-
Durant l’edat del bronze, a partir del 2000 aC, es va desenvolupar a l’illa de Creta la civilització minoica. Els minoics van aprofitar la bona situació geogràfica de la seva illa per dur a terme una gran activitat comercial amb el Pròxim Orient i la Mediterrània central. Les seves ciutats es caracteritzaven pel fet de tenir grans palaus decorats amb riques pintures murals.
-
Cap al 1400 aC, però, Creta va ser conquerida per una altra civilització: la civilització micènica, que tenia el centre principal a Micenes, al Peloponès. Es distingia pel seu caràcter guerrer, per les ciutats fortificades, les tombes monumentals dels seus reis i una escriptura que ja podem considerar grega.
-
Cap al 1200 aC, la civilització micènica va ser destruïda per diversos invasors exteriors que ja utilitzaven armes de ferro. A partir d’aleshores, i fins l’any 900 aC aproximadament, s’inicia a l’antiga Grècia un període poc conegut de la seva història. Els historiadors l’han anomenat època fosca.
-
Entre els segles VIII i VI aC, la població grega va augmentar molt, i no hi havia prou terres ni recursos alimentaris per a tots. Bona part dels camperols, en situació de pobresa, van acumular deutes amb l’aristocràcia, i existia la possibilitat de convertir-se en esclau si no es pagaven.
-
Una de les aportacions fonamentals dels grecs a la civilització occidental va ser la filosofia i el pensament racional. Cap al segle VII aC, els primers filòsofs van abandonar les explicacions mítiques o religioses, i van començar a donar una explicació racional i lògica als fenòmens de la natura.
-
A l’època arcaica (segles VII i VI aC), les escultures representaven atletes nus i sacerdotesses. Aquestes escultures estaven fortament influïdes per l’art egipci, ja que també es caracteritzaven per la seva frontalitat i rigidesa.
-
A començaments del segle VI aC, el govern d’Atenes continuava, com a la resta de polis gregues, en mans de l’aristocràcia terratinent. Tot i això, el desenvolupament del port del Pireu va fer que molts comerciants acumulessin més riqueses que la pròpia aristocràcia governant.
-
Els ibers van ser un conjunt de tribus de la península Ibèrica, que van habitar la seva part mediterrània a partir del segle VI aC. La cultura ibèrica s'estenia, doncs, des del sud de França fins a Andalusia.
-
Cap al 547 aC, els perses, poble del Pròxim Orient que havia format un gran imperi, van conquerir les polis de l’Àsia Menor -
D'altra banda, cap al 547 aC, els perses, poble del Pròxim Orient que havia format un gran imperi, van conquerir les polis de l’Àsia Menor, i van intentar sotmetre el territori grec peninsular. Malgrat les seves diferències i rivalitats, les polis gregues es van unir per lluitar plegades contra els invasors. Així, es van iniciar una sèrie de guerres entre grecs i perses, conegudes com a guerres mèdiques
-
Atenes va ser una de les polis més importants de l'antiga Grècia, i durant un període de temps els atenesos van desenvolupar-hi un sistema polític molt diferent a la resta de polis i de civilitzacions conegudes. Aquest període és conegut com època clàssica, entre els segles V i IV aC
-
Atenes es va convertir en la polis que dirigia el món grec. Els atenesos es van enriquir amb les aportacions econòmiques de la resta de les polis.
-
Als segles V i IV aC, diversos filòsofs, com Sòcrates, Plató i Aristòtil, van reflexionar sobre aspectes de l’existència humana, com les normes de conducta individual i col·lectiva. També van efectuar reflexions sobre temes polítics i van fer grans contribucions en els camps de les matemàtiques, l’astronomia, les ciències naturals i socials, i la medicina.
-
A la primera guerra els soldats grecs, els hoplites, van obtenir la victòria a la batalla de Marató -
La guerra va acabar amb la retirada persa i l’augment del prestigi d’Atenes, la polis grega que havia liderat la lluita contra els invasors. -
Esparta, va liderar una aliança antiatenesa de polis, la lliga del Peloponès.
Atenes va mantenir el suport d’altres polis: la lliga de Delos. La rivalitat entre totes dues lligues va desembocar en un conflicte armat, la guerra del Peloponès -
Va començar un període on l'hegemonia d'Esparta va ser present entre el 431 aC. i el 371 aC.
-
Les divisions entre les polis gregues i l’empobriment provocat pels anys d’enfrontaments militars van ser aprofitats pel rei Filip II de Macedònia, regne del nord de Grècia. Els macedonis van conquerir pràcticament totes les polis gregues -
Gracies a la mort de Filip II es fa rei el seu fill Alexandre el Gran. -
En morir Alexandre, el 323 aC, l’imperi es va dividir en diferents regnes: Macedònia (que incloïa Grècia), Egipte i Síria (Pròxim Orient). Són els anomenats regnes hel·lenístics. Finalment, el 146 aC, els romans van conquerir Grècia i la van convertir en una província del seu imperi.