-
509 BCE
EXPULSIÓ DE TARQUINI EL SUPERB
Tarquini el Superb, va ser el 7è i darrer rei de Roma. El seu fill (Sextus Tarquinius) va protagonitzar la violació de Lucrècia, una patrícia romana casada amb un parentiu del mateix rei. Per defensar el seu honor, Lucrècia va decidir acabar amb la seva pròpia vida. Això va provocar una gran indignació als romans, que van prohibir el retorn del rei (en aquell moment en guerra) i expulsar tots els membres de la familia. Amb l'expulsió de Tarquini comença la República. -
Period: 264 BCE to 241 BCE
PRIMERA GUERRA PÚNICA
És el primer conflicte que enfronta romans i cartaginesos, i lluiten per un territori, Messana. L'excercit romà gaudia d'un exècit de peu, metre que els cartaginsesos, tenien un exèrcit marítim.
Com a resultat, tenim la victòria dels romans i la seva posterior annexió amb els territoris de Sicília, Còrsega i Serdenya -
219 BCE
EMPÚRIES
L’any 219 a.C. l’exèrcit romà desembarca a Empúries en el context de la Segona Guerra Púnica. Amb l’objectiu d’aturar a Aníbal, els soldats romans comandats per Gneu Corneli Escipió desembarquen a Empúries. Aquest fet marca l’inici de la conquesta romana de la Península Ibèrica. -
Period: 218 BCE to 202 BCE
SEGONA GUERRA PÚNICA
El 226 a.C. Cartago i Roma signen el Tractat de l’Ebre, on acorden que els romans no poden baixar més enllà de l’Ebre i els cartaginesos anar més al nord de l’Ebre. El 219 a.C., Cartago Nova desobeeix Roma i posa setge i destrueix Sagunt; posteriorment, Roma declara la guerra a Cartago. El 202 a.C. es produeix la batalla de Zama, que posa fi a la Segona Guerra Púnica, ja que Aníbal i Publi Corneli Escipió l’Africà signen la pau. -
Period: 149 BCE to 146 BCE
TERCERA GUERRA PÚNICA
La 3a Guerra Púnica va significar la destrucció definitiva de Cartago. Roma, amb el desig d’acabar per fi amb els cartaginesos, va començar a exigir deutes de guerra a Cartago, cada un més exigent que l’anterior. No hi havia casus belli per part de Roma, només acabar amb Cartago. Aquestes exigències tenien l’objectiu que Cartago els declarés la guerra. Davant la negativa dels cartaginesos, els romans iniciaren la guerra. Després de 3 anys de setge romà, Cartago va ser saquejada i cremada. -
106 BCE
CICERÓ
Ciceró (106 aC - 43 aC) va ser un filòsof, polític i orador de Roma. És considerat un dels grans autors de la llengua llatina clàssica i un dels pares de la retòrica. Va nutrir la llengua llatina de vocabulari provinent de la cultura grega. Respecte la política, va assolir les més altes magistratures i, el 63 aC, va salvar la constitució romana mentre era cònsol romà. Amb la filosofia (i alhora política) va buscar l’estabilitat d’un sistema polític que garantís les llibertats del ciutadà romà. -
Period: 73 BCE to 71 BCE
TERCERA GUERRA SERVIL
La Tercera Guerra Servil fou l’última d’un seguit de revoltes d’esclaus a Roma. Va ser l’única rebel·lió d’esclaus romana que va plantar cara al nucli de Roma. 70 gladiadors fugats van fer créixer el seu exèrcit fins a 120.000 homes, dones i nens liderats per Espàrtac. Malgrat la seva força i exuberància, la revolta fou sufocada per Cras. De totes maneres, aquesta revolta va tenir conseqüències en la política romana dels anys posteriors. -
Period: 60 BCE to 53 BCE
PRIMER TRIUMVIRAT
El Primer Triumvirat romà va ser l’aliança política entre Juli Cèsar, Marc Licini Cras i Gneu Pompeu Magne. Cras i Pompeu ja havien compartit consolat el 70 a.C., però va ser Juli Cèsar qui va ser escollit cònsol el 60 a.C.. Malgrat les discrepàncies entre els tres personatges, van decidir compartir el poder, combinant la popularitat de Juli Cèsar, la riquesa de Cras i la reputació militar de Pompeu. El triumvirat es va mantenir en secret, i va finalitzar amb la mort de Cras el 53 a.C. -
Period: 49 BCE to 48 BCE
GUERRA CIVIL
Juli Cèsar, després de conquerir les Gàl·lies i augmentar la seva popularitat entre les plebs, va creuar el Rubicó i s’endinsà a Roma per fer-se amb el poder total. Allà, va lluitar amb la facció conservadora del Senat i després de les guerres a Itàlia, Grècia, Hispània, Orient i Àfrica, Juli Cèsar acabà derrotant la facció dels pompeians, assegurant-se la victòria. Finalment, la victòria de Cèsar va tenir com a conseqüència el seu ascens definitiu al poder absolut com a dictador romà -
44 BCE
ASSASSINAT DE JULI CÈSAR
Diverses famílies senatorials veien amenaçat el seu poder durant la dictadura de Cèsar. Tanmateix, com a republicans, odiaven la idea que Juli Cèsar pogués esdevenir rei de Roma. L’any 44 aC, un grup de senadors, entre ells Marc Juni Brutus, van conspirar per assassinar-lo. Finalment, el 15 de març del 44 aC, quan Cèsar entrà al Senat, el grup de conspiradors el va apunyalar 23 vegades. Ferit de mort, es va tapar la cara amb la túnica per dignificar la seva mort. -
Period: 43 BCE to 38 BCE
SEGON TRIUMVIRAT
El Segon Triumvirat romà va ser una aliança política formada per Octavi, Marc Antoni i Lèpid durant 5 anys. A Lèpid li tocà Àfrica, a Octavi Occident i a Marc Antoni Orient. Marc Antoni es casà amb Octàvia, però ràpidament se n’anà amb Cleòpatra VII. Octavi aprofità per dir que Marc Antoni volia imposar una monarquia a Roma, i aquest esdevingué impopular a Roma. Marc Antoni va ser derrotat a la batalla d’Àccium i se suïcidà, deixant a Octavi com a únic amo de Roma. -
31 BCE
BATALLA D'ÀCCIUM
La Batalla d’Àccium enfrontà Octavi i Marc Antoni a causa de la propaganda que Octavia havia estès contra Marc Antoni, acusant-lo de voler imposar una monarquia hel·lenística a Roma juntament amb Cleòpatra VII. La Batalla d’Àccium va acabar amb la victòria absoluta d’Octavi i la fugida de Marc Antoni i Cleòpatra. Octavi va tornar a Roma i va inaugurar l’Imperi Romà, que perllongaria durant els següents 500 anys. -
17 BCE
OCTAVI AUGUST
Després de la Batalla d’Àccium, Octavi August va rebre del senat el títol honorífic Cèsar August i va establir un ordre monàrquic completament nou: l’Imperi Romà. D’aquesta manera, es posa fi a l’antic ordre de la República, que va durar des del 509 aC fins el 27 Amb el Principat, Octavi August imposa un nou i durador sistema, després de 100 anys de conflictes civils, el qual enterra definitivament la República Romana.
