-
Period: to
Monarquia Constitucional
Els representants del Tercer Estat i alguns representants del Clergat i la Noblesa es van separar dels Estats Generals, així creant l'Assemblea Nacional. Aquesta convertir França en una Monarquia Constitucional, així abolint el Sistema Feudal i establint la Declaració dels drets de l'Home i del Ciutadà.
Als seus inicis, es va produïr una revolta al camp i a París, la qual inclou la Presa de la Bastilla. -
Convocatòria dels Estats Generals
El rei va convocar els representants del Clergat, la noblesa i el Tercer Estat (els burgesos eren molts més que els altres) a Versalles.
El Tercer Estat va desconsiderar el vot per estaments i va exigir el vot individual, ja que volien més representació política. El rei ho va negar, i això va causar que el Tercer Estat es proclamés en Assemblea Nacional i més tard en Constituent. -
Jurament del Joc de la Pilota
Va ser un compromís d'unió que va tenir lloc al trinquet de Versalles. En ell, els 577 diputats del Tercer Estat (seguint la proposta de Mounier, diputat pel Delfinat) juraven restar units fins aconseguir l'establiment i la consolidació de la Constitcuió, fent front a les presions del rei de França Lluís XVI. -
Presa de la Bastilla
El poble de París va assaltar i prendre la fortalesa de la Bastilla, on hi havia empresonats els ciutadans en contra de l'absolutisme, com ara il·lustres o aristòcrates.
Així doncs, aquesta insurrecció per part del poble, és la raó per la qual la diada de França es celebra el 14 de julilol. -
Declaració dels drets de l'Home i del Ciutadà
Aquest text recollia la influència de la declaració d'independència dels EUA i del pensament dels filòsofs del segle XVIII.
Es va proclamar la igualtat de tots els homes i els seus drets naturals: la llibertat, la propietat, la seguretat, i la resistència a l'opressió.
També la sobirania nacional, així afirmant que la llei havia de ser l'expressió del poble, la llibertat d'expressió i d'impremta religiosa.
Per tant, tenien igualtat davant la llei i dret a una defensa justa. -
Fugida de Lluís XVI
El rei Lluís XVI i la família reial van intentar fugir disfressats d'aristòcrates russos. Volien arribar a Montmédy, un poble monàrquic fortificat des del qual el rei pretenia engegar una contrarevolució, però en arribar a Varennes, van ser reconeguts, arrestats i obligats a tornar cap a París, on els van empresonar a les Tulleries.
El rei va encoratjar els girondins a crear una guerra contra Àustria, ja que volia que una base militar francesa obligués la restauració de la seva autoritat reial. -
Constitució de 1791
Contenia la reforma de l'Estat francès, deixant França com una monarquia constitucioanal. Lluís XVI la va acceptar. Aquesta dicta que la sobirania resideix en la nació, i ja no en el rei, proclama la llibertat de pensament i religiosa, suprimeix la noblesa i les distincions hereditàries, els ordres de cavalleria, les corporacions i els gremis i estableix el lliure accés als oficis (abans exclusius per a la noblesa).
També instaura la divisió dels poders executius, legislatius i jurídics. -
Declaració dels drets de la Dona i de la Ciutadana
La Declaració dels drets de la Dona i de la Ciutadana, és un text jurídic que dicta la plena assimilació legal, política i social de les dones.
Va ser redactat per Olympe de Gouges, basat en el model de l'home, per tal de ser presentat i adoptat davant l'Assemblea Nacional.
Van aconseguir el dret a vot, l'accés a les institucions públiques, llibertat professional, drets de propietat, i va deixar en evidència com la revolució oblidava les dones en el seu projecte de llibertat i igualtat. -
Period: to
La Convenció Republicana
A causa que els problemes econòmics i socials, juntament amb l'oposició de la noblesa i el rei, es va crear una nova onada revolucionaria que va acabar per instaurar una República, amb la Convenció com a Assemblea.
- El rei Lluís XVI va ser jutjat, condemnat i executat.
- Al primer període van governar els els girondins (Convenció Girondina). Després van accedir al poder els jacobins, un grup radical que va instaurar una dictadura de caire popular, presidida per Robespierre. -
Assalt al palau de les Tulleries
Poc després de la Massacre del Camp de Mart, la qual havia succeït després que l'Assemblea Nacional acordés que el rei podia tornar al poder si acceptava la constitució, els revolucionaris van provocar una revolta amb motiu de la traïció del rei i la invasió militar, així assaltant el palau de les Tulleries, on restava Lluís XVI. El van empresonar a l'Assemblea Legislativa mentre es convocaven eleccions per a la formació d'un nou règim.
Aquest dia va ser l'inici del període de Terror a França. -
Convenció Girondina
També dita Convenció Nacional, va ser el govern de França des del 20 de setembre de 1792 fins al 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795).
Després de l'assalt al Palau de les Tulleries i que les classes populars exigisin l'abolició de la monarquía, l'Assemblea Legislativa va suspendre Lluís XVI en les seves funcions i va convocar unes eleccions per elaborar una nova constitució.
La Convenció Girondina va ser la primera assemblea francesa triada mitjançant sufragi universal masculí. -
Calendari Republicà Francès
Va ser un calendari utilitzat durant la Revolució Francesa que va ser establert per un decret de la Convenció Nacional amb el qual se suspenia "l'era vulgar" i començava "l'Era Republicana, o dels francesos". Així doncs, els anys començaven a comptar des de llavors, 22 de setembre de 1792.
El calendari s'adaptava al sistema decimal, i es van eliminar totes les referències de caràcter religiós.
Aquest va ser vàlid des del 24 d'octubre de 1793 fins al 1 de gener de 1806. -
Convenció Jacobina
Originaris del Club Bretó, format a Versalles, aquest club polític republicà, que comptava amb un total de cinc-cents mil membres, va ser el més radical, gran i poderós a França durant la Revolució.
Després de la mort de Mirabeau, van esdevenir promotors del Règim del Terror, després d'haver aprovat tàcticament les massacres de setembre, on van morir la meitat de la població reclusa de París. -
Execució de Lluís XVI
Finalment, la Convenció va condemnar a mort a Lluís XVI, al qual van executar mitjançant una guillotina a la Plaça de la Revolució, París.
El van enterrar al cementiri de l'església de la Magdalena, ja que la Convenció va negar l'enterrament del cos al costat del seu pare a Sens. Actualment, el lloc on van ser enterrats el rei i Maria Antonieta abans no els traslladessin, és anomenat Avinguda Lluís XVI.
Anys més tard, les restes dels dos cosso van ser traslladats a la Basílica de Saint Denis. -
Constitució de 1793
Va ser creada pels jacobins, basada en la democràcia social, i delimitava totalment el poder executiu de la república Francesa. Va ser aprovada, però mai va arribar a entrar en vigor.
El poder hauria recaigut en un Consell Executiu de 24 membres delimitat per la Convenció (parlament) unicameral i escollida per sufragi universal masculí. L’Assemblea seria la que realment centralitzaria la majoria del poder. Per tant, aquesta acta desdibuixava, en certa mesura, la separació de poders. -
Period: to
El Directori
La República es mantenia, però una nova Constitució (la tercera) va consolidar una reacció moderada contra el final de la darrera etapa, i va tornar el poder de la burgesia. Es va haver de mantenir enfront de les tendències monàrquiques i l'esquerra jacobina, ja que tenien por a un nou triomf d'aquests. A causa d'això, hi va haver un cop d'Estat (1799), el qual va portar Napoleó al poder, així posant fi al poder revolucionari. -
Constitució de 1795
Aquesta constitució dona pas al règim del Directori. Va establir una república liberal, amb una franquícia basada en el pagament d'impostos i una legislatura bicameral. Així i tot, el govern central mantenia un gran poder, incloent els poders d'emergència per frenar la llibertat de premsa i la llibertat d'associació.
Després de suprimir el govern revolucionari i negar-se a implementar la Constitució de 1793, els termidorians van elaborar aquesta constitució, favorable a l'exèrcit. -
Cop d'Estat de Napoleó
Marca la fi de l'etapa del directori i de la Revolució Francesa, i l'inici del Consolat Francés. Havien previst que els membres del Consell dels Cinc-cents (la cambra baixa legislativa francesa del directori) dimitissin, però l'acció es va retardar a causa que la decisió no era unànime: hi havia dos jacobins que es negaven a dimitir. Finalment, Lucien, germà de Napoleó, va ordenar la detenció de tots aquells que s'hi oposaven, i Napoleó va forçar el nomenament de tres cònsols provisionals.