-
BATALLA SARATOGA
Amb la victòria dels rebels a Saratoga, els francesos (i els espanyols) s'alien amb ells per debilitar Regne Unit, enemiga de França. La crisis econòmica que França estava patint va augmentar degut a l'endeutament militar que va sopesar l'ajuda als rebels amèricans. -
INDEPENDÈNCIA EEUU
L'independència dels Estats Units, o les 13 colònies, va ser un exemple a seguir a Europa degut a la seva revolució liberal inspirada per l'Il·lustració. A més, la seva constitució i la declaració dels drets humans i del cuitadà va ser una inspiració per totes les civilitzacions europees. -
Period: to
CAUSES
-
SEQUERA
-
INDUNDACIONS
Degut a les males condicions climàtiques dels últims dos anys, van haver males collites. Això provocà la pujada del preu del pa i amb això l'empobriment de les classes populars a causa de la compra d'aliments de primera necesitat. La crisi ja existent i el descontent social van engruejar -
PAMFLET SIEYÈS
Va ser un pamflet fet per un abat anomenat Sieyès que va determinar la tensió entre els privilegiats i no privilegiats. En el dela que el tercer estat és la majoria del país i no té vot, i tenen dret a fer política perquè són la majoria. -
ESTATS GENERALS A VERSALLES
Lluis XVI va presidir la sessió. Els Estats Generals van ser convocats per ultima vegada fa 170 anys. Cada estament (clergat, noblesa, poble) de l’estat prenien decisions en forma de votació; cada estament tenia un vot, sense importar la seva quantitat. El tercer estat, reivindicava el fet de que el vot sigues individual, i no pas per estament, i a més, la duplicació de la representació del tercer estat, en els Quaderns de Greuges. Les des van ser rebutjades per majoria (noblesa + clero). -
SALA DE JOC DE PILOTA DE PARÍS
El 10 de juny de 1789, el tercer estat i Sieyès demanen als altrees estats que les reunions siguessin conjuntes. Aquesta proposta va ser denegada.El tercer estat s’autoproclama assemblea nacional.
El rei, anul·la totes les decisions de l’assemblea nacional i tanca la sala on es reunia el tercer estat.Finalment, es reuneixen a la Sala de Joc de Pilota de París. 10 dies després fan un jurament en el que juren no dissoldre’s fins que no hagin donat una constitució, imitant a la dels Estats Units. -
Period: to
L'ASSEMBLEA NACIONAL (CONSTITUENT)
-
ASSALTAMENT BASTILLA
El 14 de juliol de 1789, el poble decideix assaltar la Bastilla, presó on es torturava gent que el rei decidia, per poder alliberar a tothom. Després de 8 hores de combat entre la presó i el poble, la Bastilla es rendeix. Pretenen que no es torni a l’Antic Règim; el rei acaba cedint i reconeix la sobirania nacional (primer cop que passa a la història) i es crea un exèrcit per a l’Assemblea Nacional, encara que el rei segueix tenint un exèrcit. Aquell estiu, s’inicia la Gran Por. -
LA GRAN POR
Els pagesos van deixar de pagar els impostos senyorials. Els pagesos van començar a dir que els senyors feudals es venjarien dels pagesos que no paguessin els impostos (enviant bandolers i matant-los). La tensió i la por es va expandir entre els pagesos i van acabar assaltant castells i cases i cremen les escriptures que els sotmetien a pagar els impostos senyorials. -
ASSAMBLEA CONSTITUENT
Aproven:
- DECRET D’ABOLICIÓ DEL SISTEMA FEUDAL
- DECLARACIÓ DELS DRETS DE L’HOME I DEL CIUTADÀ
- DECRETS RELIGIOSOS: CONSTITUCIÓ CIVIL DEL CLERGAT
- NOVA ORGANITZACIÓ TERRITORIAL -
CONSTITUCIÓ DEL 1791
És la primera constitució francesa. Els poders de l'Estat es divideixen en:
EXECUTIU: rei
JURÍDIC: jutges escollits independents
LEGISLATIU: assemblea (escollida pel poble però més la burgesia) (el rei té dret a veto (negar una decisió)) -
Period: to
ASSAMBLEA LEGISLATIVA
-
DETENCIÓ FAMILIA REIAL
Lluis XVI, fuig del país amb la intenció de reunir-se amb els nobles exiliats a una monarquia absolutista i tornar a París amb un exèrcit per acabar amb la revolució. El detecten intentant fugir del país i el empresonen a París i això fa créixer el sentiment antimonàrquic. -
Period: to
LA CONVENCIÓ
-
Period: to
LA CONVENCIÓ GIRONDINA
-
DECLARACIÓ GUERRA A ÀUSTRIA
El 20 d’abril de 1792, França (l’assemblea legislativa) declara la guerra a Àustria. Aquesta declaració de guerra crea sentiments patriòtics. França perd la guerra i Prússia aprofita per envair el país; la revolució està en perill perquè Prússia és una monarquia absolutista. -
ASSALTAMENT PALAU TULLERIES
Els sans-culottes assalta el Palau de les Tulleries al 10 d’agost del 1792, residència reial, perquè s’adonen que els problemes no són causats pel tipus de govern sinó pel rei, i la família reial fuig. Es radicalitza la revolució després de l’assalt. -
DECLARACIÓ PRIMERA REPUBLICA FRANCESA
La guerra amb Prússia i Àustria va millorant i el 20 de setembre de 1792, França derrota Prússia i aquell mateix dia la convenció comença a treballar. El 21 de setiembre del 1792 es proclama la primera republica de França. -
MORT LLUIS XVI
Lluis XVI és guillotinat el 21 de gener de 1793 a París. -
COP ESTAT ROBESPIERRE
Robespierre (jacobí), el 2 de juny de 1793, davant la situació francesa, va encapçalar les masses populars enfadades (sans-culottes) i va detenir 29 diputats girondins. Això va ser un cop d’Estat i això acaba amb la convenció dels girondins i comença la convenció jacobina. -
CONSTITUCIÓ DEL 1793
El primer que farà Robespierre serà una constitució nova i totalment revolucionaria i radical. La constitució de Robespierre
- Amplia els drets socials i li dona un sentit de justícia social.
- Sobirania popular
- Dret de la insurrecció (el poble té dret a revelar-se contra el poder en cas d’injustícia)
Aquesta constitució MAI va entrar en rigor per les guerres continues. -
L'ÈPOCA DEL TERROR
S’ordenen detencions i execucions en massa la majoria arbitràries; entre els 40.000 condemnats a mort. Creen la Llei del Màxim General. Decreten l’abolició del sistema feudal i prohibeixen l'Església. Crea un nou calendari (1793-1806), mai fet abans. Davant d’aquestes mesures de canvis, rebeix critiques i atacs i Robespierre els condemna a mort; tant a girondins com a jacobins; Danton (jacobí) per demanar la fi i Hébert (jacobí) per dir que sigui més dur. -
Period: to
LA REPUBLICA CONSERVADORA
-
Period: to
DESAPARICIÓ SANS-CULOTTES
-
EL GRAN TERROR
Decreta al juny del 1794 una nova de mesura política, la persecució d’enemics del poble. Això fa que tots els enemics de Robespierre s’uneixin, els girondins. -
ARREST ROBESPIERRE
El 9 de Termidor de l’any 2 (27 de juliol del 1794), arresten a Robespierre i als seus col·laboradors i els guillotinen sense judici i s’acaba l’etapa més radical. -
EXECUCIÓ ROBESPIERRE
-
CONSTITUCIÓ DE L'ANY III (1795)
Defensa l’aristocràcia, burgesia propietària, i serà molt poc revolucionaria. Planteja noves cambres, el consell del cinc-cents i el consell dels ancians; aquesta forma de govern, bicameral, és més conservadora i menys democràtica. El sufragi era censatari, només els homes amb un cert poder podien votar. El poder executiu era dirigit per un directori de cinc membres. El model territorial, de la república és descentralitzat (les diferents regions del país tenen certa llibertat d’actuació). -
Period: to
EL DIRECTORI
-
COP ESTAT NAPOLEÓ
Hi han moltes revoltes de les masses populars més pobres i amenaces reialistes.
Al 1799, Sieyès és el director del Directori i comença a preparar un cop d’estat ajudat per Napoleó Bonaparte, qui va començar a tenir fama per les seves expedicions a Egipte. Napoleó i el seu exèrcit decideix dissoldre el directori el 18 de Brumari, i es posa al capdavant del país francès. Napoleó promet que tornarà la calma i l’ordre i força el nomenament 3 cònsols provisionals: Sieyès, Napoleó i Ducos. -
CONCORDAT AMB LA SANTA SEU
Amb els estats pontificis (estats de l’Església) signa un concordat al 1801. D’aquesta manera els estats pontificis reconeixen la República Francesa i viceversa. Pius VII (papa de Roma del moment), Napoleó accepta mantenir el clergat i l’Església i reconeix que el catolicisme és la a religió majoritària de França (les demés s’accepten però el catolicisme és més important). -
ANOMENACIÓ CÒNSUL ÚNIC I VITALICI
Al 1802, Napoleó és anomenat com a cònsol únic i vitalici -
Period: to
IMPERI NAPOLEÒNIC
-
CODI CIVIL NAPOLEÒNIC
-
AUTOPROCLAMACIÓ EMPERADOR DE NAPOLEÓ
Al 1804, s’autoproclama emperador. Demana a Pius VII a París, el va fer veure la coronació i es va autoproclamar emperador (sempre ho feia el Papa) i d’aquesta forma Napoleó li demostra qui té poder ara a Europa, ell. -
CONSTITUCIÓ DE L'ANY XII (1804)
Napoleó és emperador i aquesta constitució li dona molt poder -
CREACIÓ COALICIÓ ANTIFRANCESA
El Regne Unit i Rússia creen al 1805 la coalició anti-francesa, i un temps després Àustria s’uneix i la guerra comença. Hi ha dos batalles molt importants, la de Austerlitz, on França és victoriosa als tres països i és al terra, i Trafagar, França perd i va ser per mar (Espanya perd la seva flota i queda demostrat que Espanya ja no domina el mar, ara és el Regne Unit). -
BLOQUEIG CONTINENTAL
Napoleó vol impedir que Regne Unit sigui un potència “mundial” i fa el bloqueig continental al 1806. Impedeix que cap país comercií amb Regne Unit. -
BATALLA FRIEDLAND
Rússia perd amb França també amb la batalla de Friedland (1807) i el tsar Alexander I, firma la pau amb França i es converteix en aliat. -
INICI GUERRA DEL FRANCÈS
A Espanya, envaïda al 1808, es rebel·la i neix els guerrilleros, i el problema s’agreuja amb França. -
1812 CAIGUDA IMPERI NAPOLEÒNIC
Rússia i França perden l’aliança i decideix envair Rússia. Estaven a les portes de Moscou i arriba l’hivern i va ser una massacre i mor gran part de l’exèrcit. França tenia guerres a les dues puntes d’Europa i sense exèrcit. -
NAPOLEÓ DESTERRAT ILLA D'ELBA
El març del 1814, Napoleó va ser deposat; el 6 d’abril va abdicar per retirar-se a l’illa d’Elba i Lluís XVIII va ocupar el tron de França. Però Napoleó es va escapar d’Elba i va tornar a França. -
Period: to
IMPERI DELS CENT DIES
Napoleó es va escapar d’Elba i va tornar a França. Del març al juny del 1815 va restaurar l’imperi, anomenat posteriorment “dels cent dies”. -
BATALLA WATERLOO
L'imperi dels cent dies va acabar amb la derrota francesa a Waterloo davant d’un exèrcit de coalició. -
DESTERRAMENT A SANTA HELENA
Napoleó va ser, un altre cop, desterrat, però aquesta vegada a Santa Helena, on finalment mor.
