Maleta pedagògica de l'Arxiu fotogràfic de Barcelona

  • Period: to

    (.....) Neoclassicisme

    "A mitjans del segle XVIII va produir-se una ferma reacció contra l’ estil rococó precedent i, sota la influència de les doctrines racionalistes de la Il·lustració, novament va tornar a buscar-se en els clàssics a la recerca de la bellesa ideal. El descobriment de les ruïnes de Pompeia (1748) van fer renéixer un altre cop l’ interès per la Grècia i la Roma clàssiques."
    https://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/12/20/l%E2%80%99art-neoclassic/
  • Fundació del Diari de Barcelona

    Fundat per Pablo Ussón. Durant una bona part del segle XIX es va convertir en el mitjà informatiu de la mentalitat liberal-conservadora de la burgesia catalana
    Consultar Hemeroteca
    https://ahcbdigital.bcn.cat/es/hemeroteca/titulo/diario+de+barcelona
  • Period: to

    Evolució i problemes del Port de Barcelona

    Atenent el creixement industrial i comercial generat en el 1r terç del s.XIX, es va construir un moll nou a la Barceloneta i es va dragar el fons que poc a poc s'havia anat cegant. Les actuacions de manteniment i ampliació es van anar repetint fins arribar a les reformes de la 2ª meitat de segle amb la intervenció de l'enginyer Josep Rafo i la creació de la Junta del Port el 1869.
  • Period: to

    Regnat de Ferràn VIIè

    Acabada la guerra del Francès, va ser reconegut com a rei Ferràn VIIè, de la casa Borbó, fill de Carles IVrt, contra el qual s'havia rebel·lat abans de la Guerra del Francès. En retornar al tro, ben aviat, va derogar la Constitució de 1812, per establir una monarquia de caràcter absolutista, amb el parèntesi entre 1820 i 1823, el Trienni Constitucional, quan amb un "pronunciamiento", es va imposar el sector liberal. La fase absolutista final, va ser coneguda com la Dècada Ominosa (1823-1833).
  • Period: to

    Romanticisme

  • Period: to

    Projecte urbanístic de l'Eix Transversal

    El Projecte de l'Eix Transversal tenia com objectiu unir Les Rambles amb la fortalesa de La Ciutadella. Es van traçar els carrers de Ferran i Princesa que confluirien a la Plaça Sant Jaume, fins aquest moment, un mer entrecreuament de carrers.
    El carrer Ferran, s'inaugurà el 1826 i el de la Princesa el 1852.
  • Neix el Passeig de Gràcia

    En l'antic camí de Jesús*, que unia Barcelona al municipi de Gràcia, el nou ajuntament liberal de Barcelona el 1821 va redactar el projecte d’ un passeig arborat a l'estil dels Bulevards francesos. El nou passeig s’ inaugurà l’ any 1827. Era molt ample, amb quatre fileres d’ arbres, dues glorietes amb fonts d’ aigua i escultures.
    *El nom venia del monestir franciscà de Jesús situat en el camí, des del s XIV i que fou malmès el 1714 i definitivament enderrocat el 1823.
  • Adopció dels telers mecànics

    La mecanització dels telers va possibilitar un augment de la producció i van impulsar futures millores en el camp de la filatura. Els avanços tecnològics provenien d' Anglaterra, on es va produir la Revolució industrial molt abans i era molt més competitiva. D' aquí la necessitat de mesures proteccionistes.
  • Period: to

    Construcció de l'Estat Liberal i desenvolupament del capitalisme

  • Period: to

    Iª Guerra Carlina

    Ferràn VIIè designà successora la seva filla Isabel però el seu germà Don Carlos, reclamà la corona recolzat per una petita part de la noblesa - molts es van abstenir-, la majoria del clergat i la pagesia, expulsada de les terres. Lluitarien per mantenir l' Antic Règim i els règims forals amenaçats pel centralisme.
    La Regent, Mª Cristina, recolzada per bona part de la noblesa, la burgesia i les classes populars urbanes va imposar el reformisme liberal en vèncer una dura guerra de guerrilles.
  • Period: to

    La Renaixença

    Moviment cultural que tindria com a punt de mira la recuperació de la llengua catalana que tendia a disminuir. Convergeix amb l'esperit del romanticisme que revigoritzava el passat nacional. Aquesta renovada apreciació de la realitat catalana va enfortir la consciència nacional i va generar la convicció de pertinença a una comunitat específica, els valors de la qual era precís recuperar.
    Es considera l'inici d'aquest moviment l'any 33 quan Carles Bonaventura Aribau publicà "La Pàtria".
  • Period: to

    Regència de Mª Cristina de Borbó

    Ferràn VIIè, va legar la corona a la seva filla Isabel, de dos anys, que va requerir una regència que, exercí la seva mare, Mª Cristina de Borbó.
    Davant l'embat absolutista dels carlins, Cristina es va amparar en els liberals més conservadors que oferien un sufragi molt restringit, que impedia l'accés al govern als més progressistes, control de premsa, donava 'amplies atribucions a la Corona. Els liberals més progressistes, per accedir al govern van haver de recórrer als "Pronunciamientos".
  • Disturbis a Barcelona. Crema de convents

    La Iªguerra carlina, sota un pretext dinàstic, amagava un greu conflicte social. El juliol de 1835 Barcelona, centre liberal, va viure tensions i disturbis continuats que sovint acabaven amb la crema de convents per la "patuleia". Un incident tan insignificant com la mala qualitat dels braus en una festa taurina, va desencadenar el furor popular i l'incendi dels convents de Sta Caterina, S Francesc, Sant Agustí, els Trinitaris i el Carme i l' assassinat del general Bassa i la crema de "El Vapor"
  • Crema del Vapor Bonaplata

    El general Bassa responsable de la repressió de les bullangues, va ser assassinat i llançat daltabaix del balcó. El cadàver va ser arrossegat i cremat al costat de la destruida estàtua de Ferran VII ,de les també cremades casetes dels burots i del vapor Bonaplata.
    La crema d'aquest vapor va ser un acte de ludisme, un atac a la mecanització, quan la guerra carlina creava dificultats de treball i ocupació.
    Resum https://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/12/09/la-crema-de-la-fabrica-bonaplata/
  • La incipient Indústria metal·lúrgica.

    La mecanització de la indústria tèxtil, va afavorir la indústria metal·lúrgica que molt aviat es va veure potenciada per la implantació del ferrocarril i la navegació a vapor. Una de les primeres instal·lacions va ser la fàbrica "El Vapor", tèxtil i desprès també metal·lúrgica; la fundició "Nueva Vulcano" a la Barceloneta (1836), i l'establiment metal·lúrgic de "La Barcelonesa" (1841) antecedent de "La Maquinista Terrestre y Marítima"(1855).
    http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-218-46.htm
  • Period: to

    Desamortització de 1836 i les noves places i mercats

    La desamortització de bens eclesiàstics de Mendizábal va suposar l'enderrocament d'alguns convents, alguns prèviament incendiats en els aldarulla de 1834. L'espai alliberat va ser ocupat per places i mercats.
    Tal és el cas de la Plaça Reial, situada en el lloc de l'anterior convent dels Caputxins com el de la Plaça del Duc de Medinacelli, sita en el del medieval convent de Sant Francesc i dels mercats d' abastos de Santa Caterina -o d'Isabel IIª - i del de Sant Josep -o de la Boqueria-.
  • Period: to

    Pronunciamiento progressista 1836. Reformes Liberals

    Els progressistes, molts sense dret a un vot de caracter censitari, es van imposar en el govern de la única manera possible, amb un "Pronunciamiento" militar. Ja en el poder van endegar una moderada revolució liberal: desvinculant les terres senyorials, desamortitzant bens, abolint els delmes, suprimint les duanes interiors i extingint els gremis. Amb la Constitució de 1837van ampliar el sufragi al 2,2% de la població, van reconèixer certs drets, la sobirania nacional i la separació de poders.
  • Period: to

    Construcció dels nous vapors fora de Barcelona

    Els nous vapors als municipis del voltant de Barcelona trobaren espai i aigua en escreix (la del Raval era altament salinitzada). Ubicacions: 1839 el Vapor del Fil, el Vapor del Rec i el 1843 l'empresa de Ferran Puig (les tres constituirien Fabra y Coats) a Sant Andreu; 1839 el Vidriol a Les Corts; el Vapor Vell, (1844-1846) i l’ España Industrial (1847-49) a Sants ; el de Vilaregut (1837) i el de Puigmarti (1839) a Gracia, i el de l’ Auxiliar de la Industria (1853-55) a Ntra Señora del Port.
  • La primera fotografia de la ciutat i de la península ibèrica

    La primera fotografia de la ciutat i de la península ibèrica
    No només va ser la primera fotografia que es va fer a Barcelona, sinó també a la península ibèrica. Es va capturar el 10 de novembre de 1839 des d’una terrassa de Pla de Palau en un acte obert a tots els ciutadans. Posteriorment es va sortejar per recaptar fons i aquí és perd la pista. Es desconeix si encara es conserva i qui la pot tenir. Vegeu el vídeo El misteri de la primera fotografia de Barcelona
  • Primeres passes del moviment obrer

    Desprès del fracàs de les violentes manifestacions en contra de la mecanització de les fàbriques, els obrers barcelonins van veure la necessitat de crear associacions que fossin instruments de pressió en la lluita per millorar les seves condicions de vida i treball, tot i que la legislació vigent negava el dret d'associació, ni tan sols d'ajut mutu. Fundació de la "Societat de Teixidors de Barcelona" el 10 de maig, amb la seva secció mutualista "Associación Mútua de la indústria Algodonera".
  • Period: to

    Realisme

  • Lliurecanvisme . Barcelona bombardejada.

    El proteccionisme era vital per la naixent indústria catalana. Les mesures lliurecanvistes aplicades pel govern central d' Espartero, van obrir les portes als teixits anglesos, generant una crisi que amenaçava el desenvolupament industrial iniciat a Catalunya. Les protestes en contra de les mesures, varen derivar en forts aldarulls, les "Grans bullangues", sufocades amb el bombardeig de Barcelona des de Montjuïc. En seguirien altres aixecaments com La Jamància un any desprès.
  • Fàbrica de gas per l'enllumenat de la ciutat

  • Descobriment de la cianotípia

  • El daguerrotip

    El daguerrotip
    Fotografia: Retrat Eduard Coll, 1844. AFB. Autor desconegut
    Retrat de jove burgès vestit amb jaqué o traje de vestir diurn, a la moda de Paris i Londres. La classe burgesa barcelonesa molt aviat va seguir la moda arquitectònica i de vestimenta europea, amb la voluntat d'incorporar-se a la modernitat. Vegeu la galeria de l'AFB [El daguerreotip. L'inici de la fotografia]https://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiufotografic/ca/galeries/el-daguerreotip-linici-de-la-fotografia)
  • Introducció de les selfactines

    Les innovacions en la indústria tèxtil segueixen avançant. El 1843 van ser introduïdes les selfactines o màquines automàtiques de filar per agilitzar el filat del cotó i poder servir les màquines de teixir cada cop més eficients. Els obrers ho van viure com una amenaça perquè veien perillar el seu treball.
  • L'Ajuntament veta els vapors a la ciutat

    L'Ajuntament de Barcelona prohibeix la instal·lació de noves indústries amb màquines de vapor dins del recinte emmurallat. Molts dels que ja hi havia i els de nova creació es van edificar en les poblacions més properes, Sants, Poblenou i la Barceloneta.
    www.ub/edu/geocrit/sn/sn-218-46.htm
  • Obres del ferrocarril Barcelona-Mataró

    Empresaris mataronins, Miquel Biada, van convèncer capitalistes anglesos i barcelonesos, Josep Mª Roca, per que invertissin en el projecte (de 1843) de construcció de la línia Barcelona- Mataró. L'objectiu des de Mataró, era apropar les seves indústries al port de Barcelona on arribava el cotó americà. Des de Barcelona com un primer pas per comunicar-se amb França. Els inversors anglesos van subministrar locomotores i vagons. Barcelona estrena estació, projecte de Martí Audinis i Domènec Tomàs.
  • Inauguració línia Barcelona Mataró

    El 28 d'octubre es va dur a terme el viatge inaugural del primer tram de via fèrria peninsular, amb gran expectació. Veure la primera locomotora en acció, rumors alarmistes sobre els efectes perjudicials per la salut, la percepció de modernitat... El recorregut va durar 51 minuts, 48 km de via, deu estacions, passant pel túnel de Montgat, i els vint i vuit ponts. L'objectiu, apropar les indústries mataronines al port de Barcelona, i el primer tram per comunicar Barcelona amb França.
  • Inauguració del vapor "La España industrial" a Sants

    Vapor construït pels germans Muntades va ser la primera empresa de societat limitada de la indústria del cotó a l'Estat espanyol i una de les més modernes de l'època. En el 1860 ocupava prop de 1.200 obrers i en el 1947 en va arribar a tenir 2.000. La fàbrica va ser liquidada i els terrenys de Sants venuts el 1969.
  • L'activitat industrial i del port

    L'activitat industrial i del port
    Aquest gravat d'A. Guesdon correspon a la Barcelona de mitjans del s. XIX (MHCB), i s'aprecia com se situaren les indústries fins la prohibició de vapors a l'interior de les muralles. Ressalta la importància de l'activitat industrial i del port, en una Barcelona encara emmurallada.
  • Passeig de Gràcia l'espai d'oci és il·luminat

    En l'arborat Passeig de Gràcia que unia la Ciutat amb el municipi de Gràcia, quan encara no s'hi havia iniciat l'edificació, ja va esdevenir un espai de lleure i oci, on l'aristocràcia barcelonesa lluïa les seves habilitats a cavall i els seus luxosos cotxes.
    El 1853 va ser il·luminat amb fanals de gas i, s'hi van anar construint teatres, cafès, glorietes i jardins (Criadero, Tívoli, Euterpe, Camps Elisis).
  • Cent anys de la construcció de la Barceloneta

  • El GC autoritza l'enderroc de les muralles

    Barcelona com a plaça forta, no podia construir fora de les muralles, reservant tot al voltant l’ espai d’ un tret de canó, (1254 m). La ciutat demanava al govern central el canvi de catalogació i l’ enderrocament de les muralles. Mentrestant la ciutat anava creixent en vertical, generant una de les mortalitats més altes d’ Europa. El crit del poble “abajo las murallas”. va ser recollit pel Dr Pere Felip Monlau en un estudi on veia imperatiu l'enderroc per erradicar epidèmies i infermetats.
  • Conflicte de les Selfactines "La Unión de Clases"

    Desprès d'una sèrie de vagues contra la mecanització que els obrers consideraven com una amenaça als seus llocs de feina, van crear la organització obrera "La Unión de Clases" que va aconseguir millores de les condicions de treball.
  • Construcció de la línia fèrria de Granollers

  • Period: to

    Bienni Progressista

  • Neix la Maquinista Terrestre y Marítima

    Es va dedicar a la construcció naval i ferroviària i es va convertir en la primera fàbrica metal·lúrgica de l'estat espanyol.
  • Construcció de la línia fèrria de Sabadell-Terrassa

  • Execució del dirigent obrer Josep Barceló

    El dirigent obrer Josep Barceló, sota l'acusació d'un delicte comú va ser executat el 5 de juny de 1855. La Junta Central de la "Unión de Clases" va proclamar la vaga general i es van organitzar barricades als carrers de Barcelona i van mantenir enfrontaments molt durs amb les tropes governamentals. Finalment el Capità General va restablir l'ordre a la ciutat i entre les mesures repressores va dictar la il·legalització de les associacions obreres.
  • S'inicia l'enderroc de les muralles

    Davant de l'alta mortalitat producte de l' amuntegament de la població barcelonina tancada en el perímetre de les muralles i la reivindicació de la població sota el crit "Abajo las murallas", el govern central l'any 1854 va accedir a retirar la catalogació de Barcelona com a plaça forta, autoritzant a la vegada l'enderroc de les muralles. A partir d'aquest moment es podia procedir a l'eixamplament de la ciutat.
  • Vista de Barcelona a vol d'ocell, pintada per Onofre Alzamora cap a mitat del s XIX

    Vista de Barcelona a vol d'ocell, pintada per Onofre Alzamora cap a mitat del s XIX
    Les desamortitzacions de bens eclesiàstics i l'enderrocament de les muralles van oferir a la ciutat nous espais i la possibilitat de créixer. En la vista hi destaquen o Les Rambles, i el Passeig de l'Esplanada -al costat de la Ciutadella, encara emmurallada-, l'allargada Plaça de Santa Anna, paral·lela a Les Rambles, i el corb carrer de la Riera de Sant Joan. També dos nous mercats que ocupen l'espai d'antics convents, el de Santa Caterina a i el de Sant Josep també dit de la Boqueria.
  • Concurs per l'Eixample. Pla Rovira

    La demolició de les muralles alliberava uns 20 km de terrenys per expandir la ciutat. L'Ajuntament va convocar un concurs per afrontar el necessari eixample de la ciutat. El projecte guanyador va ser el de l'arquitecte Antoni Rovira i Trias. Proposava un pla en forma de ventall . De l'actual plaça Catalunya es projectaven sis avingudes que conduïen cap els municipis veïns. Contemplava un canal per recollir i desviar l'aigua cap el mar.
    https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0057129.xml
  • Construcció de la línia fèrria de Martorell.

    L'estació a Barcelona es va construir a la cantonada de la Plaça de Catalunya i carrer Pelai, on actualment hi ha el bar Zurich.
  • Primer omnibus a Barcelona

    1860 es va establir la primera línia d' omnibus de la ciutat que, tirat per cavalls, recorria la Rambla fins a Canaletes i arribava a la Plaça del Pedró, però la lentitud dels carruatges era exasperant i sovint era més ràpid anar a peu. Els nous temps exigien un medi de transport urbà més ràpid. No serà fins el 1872 que s'estableixin els primers rails i s'allargui el recorregut..
  • Imposició del Projecte de Cerdà

    Imposició del Projecte de Cerdà
    Obviant la decisió del Govern Municipal de Barcelona, el Govern Central, per Reial Decret, imposa el Pla Cerdà pel desenvolupament de l’Eixample de Barcelona, que considerà més adient que el Pla Rovira premiat per l'Ajuntament.
    Pel seu caràcter igualitari, social, racional i ecològic, el projecte de Cerdà no encaixava amb els interessos i la mentalitat de la burgesia barcelonina que s’emmirallava amb ciutats més monumentals com Paris i Londres i rebé amb desgrat el nou projecte.
  • Period: to

    Crisi al textil, la "Fam del cotó"

    La indústria del cotó havia anat creixent des del 1827. La matèria primera era importada en bona part de Nord América des d' on arribava al port de Barcelona.La Guerra de Secessió Americana, però, en va reduir la producció provocant una crisi important a la indústria cotonera obligada a reduir la producció de manera dràstica per l'escassetat o carestia de cotó. L'atur, la reconversió cap a la llana o la ruina en van ser les conseqüències i va afectar molt més enllà que el propi sector del cotó..
  • Inauguració dels ferrocarrils de Sarrià

    La línia dels ferrocarrils de Sarrià, va unir la Plaça Catalunya amb els pobles de Gràcia, Sant Gervasi i Sarrià, als peus de la muntanya de Collserola. Seguia les traces del Pla Cerdà. Circulaven amb locomotores a vapor i estaven formats per petits cotxes de fusta. Primer servia per comunicar les torres d'estiueig de la burgesia barcelonina per anar al treball, i desprès, per fixar la residència permanent a la "zona alta" de Sarrià i Les Corts, lluny dels conflictes obrers.
    ww.fgc.cat/historia
  • Period: to

    Primera etapa d'endegament del Pla Cerdà

    Aquesta primera etapa es caracteritza per per una reduida activitat edificatoria, limitada als terrenys situats a l'entorn de la muralla concretament en el sector comprès entre el carrer Aragó, de Llúria, del Consell de Cent i de Pau Claris, a més del Passeig de Gràcia i el de Sant Joan per sota de la Gran Via, i per una certa coherència amb la proposta d'Ildefons Cerdà, sobretot pel que fa a les normes d'edificació (alçària, profunditat edificable, jardins interiors, etc).
  • El Port esdevé insuficient

    La indústria del cotó, importava la matèria primera, la fibra de cotó, provinent majoritàriament del Sud dels EUA i la font d'energia, el carbó de les Illes Britàniques. Aquests productes des del Port de Barcelona eren redistribuïts a tot el País. Per evitar el cegament dels molls i els constants drenatges, La Maquinista Terrestre i Marítima va construir un varador que aviat tampoc podria arrossegar els vaixells de gran tonatge que assortien la creixent indústria cotonera.
  • Revolució de 1868 "La Septembrina"

    A Espanya, els progressistes amb el suport de demòcrates i unionistes, van assegurar el recolzament a la revolució iniciada amb el pronunciamiento del brigadier Topete a Càdis, formant Juntes revolucionàries. L’àmplia resposta i la derrota d’Alcolea va aïllar al govern, que va dimitir, i a la reina Isabel IIª que s' exilià a França el 29 de setembre. El nou govern provisional de unionistes i progressistes (general Prim) va donar àmplies llibertats i va convocar eleccions amb sufragi universal.
  • Period: to

    Sexenni Democràtic

    L'esgotament i la impopularitat de les forces polítiques del moderantisme i de la pròpia monarquia sota la figura d' Isabel IIª, i la primera gran crisi econòmica del capitalisme espanyol, va fer possible la unió dels sectors més marginats del poder per presentar un programa de democratització de la vida política i de recuperació mitjançant l'orientació del capitalisme espanyol vers la liberalització interior i l'obertura a l'exterior.
  • Period: to

    Insurrecció a Cuba. Guerra dels Deu Anys

    Insurrecció secessionista de patriotes dirigits per la burgesia criolla amb el suport de camperols i esclaus a qui van oferir l'alliberament. Amb "El Grito de Yara", van denunciar les arbitrarietats i el desinterès de de les autoritats espanyoles envers la colònia i els forts lligams econòmics que els imposaven. Acabà amb la Pau de Zanjón. Els cubans tindrien els mateixos drets polítics que els espanyols, S'aboliria progressivament l'esclavitud i es respectarien els interessos de l'illa.
  • Desmantellament de La Ciutadella

    Finalment, amb la revolució de 1868 i el general Prim com a cap de govern, Barcelona va aconseguir una de les seves màximes reivindicacions, la cessió de la Ciutadella, fortificació, construïda per Felip Vè per sotmetre i vigilar la ciutat .Era odiada per ser seu de la presó i escenari de les execucions. Tot seguit es va procedir a enderrocar murs i baluards. Només es van conservar algunes edificacions com el polvorí, el palau del governador i la capella.
  • Nova Constitució i liberalisme econòmic

    La nova constitució redactada pels diputats electes en sufragi universal masculí (homes majors de vint i cinc anys) va establir la monarquia com a sistema de govern, però adquiria un caràcter representatiu. Reconeixia amplies llibertats. El Govern apostà per un aranzel lliurecanvista. Els industrials catalans varen pressionar al govern de Prim, i van aconseguir taxes protectores que gravaven els productes tèxtil procedents de l'exterior, però que anirien descendint fins a la desaparició el 1881.
  • Difusió de la Iª Internacional a Catalunya

    L'anarquista Giusseppe Fanelli va visitar Barcelona, i, gràcies a la llibertat que hi havia durant el Sexenni,va poder difondre les idees de la Iª Internacional a Catalunya. L'apoliticisme negava l'eficàcia revolucionaria de les vies parlamentàries , potenciant les organitzacions obreres i la idea de destrucció de l'Estat.
  • Period: to

    Tercera Guerra Carlina

    El carlisme es presentà com a única força defensora del catolicisme, però finalment el Vaticà i bona part de la jerarquia de l' Església va donar suport a la dinastia alfonsina i al règim bipartidista de Cánovas del Castillo.En aquest punt el carlisme s'escindeix entre el sector integrista que va posar la qüestió dinàstica en segon terme i va crear un partit ultra-catòlic, i el carlisme oficials que va evolucionar cap a postures foralistes i regionalistes, lluny de les idees insurreccionals.
  • Primer número de "La Flaca"

    La llibertat de premsa afavorí el sorgiment de revistes satíriques de caràcter republicà i federalista com La Flaca, que es va publicar a Barcelona, de caràcter estatal va ser publicada durant el Sexenni Democràtic, editant el primer número el 27 de març de 1869, aprofitant la llibertat de premsa concedida en aquesta etapa.
    https://revistalaflaca.blogspot.com/p/la-flaca-digitalizada.html
  • Primera edició de "La campana de Gràcia"

    Revista satírica de caràcter republicà i anticlerical. Va ser una de les revistes més influents a Catalunya, amb noticies a nivell estatal.
  • Ir Congrés Obrer Espanyol a Barcelona

    Es va celebrar a l' Ateneu Obrer de Barcelona, amb l'assistència de delegats de tota Espanya que representaven unes 150 associacions de treballadors i en el que els anarquistes van aconseguir imposar la majoria de les seves tesis. com a resultat del Congrés es va crear una organització sindical, "La Federació Regional Espanyola de la AIT" que va reproduir la polémica existent entre marxistes i bakuninistes, Bakunin i els seus seguidors van ser expulsats el 1871
  • Aixecament a Barcelona contra les quintes

    Aixecament de caràcter federalista contra el sistema de reclutament dels quintos, que contemplava la seva exclusió previ pagament d'un import, discriminant d'aquesta manera les classes obreres i menestrals.
    Va ser avortat.
    https://prensahistorica.mcu.es/satirica/es/publicaciones/numeros_por_mes.do?idPublicacion=6106&anyo=1872
  • Period: to

    Monarquia amb Amadeu de Savoia

  • El general Prim és assessinat

    El General Prim, liberal progressista, heroi de guerra i president del govern durant la Revolució de 1868 va apostar per instaurar una monarquia liberal amb un rei que havia fet venir de fora, Amadeu de Saboia, membre de la dinastia que regnava a Itàlia. Però la vigilia en que arribava el nou rei, va ser tirotejat quan es dirigia en un carruatge a casa seva.
    Qui va matar a Prim? enigma obert.
    https://historia.nationalgeographic.com.es/a/han-matado-presidente-asesinato-juan-prim_10987/7
    videos
  • 1a edició de "L'Esquella de la Torratxa"

    Setmanari satíric de caràcter republicà i anticlerical, del mateix editor de "La Campana de Gràcia", menys política que l'anterior però molt crítica amb la Ciutat Comtal i els seus alcaldes.
    https://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/registro.do?id=4369
  • Primer "tramvia de sang" a Barcelona

    Per facilitar la tracció dels pesants òmnibus a les cavalleries, es van posar rails. El primer assaig es va fer a Nova York el 1832. Amb la modernització es va allargar el trajecte, i a partir d'aquest moment anava de les drassanes fins a Gracia, pujant per les Rambles i el Passeig de Gràcia i un any desprès fins a la Barceloneta. Els cotxes, eren tirats per dos o quatre cavalleries. La gent hi pujava sobretot els dies festius per anar a passejar (els obrers no s'ho podien permetre a diari).
  • Period: to

    La Primera República a Espanya

    Amadeu de Savoia, sense prou suport i amb greus problemes per resoldre va renunciar a la corona. Les Corts espanyoles, majoritàriament monàrquiques però sense candidat, van proclamar la república, rebuda amb gran entusiasme per part de les masses federalistes i internacionalistes. El govern de Pi i Margall, intentà la creació d'un Estat Federal , superat, però, per l'esclat del cantonalista, impulsat pels federalistes més radicals. La repressió encaminà cap el conservadorisme i la Restauració.
  • Manifestació de 10.000 obrers a Barcelona

    Molts d' ells, Internacionalistes i federalistes, demanaven la reducció de la jornada laboral. La burgesia republicana barcelonesa, alarmada,es va enfrontar als més radicals, desitjosos d'establir la República federal i proclamar l' Estat Català. Amb Pi i Margall com a President de la República, l'opció federalista va iniciar el camí cap a la legalització a través de les Corts.Però a meitat del procés, va esclatar el moviment cantonalista que va debilitar l' Estat i va afavorir la repressió.
  • Period: to

    Restauració de la Monarquia Borbónica.

    El general Martínez Campos va proclamar a Alfons XII rei d' Espanya amb el suport de tot l'exercit. Va ser la fi de la República conservadora i la Restauració de la Monarquia borbónica.
    S'establí el bipartidisme, només entraven en el joc polític dos partits que s'anaven alternant en el poder, deixant al marge àmplies majories de les classes populars manipulades pel "caciquisme". La Constitució de 1876 va establir un sufragi censatari del 5% de la població i atorgava amplis poders a la corona..
  • Period: to

    "La Febre d' Or", l'eufòria especulativa

    El creixement industrial va anar parell a la creació de noves entitats de crèdit, com el Banc Hispano-Colonial i a l'expansió de la borsa. Els guanys aconseguits van animar les classes dominats a fer inversions borsàries cada vegada més especulatives de capitals que no serien reinvertits en la indústria. " La febre d'or va culminar amb la fallida d'importants institucions financeres catalanes, que ja no es van recuperar i, de rebot, va portar la indústria a la crisi.
    Narcís Oller "La febre d'Or"
  • Period: to

    Repressió obrer i sindical. Emigració a ultramar

    Es van prohibir les societats obreres i pageses i també la premsa obrera. A més es van veure empesos a un notable empobriment com a conseqüència de la congelació dels seus salaris. Aquest fet va impulsar la emigració a ultramar.
  • Incendi i enderroc de 'l Antic Palau Reial

    L'edifici va patir un violent incendi que el va destruir i posteriorment fou enderrocat.
    L'edifici del segle XV fou dipòsit de mercaderies i magatzem portuari de la llana. Posteriorment seria arsenal.
    En posteriors reformes va esdevenir seu dels virreis i ja al segle XVII del Capità General i allotjament dels personatges reials quan venien a Barcelona. Durant la Primera República fou jutjat.
    http://barcelofilia.blogspot.com/2017/06/antic-palau-reial-pla-de-palau-segle-xv.html?m=1
  • Baixen els preus dels cereals

    Descens de les rendes i dels ingressos en aquest sector. Aquest fet va contribuir en la caiguda de la demanda del sector tèxtil que veu el mercat intern saturat.
  • Period: to

    Eufòria vitivinícola exportadora

    La crisi de la fil·loxera, d'origen nord- americà, es va anar estenent per França a partir de 1863, amb la conseqüent pèrdua dels ceps i de la producció vitícola . Aquest fet va impulsar la demanda a Catalunya que va viure una eufòria exportadora en vendre a tot el mon substituint els productors vitícoles francesos a preus molt alts. Es van ampliar les plantacions de vinyes. Veure
    http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/66484/1/TFG%20Sabat%C3%A9%20Balada%20Laura.pdf
  • Period: to

    Indústria catalana i proteccionisme

  • Primera comunicació telefònica

    La primera comunicació telefònica a Espanya es va fer entre el Castell de Montjuic i la Ciutadella, on encara hi havia una unitat militar.
  • Fundació del Partit Socialista Obrer Espanyol

    Es va afiliar a la 2ª Internacional. Van ser influents en altres zones, però no van tenir massa influència a Barcelona i Catalunya, on havia arrelat la doctrina anarquista.
  • Publicació de "EL Diluvio"

    Diari republicà i anticlerical molt popular a Barcelona. Es va publicar fins l'any 1939.
    Per consultar:
    https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/publicaciones/numeros_por_mes.do?idPublicacion=701
  • Enderroc de la Muralla de Mar

    La Muralla de Mar, construida el 1427, ocupava un ampli espai que, en el s.XIX va esdevenir un passeig amb vistes al mar al que s'hi accedia per diverses rampes. Un cop enderrocada es va construir el passeig Colom.
    https://barcelofilia.blogspot.com/search?q=muralla+del+Mar
  • Period: to

    Del Federalisme cap el catalanisme polìtic

    La Restauració tendí a uniformitzar i centralitzar l' Estat.
  • Iª publicació de La Vanguardia

    L'1 de febrer de 1881 es publica el primer número del diari vinculat a la família Godó i de marcat caràcter conservador.
    Hemeroteca
    http://hemeroteca.lavanguardia.com/login.html
  • Saturació del mercat textil i Crisi agraria

    La demanda de productes tèxtils, cau progressivament per saturació del mercat intern, agreujat per la crisi agrària fruit de l'arcaisme de l' estructura del sector amb una productivitat molt baixa, tècniques endarrerides i dels grans beneficis acumulats fora del sector agrari.
    La indústria tèxtil seguirà creixent, però, fins el 1913, però a ritme lent.
  • Period: to

    Emigració en massa a ultramar

    El desplaçament de milions d'espanyols va ser registrat des de 1882 per l'Institut Geogràfic i Estadístic, a partir del moviment anual d'entrades i sortides de passatgers dels ports espanyols. Aquesta font xifra al voltant de 3 milions i mig els espanyols que van partir a Amèrica, encara que estimacions posteriors situen el corrent emigratori entre 1882 i 1935 entorn dels 4,7 milions.
    Més informació aquí
    anunci https://arca.b
  • Inauguració del Cementiri Nou

    També conegut com el de Ca'n Tunis, situat a la vessant Sud de la muntanya de Montjuïc, visible quan s'arriba a Barcelona per mar. L'arquitecte Leandre Alvareda Petit li donà un aspecte de ciutat jardí.
    L'ampli creixement demogràfic de Barcelona va fer imprescindible aquest nou equipament.
    En ell hi descansen des de les famílies més rellevants que van fer construir cases i mausoleus als arquitectes més destacats, als líders anarquistes i sindicals que varen lluitar pels drets dels obrers.
  • Construcció del Monument a Colom

    Construcció del Monument a Colom
    Monument de Gaietà Buïgas dedicat al descobridor en record del seu pas per Barcelona desprès del primer viatge.Presidint la Porta de la Pau, donava la benvinguda a les esquadres estrangeres que ancoraren enfront per l' Exposició Universal del 1888. Monumentalitzà el recent passeig de Colom un cop enderrocada la muralla de mar. L'ascensió de 60 m a la part superior fou una atracció més de l' Exposició. Les escultures son obra dels principals escultors de l'època com Atché, Vallmitjana, Llimona..
  • L'Exposició Universal

    L'Exposició Universal
  • Atracccions a l'Exposició Universal de Barcelona

    Atracccions a l'Exposició Universal de Barcelona
    Un dels objectius de les Exposicions Universals era oferir espectacle i divertiment al públic mitjançant ginys innovadors des del punt de vista tecnològic. En el cas de Barcelona, a la Ciutadella es van construir unes muntanyes russes, la Font Màgica, l' Estany per passejar en barca i el Globus captiu que veiem en la imatge. Aquest, va tenir molta concurrència, però va donar alguns problemes segons el diari oficial, a causa de forts vents que el van mantenir inactiu en algunes ocasions.
  • La Ciutadella seu de l'Exposició Universal

    Enderrocades les muralles i cedits els terrenys a la Ciutat, l'alcalde Rius i Taulet, i un grup d'empresaris, va convertir l'espai en un parc i seu de l' Exposició Universal de 1888. L'objectiu era l'intercanvi de novetats i la projecció a l'exterior, i també l' urbanització del front marítim, el parc i el Saló de Sant Joan. En la imatge l'escultura de Prim, els Pavellons d' Ensenyament, de les Colònies, l' Umbracle, L' Hivernacle i el Café Restaurant i al fons, l' Arc de Triomf.
  • Fundació del Foment del Treball Nacional

    La burgesia industrial catalana es va anar cohesionant ideològicament i organitzant fins a constituir, el 1889, un organisme que l’ agrupés: el Foment del Treball Nacional. L’ objectiu era defensar de la competència estrangera els mercats que considerava que li corresponien. D’ aquesta manera, va fer del proteccionisme la seva bandera enfront del lliurecanvisme, esdevenint sovint aquesta pugna un conflicte entre els seus interessos i els de les classes dirigents de Madrid.
  • Sanejament: clavegueram i abastiment d'aigua

    El 1887 vivien a Barcelona 272.000 persones enfront a les 100.000 de 1800. La penosa situació higiènica li valgué a Barcelona la qualificació de "claveguera fètida". Al carrer o a les clavegueres poc profundes, sobrecarregades i mal impermeabilitzades, s'hi abocaven els residus fecals, les escombraries domèstiques, els residus industrials i, fins i tot els fems de les establies. Els efectes sanitaris desastrosos van ser solventats amb el "Proyecto de Saneamiento del Subsuelo de Barcelona".
  • Period: to

    Segona etapa del Pla Cerdà

    Etapa de notable activitat constructora sota el llenguatge arquitectònic modernista. La forta demanda i les pressions dels propietaris del sòl, aconseguiren modificar les Ordenances Municipals augmentant significativament l’alçària i la profunditat dels edificis, i permetent construir en la totalitat de l’illa i el pati interior. Espais destinats a centres socials i jardins esdevingueren equipaments o foren edificats. Prescindiren de l’entramat de carrers que unien la Ciutat als pobles del Pla.
  • Pla Baixeres de Reforma interior de Barcelona

    Pla Baixeres de Reforma interior de Barcelona
    Cerdà ja preveia que la unió entre el clos antic de la ciutat amb el Traçat de l'Eixample, no es podia establir únicament per la faixa de circumval·lació de les rondes, calia endinsar-se en el cor mateix de la ciutat vella.
    L'urbanista i arquitecte Angel G.Baixeras el 1879 va presentar un pla de reforma interior de Barcelona en el que contemplava tres vies de penetració, la A, l'actual via Laietana, i la B i la C, transversals, que mai es van executar.
    Obertura de la Via Laietana F Ballell 1907
  • Period: to

    Cap el final de la Restauració

    El primert terç del segle XX el sistema polític de la Restauració basat en la monarquia i el torn de partits es va anar descomposant davant les diverses crisis i l'enfrontament entre la clase aristocràtica i burgesa i la treballadora cada cop més organitzada i conectada als moviments Internacionals disposats a aconseguir la millora de vida dels obrers. A Calalunya arrelarà la vessant anarco sindicalista, del moviment obrer, i s’anirà ampliant la base social nacionalista i republicana.
  • Period: to

    Obertura de la Via Laietana

    Els objectius de l'obertura d'aquesta via eren comunicar el barri burgès de l'Eixample amb el port, on es feien els negocis. Havia de ser la via financera de la ciutat,i facilitar el sufocament d'aldarulls que es solien enquistar en els carrerons del casc antic. Van ser enderrocades més de 2.200 cases i es va expulsar a unes 10. persones.
    Vegeu la galeria de l'AFB Reforma de la Via Laietana
  • Iª publicació Solidaridad Obrera

    Òrgan d'expressió de la Federació Sindical homònima. Sobretot a partir de 1917 esdevindrà el diari d'expressió de la CNT, amb una àmplia tirada des que fou dirigit per Àngel Pestaña. Fou publicada fins el 24 de gener de 1939. A partir de 1945 reapareixeria esporàdica, clandestina i irregularment fins la transició, que tornaria com a setmanari, però en decadència.
    Hemeroteca
    http://www.cedall.org/Documentacio/Castella/cedall203503000_Solidaridad%20Obrera.htm
  • 26 de juliol La Setmana Tràgica

    La lleva de reservistes per la defensa les possessions del Rif, on inversors importants hi tenien interessos en les mines, va provocar una vaga general obrera pacífica contra la guerra. Consideraven una guerra innecessària que reclutava la classe treballadora i eximia els burgesos. La protesta pacífica, esdevingué una revolta incontrolada de caire anticlerical (assalt i crema d’esglésies i convents). Maura respongué de forma dura i exemplaritzant (execució de Ferrer i Guàrdia).
  • Emigrants cap a l'Amèrica del Sud

    Emigrants cap a l'Amèrica del Sud
    Al Port de Barcelona, 800 emigrants embarquen amb destí a l'Argentina.
  • L'oci de la "gent d'ordre"

    L'oci de la "gent d'ordre"
    Al tir del colom. Unes senyores, algunes assentades i d'altres dretes, en una actitud distesa. Porten barrets força ornamentats i vestits de colors clars. L'aristocràcia de Barcelona i l'alta burgesia, es relacionaven en determinats espais, com l'hipòdrom, les curses de "voiturettes" i el camp de tir de colom, esports elitistes en els que hi competien directa o indirectament els membres d'aquesta classe, la "gent d'ordre". Les dones lluïen models segons la moda europea, signe de modernitat.
  • Primer vol a motor estatal

  • Obertura de la Via Laietana

    Obertura de la Via Laietana
  • Period: to

    Instauració de la Mancomunitat de Catalunya

    Informació addicional:
    Article de Vicente Moreno Cullell de la revista Sàpiens
  • Period: to

    Primera Guerra Mundial

  • Alarma financera

    Alarma financera
    Gent fent cua a la porta del Crèdit Lyonnais durant l'alarma produïda pel conflicte europeu.
  • Exposició Internacional de 1929

    Exposició Internacional de 1929
    Fotografia: Vista nocturna de la font Màgica de Montjuïc i el Palau Nacional i "l'avinguda dels espàrrecs". Gran protagonista, l'Electricitat, expressió de modernitat. V. galeria de l'AFB Exposició Internacional de 1929
    Vegeu fonts informatives als docs 64,65 i 66 a
    https://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiucontemporani/sites/default/files/documents_exposicio1888_62-66.pdf
  • Pavelló Mies Van der Rohe

    Pavelló Mies Van der Rohe
  • Poble Espanyol

    Poble Espanyol
    Pérez de Rozas
  • Barraquistes estrenen "les cases barates" del Bon Pastor

    "Tretze persones convivint en 48mtrs quadrats. Set- centes vuitanta quatre vivendes de reduïdes dimensions i construcció precària construïdes pel Patronat de l' Habitacle per re-allotjar els barraquistes de Montjuic, quan la muntanya es va vestir de gala per l' Exposició Internacional, i als immigrants que arribaven atrets pel dinamisme de la ciutat". https.//www.elperiodicocom/es/barcelona20210907/museo-historia-cases-barates-contada-mundo-muhba-12054140
  • Proclamació de la Segona República

    Proclamació de la Segona República
  • Foguera Avinguda Mistral

    Foguera Avinguda Mistral
  • Plànol de la ciutat de Barcelona 1935

    Plànol de la ciutat de Barcelona 1935
  • Milicians al carrer Ample

    Milicians al carrer Ample
  • Period: to

    Segona Guerra Mundial

  • Period: to

    Dictadura del Gral Franco. La postguerra: repressió, aillament i autarquia

  • Façana Gran de Gràcia

    Façana Gran de Gràcia
  • Voluntaris de la División Azul

    Voluntaris de la División Azul
    Sortida de l'estació de França dels voluntaris de la División Azul, juliol 1941. AFB. Pérez de Rozas
    Tot i que Franco va optar per la neutralitat en la Segona Guerra Mundial, el seu suport a l'eix feixista era evident i es va palesar amb la División Azul, formada per "voluntaris" per col·laborar en la lluita contra el comunisme al front rus.
  • Arribada nens refugiats polonesos

    Arribada nens refugiats polonesos
  • Dia del llibre a La Rambla

    Dia del llibre a La Rambla
  • Vivendes del Congrès Eucarístic

    Vivendes del Congrès Eucarístic
  • Cobriment del tren al carrer Aragó

    Cobriment del tren al carrer Aragó
    1957.P. de Rozas. Carrer Aragó. Cobriment tren.
  • Period: to

    La Gran Barcelona de l'alcaldia de Josep Mª de Porcioles

  • Period: to

    Dictadura del General Franco: el creixement econòmic o "desarrollismo".

  • Anys 60

    Anys 60
    La dècada dels anys 60 serà de creixement i progrés. Els cotxes envaeixen els carrers. Barcelona compta amb un milió 600 mil habitants.
  • Plànol de la ciutat de Barcelona 1962

    Plànol de la ciutat de Barcelona 1962
  • La nevada del 62

    La nevada del 62
    Vegeu la galeria de l'AFB Nevada 62
  • La construcció del barri del Besòs

    La construcció del barri del Besòs
  • Period: to

    Dictadura del General Franco. Crisi i final

  • Enderroc a Poblenou 1988. Martí Llorens."Capvespre de La Manchester catalana"

    Enderroc a Poblenou 1988. Martí Llorens."Capvespre de La Manchester catalana"
    Poblenou , "La Manchester catalana", a finals dels 80 va ser el gran espai industrial de Barcelona (prop d’una quarta part).
    En motiu dels Jocs Olímpics, l'àrea industrial ha estat reconvertida en un àrea terciària on es s'han enderrocat les antigues fàbriques, algunes d’ elles com Can Ricart, de gran valor patrimonial històric- artístic, d’innovació i de memòria històrica, per construir habitatges d’ alt standing i gratacels d’ oficines i hotels.
    http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-218-46.htm
  • Enderroc de la fàbrica Gas Lebon

    Enderroc de la fàbrica Gas Lebon
    1989.Colita. Enderroc fabrica Gas Lebon
    En motiu dels Jocs Olímpics les antigues fàbriques de Nova Icaria van ser enderrocades per cedir l'espai per construir la Vil·la on viurien els atletes durant els Jocs i convertir-se desprès en un barri residencial.Aquest va ser el cas de la fàbrica de Gas Lebon de la que encara s' en conserva algun vestigi. Carles Lebon, el 1841 va obtenir el subministrament de gas a la ciutat.
    www.altresbarcelones.com/2014/07/evolucio-de-lenllumenat-public.html
  • S'ensorra una casa. Primer cas d'Aluminosi

    Al Turó de la Peira. Conseqüència del sistema constructiu amb un ciment aluminòtic que la humitat podia desfer, arribant a amenaçar l'estructura de l'edifici. Els barris més afectats van ser els perifèrics de la Via Trajana, Polvorí, Trinitat Nova, Sant Cristòfol, Sud-Oest, Guineueta, La Pau, Guineueta...També hi havia casos aïllats en altres barris, que van silenciar per no afectar el valor de l'immoble ni possibles hipoteques. https://issuu.com/revista-carrer/docs/carrer065
  • Aprovació del Pla de Barris per Catalunya pel Parlament

    L’objectiu, és canalitzar aportacions econòmiques de la Generalitat als municipis per fer rehabilitacions i altres actuacions per a l’establiment i la millora dels equipaments i dels serveis i dels espais públics de determinades àrees urbanes, les que es troben en les situacions, considerades de necessitat.
    Es pretén la regeneració urbana com a eina per a possibilitar la cohesió social, traient aquestes àrees de la marginalitat.
    https://raco.cat/index.php/PapersIERMB/article/view/381018/474168
  • Period: to

    Pla de Barris de l' Ajuntament de Barcelona

    El 2017 es seleccionaren els barris objecte d’intervenció : El Besós, el Maresme, el Bon Pastor, Baró de Viver, la Marina, St Genís i la Teixonera, la Verneda i la Pau, Raval Sud i Gótic Sud, Roquetes, Trinitat Vella i Zona Nord. L'objectiu del Pla és millorar les condicions de vida i corregir les desigualtats la marginalitat. Els àmbits d'actuació han estat Drets socials, Educació, Activitart económica i Ecologia urbana.
    https://pladebarris.barcelona/sites/default/files/informe_anual_2018.pdf
  • Un Pla de Barris metropolità a Barcelona?

    La ciutat real no tan sols ha sobrepassat el municipi, sinó que també ha saltat els límits de l’espai urbanitzat i s’articula, cada vegada més, en vastes regions metropolitanes que s’expli-quen pel continu anar i venir dels seus ciutadans, entre municipis cada dia més distants. L'Ajuntament de Barcelona planteja fer front a la segregació urbana a l’escala de la ciutat real, que és supramunicipal.
    https://raco.cat/index.php/PapersIERMB/article/view/381018/474168