Catalina Genovese - Ordre cronologic

By Catalinagenovese
  • 3500 BCE

    Invenció de l'escritura

  • 800 BCE

    Creació de la Polis

  • 700 BCE

    Sorgiment de la filosofía

    explicació basada en la raó (logos), i no en els mites
    physis (natura)
    arkhé (principi/element/autoritat)
  • 600 BCE

    El bressol d'occident

    Filosofia grega, S.VI a.C: comença amb les colònies d'Àsia Menor amb la creació de l'escriptura i les monedes
    Segle V aC, Atenes. Sofistes → mestre de la saviesa. Se centraren en qüestions relacionades amb l'organització i el funcionament de la polis, que era la ciutat-estat grega.
    Sòcrates. S. V aC → Mètode Socràtic (et consideres savi). (escoles socràtiques)
    Plató → Teoria del món de les idees
    Aristòtil → Tracta de justificar les coses → 4 causes del perquè de les coses
  • 600 BCE

    Invenció de la moneda

  • Period: 600 BCE to 494 BCE

    Escola de Milet

    principi de tot és l'aigua
  • 500 BCE

    Relativisme

  • Period: 427 BCE to 347 BCE

    Plató

    Plató → Teoria del món de les idees
  • 426 BCE

    Naixement Plató

  • 400 BCE

    El naixement del imperi

    Alexandre el Gran (Babilònia, S. IV aC) → expansió de la polis, naixement de l'imperi i cosmopolitisme. Aquest farà que la gent comenci a centrar-se en lindividu (un mateix)
  • 399 BCE

    Plató se'n va d'Atenes

  • 387 BCE

    Fundació de l'academia

    Primera universitat europea. Es donaven matèries com ara astronomia, biologia, matemàtiques, teoria política i filosofia. Aristòtil va ser el seu alumne més destacat.
  • Period: 384 BCE to 322 BCE

    Aristòtil

    Aristòtil → Tracta de justificar les coses → 4 causes del perquè de les coses
  • 367 BCE

    Plató viatja a Sicilia

  • 360 BCE

    Escepticisme

  • 347 BCE

    Mort de Plató

    Va morir proper als 80 anys a Atenes l'any 348 o 347 a.C.
  • 304 BCE

    Estoïcisme

  • 299 BCE

    L'orde de deu

    Caiguda de l'imperi romà (S. III aC) → Desaparició cultura grega → imposició de la religió i l'església cristiana. Nou saber fundat al dogma cristià Humanisme → Recuperació i reivindicació de la cultura pagana. Naixement de la ciència i la filosofia moderna
  • 100 BCE

    Epicurisme

  • 30

    Cristianisme

  • 100

    Creació brúixola

  • 476

    Caiguda de l'imperi Roma

  • 1400

    Renaixement

  • 1492

    Arribada de Colon a Amèrica

  • La raó i l'època de les llums

    Descartes, s.XVII i Voltaire van promoure la idea que la raó es podia utilitzar per resoldre problemes i millorar la societat. Kant → Il·lustració → Època on l'ésser humà "deixa de ser menor d'edat" i comença a autogovernar-se. s.XIX → aquests pensaments revolucionaris van conduir a la revolució industrial. Newton → mètode científic

  • Invenció del telescopi

  • L'esperit del poble

    Rosseau → Contracte social → Atorgar certs drets a canvi d'abandonar la llibertat de què disposaria en estat de naturalesa. Capitalisme → Desigualtats socials s.XVIII que avui dia continuen existint. Hegel → importància de la voluntat lliure individual i considerava que la Revolució Francesa havia promogut la idea de la llibertat individual com un valor fonamental. -Revolució francesa
    -Racionalisme
    -Tractat d'Utrecht

  • Revolució industrial

  • Period: to

    Revolució francesa

  • El refons del subjecte (filosofía moderna)

    Marx→Desigualtats socials→ conscienciar els obrers de la força davant el capital i retornar-los al control de si mateixos. Nietzsche→ "matem" déu però ens quedem amb la moral catòlica. La nostra ètica no és racional perquè ve del cristianisme. Freud→Inconscient. Complex d'Èdip, psicoanalítica. Invents→Fotografia, Teoria de l'evolució, relativitat. Històric→Rev. Industrial. Russa, Primera i Segona Guerra Mundial. Artístics→Cubisme, cinema, Impressionisme, Expressionisme, Surrealisme.

  • Existencialismes i vitalismes

    -Dues guerres mundials
    Heidegger→replantejament de la filosofía→l'experiència de la pròpia existència→niegal'obje

  • Creació de les fotografíes

  • La ciència a debat. ('es posa de moda' la ciència i la gent toma postura)

    Aguste Comte→Coneixement científic sobre la resta de sabers. La societat estava dividida en dos, els creients i els que creien en la ciència

  • L'espectador entra a escena

    Gadamer → corrent hermenèutic, s.XX → nou concepte d'interpretació de les obres d'art → atorga a l'espectador un paper actiu en la seva relació amb l'obre d'art → Sentit canvia segons l'espectador

  • Crisi de la raó moderna s.XX

    Descartes→ l'esperança en la raó
    Habermas → Teoría social i epistemològica (estudi filosòfic de la ciència), en l'anàlisi de la societat industrial i capitalista avançada

  • Existencialismes i vitalismes

    Dues guerres mundials. Heiddeger→ crítica a la filosofia → jo a partir de l'existència i n de lessència → negant l'objectivisme científic.