Fa 100 aC anys els grecs van descubrir una ferides que ocasionaven espasmes musculars
100
primers casos de ràbia
El 4000 aC
100
Aristòteles escriu la forma de transmissió per mossegada de la ràbia
el 550 aC
Zinke demostra que es pot transmetre a gossos sants inoculant saliva d´animals infectats.
Lambai Praga sospita del primer cas de disenteria
primera descripció d´amebiasis per FEROR LOSCH
Arthur Nicolaier va aïllar la toxina del tètanus a partir de bacteris anaerobis del sòl.
Robert Koch estudia l´enfermetat a Egipte
Hiava descubreix que l´ameba era el causant de les lesinons.
Treballant independentment, Knut Faber i Briegel i Frankel descobrir la toxina tetànica.
Usant cultius de C. tetani, Kitasato i Emil von Behring desenvolupar una seroteràpia per al tètanus i van demostrar, a més, el valor de l'antitoxina per produir una immunitat passiva que previngui la malaltia.
Edmond Nocard demostrar que l'antitoxina tetànica induïa immunitat passiva en éssers humans i que podia ser usada per profilaxi i tractament.
Shibasaburo Kitasato va aïllar el Clostridium tetani a partir d'una víctima humana de tètanus.
Pels seus treballs amb les antitoxinas diftèric i tetànica, Emil von Behring va rebre el primer Premi Nobel de Fisiologia o Medicina.
Gaston Ramon va ser el primer que va desenvolupar una vacuna antitetànica, modificant la toxina amb formol. La assajar en animals, treballant amb P. Descombey, i en éssers humans, en col · laboració amb Ch Zoeller.