-
Presentació del referèndum sobre la independència al Parlament Europeu (gener).
Intervenció del president Carles Puigdemont al Parlament Europeu. El Govern de Catalunya va presentar el referèndum al Parlament Europeu, concretament a la sala PHS 3C050 de la seu de Brussel·les. L'acte, que portava per títol "The Catalan Referendum", va comptar amb la intervenció del president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller d'afers exteriors Raül Romeva. Hi van assistir unes 500 persones, entre les quals hi havia eurodiputats, diplomàtics i periodistes. -
Es constitueix el grup de debat sobre Catalunya i el procés independentista al Parlament del Regne Unit (març).
El 14 de març de 2017 es va crear l'All-Party Parliamentary Group on Catalonia, un grup de debat sobre Catalunya i el procés independentista català format per diferents diputats del Parlament del Regne Unit. L'acte de constitució va comptar amb la participació de Raül Romeva, conseller d'Afers Exteriors del Govern de Catalunya. -
La Guàrdia Civil interroga a diferents impulsors del referèndum (juliol)
Durant el mes de juliol de 2017 la Guàrdia Civil d'Espanya, cos policial de naturalesa militar i dependent del Govern d'Espanya, cità a declarar a diferents persones impulsores del referèndum. El 26 de juliol s'interrogà a Joaquim Nin, secretari general de Presidència, i Jordi Graells, director general d'Atenció Ciutadana. El 27 de juliol s'interrogà a Jaume Clotet, director de comunicació del Govern, i també a Joan Ignasi Elena, coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum. -
El Govern fa públic un informe que legitima el referèndum sobre la independència
El 31 d'agost de 2017 el Departament d'Exteriors del Govern va enviar una comunicació a les cancelleries internacionals amb un informe titulat «Catalonia's Legitimate Right to Decide» elaborat per un grup d'experts en dret internacional. L'informe avala la legitimitat del referèndum després d'analitzar els antecedents històrics, polítics i sociològics, el dret a decidir, la legalitat del referèndum i la legitimitat del Govern en la crida a les urnes. -
Electes i militants del PSC, ICV i el PSUC donen suport al referèndum
El 4 de setembre de 2017 electes i militants històrics del Partit Socialista Unificat de Catalunya signen el manifest «El 78 no va ser possible. Ara podem» que dóna suport al referèndum sobre la independència de l'1 d'octubre. Entre els signants hi ha l'exalcalde de Cornellà de Llobregat, Frederic Prieto, l'exalcalde de Tiana, Emili Muñoz, l'arqueòleg Eudald Carbonell i l'exdiputat Alfredo Amestoy. -
Llei del referèndum d'autodeterminació de Catalunya
La Llei 19/2017, del 6 de setembre, del referèndum d'autodeterminació és una llei aprovada pel Parlament de Catalunya que "regula la celebració del referèndum d'autodeterminació vinculant sobre la independència de Catalunya, les seves conseqüències en funció de quin sigui el resultat i la creació de la Sindicatura Electoral de Catalunya". L'endemà el Tribunal Constitucional la suspengué cautelarment. -
La campanya del referèndum
El 15 de setembre es dona el tret de sortida a la campanya amb un acte a Tarragona de les forces favorables al Sí en el referèndum. Tot i que el Govern del Regne d'Espanya adelanta que l'acte és il·legal, finalment es realitza sense intervenció de les forces policials. Durant els dies de campanya, agents de la Guardia Civil registren diverses impremptes en busca de les paperetes del referèndum. -
Els fets del 20-S
Primera hora del matí, la Guàrdia Civil, per ordre de la Fiscalia del Regne d'Espanya, comença una macrooperació policial a Catalunya per aturar la realització del referèndum. Els agents de la Guàrdia Civil tallen les línies telefòniques i l'accés a Internet. Hi ha un total de 14 detinguts, alts càrrecs del govern i treballadors de la Generalitat. Entre els detinguts hi ha el Secretari General de la Vicepresidència, Josep Maria Jové i el Secretari d'Hisenda, Josep Lluís Salvadó. -
La Diada del Sí
La Diada del Sí L'Assemblea Nacional Catalana organitzà La Diada del Sí, concentració que va tenir per objectiu reivindicar la independència de Catalunya. L'esdeveniment va tenir lloc l'Onze de Setembre a Barcelona, amb un milió d'assistents segons xifres de la Guàrdia Urbana, que donaren suport a la realització del referèndum i a la independència de Catalunya. -
Vaga general
El 3 d'octubre de 2017 diferents organitzacions i sindicats, van promoure una vaga general de protesta contra la repressió promoguda per les institucions espanyoles durant el referèndum sobre la independència. Segons la Guàrdia Urbana, es manifestaren 700.000 persones a la ciutat de Barcelona.. Les mobilitzacions duraren des de primera hora del matí fins al vespre, i algunes de les principals carreteres com l'AP-7, l'AP-2, la C-32 o la C-25 foren tallades. -
Eleccions al Parlament de Catalunya
El 21 de desembre de 2017, es celebraren eleccions al Parlament de Catalunya, convocades pel President del Govern Espanyol, Mariano Rajoy, en aplicació de l'Article 155 de la Constitució Espanyola. Les eleccions es celebraren un dijous, i després d'una tensa campanya electoral, en la qual la Junta Electoral va prendre decisions controvertides, com l'ordre de retirada de cartells en suport a la llibertat dels presos polítics o la prohibició d'elements de color groc. -
Formació del nou Parlament de Catalunya
Roger Torrent, 15è President del Parlament de Catalunya. El 17 de gener, es celebra al Parlament de Catalunya el ple d'inauguració de la XII legislatura, el primer ple després de l'aplicació de l'Article 155 i la intervenció de la Generalitat de Catalunya per part del Govern Espanyol.La presidenta del Parlament en l'anterior legislatura, renuncia a repetir en el càrrec, al·legant que ho troba incompatible amb les causes judicials obertes per permetre la votació de la Declaració d'Independència. -
Investidura ajornada de Carles Puigdemont
Després d'una ronda de contactes amb tots els grups parlamentaris, el President del Parlament, Roger Torrent (ERC), proposà Carles Puigdemont com a candidat a presidir la Generalitat de Catalunya, ja que era el diputat que tenia més suports (concretament el dels tres partits del Bloc Republicà). -
Investidura fallida de Jordi Turull
Després del pas al costat de Carles Puigdemont, i la proposta de Jordi Sànchez, número 2 de Junts per Catalunya com a candidat a President de la Generalitat, el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, no permet la sortida de presó de Sànchez (empresonat a Soto del Real) per sotmetre's al debat d'investidura. -
Nous presos polítics
El 23 de març del 2018 El dia següent a la investidura fallida de Jordi Turull, el 23 de març, el jutge Pablo Llarena cita a declarar al Tribunal Suprem el conseller i candidat a President de la Generalitat Jordi Turull, els consellers Josep Rull, Dolors Bassa i Raül Romeva, la diputada Marta Rovira i l'expresidenta del Parlament de Catalunya i diputada, Carme Forcadell. -
Detenció i empresonament del president Puigdemont a Alemanya
El 25 de març de 2018, el President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, es detingut per les autoritats alemanyes a la frontera amb Dinamarca. El jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, havia reactivat l'euroordre de detenci en una furgoneta a Brussel·les, on tenia la seva residència, però va ser interceptat per la policia alemanya abans d'arribar a Bèlgica. El President de la Generalitat a l'exili va ser portat a la presó més propera, a Neumünster, en règim de custòdia policial. -
Alemanya deixa en llibertat el president Puigdemont
El 5 d'abril, l'Audiència de Slesvig-Holsteindeixa en llibertat sota fiança al President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, i descarta la seva extradició a Espanya pel delicte de rebel·lió, tal i com reclamava el jutge del Tribunal Superior, Pablo Llarena. D'aquesta manera, la justícia alemanya tombava la petició de la justícia espanyola, que mantenia la petició d'extradició pels delictes de sedició i malversació. -
Quim Torra, 131è president de la Generalitat de Catalunya
Després de diverses setmanes de dures negociacions entre Junts per Catalunya i ERC, finalment, el 10 de maig es desencalla la investidura i es proposa un quart candidat, després dels intents frustrats de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull, candidatures que van ser bloquejades per part del Regne d'Espanya. El candidat escollit, directament designat pel President legítim de la Generalitat, Carles Puigdemont, és Joaquim Torra, diputat de JxCat.
