-
Period: 753 BCE to 509 BCE
LA MONARQUIA
La data de fundació de Roma es troba en l'any 753 aC. Es coneix que la primera forma d'organització política que van tenir va ser de tipus monàrquic, això ens ho confirmen les restes arqueològiques i la tradició. Tot i així la tradició anomena com a primer rei a Ròmul, un rei mític, ja que aquest va configurar el primer ordenament polític de la ciutat. -
Period: 753 BCE to 616 BCE
PERÍODE LLATINO-SABÍ ( Família)
El nucli social és la família, sota el govern o autoritat conegut com paterfamilias.- Formada pels parents consanguinis, esclaus i clients
- La famílies descendents d'un mateix antepassado formaven una gens
-
Period: 753 BCE to 616 BCE
EL PERÍODE LLATINO-SABÍ (Exèrcit)
Es forma l'exèrcit integrat per centúries ( 100 infants) i decúries ( grups de 10 genets) -
Period: 753 BCE to 717 BCE
Ròmul (753-717 a.C.)
Llatí, fundador de Roma, va dividir el poble en patricis i plebeus, va crear el senat i d'altres institucions fonamentals. -
Period: 753 BCE to 616 BCE
EL PERÍODE LLATINO-SABÍ (Societat)
És una societat dividida en 3 tribus: (ramnenses, titienses i luceres) que es subdividien en 30 curies, i reunides en les comitida curiata, s'encarregaven d'afers religiosos, civils, militars i de escollir rei i governar en els períodes on encara no s'habia escollit un. -
Period: 753 BCE to 616 BCE
EL PERÍODE LLATINO-SABÍ (Senat)
Format per 100 ancians de famílies il·lustres -
752 BCE
LES COLÒNIES ( ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA)
Era una ciutat generalment fundada de nova planta en un territori dominat per Roma, en la qual s'establien ciutadans romans, i que s'organitzava d'acord amb una constitució política semblant a la de Roma.
Els seus habitants tenien per si mateixos els drets de ciutadania romana. No obstant això, també hi havia colònies els habitants tenien algunes restriccions -
752 BCE
ELS MUNICIPIS
Suposava l'existència prèvia d'una ciutat a la qual, per una
concessió especial de Roma, s'atorgava una constitució politicoadministrativa anàloga a la de Roma. Aquestes ciutats estaven subjectes a la càrrega (munus) de pagar tribut a Roma i de prestar-li auxili militar.
Es concedia als seus habitants el dret de ciutadania, però aquest era incomplet, per exemple, sense dret de sufragi. Es regien per l'anomenat dret llatí, que permetia als seus habitants regir-se pel dret romà. -
752 BCE
Factors de la romanització
Factors que van intervenir van ser:
- La llengua (indispensable pel comerç)
- L’exèrcit
- El dret de la ciutadania
- La xarxa viària amb vies
- Vida urbana com a espai on la població autòctona s’impreganva de Roma. -
Period: 716 BCE to 674 BCE
Numa Pompili (716-674 a.C.)
Sabí, funda les principals institucions religioses. -
Period: 673 BCE to 642 BCE
Tul·lus Hostili (673-642 a.C.)
Llatí, conquesta Alba Longa. -
Period: 641 BCE to 617 BCE
Anc Marci (641-617 a.C.)
Sabí, va estendre el territori romà fins al mar. -
Period: 616 BCE to 578 BCE
Tarquini Prisc (616-578 a.C.)
Etrusc, va introduir innovacions constitucionals i va vèncer els sabins. -
Period: 616 BCE to 509 BCE
LA DINASTIA ETRUSCA ( Millores en urbanisme)
- Construcció del circ Màxim ( és va dur a Terme al segle II dC)
- Construcció de la Clavaguera màxima (final del segle VI aC)
- Construcció del mur Servià (al començament del segle IV aC)
-
Period: 616 BCE to 509 BCE
LA DINASTIA ETRUSCA
Els etruscos eren un poble no indoeuropeu amb una societat avançada formada per ciutats-estat que, des de la regió centre-nord-occidental de la península Itàlica, es va estendre durant els segles VII i VI a.C en direcció a la plana del Po i la Campània.
- L'economia basada en el comerç i la indústria
- Organització de la societat en classes socials ( diferenciades pel patrimoni)
- Millores en urbanisme i obres públiques
- Introducció de símbols de la reialesa Etrusca -
Period: 578 BCE to 534 BCE
Servi Tul·li (578-534 a.C.)
Etrusc, va construir la muralla que encerclava els set turons el pomerium o recinte sagrat de la ciutat- i va dividir en centúries el poble romà segons la seva riquesa . -
Period: 534 BCE to 509 BCE
Tarquini el Superb (534-509 a.C.)
Etrusc, va convertir Roma en la primera potència d'Itàlia central i va edificar el temple capitolí. -
Period: 509 BCE to 272 BCE
LA REPÚBLICA
Després de la caiguda de la Monarquia, amb l'expulsió de l'últim monarca, Tarquini el Superb, es van crear revoltes i a causa d'elles els líders de les mateixes (Luci Juni i Tarquini el Col·latí) van ser nomenats cònsols i això va fer que a Roma s'implantes el sistema republicà, segons el qual, els ciutadans escollien uns magistrats que s'encarregarien de l'organització i del funcionament de la ciutat. -
Period: 509 BCE to 272 BCE
LA SOCIETAT DE CLASSES
Encara que des de les civilitzacions més antigues ja es donaven diferents ordres o "classes", avui ens centrem en les diferents classes socials en l'Imperi Romà: Patricis, Plebeus Nobles i Plebeus Cavallers. (https://docs.google.com/document/d/1oX6ay1P6jNfmcKgnRHVV3Di_HcIw4_I4bqy5kjYKoks/edit) <-- societat de classes -
Period: 476 BCE to 1453
L'Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident va ser obtingut al 476 d.C. pels bàrbars. Odroacre va conguerir Roma al 476 i va treure el poder a Ròmul Augústul. Amb tots aquest fets, va començar una etapa coneguda amb el nom d'Edat Mitjana.- L'Imperi Romà d'Orient va aguantar fins el 1453 (1.000 anys més) i finalment va caure sota el poder dels turcs.
-
396 BCE
LA PUGNA
- La pugna contra els etruscs del nord del Tiber, que va suposar la rendició de la ciutat de Veies ( 396 ac) i el domini del nord de la península Itàlica
-
391 BCE
EDICTE DE TESSALÒNICA
L'Edicte de Tessalònica va ser decretat per l'emperador romà Teodosi i pel qual el cristianisme va passar a ser la religió oficial de l'imperi romà. -
Period: 361 BCE to 363 BCE
Julià l'Apòstata
Seguidament, va començar a governar Julià l'Apòstata amb la intenció de restaurar els cultes pagans i Teodosi el Gran amb l'Edicte de Tessalònica, per tal de convertir el cistianisme en la religió de l'Imperi, tot i que quan va morir, l'Imperi va quedar dividit en dos juntament amb els seus fills; Arcadi va agafar el nom d'Orient i capital Constantinoble i Honori amb l'Occident i amb la capital de Roma. -
Period: 343 BCE to 341 BCE
GUERRA DELS SAMNITES
La Primera Guerra Samnita va ser breu. Es va caracteritzar per victòries romanes al camp (com en la batalla de Muntanya gaurus), i per un motí per part dels soldats, el que va ser suprimit, pel sentit comú, del distingit dictador Marc Valeri Corvus, que es diu, haver vençut el gal Goliat, en combat únic, en la seva joventut. La guerra va durar dos anys, acabant en 341 a.C., amb Roma triomfant, i els samnitas disposats a fer la pau. -
Period: 326 BCE to 304 BCE
Segona Guerra o la Gran Guerra Samnita
La guerra va esclatar el 326 aC perque a els samnites ajudaven ALS grecs de Palaepolis i Neàpolis contra a els romans, que havíen entrat en guerra contra aquestes Ciutats. La ciutat de Nola estava aliada a Samni i va permetre l'Establiment d'una guarnició samnita, però AIXÒ no va impedir la conquesta romana de Palaepolis, i Neàpolis és va haver de sotmetre a darrer Moment. Els samnites foren derrotats a Imbrino ( 304 aC) -
306 BCE
CRISTIANISME
Més enllà de la difusió del cristianisme com a model religiós, entre els segles V i VIII, l’església de Roma va trobar-se davant el repte de donar forma al corpus cultural que aspirava a transmetre als pobles romanogermànics d’occident que estava evangelitzant. Sense aquest corpus cultural la tasca de cristianització mai hagués triomfat. Era necessari un model hegemònic que penetrés en la societat, que introduís les bases per articular una comunitat que anava més enllà dels regnes germànics. -
306 BCE
CRISTIANISME
La tetrarquia no supera la mort de Dioclecià per això , sorgeixen de nou lluites pel poder de
Constantí durant 306-337 a.c. amb el suport dels cristians aconsegueixen imposar autoritat
sobre els rivals. -
306 BCE
CRISTIANISME
El debat sobre la composició d’aquest corpus es remuntava als mateixos inicis de l’Església. S’havia de trobar una resposta al gran dilema: era acceptable que els cristians assumissin l’herència intel·lectual d’un món que no coneixia al Déu veritable? És a dir, el debat havia de trobar la forma d’integrar en el cristianisme l’herència cultural, filosòfica, artística i literària del món grecoromà. A més, s’havia de superar el dualisme grec entre ànima i cos i la tradició. -
306 BCE
CAUSES DE LA CRISTIANITZACIÓ
- El llatí es va convertir en la llengua oficial de l'Església
- La nova jerarquia adaptada a l'antiga estructura administrativa
- En la part oriental, dels edificis públics, com les basíliques van perdent l'ús judicial i comercial pel religiós
- El nou cicle de festes litúrgiques adapta el calendari antic
- Ritus relacionats amb les etapes de la vida es van conservar com a elements pagants
-
Period: 306 BCE to 337 BCE
Constantí I el gran
Fou el primer emperador romà que professà el cristianisme. -
298 BCE
Hispania durant el regnat Dioclecià
-
Period: 298 BCE to 290 BCE
Tercera Guerra Samnita
https://docs.google.com/document/d/1_Ra487iRFGcQUJzB3wC-R932iSJJ4TT7YXNjI63Ysb0/edit <-- explicació meva de la tercera guerra Samnita -
Period: 284 BCE to 305 BCE
DIOCLECIÀ
Aquest sistema de govern es va anomenar tetrarquia. Constantí i Maxenci van voler ser els governants, tot i que a Maxenci el van derrotar a les portes de Roma, a una batalla. Segons una llegenda, les seves tropes van utilitzar el signe dels cristians i al tenir ja la victòria, es va produir el final de les persecussions cristianes (Edicte de Milà, a l'any 313). A més, la capital va passar a ser Constantinoble. -
Period: 284 BCE to 305 BCE
DIOCLECIÀ
Dioclecià, que va ser qui va continuar governant, va voler frenar la decadència dividint l'Imperi i repartint el poder entre dos augustos i dos cèsars. A l'Orient, a Dioclecià i Galeri i en canvi, a l'Occident, a Maximià i Constanci Clor. -
Period: 284 BCE to 476 BCE
BAIX IMPERI
Es va iniciar amb el govern dels Severs (Septimi Sever). El seu fill Caracal·la va donar ciutadania a totes les persones de l'Imperi al 212 d.C. Aquest, es caracteritzava pels bàrbars, que presionaven les fronteres, per les lluites pel poder i el desordre militar. -
272 BCE
CONQUESTA DE TARENT
https://docs.google.com/document/d/126vEVd_FPGr0cdOZl1OzxtCwFG6ZeXUNEZb0X-zaS_g/edit <-- conquesta de Tarent -
Period: 264 BCE to 241 BCE
(La Primera Guerra Púnica)
Les lluites pel domini de la Mediterrània occidental van enfrontar a Roma amb Cartago, poble fenici del nord d'Àfrica i principal potència de la regió, en les Guerres Púnicas ("punicus" significa cartaginès en llatí). La Primera Guerra Púnica (264-241 a.C.) va significar la incorporació de les illes de Sicília, Còrsega i Sardenya. -
Period: 219 BCE to 202 BCE
LA CONQUESTA DE LA PENÍNSULA
El domini de Roma a la península Ibèrica s'inicià a la fi del segle III aC amb motiu de la segona guerra Púnica i s'estén fins a mitjans del segle V amb l'ocupació de les províncies hispàniques per diferents pobles. -
Period: 218 BCE to 201 BCE
( la Segona Guerra Púnica)
En la Segona Guerra Púnica (218-201 aC), Roma va patir una estrepitosa derrota a la batalla de Cannas (216 aC) però el general Escipió va aconseguir la victòria definitiva per a Roma després de la batalla de Zama (202 aC), amb la qual es van apoderar dels territoris d'Hispània. -
Period: 218 BCE to 206 BCE
SOTMETIMENT DE LA PRESÈNCIA CARTAGINESA A LA COSTA SUDORIENTAL
- Gneu Escipió desembarca a la ciutat aliada i interromp el subministre de l'ofensiva d'Annibal. Després de convertir Tarraco en base d’operacións, Gneu i el seu germà recuperen Saguntum.
- P. Corneli Escipió l’Àfrica conquesta Carthago Nova (209 a.c). i funda la Sevilla actual.
-
214 BCE
Saguntum
Gneu i el seu germà Publi recuperen Saguntum ( 214 a.C) -
212 BCE
CRISI DEL SEGLE II
A partir del segle II les legions acampades a les províncies van adquirir una autonomia gairebé total a causa del progressiu debilitament de Roma.
Cada vegada els problemes eren més greus i es deixava entreveure un gradual desplaçament de l'hegemonia econòmica, cultural i política a la part oriental, molt hel·lenitzada, en detriment de la mateixa Roma. Els emperadors més destacats van ser Septimí i Caracal·la -
209 BCE
Conquesta Carthago Nova
P. Corneli Escipió l’Àfrica conquesta Carthago Nova (209 a.c). i funda la Sevilla actual. -
Period: 206 BCE to 133 BCE
Primeres revoltes grans i guerres celtiberes i lusitanes (206-133 a.c.)
-
205 BCE
Escipió sotmet els ilergetes d’Indivi i els ausetans de Madoni
-
Period: 188 BCE to 217 BCE
Caracal·la
Caracal·la va regnar com a emperador romà del 211 fins al 217. -
Period: 155 BCE to 153 BCE
Guerra contra els lusitans 155-153 a.c.
-
Period: 149 BCE to 146 BCE
( La Tercera Guerra Púnica)
La Tercera Guerra Púnica (149-146 a.C.) va implicar la destrucció de Cartago. Els romans van cridar llavors al Mediterrani el Mare Nostrum. -
Period: 145 BCE to 211 BCE
Septimi Sever
Luci Septimi Sever fou emperador romà fundador de la dinastia Severa. Va néixer a Leptis Magna a uns 100 km al sud-est de Cartago, a la costa nord de la província d'Àfrica. La seva família pertanyia a la noblesa fenícia -
133 BCE
Guerres celtibèriques
Les guerres celtiberes o celtibèriques foren un conjunt d'enfrontaments bèl·lics produïts al llarg dels segles segle III aC i II aC, entre la República Romana i els diferents pobles celtibers, que habitaven a la zona mitjana de l'Ebre i la Meseta superior. Aquests enfrontaments van tenir una extensió temporal, molt desigual en la durada, amb diverses treves, pactes, setges i batalles. -
107 BCE
L'EXÈRCIT ROMÀ
Al principi, l'exèrcit no era professional ni permanent, ja que estava únicament format pels ciutadans romans, provinents de les capes socials més acomodades. Més endevant arran de les reformes fetes pel cònsol Cai Mari al 107a.C la milícia és professionalitza. -
107 BCE
ELS CAMPAMENTS
-
107 BCE
LEGIONS ROMANES
A l'antiga Roma, les legions eren unitats militars principalment d'infanteria que, segons explica Polibio en Històries, cadascuna comprenia un cos de 4.200 combatents a peu. Posteriorment, Titus Livi en Ab Urbs Condita diu que cada legió comptava amb un nombre de soldats d'infanteria que oscil·lava entre 5.200 i 6.000 més 300 genets. Els components, les estructures i el nombre de soldats van ser canviant conforme al desenvolupament militar de Roma i a les successives reformes. -
Period: 96 BCE to 192 BCE
Dinastia Antonina
En aquest govern, en comptes d'utilitzar l'anterior sistema per a governar, van utilitzar el d'adopció. Els més importants van ser Trajà i Adrià, que eren soldats espanyols. -
Period: 96 BCE to 192 BCE
Dinastia Antonina
-
Period: 82 BCE to 44 BCE
Guerres civils al segle I a.c. (82-44 a.c.)
- Guerra de Sertori
- Guerra entre Pompeu i Cèsar
-
Period: 82 BCE to 72 BCE
Guerra de Sertori del 82-72 a.c.
La Guerra de Sertori fou un conflicte entre una coalició de Romans i Ibers contra els representants del règim del dictador romà Luci Corneli Sul·la. La guerra va durar des del 80 aC al 72 aC i Quint Sertori, líder principal de l'oposició a Sul·la, va desplegar amb molt èxit tàctiques de guerrilla. De fet, la guerra només va arribar a la seva fí quan Sertori va ser traït i assassinat pel seu aliat Marc Perpenna, qui poc després seria derrotat fàcilment per Gneu Pompeu Magne. -
Period: 69 BCE to 96 BCE
Dinastia Flàvia
Vespasià va ser el primer emperador de la nova dinastia i va posar pau i ordre. Més tard, van governar Tit i Domicià (els seus dos fills). Amb ells es va contruir el Colosseu i es va dur a terme l'expulsió dels jueus a partir d'una campanya. -
Period: 63 BCE to 44 BCE
OCATVI AGUST I EL PRINCIPAT
August és una figura molt interessant de la història de l’Imperi romà, i la seva biografia també: Nascut a Roma el 23 de setembre del 63 aC, nebot i hereu de Juli Cèsar, va entrar als cercles de poder amb la mort del seu pare adoptiu el 44 aC. Des de l’any 31 aC va governar l’imperi de facto, tot i que fins a l’any 27 aC no va rebre el títol de prínceps de la República per part del Senat. -
Period: 63 BCE to 44 BCE
OCTAVI AUGUST I EL PRINCIPAT (Reforma de govern)
- Es va dotar d'un fidel cos d'alts funcionaris executius i d'un consell consultiu que feia les funcions del senat
- Va reorganitzar les provicias
- Va promoure el rang imperial
- Va realitzar un impressionant programa urbanístic que va contribuir a exaltar el seu poder i la seva pròpia estimació dels romans.
- Va reorganitzar tradicions religioses i morals antigues i va facilitar el culte
-
Period: 49 BCE to 44 BCE
Guerra entre Pompeu i Cèsar
La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament personal de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne. La guerra finalitzaria amb la derrota de la facció dels pompeians i l'ascens definitiu de Cèsar al poder absolut com a dictador romà. -
44 BCE
Fi DE LA REPÚBLICA ROMANA
La república es va afeblir i després d'un període en el qual Sul·la va exercir com a dictador és van iniciar guerres civils. A més es va crear el triumvirat: coalició política privada, de caràcter il·legal,formada entre Pompeu, Cèsar i Cras, els quals es comprometeren a mancomunar esforços i influències per tal de satisfer llurs ambicions i dominar l'anarquia. Aquest es finalitzà amb l'assassinat de Juli Cèsar en l'any 44 aC. -
Period: 29 BCE to 19 BCE
Campanya contra càntabres i asturs
- August decideix completar la conquesta de la zona nord del Duero, per motius propagandístics i econòmics.
- L'emperador dirigeix Tarraco amb l'ajuda del seu conseller. ( promou la fundació d'Augusta Emèrita per als veterans i sotmet a les tribus bel·licoses.
-
27 BCE
Primera división de Hispania en dos provincias: Citerior y Ulterior.
-
27 BCE
HISPANIA DURANT EL REGNAT D'AUGUST
-
Period: 27 BCE to 192 BCE
L'Alt Imperi o Principat (27 a.C. fins el 192 d.C.)
L'Alt Imperi va estar governat per tres dinasties diferents; la de Júlio- Clàudia (27 a.C. - 68 d.C.), Flàvia (69 d.C. - 96 d.C.) i Antonina (96 d.C. - 192 d.C.) -
Period: 14 BCE to 68 BCE
Dinastia Júlio- Clàudia
El govern d'August es basava en les mesures sobre els costums i aquelles per aconseguir embellir la ciutat de Roma. Amb ell va començar el període "pax augustea" (la pau d'August) durant 40 anys, succeït per Tiberi, Calígula, Claudi i Neró. Al principi, Tiberi li agradava la seva obra, tot i que als últims anys, va caure influenciat per Sejà i el govern va acabar essent massa injust. -
311
MORT DE DIOCLECIÀ
-
313
LLIBERTAT DE CULTE AMB L'EDICTE DE MILÀ
-
Period: 379 to 395
TEODOSI
Teodosi I el Gran fou emperador d'Orient. Fou escollit per l'emperador d'Occident Gracià. -
450
MORT DE TEODOSI II
Teodosi II fou emperador de l'Imperi Romà d'Orient del 408 al 450. El fet més remarcable del seu regnat va ser la promulgació d'un codi legal i la construcció d'una segona muralla a Constantinoble. -
Period: 461 to 527
RÒMUL AUGÚSTUL
Flavi Ròmul August, nascut en el 461 va ser l'últim emperador romà d'occident. -
509
L'EXPANSIÓ DE ROMÀ
La base política de Roma va ser militar i va tenir com a principal objectiu l'expansió, ja sigui per raons econòmiques o estratègiques. La unificació de la península Itàlica sota el domini de Roma va ser una tasca difícil que va començar a l'inici de la República. Les guerres contra els veïns etruscos, els celtes, els samnitas i els sabins van marcar els primers anys d'aquesta tasca. -
509
ORGANITZACIÓ POLÍTICA
En aquest enllaç es troba tota la informació sobre l'organització política:
https://docs.google.com/document/d/14KapnvFC0e5QHb9t3Ku1NamYbBgKxzBYWbFk9kVkj_A/edit
