-
-
El calendari egipci es basa en el caldeu, i en els seus càlculs astronòmics. Foren els egipcis els primers a dividir l'any en 365 dies, ara fa uns 6000 anys. L'any constava de 12 mesos de 30 dies cadascun, i els 5 dies restants sense agrupar s'anomenaven complementaris o epagòmens i eren considerats els dies de naixement d'Osiris, Horus, Seth, Isis i Neftis.[1]
-
El papir va ser un dels primers precedents del paper que es coneix. Aprofitant les tires de dita planta, es van començar a fabricar suports d'escriptures flexibles i resistents.
-
Les primeres pròtesis artificials provenen de l'antic Egipte. La més antiga, de 2400 a.C., es va utilitzar per curar fractures i tenia forma de fèrula. Una altra més moderna, datada al 600 a.C., es va usar per substituir el dit gros d'un peu.
-
-
-
Homero: és el més important autor de tots els temps ja que va influir en les arts i en la literatura posterior. D'acord amb la seva importància i la seva antiguitat, la figura d'Homer ha viatjat en un anar i venir constant entre la llegenda i la història, i ha suscitat innombrables pàgines d'estudis de recerca de l'autèntica autoria de les obres que convencionalment se li atribueixen: l'Odissea i la Ilíada.
-
-
Safo va ser una poetessa grega especialment coneguda pels seus poemes amorosos. Avui dia hi ha consens en l'excel·lent qualitat literària de la lírica de Lesbos però, lamentablement, de la seva obra ha arribat una part insignificant.
-
La democràcia neix en Atenes el segle 5 aC i ere molt diferent de l'actual
-
La batalla de Cremera va ser un conflicte militar succeït entre la República Romana i la ciutat etrusca de Veïs, en 477 aC.
Els registres històrics mostren la derrota de la fortificació romana al riu Cremera i les incursions resultants per part de Veïs sobre el territori romà. -
Hipòcrates de Cos , nascut en el 450 abans de Crist, va ser el metge grec de l'Antiguitat més destacat i un dels pares de la Medicina. Ell va començar a recollir dades i realitzar experiments, demostrant que la malaltia era un procés connatural a l'ésser humà i que els signes i símptomes d'una malaltia eren causats per reaccions naturals del cos.
-
La guerra del Peloponès ( 431 a. C. - 404 a. C. ) va ser un conflicte militar de l'Antiga Grècia que va enfrontar a les ciutats formades per la Lliga de Delos (encapçalada per Atenes ) i la Lliga del Peloponès (encapçalada per Esparta ).
-
La guerra del Peloponès ( 431 a. C. - 404 a. C. ) va ser un conflicte militar de l'Antiga Grècia que va enfrontar a les ciutats formades per la Lliga de Delos (encapçalada per Atenes ) i la Lliga del Peloponès (encapçalada per Esparta ).
-
Sófocles: és el més important autor de tots els temps ja que va influir en les arts i en la literatura posterior. D'acord amb la seva importància i la seva antiguitat, la figura d'Homer ha viatjat en un anar i venir constant entre la llegenda i la història, i ha suscitat innombrables pàgines d'estudis de recerca de l'autèntica autoria de les obres que convencionalment se li atribueixen: l'Odissea i la Ilíada.
-
-
-
Aristóteles: és possiblement el filòsof grec més influent d'Occident. Va néixer a Macedònia, a la ciutat d'Estagira. El seu pare, Nicòmac, va ser el metge del rei de Macedònia, Amintes III
-
La Batalla de Populonia es va lliurar al 282 aC entre Roma i els etruscs. Els romans van sortir victoriosos, i l'amenaça etrusca a Roma va disminuir considerablement després d'aquesta batalla
-
Molí d’aigua : La seva invenció al segle III abans de Crist va partir de la roda de Perachora de què parla l'enginyer grec Filó de Bizanci en el seu Tractat de Mecànica. El molí d'aigua va ser un invent revolucionari utilitzat no només per a la mòlta del gra sinó també per a les fargues, batans o diversos treballs agrícoles.
-
Les guerres macedòniques van ser una sèrie de conflictes que van enfrontar el regne de Macedònia i la República romana entre els segles III aC i II aC
-
Es denominen guerres celtíberas o guerres celtibèriques als enfrontaments bèl·lics produïts al llarg dels segles III i II a. C. entre la República romana i els diferents pobles celtíberos que habitaven a la zona mitjana de l' Ebre i l'altiplà superior. Aquests enfrontaments van tenir una extensió temporal molt desigual en la durada, amb diverses treves, pactes, setges i batalles.
-
La guerra lusitana fou el conflicte entre els pobles lusitans a la península Ibèrica i els conqueridors romans.
-
Un dels més grans generals que la Història de la humanitat ha conegut. César va aconseguir el seu prestigi i el seu poder gràcies a la seva habilitat com a militar, però també pel seu coneixement de la política romana i els seus secrets. Des de molt jove es va guanyar l'afecte de la plebs romana, que li va brindar el seu suport durant tota la seva carrera.
-
L'home que va canviar Roma, en el seu aspecte físic i en les seves institucions. Hereu de Juli Cèsar, va ser el responsable d'acabar la seva tasca. Sabent que els aristòcrates no admetrien un monarca, i desitjós alhora de solucionar els problemes pels quals travessava la República, August va realitzar un hàbil programa de reformes amb què, tot i que es presentava a si mateix com un restaurador de la tradició, en realitat destruïa completament el règim republicà.
-
Es denominen guerres celtíberas o guerres celtibèriques als enfrontaments bèl·lics produïts al llarg dels segles III i II a. C. entre la República romana i els diferents pobles celtíberos que habitaven a la zona mitjana de l' Ebre i l'altiplà superior. Aquests enfrontaments van tenir una extensió temporal molt desigual en la durada, amb diverses treves, pactes, setges i batalles.
-
La guerra lusitana fou el conflicte entre els pobles lusitans a la península Ibèrica i els conqueridors romans.
-
La medicina àrab va sortir a l'època medieval i era molt superior a la cristiana
-
Mahoma va néixer cap al 570 i va morir el 632. Mahoma es va de diacar al comerç i va continuar el negoci familiar. Cada any es retirava un mes a una cova a medita. Al 622 va sentir una veu i va pensar que era Al·là (déu) i que l’havia escollit com a profeta.
-
Mahoma va néixer cap al 570 i va morir el 632. Mahoma es va de diacar al comerç i va continuar el negoci familiar. Cada any es retirava un mes a una cova a medita. Al 622 va sentir una veu i va pensar que era Al·là (déu) i que l’havia escollit com a profeta.
-
Va del 661 al 750. Les omeies van ser un llinatge arab que va exercir el poder califal primer a orient amb capital a damasc.
-
Va del 756 al 929. Va ser un emirat musulmà amb capital a cordova.Fins que al 756 els omeies, expulsats del califat, es van fer independents.
-
Al Al-Àndalus els hispanomusulmans eren agricultors experts que van perfeccionar el sistema de reg romà amb moltes inovacions
-
Va del 921 al 1031. El califat de Còrdova va ser un califat proclamat per per Abd al-Rahman III el 929, posant així fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
-
Els musulmans tenien molts coneixements geografies. Feien els seus càlculs amb quadricula i així perfeccionaven els mapes i cartes nàutiques
-
Va del 1212 al 1231. Les taifes eren petits nuclis polítics i militars (fins a 39) en què es va esberlar el califat de Còrdova.
-
Va del 1238 al 1492. El regne nassarita de Granada va ser un regne andalusí amb capital a Granada.
-
Els hispanomusulmans també van innovar en el camp de la tècnica bèl·lica. Van ser grans fabrians de armes i de grans construccions de grans maquines d'assalt de fusta
