-
Ròmul i Rem eren germans bessons abandonats i criats per la lloba Luperca. En la seva edat adulta, van decidir fundar una ciutat prop del lloc on havien estat amamantats. Van discutir sobre la ubicació, i Ròmul va matar Rem en la disputa. Ròmul va fundar la ciutat al Palatí, anomenant-la Roma l'any 753 aC, i es va convertir en el seu primer rei, marcant l'inici de la història romana. La llegenda destaca com a punt de partida mític per la fundació de Roma. -
-
Considerat el fundador i primer rei de Roma segons la llegenda.
-
Succeí a Ròmul i és conegut pels seus esforços en l'organització religiosa i legislativa.
-
Conegut pels seus èxits militars, especialment contra Alba Longa.
-
Destacat per les seves conquestes i l'expansió de Roma.
-
Conegut per la seva construcció d'importants obres públiques.
-
Recordat per les seves reformes socials i militars, incloent l'establiment de les classes socials.
-
L'últim rei i el més tirànic, va ser expulsat després del seu fill violar Lucrècia, provocant la revolta que va conduir a l'establiment de la República
-
La expulsió de Tarquini el Superb va ser el resultat d'una revolta després que el seu fill violentament violés Lucrècia, que després es va suicidar. Aquest incident va provocar la indignació del poble romà i va conduir a una revolta liderada per Luci Bruto. La revolta va culminar amb l'expulsió de Tarquini el Superb i la seva família de Roma, marcat pel jurament de no tenir mai més un rei. -
La República Romana (509 aC - 27 aC) va ser un sistema polític on el poder era compartit entre institucions com el Senat i càrrecs electes. Les eleccions, el Senat, i l'assemblea del poble eren característiques importants. Es va caracteritzar per la conquesta militar, la llei de les Dotze Taules i va experimentar tensions socials i guerres civils. La República va finalitzar amb l'establiment de l'Imperi Romà.
-
Les Guerres Púniques van ser una sèrie de conflictes entre Roma i Cartago durant els segles III i II aC. La primera va ser per Sicília, la segona va destacar per les campanyes d'Aníbal a la Península Itàlica, i la tercera va acabar amb la destrucció total de Cartago per part de Roma, consolidant el domini romà al Mediterrani.
-
La conquesta de Grècia i l'Orient per part de Roma durant els segles II i I aC va incloure la victòria sobre Macedònia, la Lliga Aquea i altres regions. Aquests esdeveniments van estendre el domini romà a la regió, incorporant Macedònia, Grècia i l'Àsia Menor a Roma. Aquesta expansió va tenir conseqüències significatives per a Roma en termes de poder, influència i dinàmiques culturals.
-
-
L'establiment de l'Imperi Romà amb Octavi com August va ocórrer el 27 aC, marcant la transició de la República a la monarquia imperial. Octavi, després de guanyar la Guerra Civil contra Marc Antoni i Cleòpatra, va consolidar el poder i va rebre el títol d'"August" del Senat romà. Això va senyalar l'inici de l'Imperi Romà, amb Octavi convertit en l'Emperador August. -
L'Imperi Romà (27 aC - 476 dC) va ser una potència que va abastar vastes terres a Europa, Àfrica i Àsia. Va evolucionar des d'una república a una monarquia imperial, destacant per la seva influència cultural i el seu llegat en arquitectura, art i dret. Va experimentar crisis, incloent guerres civils i invasions, i va caure l'Imperi Romà d'Occident el 476 dC, mentre que l'Imperi Romà d'Orient va persistir com a Imperi Bizantí fins al 1453. El seu llegat continua influint la societat occidental.
-
La "Pax Romana" (27 aC - 180 dC) va ser un període de relativa pau a l'Imperi Romà. L'absència de grans conflictes militars va afavorir un desenvolupament econòmic i cultural destacat. La influència del govern imperial i la cohesió legal van contribuir a la prosperitat, malgrat tensions socials. Aquesta època va ser caracteritzada per l'apogeu de Roma com a potència mundial i va permetre l'intercanvi pacífic d'idees i coneixements.
-
Incloent August, Tiberi, Cal·ligula, Claudi i Neró.
-
-
L'incendi de Roma, el 64 dC, va ser un desastre que va afectar àmplies àrees de la ciutat. Encara que se sospitava que l'emperador Neró podria haver tingut un paper en l'incendi, la veritat és disputada. Neró, per desviar les sospites, va culpar als cristians, marcant l'inici de les persecucions. Aquest esdeveniment ha estat tema de controvèrsia històrica i ha contribuït a la reputació negativa de Neró. -
Amb breus regnats de Galba, Oto, Vitel·li i Vespasià.
-
Establerta amb Vespasià, seguit de Tità i Domicià.
-
Nerva, Trajà, Adrià, Antoní Pius i Marc Aureli.
-
Caracalla va ser succeït per diversos emperadors en un temps relativament curt.
-
Establerta per Dioclecià, qui va dividir l'Imperi en tetrarquies amb dos augusts i dos cèsars.
-
L'any 286 dC, Dioclecià va establir l'administració amb dos augusts (un per l'Orient i un per l'Occident) i dos cèsars com a successors designats. Aquesta divisió es va mantenir després de la seva abdicació el 305 dC, amb Constància Clor i Gal·li. -
Establerta per Constantí el Gran, amb els seus fills Constantí II, Constantí i Constanci II.
-
La cristianització de Roma va ser un procés liderat principalment per l'emperador Constantí el Gran durant el segle IV. La seva conversió al cristianisme va tenir un impacte decisiu, passant el cristianisme de ser una fe minoritària a la religió oficial de l'Imperi Romà. Constantí va promoure activament el cristianisme, va convocar el Concili de Nicea l'any 325 dC, i va instituir polítiques que donaven avantatges als cristians i desencoratjaven les pràctiques paganes. -
L'emperador Constantí el Gran va prendre un paper crucial en la història de la divisió. Va consolidar l'Imperi Romà i va fundar Constantinoble (actualment Istanbul) com la nova capital a l'Est el 330 dC.
A partir d'aquest moment, es va accentuar la diferenciació entre l'Imperi Romà d'Orient (Bizanci) i l'Imperi Romà d'Occident. -
Inclou emperadors com Valentinian I, Valentinian II, Teodosi I i Honori.
-
Amb emperadors com Arcadi, Honorius i Teodosi II.
-
Les invasions germàniques, també conegudes com les migracions germàniques, van ser una sèrie de moviments de pobles germànics cap a les regions de l'Imperi Romà durant els segles III i V dC. Aquestes invasions van contribuir de manera significativa al declivi i la caiguda de l'Imperi Romà. Les tribus germàniques, com els visigots, els vàndals i els ostrogots, van envair i saquejar territoris romans, contribuint a la desestabilització i al col·lapse de l'Imperi Romà d'Occident el 476 dC. -
Inclou Petroni Màxim, Avit i Ròmul August.
-
L'Imperi Romà d'Occident va continuar experimentant pressions bàrbares, crisi econòmiques i inestabilitat política. Finalment, el 476 dC, Ròmul August va ser depost i això va marcar el final de l'Imperi Romà d'Occident. -
La Caiguda de Constantinoble va ocórrer el 29 de maig de 1453, quan l'Imperi Otomà, liderat pel sultà Mehmed II, va capturar la capital bizantina, Constantinoble. Aquest esdeveniment va posar fi a l'Imperi Bizantí i va marcar un punt d'inflexió en la història, ja que Constantinoble va passar a ser Istanbul i va esdevenir la nova capital de l'Imperi Otomà. La caiguda va tenir conseqüències significatives en el món europeu.