-
La Guerra d'independència de Grècia, també coneguda com a Revolució Grega, va ocórrer entre el 1821 i el 1832. Els grecs van rebre l'ajuda de diverses nacions europees, i els otomans van ser assistits per Tunísia i Egipte. Grècia va aconseguir-ne la independència i aquest dia (25 de març) se celebra com a festa nacional.
-
La història de Roma és el període de l'edat antiga a què es desenvolupa la civilització romana. Comprèn des d'un confús origen en l'any 753 a.C fins a la caiguda de l'Imperi Romà a 395, quan l'emperador Teodosi, va dividir el territori en dos imperis diferents.
-
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi romà d'Occident l'any 476.
-
Luci Tarquini, dit també el Superb, va ser el setè i darrer rei de Romà. Fill de Tarquini Prisc (el cinquè rei de Roma), es va preparar per assassinar Servi Tul·li (sisè rei de Roma) i la filla d’aquest, va ser la seva amant anomenada Túl·lia Minor i així va poder aconseguir el poder. Un cop rei, el seu govern es va caracteritzar per ser una monarquia dolenta (que li era igual tot).
-
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot la qual cosa dóna al govern el fonament de legitimitat i sobirania. En aquest sentit les monarquies constitucionals, encara que amb sistemes electorals democràtics no són repúbliques, atès que el màxim sobirà executiu, amb poders limitats o merament cerimonials, no hi és elegit democràticament pel poble.
-
Les primeres conquestes de Roma van ser contra les diverses tribus i les colònies gregues d'Itàlia, que va portar al control de la totalitat de la península italiana i convertint a Roma en un dels mes grans potències de la Mediterrània. Roma va lluitar contra Cartago en 3 guerres llargues i inenses i va derrotar als cartaginesos en cada un, el que va portar a Roma heredità de Cartago el seu gran imperi comerciant de la Mediterrània occidental.
-
El saqueig de Roma del 410 va ser un atac realitzat a aquesta ciutat per Alaric I, rei dels visigots. En aquells temps Roma ja no era la capital de l'Imperi occidental, sinó que havia estat desplaçada a Mediolanum el 286 i més tard a Ravenna el 402. Els darrers enemics havien estat els gals comandats per Brennus l'any 387 a.C. Aquest nou setge, encapçalat pel visigot Alaric I va començar l'any 408 i es va perllongar en dues etapes més fins a l'agost del 410.
-
diversos pobles es van unir per fer front a l'expansio de Roma
-
Les Guerres Púniques van ser una sèrie de guerres que es van enfrontar. Les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, els romans donaven als cartaginesos (púnics), poble d'origen fenici. Per la seva banda, els cartaginesos van anomenar a aquests conflictes "guerres romanes", conflictes que es donaren per mor per ajuntar Roma de la Magna Grècia. De tal manera van sorgir conflictes summament greus entre dues potències.
-
La ciutadania romana implicava gaudir d'una sèrie de drets entre els quals destaquen el de vot a les assemblees i el d'exercir càrrecs públics. Inicialment només els habitants de la ciutat de Roma, estenent-se més tard als pobles de la península Itàlica, i posteriorment es generalitzà quan Caracal·la, l'any 212, l'atorgà a tots els habitants lliures de l'imperi Romà
-
La batalla de Zama es va fer el 19 d'octubre de l'any 202 a.C i va ser la batalla decisiva de la segona guerra Púnica. Un exèrcit romà va derrotar un exèrcit cartaginès. Després d'aquesta derrota, van patir no gaire lluny de la mateixa ciutat de Cartago, el senat cartaginès es va veure obligat a acceptar la pau. Amb aquest fet va acabar la segona guerra Púnica.
-
La Batalla de Cartago va ser el principal enfrontament de la tercera guerra Púnica entre la ciutat púnica de Cartago a Àfrica i la República Romana. Fou una operació d'assetgament que va començar en algun moment entre 149 a.C i 148 a.C, i va finalitzar a la primavera de 146 a.C amb robacions, violacions i completa destrucció de la ciutat de Cartago.
-
L'assassinat de Juli Cèsar va ser el resultat d'una conspiració de 40 senadors romans que es van donar a ells mateixos el nom de liberatores (alliberadors). Liderats per Gai Cassi Longí (Cassius) i Marc Juni Brut (Brutus), van matar Juli Cèsar al Teatre de Pompeu el 15 de març de l'any 44 a.C.. El buit de poder posterior a l'assassinat va portar a la tercera guerra civil romana, en què els liberatores van ser derrotats.
-
van obtenir el consolat pompeu i cras, dos generals que s'havien fet molt famosos
-
Cayo Juli César Octaviano, també anomenat August o Cèsar August; Roma, 63 a.C. Nàpols, 14 d. C. Primer emperador romà. Procedia d'una família rica. Per part de mare era nebot-nét de Juli Cèsar, el qual li va adoptar en el 45 a. C. i va designar el seu hereu.
-
Titus Livi va ser un historiador romà nascut a Patavium (Pàdua)., al nord d'Itàlia, cap a l'any 59 a.C i va morir el 17 d. C. Es va dedicar sempre a les lletres: a la retòrica i la filosofia, però sobretot a la historiografia.
-
Espàrtac era un gladiador traci sotmès a esclavatge que havia servit a les tropes auxiliars romanes.
-
La segona batalla naval d'Àccium o Àctium es va produir el 2 de setembre de l'any 31 aC, entre les flotes de Gai Juli Cèsar Octavià, futur August, la batalla va acabar amb la victòria absoluta d'August i la fugida d'Antoni i Cleopatra.
-
La pax romana (pau romana) és el període entre el final de l'assentament d'Octavi August (27 aC) i la meitat del segle III.
Malgrat les Guerres civils, rebel·lions i guerres exteriors, el període pot considerar-se de pau en tot el territori de l'Imperi.
Les rebel·lions foren locals i poc importants; i les guerres civils no provocaren gaire morts ni destruccions. Va ser una època de pau, de progrés a tots els aspectes tant culturals com econòmics. -
Des del segle V al segle III a.C, Roma passa de ser una ciutat-estat a conquerir, de manera gradual però imparable, tota la península Itàlica. Roma forma part de la Lliga llatina formada per les ciutats-estat del Laci. La Lliga s'enfronta en una sèrie de guerres amb els pobles veïns i els venç.
-
L'Eneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili el segle I a.C per explicar la història d'Enees, un heroi que va fugir de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium. És una de les obres més famoses de la literatura llatina.
-
va morir en una campanya militar contra els parts. i llavors es va iniciar una lluita entre cèsar i Pompeu per detenir el poder: la segona guerra civil.
-
per evitar l'anarquia que s'estava formant a roma van decidir governar junts, juli cèsar, Pompeu i cras.