-
Period: to
(.....) Neoclassicisme
"A mitjans del segle XVIII va produir-se una ferma reacció contra l’ estil rococó precedent i, sota la influència de les doctrines racionalistes de la Il·lustració, novament va tornar a buscar-se en els clàssics a la recerca de la bellesa ideal. El descobriment de les ruïnes de Pompeia (1748) van fer renéixer un altre cop l’ interès per la Grècia i la Roma clàssiques."
https://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/12/20/l%E2%80%99art-neoclassic/
https://tinyurl.com/y99yeo76 -
Fundació del Diari de Barcelona
Fundat per Pablo Ussón. Durant una bona part del segle XIX es va convertir en el mitjà informatiu de la mentalitat liberal-conservadora de la burgesia catalana
Consultar Hemeroteca
https://tinyurl.com/yctmpszx -
Period: to
Evolució i problemes del Port de Barcelona
Atenent el creixement industrial i comercial generat en el 1r terç del s.XIX, es va construir un moll nou a la Barceloneta i es va dragar el fons que poc a poc s'havia anat cegant. Les actuacions de manteniment i ampliació es van anar repetint fins arribar a les reformes de la 2ª meitat de segle amb la intervenció de l'enginyer Josep Rafo i la creació de la Junta del Port el 1869. -
Period: to
Regnat de Ferràn VIIè
Acabada la guerra del Francès, va ser reconegut com a rei Ferràn VIIè, de la casa Borbó, fill de Carles IVrt, contra el qual s'havia rebel·lat abans de la Guerra del Francès. En retornar al tro, ben aviat, va derogar la Constitució de 1812, per establir una monarquia de caràcter absolutista, amb el parèntesi entre 1820 i 1823, el Trienni Constitucional, quan amb un "pronunciamiento", es va imposar el sector liberal. La fase absolutista final, va ser coneguda com la Dècada Ominosa (1823-1833). -
Period: to
Romanticisme
-
Period: to
Projecte urbanístic de l'Eix Transversal
El Projecte de l'Eix Transversal tenia com objectiu unir Les Rambles amb la fortalesa de La Ciutadella. Es van traçar els carrers de Ferran i Princesa que confluirien a la Plaça Sant Jaume, fins aquest moment, un mer entrecreuament de carrers.
El carrer Ferran, s'inaugurà el 1826 i el de la Princesa el 1852. -
Neix el Passeig de Gràcia
En l'antic camí de Jesús*, que unia Barcelona al municipi de Gràcia, el nou ajuntament liberal de Barcelona el 1821 va redactar el projecte d’ un passeig arborat a l'estil dels Bulevards francesos. El nou passeig s’ inaugurà l’ any 1827. Era molt ample, amb quatre fileres d’ arbres, dues glorietes amb fonts d’ aigua i escultures.
*El nom del monestir franciscà del s. XIV de Jesús situat en el camí, malmès el 1714 i definitivament enderrocat el 1823.
https://www.youtube.com/watch?v=u_qYE7_f5gg -
Adopció dels telers mecànics
La mecanització dels telers va possibilitar un augment de la producció i van impulsar futures millores en el camp de la filatura. Els avanços tecnològics provenien d' Anglaterra, on es va produir la Revolució industrial molt abans i era molt més competitiva. D' aquí la necessitat de mesures proteccionistes. -
Epidèmia de còlera a Barcelona 1833-1835
-
Period: to
Iª Guerra Carlina
Ferràn VIIè designà successora la seva filla Isabel però el seu germà Don Carlos, reclamà la corona recolzat per una petita part de la noblesa - molts es van abstenir-, la majoria del clergat i la pagesia, expulsada de les terres. Lluitarien per mantenir l' Antic Règim i els règims forals amenaçats pel centralisme.
La Regent, Mª Cristina, recolzada per bona part de la noblesa, la burgesia i les classes populars urbanes va imposar el reformisme liberal en vèncer una dura guerra de guerrilles. -
Period: to
Construcció de l'Estat Liberal i desenvolupament del capitalisme
-
Period: to
La Renaixença
Moviment cultural que tindria com a punt de mira la recuperació de la llengua catalana que tendia a disminuir. Convergeix amb l'esperit del romanticisme que revigoritzava el passat nacional. Aquesta renovada apreciació de la realitat catalana va enfortir la consciència nacional i va generar la convicció de pertinença a una comunitat específica, els valors de la qual era precís recuperar.
Es considera l'inici d'aquest moviment l'any 33 quan Carles Bonaventura Aribau publicà "La Pàtria". -
Period: to
Regència de Mª Cristina de Borbó
Ferràn VIIè, va legar la corona a la seva filla Isabel, de dos anys, que va requerir una regència que, exercí la seva mare, Mª Cristina de Borbó.
Davant l'embat absolutista dels carlins, Cristina es va amparar en els liberals més conservadors que oferien un sufragi molt restringit, que impedia l'accés al govern als més progressistes, control de premsa, donava 'amplies atribucions a la Corona. Els liberals més progressistes, per accedir al govern van haver de recórrer als "Pronunciamientos". -
Disturbis a Barcelona. Crema de convents
La Iªguerra carlina, sota un pretext dinàstic, amagava un greu conflicte social. El juliol de 1835 Barcelona, centre liberal, va viure tensions i disturbis continuats que sovint acabaven amb la crema de convents per la "patuleia". Un incident tan insignificant com la mala qualitat dels braus en una festa taurina, va desencadenar el furor popular i l'incendi dels convents de Sta Caterina, S Francesc, Sant Agustí, els Trinitaris i el Carme i l' assassinat del general Bassa i la crema de "El Vapor" -
Atac i incendi del Convent de St Josep
El Convent de St Josep, del s XVI i XVII, edificat amb pedra procedent de la fortificació de la Porta Sud, va ser atacat i incendiat per una turba furiosa que també va cremar les esglésies de la Mercè, St Francesc de Paula i St Sebastià. Va ser enderrocat i posteriorment desamortitzat, i el seu lloc seria ocupat pel Mercat de Sant Josep o de la Boqueria.
https://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20211107/7840933/sabias-famoso-mercado-boqueria-convento-gran-biblioteca.html -
Crema del Vapor Bonaplata
El general Bassa responsable de la repressió de les bullangues, va ser assassinat i llançat daltabaix del balcó. El cadàver va ser arrossegat i cremat al costat de la destruida estàtua de Ferran VII ,de les també cremades casetes dels burots i del vapor Bonaplata.
La crema d'aquest vapor va ser un acte de ludisme, un atac a la mecanització, quan la guerra carlina creava dificultats de treball i ocupació.
Resum https://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/12/09/la-crema-de-la-fabrica-bonaplata/ -
Period: to
Una plaça i un mercat en el lloc del Convent de St Josep
Enderrocat el malmès convent, l' Ajuntament hi construeix una plaça entornada per un pòrtic de columnes monumentals dòriques, on hi acudirien els pagesos a vendre formant un mercat provisional de parades a l'aire lliure, en el pla dit de la Boqueria. El 19 de març de 1840 s'iniciàrem les obres del mercat definitiu de St Josep o de la Boqueria.
https://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20211107/7840933/sabias-famoso-mercado-boqueria-convento-gran-biblioteca.html -
La incipient Indústria metal·lúrgica.
La mecanització de la indústria tèxtil, va afavorir la indústria metal·lúrgica que molt aviat es va veure potenciada per la implantació del ferrocarril i la navegació a vapor. Una de les primeres instal·lacions va ser la fàbrica "El Vapor", tèxtil i desprès també metal·lúrgica; la fundició "Nueva Vulcano" a la Barceloneta (1836), i l'establiment metal·lúrgic de "La Barcelonesa" (1841) antecedent de "La Maquinista Terrestre y Marítima"(1855).
http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-218-46.htm -
Period: to
Pronunciamiento progressista 1836. Reformes Liberals
Els progressistes, molts sense dret a un vot de caracter censitari, es van imposar en el govern de la única manera possible, amb un "Pronunciamiento" militar. Ja en el poder van endegar una moderada revolució liberal: desvinculant les terres senyorials, desamortitzant bens, abolint els delmes, suprimint les duanes interiors i extingint els gremis. Amb la Constitució de 1837van ampliar el sufragi al 2,2% de la població, van reconèixer certs drets, la sobirania nacional i la separació de poders. -
Period: to
Desamortització de 1836 i les noves places i mercats
La desamortització de bens eclesiàstics de Mendizábal va suposar l'enderrocament d'alguns convents, alguns prèviament incendiats en els aldarulla de 1834. L'espai alliberat va ser ocupat per places i mercats.
Tal és el cas de la Plaça Reial, situada en el lloc de l'anterior convent dels Caputxins com el de la Plaça del Duc de Medinacelli, sita en el del medieval convent de Sant Francesc i dels mercats d' abastos de Santa Caterina -o d'Isabel IIª - i del de Sant Josep -o de la Boqueria-. -
Enderroc del Convent de Sant Francesc a Barcelona
Segons tradició, Sant Francesc d' Assís va visitar Barcelona cap a 1214, fent el camí de Santiago. Va hostatjar-se a l'hospital de pelegrins, anomenat de Sant Nicolau de Bari, lloc on l'ordre franciscana hi va aixecar una primera església cap a 1240. El claustre de l'església, es va acabar a mitjans del segle XIV. Era de planta quadrada amb dos pisos d'alçada i més tard (segle XVI) se n'hi afegiria un tercer.
http://barcelofilia.blogspot.com/2013/01/convent-de-sant-francesc-muralla-del.html -
Period: to
Construcció dels nous vapors fora de Barcelona
Els nous vapors als municipis del voltant de Barcelona trobaren espai i aigua en escreix (la del Raval era altament salinitzada). Ubicacions: 1839 el Vapor del Fil, el Vapor del Rec i el 1843 l'empresa de Ferran Puig (les tres constituirien Fabra y Coats) a Sant Andreu; 1839 el Vidriol a Les Corts; el Vapor Vell, (1844-1846) i l’ España Industrial (1847-49) a Sants ; el de Vilaregut (1837) i el de Puigmarti (1839) a Gracia, i el de l’ Auxiliar de la Industria (1853-55) a Ntra Señora del Port. -
La primera fotografia de la ciutat i de la península ibèrica
No només va ser la primera fotografia que es va fer a Barcelona, sinó també a la península ibèrica. Es va capturar el 10 de novembre de 1839 des d’una terrassa de Pla de Palau en un acte obert a tots els ciutadans. Posteriorment es va sortejar per recaptar fons i aquí és perd la pista. Es desconeix si encara es conserva i qui la pot tenir. Vegeu el vídeo El misteri de la primera fotografia de Barcelona -
Primeres passes del moviment obrer
Desprès del fracàs de les violentes manifestacions en contra de la mecanització de les fàbriques, els obrers barcelonins van veure la necessitat de crear associacions que fossin instruments de pressió en la lluita per millorar les seves condicions de vida i treball, tot i que la legislació vigent negava el dret d'associació, ni tan sols d'ajut mutu. Fundació de la "Societat de Teixidors de Barcelona" el 10 de maig, amb la seva secció mutualista "Associación Mútua de la indústria Algodonera". -
Period: to
Realisme
-
Lliurecanvisme . Barcelona bombardejada.
El proteccionisme era vital per la naixent indústria catalana. Les mesures lliurecanvistes aplicades pel govern central d' Espartero, van obrir les portes als teixits anglesos, generant una crisi que amenaçava el desenvolupament industrial iniciat a Catalunya. Les protestes en contra de les mesures, varen derivar en forts aldarulls, les "Grans bullangues", sufocades amb el bombardeig de Barcelona des de Montjuïc. En seguirien altres aixecaments com La Jamància un any desprès. -
Fàbrica de gas per l'enllumenat de la ciutat
-
Descobriment de la cianotípia
-
El daguerrotip
Fotografia: Retrat Eduard Coll, 1844. AFB. Autor desconegut
Retrat de jove burgès vestit amb jaqué o traje de vestir diurn, a la moda de Paris i Londres. La classe burgesa barcelonesa molt aviat va seguir la moda arquitectònica i de vestimenta europea, amb la voluntat d'incorporar-se a la modernitat. Vegeu la galeria de l'AFB [El daguerreotip. L'inici de la fotografia]https://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiufotografic/ca/galeries/el-daguerreotip-linici-de-la-fotografia) -
Introducció de les selfactines
Les innovacions en la indústria tèxtil segueixen avançant. El 1843 van ser introduïdes les selfactines o màquines automàtiques de filar per agilitzar el filat del cotó i poder servir les màquines de teixir cada cop més eficients. Els obrers ho van viure com una amenaça perquè veien perillar el seu treball. -
L'Ajuntament veta els vapors a la ciutat
L'Ajuntament de Barcelona prohibeix la instal·lació de noves indústries amb màquines de vapor dins del recinte emmurallat. Molts dels que ja hi havia i els de nova creació es van edificar en les poblacions més properes, Sants, Poblenou i la Barceloneta.
www.ub/edu/geocrit/sn/sn-218-46.htm -
Obres del ferrocarril Barcelona-Mataró
Empresaris mataronins, Miquel Biada, van convèncer capitalistes anglesos i barcelonesos, Josep Mª Roca, per que invertissin en el projecte (de 1843) de construcció de la línia Barcelona- Mataró. L'objectiu des de Mataró, era apropar les seves indústries al port de Barcelona on arribava el cotó americà. Des de Barcelona com un primer pas per comunicar-se amb França. Els inversors anglesos van subministrar locomotores i vagons. Barcelona estrena estació, projecte de Martí Audinis i Domènec Tomàs. -
Inauguració línia Barcelona Mataró
El 28 d'octubre es va dur a terme el viatge inaugural del primer tram de via fèrria peninsular, amb gran expectació. Veure la primera locomotora en acció, rumors alarmistes sobre els efectes perjudicials per la salut, la percepció de modernitat... El recorregut va durar 51 minuts, 48 km de via, deu estacions, passant pel túnel de Montgat, i els vint i vuit ponts. L'objectiu, apropar les indústries mataronines al port de Barcelona, i el primer tram per comunicar Barcelona amb França. -
Inauguració del vapor "La España industrial" a Sants
Vapor construït pels germans Muntades va ser la primera empresa de societat limitada de la indústria del cotó a l'Estat espanyol i una de les més modernes de l'època. En el 1860 ocupava prop de 1.200 obrers i en el 1947 en va arribar a tenir 2.000. La fàbrica va ser liquidada i els terrenys de Sants venuts el 1969. -
Plànol de Barcelona
Veure ampliat en detall
http://www.atlesdebarcelona.cat/wp-content/uploads/2014/02/463.jpg -
L'activitat industrial i del port
Aquest gravat d'A. Guesdon correspon a la Barcelona de mitjans del s. XIX (MHCB), i s'aprecia com se situaren les indústries fins la prohibició de vapors a l'interior de les muralles. Ressalta la importància de l'activitat industrial i del port, en una Barcelona encara emmurallada. -
Period: to
Les Corts Creixement i urbanisme
Neix l'eixample local, les Corts Noves, en l'eix del camí de Barcelona i Sarrià fins a Can Ràbia. En el centre, la plaça de la Concòrdia amb la nova església parroquial. Fou seu de la nova burgesia i algunes fàbriques (el Forn del Vidre i la fassina de Can Déu). Es construí el camí cap a l'estació de Sants (carrer de Vallespir), i la nova casa del comú a la plaça de Comas. El 1877 arribava el tramvia de Barcelona.
http://www.grec.cat/cgibin/ggcc01cl.pgm?USUARI=&SESSIO=&PGMORI=&NDCHEC=0600089 -
Passeig de Gràcia l'espai d'oci és il·luminat
En l'arborat Passeig de Gràcia que unia la Ciutat amb el municipi de Gràcia, quan encara no s'hi havia iniciat l'edificació, ja va esdevenir un espai de lleure i oci, on l'aristocràcia barcelonesa lluïa les seves habilitats a cavall i els seus luxosos cotxes.
El 1853 va ser il·luminat amb fanals de gas i, s'hi van anar construint teatres, cafès, glorietes i jardins (Criadero, Tívoli, Euterpe, Camps Elisis).
veure https://www.youtube.com/watch?v=u_qYE7_f5gg -
Epidèmia de còlera a Barcelona 1853-1856
-
Cent anys de la construcció de la Barceloneta
Article als 225 anys de la primera pedra.
https://www.youtube.com/watch?v=D4m20hq8MHc
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1977/09/25/pagina-25/33741578/pdf.html -
Construcció de la línia fèrria de Granollers
-
El GC autoritza l'enderroc de les muralles
Barcelona com a plaça forta, no podia construir fora de les muralles, reservant tot al voltant l’ espai d’ un tret de canó, (1254 m). La ciutat demanava al govern central el canvi de catalogació i l’ enderrocament de les muralles. Mentrestant la ciutat anava creixent en vertical, generant una de les mortalitats més altes d’ Europa. El crit del poble “abajo las murallas”. va ser recollit pel Dr Pere Felip Monlau en un estudi on veia imperatiu l'enderroc per erradicar epidèmies i infermetats. -
Conflicte de les Selfactines "La Unión de Clases"
Desprès d'una sèrie de vagues contra la mecanització que els obrers consideraven com una amenaça als seus llocs de feina, van crear la organització obrera "La Unión de Clases" que va aconseguir millores de les condicions de treball. -
Period: to
Bienni Progressista
-
Construcció de la línia fèrria de Sabadell-Terrassa
-
Neix la Maquinista Terrestre y Marítima
Es va dedicar a la construcció naval i ferroviària i es va convertir en la primera fàbrica metal·lúrgica de l'estat espanyol. https://www.youtube.com/watch?v=_Hs2--nQKNg
https://www.youtube.com/watch?v=bS5wxr4weJ8 -
Execució del dirigent obrer Josep Barceló
El dirigent obrer Josep Barceló, sota l'acusació d'un delicte comú va ser executat el 5 de juny de 1855. La Junta Central de la "Unión de Clases" va proclamar la vaga general i es van organitzar barricades als carrers de Barcelona i van mantenir enfrontaments molt durs amb les tropes governamentals. Finalment el Capità General va restablir l'ordre a la ciutat i entre les mesures repressores va dictar la il·legalització de les associacions obreres. -
S'inicia l'enderroc de les muralles
Davant de l'alta mortalitat producte de l' amuntegament de la població barcelonina tancada en el perímetre de les muralles i la reivindicació de la població sota el crit "Abajo las murallas", el govern central l'any 1854 va accedir a retirar la catalogació de Barcelona com a plaça forta, autoritzant a la vegada l'enderroc de les muralles. A partir d'aquest moment es podia procedir a l'eixamplament de la ciutat. -
Vista de Barcelona a vol d'ocell, pintada per Onofre Alzamora cap a mitat del s XIX
Les desamortitzacions de bens eclesiàstics i l'enderrocament de les muralles van oferir a la ciutat nous espais i la possibilitat de créixer. En la vista hi destaquen o Les Rambles, i el Passeig de l'Esplanada -al costat de la Ciutadella, encara emmurallada-, l'allargada Plaça de Santa Anna, paral·lela a Les Rambles, i el corb carrer de la Riera de Sant Joan. També dos nous mercats que ocupen l'espai d'antics convents, el de Santa Caterina a i el de Sant Josep també dit de la Boqueria. -
Concurs per l'Eixample. Pla Rovira
La demolició de les muralles alliberava uns 20 km de terrenys per expandir la ciutat. L'Ajuntament va convocar un concurs per afrontar el necessari eixample de la ciutat. El projecte guanyador va ser el de l'arquitecte Antoni Rovira i Trias. Proposava un pla en forma de ventall . De l'actual plaça Catalunya es projectaven sis avingudes que conduïen cap els municipis veïns. Contemplava un canal per recollir i desviar l'aigua cap el mar.
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0057129.xml -
Construcció de la línia fèrria de Martorell.
L'estació a Barcelona es va construir a la cantonada de la Plaça de Catalunya i carrer Pelai, on actualment hi ha el bar Zurich. -
Primer omnibus a Barcelona
1860 es va establir la primera línia d' omnibus de la ciutat que, tirat per cavalls, recorria la Rambla fins a Canaletes i arribava a la Plaça del Pedró, però la lentitud dels carruatges era exasperant i sovint era més ràpid anar a peu. Els nous temps exigien un medi de transport urbà més ràpid. No serà fins el 1872 que s'estableixin els primers rails i s'allargui el recorregut.. -
Imposició del Projecte de Cerdà
Obviant la decisió del Govern Municipal de Barcelona, el Govern Central, per Reial Decret, imposa el Pla Cerdà pel desenvolupament de l’Eixample de Barcelona, que considerà més adient que el Pla Rovira premiat per l'Ajuntament.
Pel seu caràcter igualitari, social, racional i ecològic, el projecte de Cerdà no encaixava amb els interessos i la mentalitat de la burgesia barcelonina que s’emmirallava amb ciutats més monumentals com Paris i Londres i rebé amb desgrat el nou projecte. -
Period: to
Crisi al textil, la "Fam del cotó"
La indústria del cotó havia anat creixent des del 1827. La matèria primera era importada en bona part de Nord América des d' on arribava al port de Barcelona.La Guerra de Secessió Americana, però, en va reduir la producció provocant una crisi important a la indústria cotonera obligada a reduir la producció de manera dràstica per l'escassetat o carestia de cotó. L'atur, la reconversió cap a la llana o la ruina en van ser les conseqüències i va afectar molt més enllà que el propi sector del cotó.. -
Inauguració dels ferrocarrils de Sarrià
La línia dels ferrocarrils de Sarrià, va unir la Plaça Catalunya amb els pobles de Gràcia, Sant Gervasi i Sarrià, als peus de la muntanya de Collserola. Seguia les traces del Pla Cerdà. Circulaven amb locomotores a vapor i estaven formats per petits cotxes de fusta. Primer servia per comunicar les torres d'estiueig de la burgesia barcelonina per anar al treball, i desprès, per fixar la residència permanent a la "zona alta" de Sarrià i Les Corts, lluny dels conflictes obrers.
ww.fgc.cat/historia -
Period: to
Primera etapa d'endegament del Pla Cerdà
Aquesta primera etapa es caracteritza per per una reduida activitat edificatoria, limitada als terrenys situats a l'entorn de la muralla concretament en el sector comprès entre el carrer Aragó, de Llúria, del Consell de Cent i de Pau Claris, a més del Passeig de Gràcia i el de Sant Joan per sota de la Gran Via, i per una certa coherència amb la proposta d'Ildefons Cerdà, sobretot pel que fa a les normes d'edificació (alçària, profunditat edificable, jardins interiors, etc). -
El Port esdevé insuficient
La indústria del cotó, importava la matèria primera, la fibra de cotó, provinent majoritàriament del Sud dels EUA i la font d'energia, el carbó de les Illes Britàniques. Aquests productes des del Port de Barcelona eren redistribuïts a tot el País. Per evitar el cegament dels molls i els constants drenatges, La Maquinista Terrestre i Marítima va construir un varador que aviat tampoc podria arrossegar els vaixells de gran tonatge que assortien la creixent indústria cotonera. -
Period: to
Inici de l'Impressionisme, nova concepció pictòrica
Rebutjat per la secció oficial del Saló Oficial de l'Acadèmia , Manet exposa en el saló alternatiu el seu quadre "Déjeneur sur l'herbe" -
Revolució de 1868 "La Septembrina"
A Espanya, els progressistes amb el suport de demòcrates i unionistes, van assegurar el recolzament a la revolució iniciada amb el pronunciamiento del brigadier Topete a Càdis, formant Juntes revolucionàries. L’àmplia resposta i la derrota d’Alcolea va aïllar al govern, que va dimitir, i a la reina Isabel IIª que s' exilià a França el 29 de setembre. El nou govern provisional de unionistes i progressistes (general Prim) va donar àmplies llibertats i va convocar eleccions amb sufragi universal. -
Period: to
Sexenni Democràtic
L'esgotament i la impopularitat de les forces polítiques del moderantisme i de la pròpia monarquia sota la figura d' Isabel IIª, i la primera gran crisi econòmica del capitalisme espanyol, va fer possible la unió dels sectors més marginats del poder per presentar un programa de democratització de la vida política i de recuperació mitjançant l'orientació del capitalisme espanyol vers la liberalització interior i l'obertura a l'exterior. -
Period: to
Insurrecció a Cuba. Guerra dels Deu Anys
Insurrecció secessionista de patriotes dirigits per la burgesia criolla amb el suport de camperols i esclaus a qui van oferir l'alliberament. Amb "El Grito de Yara", van denunciar les arbitrarietats i el desinterès de de les autoritats espanyoles envers la colònia i els forts lligams econòmics que els imposaven. Acabà amb la Pau de Zanjón. Els cubans tindrien els mateixos drets polítics que els espanyols, S'aboliria progressivament l'esclavitud i es respectarien els interessos de l'illa. -
Desmantellament de La Ciutadella
Finalment, amb la revolució de 1868 i el general Prim com a cap de govern, Barcelona va aconseguir una de les seves màximes reivindicacions, la cessió de la Ciutadella, fortificació, construïda per Felip Vè per sotmetre i vigilar la ciutat .Era odiada per ser seu de la presó i escenari de les execucions. Tot seguit es va procedir a enderrocar murs i baluards. Només es van conservar algunes edificacions com el polvorí, el palau del governador i la capella. -
Nova Constitució i liberalisme econòmic
La nova constitució redactada pels diputats electes en sufragi universal masculí (homes majors de vint i cinc anys) va establir la monarquia com a sistema de govern, però adquiria un caràcter representatiu. Reconeixia amplies llibertats. El Govern apostà per un aranzel lliurecanvista. Els industrials catalans varen pressionar al govern de Prim, i van aconseguir taxes protectores que gravaven els productes tèxtil procedents de l'exterior, però que anirien descendint fins a la desaparició el 1881. -
Difusió de la Iª Internacional a Catalunya
L'anarquista Giusseppe Fanelli va visitar Barcelona, i, gràcies a la llibertat que hi havia durant el Sexenni,va poder difondre les idees de la Iª Internacional a Catalunya. L'apoliticisme negava l'eficàcia revolucionaria de les vies parlamentàries , potenciant les organitzacions obreres i la idea de destrucció de l'Estat. -
Period: to
Tercera Guerra Carlina
El carlisme es presentà com a única força defensora del catolicisme, però finalment el Vaticà i bona part de la jerarquia de l' Església va donar suport a la dinastia alfonsina i al règim bipartidista de Cánovas del Castillo.En aquest punt el carlisme s'escindeix entre el sector integrista que va posar la qüestió dinàstica en segon terme i va crear un partit ultra-catòlic, i el carlisme oficials que va evolucionar cap a postures foralistes i regionalistes, lluny de les idees insurreccionals. -
Primer número de "La Flaca"
La llibertat de premsa afavorí el sorgiment de revistes satíriques de caràcter republicà i federalista com La Flaca, que es va publicar a Barcelona, de caràcter estatal va ser publicada durant el Sexenni Democràtic, editant el primer número el 27 de març de 1869, aprofitant la llibertat de premsa concedida en aquesta etapa.
https://revistalaflaca.blogspot.com/p/la-flaca-digitalizada.html -
Ir Congrés Obrer Espanyol a Barcelona
Es va celebrar a l' Ateneu Obrer de Barcelona, amb l'assistència de delegats de tota Espanya que representaven unes 150 associacions de treballadors i en el que els anarquistes van aconseguir imposar la majoria de les seves tesis. com a resultat del Congrés es va crear una organització sindical, "La Federació Regional Espanyola de la AIT" que va reproduir la polémica existent entre marxistes i bakuninistes, Bakunin i els seus seguidors van ser expulsats el 1871 -
Primera edició de "La campana de Gràcia"
Revista satírica de caràcter republicà i anticlerical. Va ser una de les revistes més influents a Catalunya, amb noticies a nivell estatal. -
Aixecament a Barcelona contra les quintes
Aixecament de caràcter federalista contra el sistema de reclutament dels quintos, que contemplava la seva exclusió previ pagament d'un import, discriminant d'aquesta manera les classes obreres i menestrals.
Va ser avortat.
https://prensahistorica.mcu.es/satirica/es/publicaciones/numeros_por_mes.do?idPublicacion=6106&anyo=1872 -
Period: to
Monarquia amb Amadeu de Savoia
-
El general Prim és assessinat
El General Prim, liberal progressista, heroi de guerra i president del govern durant la Revolució de 1868 va apostar per instaurar una monarquia liberal amb un rei que havia fet venir de fora, Amadeu de Saboia, membre de la dinastia que regnava a Itàlia. Però la vigilia en que arribava el nou rei, va ser tirotejat quan es dirigia en un carruatge a casa seva.
Qui va matar a Prim? enigma obert.
https://historia.nationalgeographic.com.es/a/han-matado-presidente-asesinato-juan-prim_10987/7
videos -
1a edició de "L'Esquella de la Torratxa"
Setmanari satíric de caràcter republicà i anticlerical, del mateix editor de "La Campana de Gràcia", menys política que l'anterior però molt crítica amb la Ciutat Comtal i els seus alcaldes.
https://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/registro.do?id=4369 -
Primer "tramvia de sang" a Barcelona
Per facilitar la tracció dels pesants òmnibus a les cavalleries, es van posar rails. El primer assaig es va fer a Nova York el 1832. Amb la modernització es va allargar el trajecte, i a partir d'aquest moment anava de les drassanes fins a Gracia, pujant per les Rambles i el Passeig de Gràcia i un any desprès fins a la Barceloneta. Els cotxes, eren tirats per dos o quatre cavalleries. La gent hi pujava sobretot els dies festius per anar a passejar (els obrers no s'ho podien permetre a diari). -
Period: to
La Primera República a Espanya
Amadeu de Savoia, sense prou suport i amb greus problemes per resoldre va renunciar a la corona. Les Corts espanyoles, majoritàriament monàrquiques però sense candidat, van proclamar la república, rebuda amb gran entusiasme per part de les masses federalistes i internacionalistes. El govern de Pi i Margall, intentà la creació d'un Estat Federal , superat, però, per l'esclat del cantonalista, impulsat pels federalistes més radicals. La repressió encaminà cap el conservadorisme i la Restauració. -
Manifestació 10.000 obrers a Barcelona
Molts d' ells, Internacionalistes i federalistes, demanaven la reducció de la jornada laboral. La burgesia republicana barcelonesa, alarmada,es va enfrontar als més radicals, desitjosos d'establir la República federal i proclamar l' Estat Català. Amb Pi i Margall com a President de la República, l'opció federalista va iniciar el camí cap a la legalització a través de les Corts.Però a meitat del procés, va esclatar el moviment cantonalista que va debilitar l' Estat i va afavorir la repressió. -
Period: to
Restauració de la Monarquia Borbónica. Bipartidisme i caciquisme.
El general Martínez Campos va proclamar a Alfons XII rei d' Espanya amb el suport de tot l'exercit. Va ser la fi de la República conservadora i la Restauració de la Monarquia borbónica.
S'establí el bipartidisme, només entraven en el joc polític dos partits que s'anaven alternant en el poder, deixant al marge àmplies majories de les classes populars manipulades pel "caciquisme". La Constitució de 1876 va establir un sufragi censatari del 5% de la població i atorgava amplis poders a la corona.. -
Period: to
"La Febre d' Or", de l'eufòria especulativa a la crisi
El creixement industrial va anar parell a la creació de noves entitats de crèdit, com el Banc Hispano-Colonial i a l'expansió de la borsa. Els guanys aconseguits van animar les classes dominats a fer inversions borsàries cada vegada més especulatives de capitals que no serien reinvertits en la indústria. " La febre d'or" va culminar amb la fallida d'importants institucions financeres catalanes, que ja no es van recuperar i que van portar la indústria a la crisi.
Narcís Oller "La febre d'Or" -
Period: to
Repressió obrera i sindical. Emigració a ultramar
Es van prohibir les societats obreres i pageses i també la premsa obrera. A més es van veure empesos a un notable empobriment com a conseqüència de la congelació dels seus salaris. Aquest fet va impulsar la emigració a ultramar. -
Incendi i enderroc de 'l Antic Palau Reial
L'edifici va patir un violent incendi que el va destruir i posteriorment fou enderrocat.
L'edifici del segle XV fou dipòsit de mercaderies i magatzem portuari de la llana. Posteriorment seria arsenal.
En posteriors reformes va esdevenir seu dels virreis i ja al segle XVII del Capità General i allotjament dels personatges reials quan venien a Barcelona. Durant la Primera República fou jutjat.
http://barcelofilia.blogspot.com/2017/06/antic-palau-reial-pla-de-palau-segle-xv.html?m=1 -
Crisi cerealícola afecta la demanda tèxtil
Baixen els preus dels cereals. El descens de les rendes i dels ingressos en aquest sector va contribuir a la caiguda de la demanda del sector tèxtil que veu el mercat intern saturat. -
Period: to
Eufòria vitivinícola exportadora
La crisi de la fil·loxera, d'origen nord- americà, es va anar estenent per França a partir de 1863, amb la conseqüent pèrdua dels ceps i de la producció vitícola . Aquest fet va impulsar la demanda a Catalunya que va viure una eufòria exportadora en vendre a tot el mon substituint els productors vitícoles francesos a preus molt alts. Es van ampliar les plantacions de vinyes. Veure
http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/66484/1/TFG%20Sabat%C3%A9%20Balada%20Laura.pdf -
Period: to
Industrials i grans propietaris agraris reclamen proteccionisme.
La indústria tèxtil catalana no podia competir amb els productes procedents de països més avançats. Per tant, reivindicà l'establiment d'aranzels renunciant a les reformes necessàries per superar els obstacles que limitaven l'expansió del capitalisme espanyol. La demanda de polítiques proteccionistes va unir a grans propietaris agraris, i a industrials catalans i bascos per salvar les seves rendes i beneficis sobre la base de monopolitzar el mercat interior espanyol i sobretot el colonial. -
Espanya entre els índexs d'analfabetisme més alts d' Europa
-
Primera comunicació telefònica
La primera comunicació telefònica a Espanya es va fer entre el Castell de Montjuic i la Ciutadella, on encara hi havia una unitat militar.
https://beteve.cat/va-passar-aqui/telefon-dalmau/ -
Fundació del Partit Socialista Obrer Espanyol
Es va afiliar a la 2ª Internacional. Van ser influents en altres zones, però no van tenir massa influència a Barcelona i Catalunya, on havia arrelat la doctrina anarquista. -
Publicació de "EL Diluvio"
Diari republicà i anticlerical molt popular a Barcelona. Es va publicar fins l'any 1939.
Per consultar:
https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/publicaciones/numeros_por_mes.do?idPublicacion=701 -
Ir Congrés Catalanista. El Centre Català
Assemblea celebrada a Barcelona entre d'octubre i novembre a inciativa de Valentí Almirall(article Lo Primer Congrés Catalanista, publicat el 8 d'agost). Proposava la constitució d' un Centre catalanista, aglutinador de les diverses tendències polítiques i poder participar en l'activitat política amb veu pròpia. Acordaren vetllar pel manteniment del dret català, constituir una Acadèmia de la Llengua Catalana i el fundar el Centre Català, per tal que coordinés el moviment catalanista. -
Period: to
Del Federalisme cap el catalanisme polìtic
El sistema polític de la Restauració tendí a uniformitzar i centralitzar l' Estat. Fins la Restauració els federalistes havien defensat les aspiracions nacionalistes catalanes. Valentí Almirall trencant el seu compromís amb el federalisme, va alenar la creació d'un moviment purament catalanista .Va organitzar el lr Congrés Catalanista i el Centre Català, partit nacionalista, interclassista d'àmbit exclusivament català que pretenia reformar l'Estat Espanyol i aconseguir l'autonomia catalana. -
Period: to
Post- Impressionisme, cap a les avantguardes
Paul Cézanne, Vincent Van Gogh, Paul Gauguin -
Neix la revista (La) Il·lustració Catalana
La primera gran revista il·lustrada escrita català. La primera etapa s'allarga fins el al 31 de març de 1894 (decenal). i nou anys més tard, va reprendre la seva edició, setmanalment,amb un aire de joventut i modernitat digna dels nous temps, fidel als seus ideals. , es publicava setmanalment i havia suprimit l'article La del títol. Es publicà fins el 1917. -
Enderroc de la Muralla de Mar
La Muralla de Mar, construida el 1427, ocupava un ampli espai que, en el s.XIX va esdevenir un passeig amb vistes al mar al que s'hi accedia per diverses rampes. Un cop enderrocada es va construir el passeig Colom.
https://barcelofilia.blogspot.com/search?q=muralla+del+Mar -
Neix el diari "La Renaixensa"
Homònim del setmanari que el va precedir i que sortia des de 1871. Editat en català i amb el subtítol de Diari de Catalunya, va destacar, per sobre del terreny polític, en la seva producció cultural. Els seus principals impulsors van ser Pere Aldavert i Martorell i Àngel Guimerà. L'últim número es va publicar el 9 de maig de 1905. -
Iª publicació de La Vanguardia
L'1 de febrer de 1881 es publica el primer número del diari vinculat a la família Godó i de marcat caràcter conservador.
Hemeroteca
http://hemeroteca.lavanguardia.com/login.html -
L'anarquisme cap a l'acció directa
La difícil reconstrucció del moviment obrer va dividir els anarquistes en dos estratègies confrontades: els anarco-sindicalistes, partidaris de la revolució social a mig termini mitjançant la creació d'organitzacions per aconseguir millores socials (catalans), i els anti-sindicalistes partidaris de l'acció directa de grups revolucionaris clandestins que practiquessin la violència armada (andalusos). Les constants represàlies, van fiançar les accions violentes individuals "propaganda pel fet" -
Period: to
la crisi agrària minva el creixement tèxtil
En l'estructura catalana hi seguia predominant la petita indústria de tipus familiar amb tècniques endarrerides respecte a les europees. La indústria tèxtil va viure el decaïment de la demanda progressivament per saturació del mercat intern, agreujat per la crisi agrària fruit de l'arcaisme de l' estructura del sector amb una productivitat molt baixa, tècniques endarrerides i la manca de reinversió dels amplis beneficis.
La indústria tèxtil seguí creixent fins el 1913, però a un ritme molt lent. -
Period: to
Emigració en massa a ultramar
El desplaçament de milions d'espanyols va ser registrat des de 1882 per l'Institut Geogràfic i Estadístic, a partir del moviment anual d'entrades i sortides de passatgers dels ports espanyols. Aquesta font xifra al voltant de 3 milions i mig els espanyols que van partir a Amèrica, encara que estimacions posteriors situen el corrent emigratori entre 1882 i 1935 entorn dels 4,7 milions.
Més informació aquí
anunci https://arca.b -
Gaudí inicia la construcció de la Sagrada Familia
-
Segon Congrés Catalanista
Convocat pel Centre Català per establir el Programa del Catalanisme amb tots els grups catalanistes, inclosos els de la revista La Renaixença, renuents a la participació en política. Els punts de convergència van ser la defensa del proteccionisme i del dret català i la creació de partits polítics d'àmbit català refusant l'obediència a partits d'àmbit estatal. Valentí Almirall va convertir el Centre Català en partit polític el 1884, però fracassà en aplegar totes les tendències catalanistes. -
Inauguració del Cementiri Nou o de Ca'n Tunis
L'ampli creixement demogràfic de Barcelona va fer imprescindible aquest nou equipament . Situat a la vessant Sud de la muntanya de Montjuïc es fa visible quan s'arriba a Barcelona per mar. L'arquitecte Leandre Alvareda Petit li donà un aspecte de ciutat jardí.
En ell hi descansen des de les famílies més rellevants que van fer construir cases i mausoleus als arquitectes més destacats, als líders anarquistes i sindicals que varen lluitar pels drets dels obrers. -
Centre Català. Memorial de Greuges
L'enfortiment del caràcter homogeneïtzador i centralitzador de l'Estat, i l'amenaça del lliurecanvisme va reunir a la Llotja de Barcelona els principals empresaris i fabricants sota l'impuls del Centre Català, partit nacionalista i interclassista fundat per Valentí Almirall, que pretenia reformar l'Estat espanyol per aconseguir l'autonomia catalana. Van redactar el "Memorial de Greuges", que seria lliurat a Alfons XII. Entre les demandes, hi figurava el proteccionisme. -
Period: to
Arriba la crisi de la fil·loxera a Espanya. Fi de l'eufòriai exportadora
Moren més de la meitat dels ceps espanyols en tan sols deu anys. Algunes mesures preventives, com la d'arrencar ceps en llocs estratègics com a frontera per evitar la propagació de la plaga des de França, no es van dur a terme. Va ser la fi de l'eufòria exportadora. Els ceps autòctons malmesos van ser substituïts per l'americà que s'havia mostrat resistent a la plaga. -
Construcció del Monument a Colom
Monument de Gaietà Buïgas en record del pas de Colom per Barcelona. Presideix la Porta de la Pau, i rebia les esquadres estrangeres que ancoraren enfront a l' Exposició Universal del 1888. Va presidir el recent passeig de Colom un cop enderrocada la muralla de mar. L'ascensió de 60 m a la part superior fou una atracció més de l' Exposició i serví de mirador als barcelonins acostumats a les vistes de dalt del passeig de la muralla . Les escultures son obra d'Atché, Vallmitjana, Llimona.. -
L'Exposició Universal
L'Exposició va impulsar l' urbanització del Passeig de Sant Joan, Passeig Colom i del Parc de la Ciutadella. En primer terme, el monument del general Prim, qui va intercedir per la desmilitarització i cessió dels terrenys del parc a la ciutat, uneix els dos eixos.
Vegeu galeria de l'AFB Exposició Universal 1888
plànol
https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/3473/ -
Atracccions a l'Exposició Universal de Barcelona
Un dels objectius de les Exposicions Universals era oferir espectacle i divertiment al públic mitjançant ginys innovadors des del punt de vista tecnològic. En el cas de Barcelona, a la Ciutadella es van construir unes muntanyes russes, la Font Màgica, l' Estany per passejar en barca i el Globus captiu de la imatge, que es nodria de la fàbrica de gas Lebon, veïna a l'exposició. Va tenir molta concurrència, tot i que, a causa de forts vents, es va mantenir inactiu en algunes ocasions. -
La Ciutadella seu de l'Exposició Universal
Enderrocades les muralles i cedits els terrenys a la Ciutat, l'alcalde Rius i Taulet, i un grup d'empresaris, va convertir l'espai en un parc i en la seu de l' Exposició Universal de 1888. L'objectiu era l'intercanvi de novetats i, sobretot, la projecció a l'exterior i també l' urbanització del front marítim, el parc i el Saló de Sant Joan. En la imatge l'escultura de Prim, els Pavellons d' Ensenyament, de les Colònies, l' Umbracle, L' Hivernacle i el Café Restaurant i al fons, l' Arc de Triomf. -
Exposició Universal en plena crisi econòmica
L'Exposició fou plantejada en un moment de forta depressió econòmica a Espanya per la coincidència dels efectes de la política lliurecanvista i la crisi de 1882. Va tenir un efecte positiu en reactivar el ram de la construcció i de les àrees relacionades amb ell. L'entusiasta organitzador de l'Exposició va ser l'alcalde F. Rius i Taulet, recolzat per una comissió amb Elías Rogent, L. Rouvière, Manuel Girona, M. Durán i Bas, Josep Ferrer i Vidal, C. López, Marqués de Comillas, i Carlos Pirozzini. -
Primer número del diari El Noticiero
Editat a Barcelona des del 15 d'abril de 1888 fins a l'octubre del 1985. No vinculat a cap partit polític, voluntàriament populista. A El Noticiero Universal primava la informació sobre qualsevol altra consideració. De tendència espanyolista, va concedir particular importància als esports, als espectacles i la informació local a la dècada dels anys 60, exercint una forta crítica contra l'alcalde Josep Maria de Porcioles, que va reaccionar comprant el diari el 1972. -
Fundació del Foment del Treball Nacional
La burgesia industrial catalana es va anar cohesionant ideològicament i organitzant fins a constituir, el 1889, un organisme que l’ agrupés: el Foment del Treball Nacional. L’ objectiu era defensar de la competència estrangera els mercats que considerava que li corresponien. D’ aquesta manera, va fer del proteccionisme la seva bandera enfront del lliurecanvisme, esdevenint sovint aquesta pugna un conflicte entre els seus interessos i els de les classes dirigents de Madrid. -
IIa Internacional. S' instaura el 1r de maig
El Congrés Internacional Obrer Socialista a París dona lloc a la IIa Internacional que instaura el 1r de maig com a dia de concentració i pressió per les reivindicacions obreres. -
Proteccionisme per el sector agrari
Les protestes i pressions de les associacions de grans propietaris agraris per els aranzels proteccionistes fan que siguin els més alts d'Europa. El blat autòcton cobreix el 90% del mercat, però a costa de mantenir uns preus més elevats i de que no es duguin a terme les reformes tècniques necessàries. -
El municipi de Sarrià s'annexiona Vallvidrera
Per evitar l'annexió a Barcelona, Sarrià, amb Ramón Miralles d'alcalde, s'annexiona Vallvidrera reforçant així el municipi i a males, podria cedir la part més propera a Barcelona, conservant la seva autonomia.
El 1916, hi sumaria un sector de la Creu d' Olorda.
Els comptes sanejats, 9.000 habitants, una bona relació amb el govern central i la casa Reial i un posicionament unànime els amparen.
https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20211104/7832798/sarria-conmemora-indeseada-anexion.html -
Formació de la Unió Catalanista
Un grup d'intel·lectuals liderats per Pere Aldavert i Martorell Àngel Guimerà, va abandonar el Centre Català per organitzar-se al voltant del diari "La Renaixença".i van potenciar la formació de la Unió Catalanista, una confederació d'entitats i d'associacionisme de caire catalanista. Pretenia aplegar dos sectors molt diferenciats, el nacionalisme històric (al voltant de la revista La Renaixença) i el nacionalisme polític, representat per Enric Prat de la Riba. -
Ia publicació de La Veu de Catalunya
Setmanari portaveu de la Lliga Regionalista i des de 1899, diari.nCol·laboradors : Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Eugeni d 'Ors, Jaume Bofill i Mates, Narcís Oller.. .Va ser el diari català més destacat del moment, i per la seva marcada línia política va ser objecte de varies suspensions governatives. Seu a Rambla, 25. -
Sanejament: clavegueram i abastiment d'aigua
El 1887 vivien a Barcelona 272.000 persones enfront a les 100.000 de 1800. La penosa situació higiènica li valgué a Barcelona la qualificació de "claveguera fètida". Al carrer o a les clavegueres poc profundes, sobrecarregades i mal impermeabilitzades, s'hi abocaven els residus fecals, les escombraries domèstiques, els residus industrials i, fins i tot els fems de les establies. Els efectes sanitaris desastrosos van ser solventats amb el "Proyecto de Saneamiento del Subsuelo de Barcelona". -
Period: to
Segona etapa del Pla Cerdà
Etapa de notable activitat constructora sota el llenguatge arquitectònic modernista. La forta demanda i les pressions dels propietaris del sòl, aconseguiren modificar les Ordenances Municipals augmentant significativament l’alçària i la profunditat dels edificis, i permetent construir en la totalitat de l’illa i el pati interior. Espais destinats a centres socials i jardins esdevingueren equipaments o foren edificats. Prescindiren de l’entramat de carrers que unien la Ciutat als pobles del Pla. -
La Unió Catalanista i "Les Bases de Manresa"
-
Period: to
Barcelona, "ciutat de les bombes", "Rosa de foc"....
-
Period: to
Primeres avantguardes artístiques
Expresionisme, Futurisme, Cubisme, Abstracció, Constructivisme, Dadaisme, Surrealisme.... L'art explora diversos conceptes, trencant les convencions de representació previs a l'impressionisme. -
Bomba contra Martínez Campos a Barcelona
En la desfilada militar de Barcelona per les festes de la Mercè , Paulí Pallàs Latorre, litògraf català, va tirar dues bombes Orsini contra el capità general de Catalunya, Arsenio Martínez Campos, quan desfilaven en l'encreuament de la Gran Via de les Corts Catalanes i el Carrer Muntaner. Hi va haver varis ferits, i dos morts, un espectador i un guàrdia civil. El general en va sortir il·lès. Pallàs va ser ajusticiat.
https://archivoshistoria.com/atentados-anarquistas-en-espana-1850-1921/ -
Bomba del Liceu contra la burgesia.
A les 10,15 h, quan s'inaugurava la temporada d'òpera, en plena representació de Guillem Tell, l'anarquista aragonès Santiago Salvador, en venjança per l'execució del seu company Pallàs, va llençar des del quart pis dues bombes sobre la platea, una de les quals,no va esclatar. Van morir una vintena de persones i hi va haver treinta ferits. Van ser detingudes unes 160 persones i l'autor fou condemnat al garrote vil.
https://archivoshistoria.com/atentados-anarquistas-en-espana-1850-1921/ -
Bomba en plena processó de Corpus
A les 9, en passar de la processó pel Carrer Canvis Nous, una bomba va causar 12 de morts i més de 60 ferits. Les autoritats eclesiàstiques, es van salvar. Un atemptat anarquista, o un complot policial per justificar la repressió?. Més de 400 anarquistes i lliure-pensadors van ser detinguts i jutjats: “Procès de Montjuïc”. Els anarquistas Tomás Ascheri, Josep Molas, Josep Mas, Antoni Nogués y Joan Alzina van ser executats.
https://archivoshistoria.com/atentados-anarquistas-en-espana-1850-1921/ -
Period: to
Resposta als atemptats, els Processos de Montjuïc
La repressió per l'atemptat de la processó de Corpus, es centrà en els mitjans anarquistes. Foren detingudes 400 persones, entre ells, els mestres José López Montenegro i Joan Montseny, propagandistes com Anselmo Lorenzo, i Teresa Claramunt, i l'intel·lectual Pere Coromines. Reclosos al castell de Montjuïc, sense garanties jurídiques i amb declaracions arrancades sota tortura,en resultaren 5 execucions, 59 condemnats a cadena perpètua i 63 deportats. Aquest fets provocaren fortes crítiques. -
Pla Baixeres de Reforma interior de Barcelona
Cerdà ja preveia que la unió entre el clos antic de la ciutat amb el Traçat de l'Eixample, no es podia establir únicament per la faixa de circumval·lació de les rondes, calia endinsar-se en el cor mateix de la ciutat vella.
L'urbanista i arquitecte Angel G.Baixeras el 1879 va presentar un pla de reforma interior de Barcelona en el que contemplava tres vies de penetració, la A, l'actual via Laietana, i la B i la C, transversals, que mai es van executar.
Obertura de la Via Laietana F Ballell 1907 -
Barcelona agrega alguns Municipis limítrofs
Els municipis de Gràcia, Sants, Les Corts de Sarrià, Sant Andreu del Palomar i Sant Martí dels Provençals, s'incorporen com a barris a la ciutat de Barcelona. -
Mora en atemptat el President del Govern
Cánovas del Castillo, ideòleg del sistema polític de la Restauració i líder del partit conservador, fou assassinat a trets per l' anarquista, Michele Angiolillo, al crit de "He vingut per venjar els meus germans de Montjuïc" (represaliats de manera indiscriminada i sentenciats sense garanties).
Va ser sentenciat i executat el 20 d'agost.
https://www.lavanguardia.com/historiayvida/historia-contemporanea/20200808/27205/canovas-castillo-asesinato-balneario.html -
Period: to
Cap el final de la Restauració
El primert terç del segle XX el sistema polític de la Restauració basat en la monarquia i el torn de partits es va anar descomposant davant les diverses crisis i l'enfrontament entre la clase aristocràtica i burgesa i la treballadora cada cop més organitzada i conectada als moviments Internacionals disposats a aconseguir la millora de vida dels obrers. A Calalunya arrelarà la vessant anarco sindicalista, del moviment obrer, i s’anirà ampliant la base social nacionalista i republicana. -
Creació de la Unió Regionalista
Grup polític presidit per l’industrial Lluís Ferrer-Vidal, amb el Dr Robert, els germans Girona, Josep Bertran i Musitu. El portaveu fou el Diario del Comercio molt críticamb l’entreguisme governamental de les juntes del Foment. El tancament de caixes, el fracàs de l’obertura silvelista i la reivindicació del concert econòmic de finals de 1899 acceleraren el pas d’un sector de la burgesia al catalanisme. que exigí l'autonomia per a Catalunya,administrativa i econòmica i també política. -
Neix el diari català, La Veu de Catalunya
Es va publicar fins fins el 8 de gener de 1937, amb dues edicions diàries.
Fou portaveu del programa ideològic i polític de la Lliga Regionalista i la línia editorial, conservadora, promogué l'autonomia, la normalitat de l'ús públic de la llengua, i l'escola catalana. Era un diari modern, ordenat per seccions, amb corresponsals i col·laboradors al territori i un equip que combinava gent jove i els millors periodistes de l'època. -
Tancament de Caixes, protesta dels botiguers i industrials catalans
La crisi del 1898, va comportar una alça d'impostos. Botiguers i industrials van protestar de varis impostos més alts a Barcelona que a Madrid donant de baixa els establiments per deixar de pagar la contribució sense que fos il·legal. La protesta, encapçalada pel Dr. Robert, fou reprimida de manera exemplar. Dimissió del Dr Robert, comerciants catalans empresonats i confiscació d'establiments, va fer que el moviment claudiqués i va desembocar en la creació de la Unió Regionalista. -
El Tibidabo: tramvia, funicular i urbanització
El farmacèutic i humanista Dr Salvador Andreu, constituí la Societat Anònima del Tibidabo a fi de promoure la urbanització d'aquesta muntanya comunicada des del 1901 pel tramvia elèctric (tramvia blau) i el funicular. La idea era de transformar la muntanya en una "ciutat jardí" amb luxoses residències i un centre d'esbarjo al cim.
https://enarchenhologos.blogspot.com/2013/03/el-tibidabo-la-popular-montana.html
https://beteve.cat/va-passar-aqui/el-tibidabo-muntanya-luxe-parc-atraccions-historia/ -
Fundació de la LLiga Regionalista
-
Sarrià construeix el funicular de Vallvidrera
L' Ajuntament de Sarrià, per millorar la xarxa de suministres, construeix el funicular de Vallvidrera. Així demostra que és una població forta i perfectament autònoma.
Però convertir Barcelona en una,capital mundial,capaç de competir amb les altres grans ciutats, era una prioritat que s'anava imposant i amenaçava noves annexions. Era un tema d'estat. Aviat esdevindria objectiu de la Lliga.
https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20211104/7832798/sarria-conmemora-indeseada-anexion.html -
Projecte d'enllaços de Jaussely per Barcelona
El 1907 l'Ajuntament de Barcelona, previ concurs internacional, aprovà el nou projecte d'eixample de la ciutat de Jaussely, per connectar l'eixample Cerdà amb els nous municipis agregats.
Amb infraestructures viàries, passeigs de ronda, diagonals i marítims, parcs, enllaços ferroviaris i àrees de serveis, es va desenvolupar només en part al llarg del segle XX, però ha inspirat l'urbanisme barceloní.
https://cartografic.wordpress.com/2020/01/03/barcelona-el-malson-del-pla-cerda/ -
Period: to
Obertura de la Via Laietana
Els objectius de l'obertura d'aquesta via eren comunicar el barri burgès de l'Eixample amb el port, on es feien els negocis. Havia de ser la via financera de la ciutat,i facilitar el sufocament d'aldarulls que es solien enquistar en els carrerons del casc antic. Van ser enderrocades més de 2.200 cases i es va expulsar a unes 10. persones.
Vegeu la galeria de l'AFB Reforma de la Via Laietana -
Iª publicació Solidaridad Obrera
Òrgan d'expressió de la Federació Sindical homònima. Sobretot a partir de 1917 esdevindrà el diari d'expressió de la CNT, amb una àmplia tirada des que fou dirigit per Àngel Pestaña. Fou publicada fins el 24 de gener de 1939. A partir de 1945 reapareixeria esporàdica, clandestina i irregularment fins la transició, que tornaria com a setmanari, però en decadència.
Hemeroteca
http://www.cedall.org/Documentacio/Castella/cedall203503000_Solidaridad%20Obrera.htm -
26 de juliol La Setmana Tràgica
La lleva de reservistes per la defensa les possessions del Rif, on inversors importants hi tenien interessos en les mines, va provocar una vaga general obrera pacífica contra la guerra. Consideraven una guerra innecessària que reclutava la classe treballadora i eximia els burgesos. La protesta pacífica, esdevingué una revolta incontrolada de caire anticlerical (assalt i crema d’esglésies i convents). Maura respongué de forma dura i exemplaritzant (execució de Ferrer i Guàrdia). -
Emigrants cap a l'Amèrica del Sud
Al Port de Barcelona, 800 emigrants embarquen amb destí a l'Argentina. -
L'oci de la "gent d'ordre"
Al tir del colom. Unes senyores, algunes assentades i d'altres dretes, en una actitud distesa. Porten barrets força ornamentats i vestits de colors clars. L'aristocràcia de Barcelona i l'alta burgesia, es relacionaven en determinats espais, com l'hipòdrom, les curses de "voiturettes" i el camp de tir de colom, esports elitistes en els que hi competien directa o indirectament els membres d'aquesta classe, la "gent d'ordre". Les dones lluïen models segons la moda europea, signe de modernitat. -
Primer vol a motor estatal
Amb gran expectació, i algun incident, es va enlairar el primer aeroplà des de Can Tunis, per iniciativa privada. Barcelona en plena modernitat.
https://www.gtd.es/es/blog/historia-aerospacial-espanola-capitulo-1-el-primer-vuelo-en-cielo-espanol
https://www.lavanguardia.com/vida/20100211/53888237291/un-aeroplano-bleriot-hizo-el-primer-vuelo-completo-de-espana-hace-100-anos-en-el-hipodromo-de-barcel.html
video narrat amb imatges d'època
https://beteve.cat/va-passar-aqui/els-pioners-de-laviacio/ -
Inauguració del Monument al Dr Robert ( de Pere Llimona)
Situat a la Plaça Universitat,desmuntat el 1940, i reconstruït el 1985 a la plaça Tetuán. Bartomeu Robert destacà com metge, docent i polític catalanista (LLiga). Medalla de la ciutat per l'actuació en les epidèmies febre groga (1870) i del cólera asiàtic (1885). Estimat i respectat pel seu tarannà ètic, esdevingué alcalde de Barcelona entre març i octubre de 1899. Dimití durant el "tancament de caixes" en recolzar a comerciants i industrials al negar-se a signar l'ordre d'embargament. -
Obertura de la Via Laietana
- F. Ballell. Obertura Laietana Dins de l'operació urbanística, a l'inici de la Via Laietana, es van enderrocar alguns edificis singulars, com el convent de Sant Sebastià a la plaça dita antigament de l'Àngel, posteriorment, en el 1865, de Sant Sebastià i, a partir del 22 de maig de 1883 d'Antonio López. https://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20211016/7793017/convento-barcelona-surgido-epidemia-peste-engullo-via-laietana.html
-
Period: to
Instauració de la Mancomunitat de Catalunya
Informació addicional:
Article de Vicente Moreno Cullell de la revista Sàpiens -
Period: to
La Gran Guerra, neutralitat i creixement econòmic
La neutralitat espanyola davant el conflicte va possibilitar que davant el colapse econòmic que afectà els països en guerra, augmentés de manera exponencial la demanda de productes espanyols per assortir els desbastits mercats europeus i la seva clientela. La indústria barcelonina va viure un moment daurat que que va reportar grans fortunes a la burgesia afavorida per la conjuntura. -
Alarma financera
Gent fent cua a la porta del Crèdit Lyonnais durant l'alarma produïda pel conflicte europeu. -
Inauguració de l'Institut Mental de la Santa Creu
La secció femenina, ja funcionava des de 1888, però la masculina fou inaugurada en aquest any.
Basat en les investigacions i esforços del Dr Emili Pi i Molist, que va lluitar per la dignitat dels malalts mentals que vivien en condicions infrahumanes.
https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2099.1/16730/Memoria%20-%20TFG%20Mental%20Santa%20Creu.pdf?sequence=1&isAllowed=yhttps://monbarcino.com/sanatori-pi-i-molist/ -
Period: to
Creixement de Barcelona. Nova onada migratoria
El creixement industrial de Barcelona va comportar una forta immigració de treballadors a la recerca de feina, procedents, igual
que en el darrer terç del segle XIX, de la resta de Catalunya, d' Aragó i la Comunitat Valenciana, i ara també de les províncies de la costa sud del Mediterrani, especialment Múrcia i Almeria. La necessària resposta urbanística a aquest increment demogràfic va patir un cert decalage temporal.
https://ddd.uab.cat/pub/caplli/2015/168402/recerca_immigracioVII_a2015p65.pdf -
Esgotament del Sistema de la Restauració
La crisi es manifestà en diversos sectors: L'exèrcit manifestà el seu descontentament davant la política del govern creant les juntes de defensa que el govern intentà de reprimir sense èxit. Els partits nacionalistes catalans reuniren l'anomenada Assemblea de Parlamentaris i reclamà l'autonomia per a Catalunya, els parlamentaris foren desallotjats del local.
L'agost del 1917 hi hagué una vaga general revolucionària, i en la lluita amb la força pública hi hagué morts i ferits. EC -
Period: to
Repercusisó de la revolució bolxevic. Naixement del partit Comunista
La revolució bolxevic a Rússia i la pressa del palau d’hivern, l’ activisme de Rosa Luxemburg a Alemanya... -
Period: to
Enfortiment del moviment obrer i reacció de la patronal.
L'enfortiment del moviment obrer va fer replegar els burgesos a actituds molt defensives i de manteniment de l'ordre públic per sobre de qualsevol possible reforma. La conflictivitat social es va assolir una extensió i una massificació mai conegudes fins llavors. Mentre els sindicats es llençaven a un combat per l' emancipació obrera, la patronal va prendre mesures com el locaut de l'hivern de 1919-1920, quan més de 200.000 treballadors catalans van quedar sense feina durant dos mesos. -
Inflació. Fi del creixement. Crisi social
La bonança econòmica es va veure estroncada al finalitzar la Guerra Mundial. Com a conseqüència del creixement econòmic no sostingut s’ havia produït una forta inflació dels preus i del cost de la vida que va generar un gran malestar entre la classe obrera. A això cal sumar-hi el tancament de fàbriques, l’ augment de la desocupació i la baixada dels sous. La depauperació de les condicions de vida dels obrers reforçà l'enfortiment dels sindicats de treballadors, principalment de l'anarquista CNT. -
La "grip espanyola": 200.000 morts a Espanya
La grip, coneguda com a espanyola per la nombrosa proliferació d'articles en premsa, en ser un país neutral que no participava en la guerra europea, Va afectar sobretot a adolescents i adults joves. es van patir tres grans onades epidèmiques amb un pic de mortalitat a l'octubre i novembre. Van ser preses mesures de confinament i les escoles van ser tancades.
https://vacunasaep.org/profesionales/noticias/impacto-de-la-gripe-de-1918-en-espana -
Mesures sanitàries per l'epidèmia de grip 1918?
https://raco.cat/index.php/RevistaRAMC/article/view/351211/442537
https://beteve.cat/va-passar-aqui/grip-del-1918/
file:///C:/Users/Mar%C3%ADa/Downloads/364451-Text%20de%20l'article-525426-1-10-20200228.pdf -
Period: to
Extrema tensió. Pistolerisme a Barcelona.
Entre el 1918 i 1923 es va desencadenar una lluita armada entre obrers anarcosindicalistes i faccions organitzades per la patronal, els Sindicats Lliures amb 424 assassinats, principalment d' obrers, patrons, advocats i mercenaris, etc. Amb Martínez Anido com a governador civil el 1920 van començar les detencions en massa de militants i líders de la CNT. El 1921 la “Ley de fugas”, va blanquejar l'aniquilació de detinguts.
https://bibliotecavirtual.diba.cat/es/1920-2020-al-mirall/pistolerisme -
Period: to
Vaga de "La Canadenca". Jornada de 8h.
Amb gran seguiment i amb el suport de la CNT, va paralitzar la indústria i els serveis del Principat durant 44 dies. L'enfrontament amb les autoritats i la patronal, les detencions i despidos van provocar una escalada en la incidència de la vaga que acabà amb negociació. S' acordaren una sèrie de mesures, entre elles, la jornada de 8 hores, que incidí en tot l'Estat mitjançant el decret del 3 d'abril de 1019.
https://beteve.cat/va-passar-aqui/va-passar-aqui-la-gran-victoria-de-la-canadenca/ -
Sarrià és annexionada finalment a Barcelona
Sarrià es va resistir a ser Barcelona: les elits locals, per mantenir les seves quotes de poder i la població per no pagar el que es pagava a Barcelona pels bens de consum o els Impostos que afectaven les propietats. Però finalment fou annexionada per la llei que permetia a una ciudad de més de 100.000 habitants annexionar-se municipis limítrofs sempre que existís trama compartida.
https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20211104/7832798/sarria-conmemora-indeseada-anexion.html -
Period: to
Creixement i urbanisme a Les Corts
Amb l'Exposició Internacional a la vista,el FC Barcelona inaugurava l'històric Camp de les Corts i també el RCE Espanyol; s'obria la Diagonal afectant torres i masies (Casal de l'Estela i Can Feliu); la Torre Güell es convertia en Palau Reial; fracassà un projecte de ciutat jardí i els camps s'obriren a l'especulació; la forta immigració poblà l'extrem de Collblanc i a Travessera/ ctra de Sants, es formaren barraques.
http://www.grec.cat/cgibin/ggcc01cl.pgm?USUARI=&SESSIO=&PGMORI=&NDCHEC=0600089 -
Primera emissió de ràdio a Espanya, Ràdio Barcelona
"EAJ1" s'inaugurà amb al·locucions, com la de l'alcalde de Barcelona, Varó de Viver i música, Raquel Meller, que actuava al Paral·lel.
Aviat s' estengué el nombre d'emissores i les veus de personatges importants, (Companys proclamà en directe L'Estat català el 1934) entrava als domicilis, així com la música ballable, les notícies, i, aviat les radionovel·les, que aglutinaven les famílies al costat de l'aparell receptor.
https://www.lasteles.com/blog/historia-de-la-radio-en-espana-documental/ -
Inici del Teatre Circ Olimpia al Paral·lel
El Liceu del Paral·lel. Va acollir els grans espectacles que havien de ser el reclam escènic pels espectadors que venien a l’Exposició Internacional de la ciutat el 1929.
https://beteve.cat/va-passar-aqui/olimpia-paralel/ -
Inauguració del Gran Metropolità de Barcelona
La linia L3, en un principi feia el trajecte de l'estació de Catalunya fins a Lesseps i era propietat de l’empresa Gran Metro fundada el 1921 amb l’objectiu de construir-la i i explotar-la posteriorment. L’any 1925 la línia s’allarga fins al Liceu. El 1952 es municipalitzen els transports i l'any 1968 es tanca l’estació de Ferran i s’ obre Drassanes, amb ella vindran de noves com les del Paral·lel i fins arribar a la Zona Universitària.
https://beteve.cat/general/placa-lesseps-gracia/ -
S'edifiquen les "cases barates "
Barcelona, per la celebració de l’ Exposició Internacional, està en plena ebullició amb oferta de feina, el que comporta l’ arribada de la una gran onada d’ immigrants. L'administració construeix nous barris destinats a donar habitatge als nouvinguts, i a reubicar barraquistes desallotjats de Montjuïc i, en plena dictadura de Primo de Rivera, controlar la població obrera.
https://www.elnacional.cat/ca/barcelona/can-peguera-barri-cases-barates-sobreviure-especulacio_700710_102.html -
L'electricitat protagonista de l' Exposició Internacional
Fascinant vista nocturna de la Font Màgica de Montjuïc, el Palau Nacional i l'avinguda Ma Cristina. Protagonista, l' Electricitat, expressió de modernitat.
V. galeria de l'AFB
https://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiufotografic/ca/galeries/exposicio-internacional-de-1929
V. docs 64,65 i 66 a
http://barcelonamemory.com/la-exposicion-internacional-de-barcelona-1929
https://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiucontemporani/sites/default/files/documents_exposicio1888_62-66.pdf -
Pavelló Mies Van der Rohe
Sota el lema "Menys és més", l'arquitecte alemany va projectar aquest edifici com un espai de reunions i de recepcions per autoritats i homes de negocis. La simplicitat de les formes, la modernitat de l'estructura i els materials, l'ostentació tecnològica, les cites a l'arquitectura clàssica, la bellesa basada en la proporció, la simbologia dels colors, la fusió del' espai interior i exterior, fan de l'edifici en si mateix propagués la solidesa i modernitat que l'estat alemany volia transmetre. -
Exposició Universal, el Poble Espanyol
Pérez de Rozas
Va ser una de les atraccions de la Exposició Internacional de 1929. En torn a una plaça porticada s'estructura un poble que representa una síntesi de l’ arquitectura, l’ artesania i la riquesa cultural d’ Espanya en reproduir edificis i elements reals de tot el territori. Els artífexs van ser els arquitectes Ramon Reventós i Francesc Folguera i els artistes Xavier Nogués i Miquel Utrillo que desprès d'un exhaustiu viatge, varen seleccionar els elements i projectar el poble. -
Nou impuls a la ciutat La Exposició Internacional
La idea va sorgir el 1913 per organitzar-la el 1917, amb la idea de donar un nou impuls de modernització i projecció Internacional a Barcelona, però la Primera Guerra Mundial va desfer els plans, i es va fer realitat, finalment, el 1929.
https://www.rtve.es/play/videos/memoria-popular/arxiu-tve-catalunya-memoria-popular-exposicio-del-1929/5853925/ -
Les "cases barates" de Can Castell
Un exemple de cases barates, en alguns casos simples carrers, en altres petits veïnats vinculats a una fàbrica com la Colonia Castells de les Corts.
https://www.elnacional.cat/ca/barcelona/can-peguera-barri-cases-barates-sobreviure-especulacio_700710_102.html -
Barris de "cases barates" a la perifèria
Es construeixen en quatre grans barris situats en punts perifèrics de la ciutat: els barris d’Eduard Aunós a la Zona Franca, del Baró de Viver i de Milans del Bosch (més tard, conegut amb el nom del Bon Pastor).
https://www.elnacional.cat/ca/barcelona/can-peguera-barri-cases-barates-sobreviure-especulacio_700710_102.html -
"Bon Pastor" de barraques a " cases barates"
Tretze persones convivint en 48 metres quadrats en set- centes vuitanta quatre vivendes de reduïdes dimensions i construcció precària edificades pel Patronat de l' Habitacle per re-allotjar els barraquistes de Montjuic, quan la muntanya es va vestir de gala per l' Exposició Internacional, i als immigrants que arribaven atrets pel dinamisme de la ciutat". https.//www.elperiodicocom/es/barcelona20210907/museo-historia-cases-barates-contada-mundo-muhba-12054140 -
Les "cases barates" de Can Peguera
"Situada en un vessant del Turó de la Peira, es tracta d’ un barri de cases de planta baixa i teulades a dues aigües on viuen actualment uns 2.200 veïns. En total hi ha uns 650 habitatges, alineats en una sèrie de carrers que doten al barri d’ una fesomia molt peculiar que quasi es podria considerar pintoresca..". Va ser poblat per nouvinguts i barraquistes de Montjuïc.
https://www.elnacional.cat/ca/barcelona/can-peguera-barri-cases-barates-sobreviure-especulacio_700710_102.html -
Cau la borsa de Nova York. La Gran Depressió
Va ser l'efecte d'un boom especulatiu de la dècada de 1920. El bon rendiment de la borsa va animar a compradors provocant pujades de preus fins a crear una bombolla econòmica que finalment esclatà. Aquest dijous negre,començà el pànic de la gent que desesperadament intentava desfer-se de les seves accions abans que no valguessin res. Molts dels bancs varen acabar en fallida. Milions de persones perdien estalvis i negocis fet que alhora, va provocar una desocupació massiva i la Gran Depressió. -
Dimissió de Primo de Rivera
El Gener de 1930,el dictador va dimitir, en perdre els suports de l'oligarquia financera i dels militars; la manca de reforma agrària, amb el conseqüent baix poder adquisitiu de les zones rurals, la falta de mercats de la indústria cotonera, que havia perdut l'exterior en acabar la Guerra Mundial, el fort l'endeutament d 'Hisenda per la política d'inversions públiques, en arribar els efectes de la gran depressió del 1929, van evidenciar que la bonança econòmica havia estat purament conjuntural. -
Period: to
La monarquia qüestionada, de la Monarquia a la República
Alfons XIII, desacreditat per la ultrapassar el seu paper moderador al costat del dictador Primo de Rivera, encomanà nou Govern al general Berenguer, el qual intentà democratitzar el règim, però es negà a obrir un procés constitucional demandat per republicans, socialistes i nacionalistes d'esquerres. La repressió de la Insurrecció de Jaca va agreujar la situació, i el nou president, l'almirall Aznar va haver de convocar eleccions municipals per el 12 d'abril del 31. -
Proclamació de la Segona República
Victòria republicana a les eleccions municipals de les grans ciutats. Gran expectació arreu. Cap a les 12,30 a Barcelona, obrers, empleats i estudiants deixaren la feina i acudiren des de la perifèria al centre proferint víctors a la República. A l' Ajuntament, Companys i la resta de consellers electes a les 13,30 van hissar la bandera Republicana al balcó principal i la catalana al pal més alt de l’ edifici. A les 14h, Macià va proclamar la República catalana des del balcó de la Diputació. -
Period: to
El Bienni Reformista. República d'esquerres
La lentitud de les reformes acordades pel govern i la reacció de les dretes va desgastar el govern que va haver de convocar noves eleccions que donarien el govern a les dretes. Un dels factors determinants va ser l' abstenció recomanada pels anarquistes. -
Les Corts aproven el sufragi femení
Les Corts Constituents, en el debat per la Constitució del 1931, va plantejar aquest dret femení que provocà un acalorat debat. La principal defensora va ser la diputada Clara Campoamor (les dones no podien votar, però si presentar-se a elecció.).Contra tot pronòstic, per un marge molt estret, el dret va ser reconegut,
https://www.youtube.com/watch?v=BcX2-sbMtqI
https://www.arabalears.cat/cultura/falsos-topics-sufragi-femeni-espanya_130_4134308.html
https://www.youtube.com/watch?v=6RBcy0MGcic -
La Constitució democràtica de 1931
El govern de republicans i socialistes, sorgit de les eleccions i l' accés d' obrers i nacionalistes a l'hemicicle van possibilitar una Constitució, de caràcter progressista, inspirada en la de la República de Weimar, després de forts debats, per la pèrdua del monopoli social de l'església catòlica (ensenyament, actes civils, llibertat de culte), per les autonomies, la reforma agrària i de l'exèrcit, el sufragi universal femení...
https://archivos.juridicas.unam.mx/www/bjv/libros/10/4798/15.pdf -
Inauguració del Edifici del Govern Militar
Al Portal de la Pau on anteriorment jhi havia les dependències del Parc de Enginyers de l'exèrcit, d'aspecte entre tosc i colonial, que a la vegada havia ocupat el lloc de l'antic Convent de Sant Francesc. L'edifici, de línies neoclàssiques, va ser projectat pels arquitectes Adolf Florensa i Ferrer i Josep Sans. i Forcadas.
http://barcelofilia.blogspot.com/2017/06/parc-denginyers-portal-de-la-pau-segle.html?m=1
http://barcelofilia.blogspot.com/2013/01/convent-de-sant-francesc-muralla-del.html -
Eleccions Generals, Victòria del centre dreta
El fet de que els obrers, decebuts per la lentitud de les reformes, es radicalitzessin i s' abstinguessin de votar, que les dretes reaccionessin davant les reformes, va tenir com a conseqüència la victòria del centre dreta (CEDA i Radicals de Lerroux). Aquest fet obrirà una etapa de radicalització, tensions i confrontacions.
https://www.lavanguardia.com/historiayvida/historia-contemporanea/20201120/6041054/republica-nacio-paz-vivio-siempre-guerra.html -
Foguera Avinguda Mistral
- Perez de Rozas Foguera Av Mistral Escenificació pacifista de cartró/pedra, com una falla, en un moment de forta tensió a Europa per l'auge del totalitarisme de signe contrari que amenaçava els estats democràtics. Possiblement les festes de l'Eixample Esquerra o de Sant Joan, ja que, clarament, és estiu.
-
GATPAC i el Pla Macià d'urbanisme a Barcelona
Projecte urbanístic dissenyat entre 1932 i 1935 pels arquitectes Josep Lluís Sert i Le Corbusier, pensat per a la ciutat de Barcelona. Encara que finalment no va ser executat, Aquest projecte pretenia canviar la configuració urbana de Barcelona mitjançant una transformació del que ja existia distribuint la ciutat en zones segons la seva funció (treball, esbarjo..:), l'adopció de nous mòduls de cases i les comunicacions de la ciutat amb l'exterior.
https://www.youtube.com/watch?v=Zs8fdou-OSk -
Period: to
Nou Urbanisme i arquitectura: el GATPAC
Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània. Progressistes i preocupats per la renovació social i l'arquitectònica, van incorporar , l'arquitectura racionalista i van projectar habitatge obrer (Casa Bloc), infraestructures escolars i sanitàries (Dispensari Antituberculòs i en urbanisme el Pla Macià, la urbanització de la Diagonal a Barcelona, la ciutat de repòs a Gavà i Castelldefels... També van fer un nou Pla d'estudis per la Facultat d'Arquitectura. -
El president Companys proclama l'Estat Català
L'entrada de la CEDA en el govern central, va fer témer un gir radical cap a la dreta. Protestes en forma de vagues generals van ser ofegades per la declaració de l' Estat de guerra. A Catalunya, tensionada per la revocació de la Llei de Conreus, el President va proclamar l' Estat Català dins la República Federal Espanyola recolzant la insurrecció que onze hores més tard, l'exèrcit havia de sufocar detenint a continuació a Companys i el seu govern.
https://www.youtube.com/watch?v=ci1cSMVg4wo -
-
Eleccions Generals.Triomf del Front Popular
El Front Popular va tenir una ajustada victòria electoral. La CNT no hi va participar, però va recomanar de votar. La victòria clara de les esquerres va ser novament a les grans ciutats, províncies costaneres i territoris amb aspiracions nacionalistes. No obstant, la dreta augmentà la seva força, especialment en territoris com les dues Castelles, Lleó, Navarra i gran part d'Aragó, on terratinents i mitjans propietaris van recolzar l'alçament militar del 17 de juliol. -
Period: to
Cop d'Estat militar i Guerra Civil
La victòria del Front Popular d'Esquerres en les eleccions democràtiques, va augmentar la tensió social que va desembocar en un cop d'Estat dels militars contra la República.
A Barcelona i la resta de Catalunya, aquesta insurrecció va fracassar i es va viure una experiència revolucionària i una guerra que van durar tres anys.
https://beteve.cat/va-passar-aqui/guerra-civil-barcelona/
https://www.rtve.es/play/videos/la-terra-i-la-cendra/arxiu-tve-catalunya-terra-cendra-capitol-1/1917203/ -
Crema d'esglésies i convents i execucions d'eclesiàstics
Les esglésies de Sta Mónica, Sta Maria del Pi i Sta Maria del Mar, la de la Mare de Déu de Betlem, la del Carme, la de Santa Maria de Jesús, la Mercè, Sant Francesc de Paula, la Miraculosa, Santa Anna, la Concepció, les Salesianes del Passeig de Sant Joan i tantes altres, van ser saquejades i, posteriorment, incendiades, i, algunes d’elles, reconvertides en dipòsits o magatzems, com l’església de Sant Agustí.
http://barcelofilia.blogspot.com/2013/02/esglesia-de-sant-josep-i-santa-monica.html -
Milicians al carrer Ample
- Perez de Rozas. Milicians carrer Ample Desprès del cop d'estat, el fracàs de l'exercit rebel a Barcelona el 19 de juliol, va donar protagonisme a les masses anarco-sindicalistes. Organitzades en Comités, van dur a terme la revolució, fet que descriu Orwell en "Homenatge a Catalunya" : " L'aspecte de Barcelona resultava impressionant. Era la primera vegada que em trobava en una ciutat on manava la classe obrera." Col·lectivitzacions, crema d'esglésies, banderes roges i negres...
-
La frustrada Olimpíada Popular a Barcelona
Berlín va ser designada com a seu de les Olimpíades del 1936, quan encara era un país democràtic. Amb l'ascens del nazisme, i la intenció de convertir l'esdeveniment en un fet propagandístic, molts atletes varen protestar i Barcelona, que havia disputat la Seu,va convocar les Olimpíades Populars, una alternativa que conservava el veritable esperit olímpic, i que era clarament antifeixista. Es varen inscriure més de cinc mil atletes, però l'inici de la guerra civil en va impedir la celebració. -
Les Milícies Antifeixistes prenen el poder
Aquest dia es va constituir el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, el govern revolucionari. Aquestes havien aturat el cop d’estat a Barcelona, amb enfrontaments directes amb l’exèrcit i es van guanyar el dret a prendre el poder real de la ciutat. Companys així els ho va reconèixer. Aquest Comitè el conformaven membres de la CNT-FAI (majoritaris), UGT, PSUC, POUM, ERC, ACR i Rabassaires, però amb el control real de la CNT-FAI.
https://beteve.cat/va-passar-aqui/guerra-civil-barcelona/ -
Period: to
Els fets de Maig a Barcelona
Aquests dies es va escenificar la ruptura del front republicà en enfrontar-se el Govern de la Generalitat (Esquerra Republicana) i PSUC als anarquistes de la CNT i la FAI i els membres del POUM, perseguits per Stalin en plena purga (rapte i assassinat d'Andreu Nin). Lluita pel poder amb dos estratègies incompatibles: s'imposa guanyar la guerra versus assegurar la revolució.
https://www.rtve.es/play/videos/memoria-popular/arxiu-tve-catalunya-memoria-popular-els-fets-del-maig-del-1937/5909694/ -
"Destino", del falangisme al liberalisme democràtic
Revista fundada el maig de 1937 per catalans vinculats a la Falange Española.
Acabada la guerra es es desvincularen de la Falange jurídicament, però no pas ideològicament.
El 1957, fa un viratge cap a un monarquisme "don juanista".
Del 1958-1969 es distancià del franquisme, i esdevingué progressivament un referent liberal, tímidament catalanista i propugnador d'una certa democràcia. Van conservar un to cultural i una qualitat formal elevada, amb gran influència sobre la burgesia catalana. -
Period: to
Barcelona bombardejada per l'aviació italiana
Els pitjors bombardejos van ser els dels dies 16, 17 i 18 de març del 38 en els que hi van morir un miler de barcelonins a mans dels avions italians. La bomba més mortífera va ser la del Teatre Coliseum, que va esclatar sobre un camió carregat de trilita. Hi van morir unes 500 persones.
https://beteve.cat/va-passar-aqui/guerra-civil-barcelona/
https://www.sapiens.cat/epoca-historica/historia-contemporania/guerra-civil-i-franquisme/catalunya-sota-les-bombes-durant-la-guerra-civil_13278_102.html -
Els Nacionals entren a Barcelona
-
Period: to
Dictadura del Gral Franco. La postguerra: repressió, aillament i autarquia
-
L'èxode: Republicans empesos a l'exili
Es calcula que unes 470.000 les persones van creuar la frontera amb França. Van ser confinats en camps d'internament i concentració. Les condicions van ser extremes. França no estava preparada per l'allau de republicans que fugien de la repressió franquista.
https://www.youtube.com/watch?v=JwZCgSHFDEc
https://www.sapiens.cat/epoca-historica/historia-contemporania/guerra-civil-i-franquisme/la-fi-de-la-guerra-civil-i-l-exili-republica_10962_102.html
https://www.youtube.com/watch?v=UfUxLWqxz40 -
Period: to
Segona Guerra Mundial
-
Façana Gran de Gràcia. Exaltació del règim
- Perez de Rozas. Façana Gran de Gràcia Façana engalanada, que pretenia mostrar el recolzament franquista i feixista de la ciutat. Segurament seria per la visita de Heinrich Himmler, Reichsführer i màxim responsable de les SS i de l' aparell de seguretat de l' Alemanya nazi, (23 de octubre de 1940) Era una visita d'alta política, connectada a l' entrevista que, paral·lelament, Franco y Hitler celebraven a Hendaya http://www.bcn.cat/bcnpostguerra/exposiciovirtual/es/4.1-nuevos-amigos.html
-
Period: to
Immigració i barraquisme
Arriben unes 375.000 persones a causa de la situació econòmica i també per raons polítiques i sense oferta d'habitatge. El barraquisme va ser una de les solucions. Era gent treballadora, que es va anar integrant al mercat laboral i la vida de la ciutat.
https://www.ccma.cat/324/merce-tatjer-explica-els-anys-del-barraquisme-a-barcelona/noticia/548545/
https://www.youtube.com/watch?v=nxEMKEY9ISY
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/barraques-laltra-ciutat/video/5372671/ -
Execució de Lluís Companys a Montjuïc
Detingut per un policia espanyol i membres de la Gestapo a la Bretanya francesa, és traslladat a Barcelona per ser jutjat i condemnat a ser afusellat al castell de Montjuïc.
https://www.sapiens.cat/epoca-historica/historia-contemporania/guerra-civil-i-franquisme/la-detencio-de-companys_10433_102.html
https://beteve.cat/va-passar-aqui/guerra-civil-barcelona/ -
Voluntaris de la División Azul
Sortida de l'estació de França dels voluntaris de la División Azul, juliol 1941. AFB. Pérez de Rozas
Tot i que Franco va optar per la neutralitat en la Segona Guerra Mundial, el seu suport a l'eix feixista era evident i es va palesar amb la División Azul, formada per "voluntaris" per col·laborar en la lluita contra el comunisme al front rus. -
Period: to
Segones avantguardes artístiques
Informalisme o Expressionisme Abstracte, Art Pop, nova Abstracció Minimal, Hiperrealisme, Happening, Art Conceptual... -
Arribada nens refugiats polonesos
- P. de Rozas. Arribada nens refugiats polonesos Víctimes de la dèria racista dels nazis, van ser engendrats en molts casos i separats de les mares, seleccionades per la seva puresa de trets aris, per ésser educats a Alemanya. En ésser rescatats, van ser repartits per diferents països. A Barcelona van arribar per una estada curta, i s'hi van quedar deu anys. https://beteve.cat/va-passar-aqui/nens-robats-polonesos/ https://sites.google.com/a/xtec.cat/gtexilideportacioholocaust/nens-polonesos
-
Apareix "Triunfo", la revista de l'esquerra antifranquista
La revista va publicar fins el 1982, amb temes culturals. La seva època d' esplendor va ser a partir de 1962. El 9 de juny d'aquest any van publicar el número 1 de la nova etapa com un setmanari d' informació general que aviat va esdevenir el referent intel·lectual de l' Espanya d'aquesta època. Va ser la revista que en els anys 60 i 70 es va fer ressò les idees i la cultura de l'esquerra d'Espanya i va ser símbol de la resistència intel·lectual al franquisme. -
Tancament del Café de la Rambla
Primer el Café Continental, i desprès el Café de la Rambla, eren locals propers a entitats culturals, on hi confluïen en animades tertúlies intel·lectuals i artistes, i els que fruïen a certa distància de les seves converses.
La incomoditat per la vigilància inherent al règim franquista, va fer que aquestes desapareguessin i van comportar l'ocàs del local.
https://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20211123/7879680/cafe-rambla-cerrado-acosado-policia-secreta-franquista.html -
Dia del llibre a La Rambla
- P. de Rozas. Dia del llibre. La Rambla Des de 1930, i a proposta d'un escriptor /editor, un dia a l'any, els llibres surten al carrer en una festa que el va canviar de dia,A Catalunya, Famílies, converses amb llibreters, roses de fons, Pérez de Rozas es centra més en la relació de possibles lectors amb els llibreters l'interès pel llibre, això si, llibres sotmesos a censura en plena època franquista. https://blogs.cpnl.cat/suficiencialh/files/2018/04/ORIGEN-FESTA-DEL-LLIBRE.pdf
-
La vaga dels tramvies a Barcelona
En plena època de carestia, a Barcelona van apujar els bitllets dels tramvies, de 50 a 70 cèntims, causant una merma del poder adquisitiu. En assabentar-se que a Madrid costaven 40, els barcelonins van iniciar un moviment d'oposició massiu, boicotejant i apedregant tramvies. Fàbriques i botigues van tancar, i, finalment, davant la impossibilitat de reprimir el moviment, varen suprimir la pujada.
https://www.rtve.es/play/videos/memoria-popular/arxiu-tve-catalunya-vaga-tramvies-1951/5806659/ -
Vivendes del Congrès Eucarístic
- P. de Rozas. Vivendes del Congrès Eucarístic
https://www.youtube.com/watch?v=nxEMKEY9ISY -
Arriba la Televisió a Espanya
Primeres imatges a distància
https://www.rtve.es/rtve/20170302/inicios-television-espana/1497361.shtml -
Cobriment del tren al carrer Aragó
1957.P. de Rozas. Carrer Aragó. Cobriment tren. -
Period: to
La Gran Barcelona de l'alcaldia de Josep Mª de Porcioles
Época de gran creixement demogràfic, de construcció especulativa de barriades perifèriques per la població immigrada, de la Barcelona moderna, i caótica, de la desaparició de part de l' arquitectura modernista, dels edificis remuntats i sobreàtics, també de la construcció del Museu Picasso, la Fundació Miró i la Carta Municipal, del Projecte Barcelona 2000 i la Compilació del dret civil especial de Catalunya.
https://beteve.cat/historia/franquisme-barcelona/#immigracio-barcelona-porcioles -
Period: to
Dictadura del General Franco: el creixement econòmic o "desarrollismo".
-
Period: to
La nova Cançó, reivindicació d'una identitat i una llengua
-
Anys 60, els vehicles envaeixen els carrers
La dècada dels anys 60 serà de creixement i progrés. Els cotxes, en especial els 600 ,envaeixen els carrers. Barcelona compta amb un milió 600 mil habitants. Moment de gran dinamisme, impulsat per el creixement de la renda per cápita i de la classe mitjana.
https://www.rtve.es/play/videos/memoria-popular/arxiu-tve-catalunya-memoria-popular-era-del-600/5854166/ -
Period: to
Entre 70.000 i 100.000 barraques a Barcelona
Entre el 1940 i el 1960 arriben a la ciutat unes 375.000 persones i es crea un greu problema d'habitatge. El barraquisme és una de les solucions que han d'improvisar els nouvinguts. Són persones que arriben a Catalunya a causa de la situació econòmica, però també per raons polítiques. Són gent treballadora, no gent marginal, que es va integrant al mercat laboral i la vida de la ciutat.
https://www.ccma.cat/324/merce-tatjer-explica-els-anys-del-barraquisme-a-barcelona/noticia/548545/ -
Period: to
Entrada a la "societat de consum"
La vida i costums de les persones es transforma. Moment de gran dinamisme, i consumisme impulsat per el creixement de la renda per cápita i de la classe mitjana. Els electrodomèstics (rentadora, frigorífic, televisor), cotxes... conquereixen les llars, especialment a les ciutats. Proliferen anuncis, es disparen els crèdits bancaris,,,,
https://www.rtve.es/play/videos/memoria-popular/arxiu-tve-catalunya-memoria-popular-era-del-600/5854166/ -
Period: to
L'èxode rural. Barcelona, focus d'atracció
-
Period: to
Forta onada d' emigració de 2,3 milions d'espanyols
L'emigració, que tenia com a destí Amèrica, a partir d'aquest moment es va dirigir cap a Suíssa, Alemanya i França, i també cap a Bèlgica, Holanda i el Regne Unit.
La falta d'ocupació provocada per l'escàs i lent procés d'industrialització, el Pla d' Estabilització dels anys 1959-1961, i la prosperitat que va esdevenir a Europa a partir de 1950 (necessitava grans contingents de mà d'obra amb escassa qualificació), expliquen aquest fenomen que revertí a partir de 1974. -
Plànol de la ciutat de Barcelona 1962
-
La nevada del 62
El 23 de desembre es produí una insòlita i intensa nevada en la que es van acumular fins a 40 cm de neu a la ciutat de Barcelona.
Vegeu la galeria de l'AFB Nevada 62 -
Period: to
Les lleis de censura condicionen el cinema d'Art i Assaig
-
Period: to
Es constitueix en clandestinitat el Grup Democràtic de Periodistes
Va ser un mes desprès de la caputxinada per el grup de periodistes r Joan Anton Benach i Olivella, Josep Maria Cadena i Catalán, Lorenzo Contreras, Josep Faulí i Olivella, Antonio Figueruelo, Mateo Madridejos, Pere Pascual Piqué, Joan Pedret, Josep Pernau i Riu i Rafael Pradas.[3]Va ser la llavor de l'actual Col·legi de Periodistes de Catalunya. Malgrat que eren una minoria, s'ha considerat que aquest grup amb les seves mobilitzacions i feina a les redaccions van afavorir el final del Franquisme -
Period: to
La Caputxinada, estudiants universitaris per un sindicat democràtic
El 9 de maig, alguns intel·lectuals, van participar en el convent dels Pares Caputxins de Sarrià, en l'Assemblea clandestina organitzada per un nombrós grup d'estudiants per constituir el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona, Només era legal el Sindicat del règim, el SEU. La policia, va encerclar i ,dos dies desprès, desallotjar el convent per la força i detenir participants.
https://www.lavanguardia.com/politica/20160306/40232348411/caputxinada-punto-de-ruptura.html -
Period: to
Plataforma Unitària de la Oposició Antifranquista a Catalunya
Arrel de què calia fer durant la caputxinada, es vareunir, i desprès constiruir l'anomenada Taula Rodona. Fou la primera plataforma antifranquista que aplegà totes les forces polítiques catalanes:comunistes (PSUC), independentistes (FNC) democratacristians (UDC), socialistes (MSC), ERC, els carlins... i personalitats independents, entitats cíviques legals... No hi hagué discussions ideològiques i/o partidistes sinó que es prenien decisions sobre fets concrets en funció dels drets democràtics. -
Capellans denuncien la tortura franquista
Més de cent capellans es van manifestar en protesta per les tortures infringides a un membre del Sindicat Democràtic d’Estudiants participant en la caputxinada. Sortiren de la Catedral pacíficament fins a la Prefectura Superior de Policia per entregar una carta de protesta, però van ser brutalment dispersats i quatre detinguts i jutjats. L'impacte fou considerable, i evidencià el desmarcatge d'una part de l'Església.
https://beteve.cat/va-passar-aqui/manifestacio-capellans-contra-franquisme/ -
Eliminació de les barraques de Somorrostro
Previa requalificació de terrenys industrials del litoral per fer el “Pla de la Ribera”, pla urbanístic especulatiu de l'alcaldia Porcioles, una celebració militar, amb l'assistència de Franco, va ser l’excusa per l’enderroc del Somorrostro, un nucli de barraques del litoral de Barcelona amb més de 2.400 barraques i uns 15.000 habitants.
Amb urgència, els veïns van ser desallotjats i traslladats en camions al polígon de Sant Roc, a Badalona.
https://www.youtube.com/watch?v=4imfPyO0VmI&t=3s -
La construcció del barri del Besòs
- Carme Garcia. Barri SO Besòs
-
Barraques a Montjuïc
- S. Dahó. Barraques Montjuïc
-
Period: to
Maig del 68. Protestes dels estudiants francesos
En ser clausurada la Universitat de Nanterre, els seus estudiants es van desplaçar a la Sorbona, on la policia va intervenir detenint a uns 600 manifestants. La revolta pretenia canviar la societat, reclamant més llibertats en l'esfera privada. Protestes, barricades, i noves reivindicacions es van produir en sumars'hi deu milions d'obrers secundant la vaga general que va paralitzar el pais. Els seus slogans, van marcar un canvi de mentalitat.
https://canal.uned.es/video/5a6f3069b1111fb60a8b45ad -
Franco designa successor a Joan Carles
Joan Carles de Borbó és designat pel dictador com a futur cap de l' Estat amb el títol de rei. En el mateix acte, jura fidelitat al règim i als principis del "Movimiento Nacional" i les seves lleis.
https://www.rtve.es/play/videos/archivo-casa-real/don-juan-carlos-borbon-nombrado-sucesor-titulo-rey-22-julio-1969/1492323/ -
Arribada a la lluna, el gran salt
En plena guerra freda Kennedy, proposà a Nikita Khrusxov el 1961, un projecte conjunt, però Khrusxov ho descartà. Els EUA treballen per avançar-se. Desprès de sis fracassos la NASA, amb l'Apolo 11 i els astronautes Edwin E, Aldrin i Neil A. Armstrong ho aconseguí.
https://www.youtube.com/watch?v=QqYBkKe-1vQ
https://www.lavanguardia.com/historiayvida/historia-contemporanea/20190716/47312332064/la-llegada-a-la-luna-mision-cumplida.html
https://elpais.com/agr/50_anos_de_la_llegada_a_la_luna/a -
Period: to
Contracultura, mobilització llibertària als 70s
Una nova generació, "fills de la Gauche Divine" va provocar el Nou Imaginari, pren la paraula i passa a l'acció: Les cultures rock i beat i les lluites d’alliberament pel canvi de costums (llibertat sexual, feminisme...), i de polítiques, l’antimilitarisme, la lluita contra la guerra de Vietnam i els moviments contra el colonialisme van tenir el seu moment àlgid el 1977.
https://art.ateneubcn.cat/2019/10/02/mobilitzacio-llibertaria-en-els-anys-70/
https://www.youtube.com/watch?v=6djli1q5CIw -
Neix la revista "Cambio 16"
Revista setmanal "Por un mundo más humano, justo y reivindicativo. El humano nos referimos al yo, el justo a la sociedad y el regenerativo al planeta". Durant el franquise, els seus periodistes, crítics amb el sistema, apostaven per les reformes polítiques, i va ser important, sobretot, durant el període de la Transició. Segueix en actiu. -
Period: to
Recessió Econòmica
-
Period: to
"Ajoblanco", la revista Llibertària del mov. contracultural
Pioners en la contracultura, l' ecologia, l'antimilitarisme, el feminisme, la llibertat sexual, el decreixement, la reivindicació de l' art al carrer i la recuperació de les festes populars sense encotillaments.
Va reunir a filòsofs, poetes, arquitectes, artistes i dibuixants de còmics de l' escena contracultural de Barcelona i de la resta d' Espanya.
Resorgí en una 2a etapa del 1987 al 1999, i una 3a a partir de 2017
https://www.youtube.com/watch?v=4eDgGiSaGuc
https://www.ajoblanco.org/ -
Period: to
Crisi i final de la Dictadura del General Franco
-
Inflació econòmica per la pujada dels preu del petroli
-
Period: to
La Transició a la democracia, complicat procés democratitzador
Un sector de ministres franquistes van acceptar una obertura política moderada empesos per la inflació econòmica, la pressió de l 'oposició que es manifestava exigint amnistia, llibertat i Autonomia. Greus esdeveniments van fer perillar aquest procés democratitzador (assessinats d' ETA i de manifestants a mans de la guàrdia civil, vaga general al país basc...) que va aconseguir tirar endevant.
https://www.rtve.es/play/videos/la-transicion/104943-i03292-transicion-20131015095936764-web/2066908/ -
Mora el general Franco
De matinada va morir el gral Franco, després d'una llarga agonia. Els dies anteriors la "marxa verda" des del Marroc, i les darreres execucions, de cinc membres d'ETA i el FRAP, per les quals no s'havien escoltat les peticions d'indult havien tensat la situació per la incertesa davant la previsible mort del dictador. -
Inici de la monarquia
El príncep Joan Carles, designat pel dictador, va jurar davant les Corts espanyoles com a rei d' Espanya anunciant en un discurs que a Espanya s'obria una nova era.
https://www.rtve.es/play/videos/la-transicion/transicion-capitulo-7/2066151/ -
El Pla Gral Metropolità d'Ordenació Urbana
Destinat a "cosir" una ciutat, que havia atret una migració important atreta pel creixement econòmic dels 60s. Aquest fet, generà una demanda d'habitatge resolt amb la construcció de vivendes de baixa qualitat en operacions especulatives, o barraques, en nous barris a perifèrics, mancats d'infraestructures.
En els anys 70s, les associacions veïnals, van actuar reclamant infraestructures i serveis. La resposta fou aquest Pla.
https://urbanisme.amb.cat/es/visions/40-anys-de-planejament-urbanistic -
Pla Metropolità de la Ciutat de Barcelona
Després de dècades de creixement descontrolat, la població que migrà a Barcelona s'amuntegava en la perifèria en vivendes construides ràpida i deficitàriament o en barraques mancats d' infraestructures, fruit de l'especulació per l' alta demanda.En els anys 70, les associacions de veïns van combatre per un pla d' urbanisme capaç de frenar l' especulació immobiliària i d’ afavorir l’ espai públic i els equipaments.Es tractava de "cosir" la ciutat. https://www.youtube.com/watch?v=2ZqdIOIvBxY -
Llibertat, Amnistia i Estatut d' Autonomia
Sota aquest lema , es van manifestar entre 4.000 i 12.000 persones, al passeig de Sant Joan, Prohibides les marxes, es van produir càrregues policials i detencions.
Aquests fets provocaren protestes posteriors per l'alliberament dels detinguts i per denunciar la manca de democràcia.
https://www.sapiens.cat/epoca-historica/historia-contemporania/guerra-civil-i-franquisme/la-primera-gran-manifestacio-sota-el-lema-llibertat-amnistia-i-estatut-d-autonomia_16194_102.html -
Primer número del diariel País
Un dels mitjans fonamentals de la transició democràtica a Espanya. De caràcter progressista. va ocupar un buit existent en el seu moment i es va convertir en el periòdic de l'Espanya democràtica, donant veu, entre d'altres, a antics lluitadors antifranquistes i als defensors de la democràcia a Espanya. -
És aprovat el Pla General Metropolità (PGM)
Pla director urbanístic referit a l'àmbit territorial del conjunt de municipis que l'any 1976 formaven l' Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona (EMMB).
Determina les zones urbanitzables, defineix les vies de comunicació principals, els equipaments i serveis comunitaris més rellevants i les zones verdes o lliures.
Fou un document innovador que suposà una renovació de la pràctica i dels instruments de planificació urbanística a Espanya.
http://www3.amb.cat/normaurb2004/Docs/normes.htm -
Legalització dels Partits Polítics
PSOE, desembre del 76, PCE, abril 77 i també els sindicats que finiquiten el sindicat vertical. -
Gran manifestació per l'Autonomia a Barcelona
Més d'un milió de persones es van manifestar pacíficament a Barcelona demanant el retorn de l'autonomia derogada el 1939, i el restabliment de la Generalitat. -
Retorna Josep Tarradellas "Ja soc aquí"
Despés de mantenir contacte amb el president de l'Estat espanyol, el juny del 77 i de la victòria de les esquerres a Catalunya en les eleccions de 1977, el President de la Generalitat a l'exili, viatja a Madrid, el 27 de juny i pacta el seu retorn, condicionat a la reinstauració de la Generalitat. El 23 d'octubre torna a Barcelona on és aclamat per una multitud amb banderes que reclamen l'autogovern i l'Estatut.
https://www.youtube.com/watch?v=MsbRJ4pZY_8 -
Primera edició de "El Periódico de Cataluña"
-
Entra en vigor la Constitució Espanyola
Per la "Lei para la Reforma Política" es van elegir unes Corts Constituents. El nou Parlament democràtic va designar una comissió amb 36 diputats proporcional als escons, que van consensuar i redactar el projecte de la Constitució, aprovada per les Corts i el Senat, i ratificada en Referendum. El text estableix una Monarquia Constitucional, regula les Autonomies, laïcitza la societat ...
https://www.boe.es/legislacion/documentos/ConstitucionCATALAN.pdf
https://www.youtube.com/watch?v=BYWyYoozExc -
Period: to
"Barcelona posa't guapa"
Campanya de l'Ajuntament de Barcelona per promocionar "Mesures per a la Protecció i Millora del Paisatge Urbà", dirigida a fomentar la rehabilitació d'edificis i d'altres elements arquitectònics de la ciutat. -
Period: to
Transformació de la ciutat per les Olimpiades de 1992
Amb la nominació de Barcelona el 1986 com a Seu dels Jocs de la XVa Olimpíada, la ciutat rep l'impuls per materialitzar les transformacions urbanístiques i estructurals que feia temps requeria. S'urbanitzen quatre Àrees : El Front Marítim, ( Port Olímpic, la ciutat dels atletes), la de la Diagonal, la de la Vall d' Hebrón, (el Parc i la ciutat dels àrbitres i periodistes), i la de Montjuïc.
https://www.youtube.com/watch?v=dUesD0iv0DQ
https://www.youtube.com/watch?v=Hz2WSAXja6M -
ETA atempta a l'Hipercor de la Meridiana
El Comando Barcelona d'ETA, a les 16:12 h de la tarda va fer explotar un cotxe carregat d'amonal al pàrquing soterrani provocant 21 morts i 45 ferits .
Els terroristes havien avisat a les tres de la tarda de l'atemptat: a la Guàrdia Urbana, a Hipercor i al diari Avui dient que l'atemptat seria entre les 15:30h i les 15:40h. La policia ho va considerar una falsa alarma.
https://www.rtve.es/play/videos/fue-noticia-en-el-archivo-de-rtve/catalunya-1987-atentado-hipercor-2mov-codecmaster-wmv/912466/ -
Enderroc a Poblenou 1988. Martí Llorens."Capvespre de La Manchester catalana"
Poblenou , "La Manchester catalana", a finals dels 80 va ser el gran espai industrial de Barcelona (prop d’una quarta part).
En motiu dels Jocs Olímpics, l'àrea industrial ha estat reconvertida en un àrea terciària on es s'han enderrocat les antigues fàbriques, algunes d’ elles com Can Ricart, de gran valor patrimonial històric- artístic, d’innovació i de memòria històrica, per construir habitatges d’ alt standing i gratacels d’ oficines i hotels.
http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-218-46.htm -
Enderroc de la fàbrica Gas Lebon
1989.Colita. Enderroc fabrica Gas Lebon
En motiu dels Jocs Olímpics les antigues fàbriques de Nova Icaria van ser enderrocades per cedir l'espai per construir la Vil·la on viurien els atletes durant els Jocs i convertir-se desprès en un barri residencial.Aquest va ser el cas de la fàbrica de Gas Lebon de la que encara s' en conserva algun vestigi. Carles Lebon, el 1841 va obtenir el subministrament de gas a la ciutat.
www.altresbarcelones.com/2014/07/evolucio-de-lenllumenat-public.html -
S'ensorra una casa. Primer cas d' Aluminosi
Al Turó de la Peira. Conseqüència del sistema constructiu amb un ciment aluminòtic que la humitat podia desfer, arribant a amenaçar l'estructura de l'edifici. Els barris més afectats van ser els perifèrics de la Via Trajana, Polvorí, Trinitat Nova, Sant Cristòfol, Sud-Oest, Guineueta, La Pau, Guineueta...També hi havia casos aïllats en altres barris, que van silenciar per no afectar el valor de l'immoble ni possibles hipoteques. https://issuu.com/revista-carrer/docs/carrer065 -
Internet entra en els mitjans de comunicació de masses
-
Period: to
Enderrocament del barri la Nova Icària
De les fàbriques, vivendes obreres, hospital d'infecciosos i barraques de Somorrostro de l'antiga Nova Icaria, només en queda la xemeneia de Can Folch. En els 70s un pla havia de convertir la zona i Poblenou en la Copacabana barcelonesa, però la crisi econòmica i els moviments veïnals ho van impedir. Anys desprès, es construía la Vila Olímpica.
https://beteve.cat/general/el-barri-que-es-va-enderrocar-per-construir-la-vila-olimpica/
https://beteve.cat/va-passar-aqui/icaria-barri-oblidat/ -
Period: to
Massificació del Turisme a Barcelona. Terciarització de la ciutat.
Les Olimpiades van situar Barcelona en el mapa turístic a nivell mundial. Progressivament ha anat augmentant el nombre de turistes, amb l'arribada de creuers que desembarquen una població transitòria, juntament als que arriben amb els vols de baix cost, atrets pel boca a boca.
https://www.youtube.com/watch?v=kdXcFChRpmI -
Period: to
Transformació urbana de la zona de Poblenou
Al “Manchester català”, s'ha transformat de manera radical des de l’any 2000 Convertir l'obsoleta zona industrial en un nou districte apte per a la localització d’activitats tecnològiques mitjançant el Pla pla 22@. La renovació del territori ha estat gestionada per l'Ajuntament de Barcelona i impulsada per iniciativa pública i privada. Associacions de veins han lamentat la pèrdua d'identitat del barri i l'amenaça del procès especulatiu.
https://www.dailymotion.com/video/xtb3kr -
Period: to
Transformació del Litoral Nord: construcció pel Fòrum de les Cultures
Barcelona, limitada per mar i muntanyes, tenia encara un espai a considerar, la zona més pobre, la del litoral nord i la desembocadura del Besòs, amb indústries obsoletes i contaminants, la depuradora d'aigües i la incineradora de residus. El riu era un dels més insalubres d' Europa, entornat pels barris més marginals de la ciutat. L'Ajuntament idea un nou esdeveniment universal per crear un nou centre metropolità, el "Fòrum de les cultures.
https://www.youtube.com/watch?v=bV9ilHigaRs -
Aprovació del Pla de Barris per Catalunya pel Parlament
L’objectiu, és canalitzar aportacions econòmiques de la Generalitat als municipis per fer rehabilitacions i altres actuacions per a l’establiment i la millora dels equipaments i dels serveis i dels espais públics de determinades àrees urbanes, les que es troben en les situacions, considerades de necessitat.
Es pretén la regeneració urbana com a eina per a possibilitar la cohesió social, traient aquestes àrees de la marginalitat.
https://raco.cat/index.php/PapersIERMB/article/view/381018/474168 -
Inauguració de la Plaça Lesseps reformada
Desprès de cinc anys en obres, i amb un complex procés de participació ciutadana es va inaugurar la plaça, projectada per l' arquitecte Albert Viaplana.
https://beteve.cat/general/placa-lesseps-gracia/ -
Pla d' Usos contra la massificació turística
En aquest Pla, un anàlisi des de cada barri per plantejar el seu futur, van aflorar les queixes dels veïns de Ciutat Vella, Marina, Gràcia, la Salut... i altres amb elements monumentals per la massificació del turisme que complica la vida dels seus habitants. Canvia el tipus de comerç, creix el nombre d'hotels i apartaments turístics, es massifiquen els carrers, pugen els preus de les vivendes i obliga al trasllat els seus'habitants.
https://www.youtube.com/watch?v=kdXcFChRpmI -
Period: to
Transformació de la Plaça de les Glòries
Assenyalada en el Pla Jaussely com l' eix central de la futura Barcelona, va derivar en una anella viària, i un pàrquing central. El 1914 va iniciar-se el soterrament de la Gran Via i la construcció d'edificis emblemàtics al costat de la Torre Agbar( 2005): Els Nous Encants i el Disseny Hub al 2013, i un gran parc i zona de lleure en construcció..
https://ajuntament.barcelona.cat/glories/es/la-transformacio-de-glories-en-marxa/150-anys-dhistoria/
https://www.youtube.com/watch?v=6MRJpAGF5S4 -
Period: to
Pla de Barris de l' Ajuntament de Barcelona
El 2017 els barris objecte d’intervenció són el Besós, el Maresme, el Bon Pastor, Baró de Viver, la Marina, St Genís i la Teixonera, la Verneda i la Pau, Raval Sud i Gótic Sud, Roquetes, Trinitat Vella i Zona Nord. L'objectiu del Pla és millorar les condicions d'una construccions de poca qualitat i mancats de serveis.
https://pladebarris.barcelona/sites/default/files/informe_anual_2018.pdf -
Fre a les expropiacions del Ptge Frígola
S’ ha passat dels 158 habitatges afectats al Pla General Metropolità (PGM) de l’ any 76 a només 45 en la proposta de MPGM, que finalment quedarà en només 9 en la proposta anunciada aquest dijous i pactada entre els socis de coalició de govern municipal i ERC.
Tenia com a finalitat construir setze habitatges de protecció oficial i connectar dos carrers amb un túnel innecessari.
https://www.elnacional.cat/ca/barcelona/acaba-malson-passatge-frigola-ajuntament-frena-expropiacions_694710_102.html
