-
França, en aquells moments patia una greu CRISI DE SUBSISTÈNCIA (inundacions al 1787, sequeres al 1788, males collites... havien fet pujar el preu del blat i, per tant, també el del pa). Va augmentar l'atur, la delinqüència i la misèria.
-
-
Els Estats Generals es van reunir a Versalles. Els representants del Tercer Estat van demanar que es pogués votar per cap i no per estament i també que es dupliqués el nombre de representants del Tercer Estat. Van sol·licitar que es deliberés en comú i no per separat, com s'havia fet tradicionalment.
-
El poble de París va donar suport als representants del Tercer Estat, i van atacar a la Bastilla, on eren tancats els presos polítics.
-
L'Assemblea va decretar l'abolició del sistema feudal, suprimint els privilegis i les prestacions senyorials, es va declarar la igualtat a l'hora de pagar impostos.
-
L'Assemblea va elaborar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (influïda per la Declaració de Filadèlfia), ampliant els drets naturals (llibertat, felicitat, igualtat).
-
L'Assemblea va decretar la Constitució Civil del Clergat: els religiosos passaven a dependre de l'Estat i no de Roma, per això havien de jurar fidelitat a la Constitució.
-
L'Assemblea Nacional va elaborar una Constitució de 1791. S'establia la sobirania nacional, la separació de poders i el sufragi censatari (només els homes amb una determinada renda podien votar).
-
El rei va intentar fugir per posar-se en contacte amb els nobles que s'havien exiliat i formar un exèrcit amb ajut de tropes estrangeres per frenar la Revolució. Va ser detingut a Varennes i obligat a tornar a París.
-
França era una Monarquia absoluta i es va establir una Constitució.
-
-
L'Assemblea va declarar la guerra a Àustria. L'himne patriòtic francès, La Marsellesa, va ser composat aleshores. Els primers triomfs van ser per les tropes austríaques.
-
Davant l'amenaça prussiana, les masses populars van assaltar el Palau de les Tulleries, del qual va fugir la família reial. Els assaltants eres els revolucionaris més radicals, els sans-culottes, les classes populars de la ciutat. La revolució es va radicalitzar.
-
L'Assemblea va abolir la monarquia i va elegir una nova Assemblea, anomenada Convenció. La Convenció va proclamar la República. Van destacar tres grups polítics:
1. Els girondins (Brissot), revolucionaris moderats.
2. Els jacobins o muntanyesos (Robespierre, Marat i Danton), partidaris d'una República Democràtica i de l'aliança amb els sans-culottes.
3. La plana, homes fidels a l'esperit de 1789. -
Lluís XVI i Maria Antonieta van ser executats, provocant la reacció de les cases reials europees.
-
Es van adoptar mesures repressives contra els enemics de la Revolució (per exemple, amb la revolta monàrquica i catòlica de la religió de la Vendée, Es va crear un Comité de Salvació Pública, per salvaguardar la Revolució. Els jacobins més radicals s'apoderen, donant pas a la Convenció muntanyesa, dirigida per Robespierre.
-
Marat, ídol dels sans-culottes va portar el triomf a la Convenció.
-
Els revolucionaris radicals (jacobins) prenen el poder i el govern passa a mans del Comité de Salvació Pública, dominat per Robespierre, va imposar la política del Terror.
-
-
Robespierre i els seus seguidors van ser guillotinats.
-
Promulguen una nova Constitució molt més conservadora que la de 1791: establia dues cambres: Consell dels Cinc-cents i Consell dels Ancians; el sufragi restringit; el poder executiu requeia un directori de 5 membres.
-
El 18 de Brumari va protagonitzar un colp d'estat i va anomenar tres cònsols provisionals: Sieyès, Ducos i Napoleó. D'aquesta manera començava l'etapa del Consolat i acabava la Revolució.
