-
Period: 878 to 897
Guifré el Pelós
Comte d’Urgell, de Cerdanya de Girona i de Barcelona.
Va donar els comtats en herència als seus fills. -
Period: 947 to 992
Borrell II
L’any 985 Almansor saqueja Barcelona.
Borrell II demana ajuda als francs i li neguen.
Declara els comtats catalans independents del regna franc. -
985
Almansor saqueja Barcelona
El saqueig de Barcelona va ser una de les batalles de les campanyes musulmanes contra els territoris cristians que se van fer per Almansor -
988
Borrell II s’independitza del regne franc.
El rei franc no va renovar el tractat de fidelitat i llavors Borrell II es va independitzar -
Period: 1035 to 1076
Ramon Berenguer I
Va aconseguir l’hegemonia del comtat de Barcelona. -
Period: 1097 to 1131
Ramon Berenguer III
Va consolidar la supremacia del comtat de Barcelona sobre la resta i va conquerir Tarragona.
Es va casar amb Dolça de Provença, aconseguint així els territoris d’Occitània. -
1105
Conquesta de Balaguer
Va ser una conquesta que van fer l'any 1105 -
1117
Conquesta de Tarragona
la Croada de Tarragona i la conquesta catalana modifica. El Camp de Tarragona era al segle xi un territori fronterer entre els catalans -
Period: 1131 to 1162
Ramon Berenguer IV
Es va casar amb Peronella d’Aragó, creant així la Corona d’Aragó.
Conquereix Tortosa i Lleida. -
1149
Conquesta de Lleida
Conquesta de Lleida, durant la campanya contra la taifa de Lleida que el 1149 acabà amb la conquesta de Ramon Berenguer IV -
1150
Matrimoni Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó
Peronella i Ramon Berenguer IV es van casar, Ramon
Berenguer es va convertir en el rei d'Aragó -
Period: 1162 to 1196
Alfons el Cast
Fill de Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó.
Primer rei de la Corona d’Aragó. -
Period: 1196 to 1213
Pere I el Catòlic
Va morir a la Batalla de Muret (1213) lluitant contra els francesos pel territori d’Occitània. -
1213
Batalla de Muret
La batalla de Muret va marcar la pèrdua francesa sobre Occitània i la fi de l'expansió catalana i aragonesa en aquesta regió. -
Period: 1213 to 1227
Jaume I el Conqueridor
Conquesta de Mallorca, Eivissa i València. Signa el Tractat de Corbeil (1258) pel qual renuncia als territoris d’Occitània. -
1228
Conquesta de Mallorca
La conquesta de Mallorca va ser una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade. -
1238
Conquesta de València
La Conquesta del País Valencià va ser el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó. -
1258
Tractat de Corbeil
Jaume I el conqueridor va signar el Tractat de Corbeil, que renunciava als seus drets a Occitània. -
Period: 1276 to 1291
Pere II el Gran
Conquesta de Sicília. -
1283
Conquesta de Sicília
Quan Pere el Gran ja era rei de la Corona d'Aragó, a Sicília va saltar l'espurna que va fer esclatar una gran revolta. -
Period: 1285 to 1291
Alfons II el Franc
Conquesta de Menorca. -
Period: 1291 to 1327
Jaume II el Just
Conquesta d’Alacant, Elx, Oriola, Sardenya, Atenes i Neopàtria. -
1329
Conquesta de Sardenya
Conquesta aragonesa de Sardenya, materialitzada per Jaume el Just -
Period: 1396 to 1410
Martí I l’Humà
Mor sense descendència. -
1412
Compromís de Casp
Acord adoptat del compromís pres a Alcanyís (Aragó) d’elegir nou jutges o compromissaris dels regnes de la Corona de Catalunya-Aragó -tres d’Aragó, tres del Principat i tres del País Valencià- per declarar el successor de Martí l’Humà, mort sense hereu directe. -
Period: 1412 to 1416
Ferran I d’Antequera
Escollit rei pel Compromís de Casp (1412). -
Period: 1416 to 1458
Alfons IV el Magnànim
Conquesta de Nàpols. -
1442
Conquesta de Nàpols
Nàpols va ser conquerit per Alfons el Magnànim -
Period: 1458 to 1479
Joan II el Sense Fe
Guanya la Guerra Civil Catalana. -
1462
Inici Guerra Civil Catalana
L'alçament de la pagesia en la primera guerra dels Remences feu que ambdós bàndols sol·licitessin la seva aliança. -
1472
Capitulacions de Pedralbes
Tractat general de pau signat a Barcelona, al monestir de Pedralbes, el 24 d’octubre de 1472 pel rei Joan II de Catalunya-Aragó i representants de la ciutat.