-
2
2 (MA) i L'ACTUALITAT
- El clima és com l'actual i es rius prenen protagonisme com l'agent principal en el modelatge del paisatge
- En retirar-se el glaç, els barrancs es transformen en rius joves amb molta energia i capacitat erosiva i seguint un camí de nord cap a sud
- Els conglomerats que cobrien les valls són erosionats, deixant alguns testimonis com els de la serra de Gurp, el Roc de Benavent o el de Pessonada
- El traçat dels rius és de nord-sud formant valls en forma de V i congostos com els de Montrebei
-
2
ARENA ACTUAL
Vista al microscopi, s'observa que gran part està formada per restes orgàniques, com troços de closca de musclo, pues d'eriçó, espícules d'esponja, colonies de briozous, closques de foraminifers. Juntament amb grans de minerals com el quars.
PLATJA DE GIJÓN -
2
DENT DE TAURÓ
Les dents de tauró són fòssils freqüents en els sediments terciari, això és deu a la facilitat amb que aquests animals perden i regeneren les dents.
Aquesta dent prové del Carcharodon. Va ser un tauró gegant de 12-15 m de longitud que va viure als mars terciaris. Les seves dents es reconeixen pel seu gran tamany i la vora dentada.
HUELVA -
23
PLISTOCÈ I QUATERNARI - 23 i 2 (MA)
- Al Quaternari s'inicia uns períodes anomenats glacials, amb clima fred i alternats per períodes amb clima similar a l'actual
- El resultat és l'aparició i desaparició de glaceres al Pirineu
- Llargues llengües de glaç fluïen per les valls esculpint-les en forma de U com les que es troben a la zona de la Vall Fosca
-
38
DENT DE RINOCERONT
És un rinoceront amb caràcters primitius, sense banya, que va viure a Eurasia i Amèrica des de l'oligoceno fins al plioceno.
WEISSMAN-ALEMANIA -
38
EOCÈ SUPERIOR I OLIGOCÈ - 38 i 23 (MA)
- Continua l'aixecament dels Pirineus
- Els processos d'erosió i sedimentació continuen formant un paisatge completament diferent
- Els sediments continuen reomplint les valls existents més al sud
- El resultat és la formació d'un relleu pla i uniforme, una plana al·luvial on hi destaquen còdols, sorres i argiles que amb el pas del temps es convertiran en una roca anomenada conglomerat
-
52
MICRASTER
Eriçó irregular en forma de cor i superfície rugosa, les cinc zones ambulacrals estan situades a depressions ben marcades de la closca, sobretot la que correspon a la zona ambulacral anterior. Es forma al Cretáci mig i superior de la Península Ibèrica.
ERINYÀ-LLEIDA -
52
NUMMULITES
Són foraminifers gegants, alguns arriben als 88 mm de diàmetre, exclusivament terciaris, que van exercir durant aquesta era un paper importantíssim com organismes constructors de sediments.
Les seves closques son perforades, lenticulars i simètriques, resultant de l'enrotllament esprial d'una làmina calcària al voltant d'un eix, i amb envans radials oblics entre els quals queden numeroses càmeres. -
52
GRYPHAEA
Ostreït caracteritzat per poseïr una petxina inequivalva, l'esquerra acaba amb un fort ganxo recorvat, la dreta, més petita, és opercular. L'ornamentació consisteix en estries concéntriques.
PIAMONTE-ITÀLIA -
52
EOCÈ MIG - 52 i 38 (MA)
- El Pirineu continua aixecant-se (4 a 8 cm/any)
- Les altes muntanyes del nord donen lloc a barrancs de fort pendent i curt recorregut
- Comença un procés d'erosió a les parts altes
- Els barrancs transporten els materials erosionats (còdols, sorres i argiles) que són sedimentats a les valls o les planes, tot formant ventalls al·luvials
-
55
EOCÈ INFERIOR (Ilerdià) - entre 55 i 52 (MA)
- El Pirineu està en procés d'aixecament (4 a 8 cm/any) i la Serra del Montesc sorgeix de l'aigua
- Els relleus adopten orientació est-oest i els rius principals segueixen també aquesta orientació
- El mar que ocupava la Conca de Tremp i la Vall d'Àger es retira, al final d'aquest període, cap a l'Atlàntic (oest)
- Com a testimoni de l'últim mar queden roques calcàries amb organismes fòssils marins com les turritel·les.
-
55
TURRITELLA
Gasteròpode marí caracteritzat per poseïr una closca turriculada amb numeroses voltes ornamentades amb estries espirals.
FIGOLS-LLEIDA