Tulio hostilio1

República PAULA GARZÓN OSORIO

  • 509 BCE

    El cònsol

    El cònsol
    Que era el cònsol? Aquest era el alt rang de la República romana. El càrrec anava variant anualment, aquest procés d'elecció consistia en triar-ne a dos cònsols cada any entre ciutadans. El seu càrrec era la direcció de l'Estat i, especialment, de l'exèrcit en campanya.
  • Period: 509 BCE to 29 BCE

    República

    509 aC – 27 aC
  • Period: 509 BCE to 272 BCE

    La conquesta de la península Itàlica

    Roma va començar a expandir-se, quan semblava que tenien tot el territori els gals es van envair la península, però després van perdre contra els romans. Dos fronts importants eren els samnites i les ciutats de Magna Grècia . Roma va tenir 3 guerres amb els samnites i van guanyar el poder va arribar fins a Magna Grècia (Tàrent) demanà ajuda a Pirros. Aquest lluita contra els romans, però a mesura va perdent soldats, es retira i Tàrent cau en mans de Roma.
  • 450 BCE

    Revolta del plebeus

    Revolta del plebeus
    Causes:la plebs volia la igualtat de drets tambè volia accés al repartiment equitatiu de les terres que s'aconseguien i per últim endeutament i crisi econòmica de la plebs. Els plebeus s'aplegaren al Mont Sacre en intenció de fundar una nova ciutat. Els patricis espantats van generar els tribuns de la plebs això va crear noves lleis . Després va sorgir la Llei de les XII taules, per igualar els drets entre patricis i plebeus. Per exemple matrimonis heretar l'estatussocial del pare.
  • Period: 264 BCE to 241 BCE

    1ª Guerra Púnica

    Romans volen socórrer la ciutat de Messana, aquesta demana ajut davant dels cartaginesos. Els romans tenien una potència militar important en terra en canvi cartaginesos la tenia en mar. Romans construeixen una gran flota i derroten als cartaginesos. Amb l'expulsió les illes de Sicília, Còrsega i Sardenya passen a ser territori Romà.
  • Period: 218 BCE to 201 BCE

    2ª Guerra Púnica

    Cartaginesos s'expandeixen cap a Hispània sota el comandament d'Amílcar Barca assetgen Sagunt que tenia un pacte de protecció amb Roma. Anníbal fill d'Amílcar travessa els Pirineus amb elefants i arriba a Roma,derrota als romans diverses vegades. Roma recupera avantatge i comença la conquesta de la península Ibèrica, Roma envia al nord d'Àfrica a Publi Corneli Escipió o l'Africà. Anníbal es derrotat i els imposa càstig i un deute. L'Africà destrueix la ciutat i dona fi a les guerres púniques.
  • Period: 218 BCE to 19 BCE

    Conquesta península Ibèrica

    Roma divideix Hispània en dos, - Hispània Ulterior -Hispània Citerior, els pobladors es resistien i va ser una conquesta molt dura.
    - L'any 154 aC va haver hi una Revolta --> Viriat (Cabdill dels Lusitans) assassinat el 139 aC.
    • Destrucció de Numància comença la península Ibèrica la romanització definitiva.
  • Period: 214 BCE to 148 BCE

    Intervenció de Roma a Orient

    Les guerres macedòniques
    - sèrie d'enfrontaments armats entre el regne de Macedònia i la República romana.
    -En els segles III i II a. C. i que van acabar amb la victòria de Roma. https://www.youtube.com/watch?v=rn-Y71dnvdw
  • Period: 149 BCE to 146 BCE

    3ª Guerra Púnica

    • Cartago crea una guerra defensiva en el 150 a.
    • Roma intervé per haver violat les clàusules del Tractat aquestes prohibia qualsevol acció militar.
    • Escipió Emiliana va prendre Cartago després d'un terrible combat. La valenta ciutat va ser arrasada, el seu territori passa a ser el territori cartaginès la Província Romana d'Àfrica.
  • 133 BCE

    Conflictes per les terres

    Conflictes per les terres
    • Greu situació interna, arribada productes barats , noves terres (a mans de latifundistes), esclaus de conquestes. --> Limita possibilitats de treball a ciutadans lliures. -Beneficis per una minoria. Molt rics i d'altres la majoria molt pobra. -Desigualtat no passava desapercebuda per als germans Tiberi Grac i Gai Grac --> reforma agrària --> Assassinats, però no ignorats perquè es radicalitzava encarà més.
  • 100 BCE

    Conjuració Catilina contra Ciceró

    Conjuració Catilina contra Ciceró
    Grans desordres socials i polítics- apareix la conjuració de Catalina, descoberta a temps pel cònsol Ciceró.
    Lucio Sergi Catalina va organitzar un complot per a (aconseguir) el poder a Roma. Havia planejat assassinar als cònsols, però Ciceró, li va denunciar davant el Senat i va ordenar perseguir-ho fins a la mort.
  • 91 BCE

    Guerra social

    Guerra social
    Dos partits. 1 Optimates (conservadors), 2 Populares (reformistes i revolucionaris).
    - Poder unipersonal.
    -Mari victòries militars, representant populares. 6 cònsol il·legal.
    -Guerra social entre romans i itàlics (aquests no considerats ciutadans romans, pocs drets).
    -Itàlics van perdre la guerra van aconseguir el objectiu.
    - Accedeix al consolat Sul·la, optimates guerra contra Mitridates.+ venja amb llistes i és proclama dictador.
    -Mari aprofita per aconseguir Roma, condemnes de mort al poble.
  • 73 BCE

    Revolta dels esclaus

    Revolta dels esclaus
    Rebel·lió per Espàrtac a tota Itàlia, derrotes als exercits romans.
    Espàrtac i els esclaus pretenien fugir, d'eixar l'esclavatge.
    Derrotats per Cras i Pompeu.
    -crucificats via Àpia d'exemple i temor.
    -Això crea una millora pels esclaus.
  • Period: 60 BCE to 70 BCE

    Primer triumvirat

    Pompeu i Cras derroten als esclaus - agafen una gran importància militar, derroten a Sertori.
    Pompeu, optimates, després de les seves conquestes es va aliar amb Cras i Juli cèsar.
    --> primer triumvirat
    Pompeu --> exèrcit
    Cras --> diners
    Cèsar --> suport dels populares. Conquesta de les Gàl·lies, 7 anys, annexar el territori romà (França , Bèlgica i Suïssa) Grans conquestes , enorme prestigi militar, exèrcit fidel i gran i molta riquesa.
  • 49 BCE

    Guerra civil

    Guerra civil
    49 aC- 49 aC
    Pompeu cònsol únic. Cèsar es presenta a Roma i ocupa la ciutat - provoca guerra civil
    -Batalla de Farsàlia (Grècia) Cèsar derrota a Pompeu aquest es refugià a Egipte i mor.
    -Cèsar únic senyor de Roma, dictador i cònsol. Gran suport de plebeus repartí terres, drets i grans edificis.
    -MONARQUIA consideraven un perill a la República per això l'assassinen 15 de març 44 aC.
    - IDUS DE MARÇ
  • 43 BCE

    Segon triumvirat i Segona guerra civil

    Segon triumvirat i Segona guerra civil
    Marc Antoni provoca una revolta pel poder de roma.
    Lèpid i Octavi tambè volen, dirigeixen el segon triumvirat.
    S'enfronten contra els conspiradors de Cèsar.
    Tot l'últim reducte de republicans aniquilat.
    - Es reparteixen el poder per Terres , però els tres el control de Roma.
    Marc Antoni es casa amb Cleòpatra, reina d'Egipte, comportament no aprovat. (és suïciden)
    Octavi declarà la guerra a Egipte, derrota egípcia
    Octavi cònsol atorga títol d'August.
  • 27 BCE

    Octavi proclamat com august

    Octavi proclamat com august
    El Senat concedeix a Octavi proclamarse «August»,, i per consegüent es va convertir en Emperador Cèsar August