot per persona i la duplicació de la representació. Com que el rei no ho va concedir, van decidir crear la assamblea nacional. Aquest acte de desobediencia va ser realitzat pel mateix tercer estat, i un petit nombre de clergues i nobles que se solidaritzaven en la causa. Es va celebrar al Joc de Pilota de París. -
El poble francès pren La Bastilla
Lluís XVI destitueix al ministre d'Economia, Necker, acusant-lo de ser el principal causant de la crisi. El poble s'indigna davant d'aquest fet i decideixen assaltar La Bastilla, presó de París. L'exèrcit que la protegia, finalment es va rendir. -
La Gran Por
La Gran Por va ser una revolta de camperols, causada pel seu propi temor cap a la noblesa, i del rumor de que serien assesinats pels seus senyors feudals. Això va provocar l'assassinat de molts nobles i l'assalt i crema de molts castells i palaus. -
La declaració dels drets de l'home i del ciutadà
La Assemblea Nacional, crea la Assemblea Constituent, i redacten una sèrie de decrets que defensen primordialment la igualtat, la llibertat i la fraternitat de tots els habitant de França. -
Fugida de Varennes
Lluís XVI i la seva família, al veure la situació política del seu país, van decidir marxar a l'exili i demanar ajuda a altres regnes. Però els van capturar. -
El trasllat del Rei a Les Tulleries
El Tercer Estat va decidir d'arrestar al rei al Palau de les Tulleries, per així poder tenir-lo controlat dins de la ciutat de París. -
Assalt a les Tulleries de Paris
La situació política, social i econòmica es troba en un estat decadent. I moltes monarquies europees amenacen França. Això comporta un sentiment antimonàrquic tenint en compte l'intent de fuga del rei, i a conseqüència el poble assalta el Palau de les Tulleries de París. -
Period: to
La convenció
-
Declaració de la República Francesa
El 21 de Setembre de 1792 es declara la República Francesa i la política es democratitza, organitzant-se en partits polítics.
Els més destacats són els partits progressistes: els girondins i els jacobins. -
Guillotinen a Lluís XVI
A conseqüència del fort sentiment antimonàrquic de la població francesa, el rei acaba guillotinat juntament amb la seva dona, Maria Antonieta. -
Revolta de "La Vendée"
Davant de l'execució del rei LLuís XVI, la regió francesa de La Vendée es revoluciona en contra del nou gover progressista. Finalment, les forces armades populars de la regió van ser reprimides. -
Robespierre arresta a 29 diputats girondins
Robespierre juntament amb els Sans-culottes, decideixen encerclar la Convenció i arresten a 29 diputats girondins. -
Aprobació de la Constitució Jacobina
S'aproba una constitució revolucionaria i molt radical però mai entrarà en vigor a causa de les guerres externes. -
Instauració jacobina del terror
El govern jacobí realitza una sèrie de detencions i condemna arbitrariament a més de 40.000 persones, considerades enemigues de la nació. -
Es decreta "El Gran Terror"
El gran terror comença quan Robespierre condemna a guillotina a partidaris jacobins. Com el seus companys Danton i Derbert per opinar i proposar alguns canvis en el govern. -
Guillotinen a Robespierre
Es crea una agrupació d'enemics de Robespierre, anomenats "La Persecució d'Amics del Poble", i decideixen arrestar-lo i finalment guillotinar-lo. -
Instauració de la Nova Convenció
La burgesia moderada encapçalarà el govern, defensen la revolució però sense radicalismes. Pretenen encarrilar la revolució en forma de república conservadora de forma censatària. Amb la intenció de frenar als monàrquics i als jacobins. -
Period: to
La República Conservadora, Directori
-
Creació de "La Constitució de l'Any III"
Es crea una nova constitució, anomenada “Constitució de l’any III” (1795). Constitució que defensa el govern dels millors. “burgesia propietària”. És més conservadora que la del 1791. -
Dissolució de la Nova Convenció
A causa de la creació de la Constitució de l'Any III, es dissol la Nova Convenció i s'implanta un nou sistema de govern anomenat "Directori". -
Cop d'Estat Napoleònic
El Directori era encapçalat per tres consuls: Sieyès, Napoleó i Ducos. Però Napoleó s'anava apoderant poc a poc del poder fins que el 18 de Brumari, Napoleó i el seu germà Lucien van fer un cop d'estat.
