-
3200 BCE
Els babilonis
Utilitzaven el valor 3,125 (3 + 1/8) segons pot llegir-se en la Tablilla de Susa. -
1600 BCE
Els egipcis
Sabien que existia una relació entre la longitud de la circumferència i el seu diàmetre; i entre l'àrea del cercle i el diàmetre al quadrat. -
380 BCE
A l'Índia
Sistemes astronòmics en els quals es dóna a π el valor 3 + 177/1250, que és exactament 3,1416. A cavall entre els segles V i VI viu un important matemàtic, Aryabhata, que en el seu llibre Aryabhatiya dóna una regla de la qual obtenim aquest mateix valor: "Suma 4 a 100, multiplica per 8 i suma-li 62.000. El resultat et dóna aproximadament la circumferència d'un cercle el diàmetre és 20.000 ". -
Period: 299 BCE to 200 BCE
Els grecs
També coneixien i havien aconseguit demostrar que tant la raó entre l'àrea d'un cercle i el seu diàmetre al quadrat, com la del volum d'una esfera i el cub del seu diàmetre eren constants. Arquímedes va determinar que aquestes constants estaven estretament relacionades amb π. -
1429
Al-Khasi
Utilitzant el mètode d'Arquímedes i treballa amb polígons de fins a 805.306.368 costats (3 · 228) per obtenir el valor 3'14159265358979 (14 xifres) -
Euler
Euler va trobar algunes fórmules més de les que destaquem dos per la seva senzillesa i bellesa. En 1734 aconsegueix calcular la suma dels inversos dels quadrats, problema que s'havia resistit durant anys als intents de molts matemàtics. La convergència d'aquesta sèrie és lenta.
