-
Al turó Palatí per Ròmul, lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatgers que travessaven la Península Itàlica.
-
La civilització romana es va desenvolupar entorn de la mar Mediterrània.
En aquest enorme territori es varen mesclar pobles molt diferents, però tots varen ser sotmesos a l’autoritat romana. Amb alguns pobles es varen establir pactes que fixaven diferents graus d’autonomia per al govern local, però sempre davall control romà. -
Monarquia electiva, no hereditària. El rei poders màxims:
- Administrava justícia
- Manava l’exèrcit
- Era summe sacerdot
- El rei governava amb l’ajuda d’un Senat ,pels ancians de les famílies importants.
- Roma va tenir 7 reis 🡪 4 d’origen llatí i 3 d’origen etrusc. -
-
-
-
La majoria d'homes lliures tenien la ciutadania romana: no havien de pagar impostos per la terra, gaudien de drets polítics i les lleis els protegien. Els privilegiats: Format pels senadors, els alts càr-recs de l'Imperi i els plebeus molt rics. Feiene negocis i els que ocupaven càrrecs intermedis a l'Administració. Els artesans i els comerciants: S'agrupaven en associacions professionals. La plebs: Pagesos i assalariats urbans. Esclaus i lliberts.
-
-
-
-
-
Es va produir una revolta varen expulsar als etrucsc i es substitueix el sistema monàrquic per la República.
-
Divisió del poder en 3 institucions
Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra.
Comicis Curiats
Comicis Tribunats
Comicis Centuriats
Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eres escollits anualment, els més importants eren els cònsols -
500-250 aC 🡪 expansió a la Península Itàlica. Els romans van topar amb els cartaginesos i el conflicte es va fer inevitable.
264-146 aC 🡪 Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir el domini del Mediterrani Occidental.
146 aC -14 dC 🡪 expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident -
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.
-
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
-
218-202 aC. Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats.
202-154 aC. Desprès de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir.
154-133 aC. Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta.
133-29 aC. Consolidació de l’ocupació de la Meseta.
29-19 aC. Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons. -
S.I-II dC 🡪 Pax Romana: moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art...
- S.III-V dC 🡪 Crisi de l’Imperi
-
- Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos 🡪 el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tos els personatges importants.
- Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador.
- Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república.
-
Període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana.
Causes:
Revoltes Populars 🡪 Desigualtats entre Patricis-Cavallers, beneficiaris de les conquestes i Plebeus.
Conflictes socials 🡪 Germans Grac, Tribuns II aC demanen un millor repartiment de la terra 🡪 assassinats). Guerres civils. Primer triumvirat: Juli Cèsar, Cras i Pompeu 🡪 poder unipersonal. Segon triumvirat: Marc Antoni, Lèpid i Octavi 🡪 Poder en mans d’Octavi Cèsar August i creació de l’Imperi. -
Al començament del segle V, i empesos per un poble arribat de l'Àsia central, els huns, hi va haver una nova onada d'invasions que van posar fi a l'Imperi Romà. L'any 476 Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el dar-rer emperador romà d'Occident. Després de la caiguda de l'Imperi d'Occident va començar una nova època a Europa. Els historiadors parlen de la fi de l'Antiguitat i del començament de l'Edat Mitjana.