-
L'inici de la República va començar amb l'expulsió del rei Tarquini el Superb, ja que va violar a Lucrècia i el poble no estava d'acord amb aquest acte que va fer i finalment van decidir expulsar-lo. -
Lluites amb els pobles itàlics: sabins, etruscos, volscos, auruncs i els eques. -
Derroten els estruscos a la batalla d'Ariccia (506 aC), si bé dins més d'un segle més tard no sotmeten la important ciutat etrusca de Veïs.
-
L'any 494 a.C., els cònsols de Roma van convocar a tots els romans en edat militar per agafar les armes. Però els plebeus es van negar fins que els seus drets no fossin reconeguts.
-
Van ser una antigues lleis romanes. Van ser el codi de les lleis de la república romana, van ser creades a partir 454 aC per posar fi al llarg enfrontament entre patricis i plebeus. -
Tres onades invasives de gals, els acaba guanyant Marc Furi Camil ( 390-389 a.C) -
Les Guerres Samnites van ser un conjunt d'enfrontaments entre la primera República Romana i les tribus del Samni, al llarg de mig segle, que van implicar gairebé tots els estats d'itàlics, i que van acabar amb la dominació romana sobre els samnites. Els samnites controlaven el territori entre els Apenins i el sud-est el Latium i van ser un dels rivals més formidables de l'antiga Roma. -
Derrota de les colònies de la Magna Grècia: Tarent cau l’ any 272 a.C, després d’ haver rebut ajuda del rei Pirros de l’ Epir. -
La Primera Guerra Púnica va ser la primera de les tres guerres púniques entre la República Romana i Cartago pel domini del Mediterrani. Durant 23 anys, les dues potències van lluitar per la supremacia a la zona -
Va ser l'autor que més èxit va tenir entre el públic, perquè era un home de poble i escrivia comèdies per a les classes més baixes, amb un llatí en general molt col·loquial.
-
La Segona Guerra Púnica va ser la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma. -
-
Abans de la Primera Guerra Púnica els cartaginesos havien fet acte de presència en una part de la península Ibèrica al sud de l'Ebre, encara que el seu domini es limitava a Gades i Eivissa. -
La Tercera Guerra Púnica va ser la darrera de les guerres entre Cartago i la República Romana. Va succeir entre els anys 150 i 146 aC. Aquesta última guerra va ser un enfrontament molt menor comparat amb les dues anteriors i principalment va consistir en una sola acció principal, el setge de Cartago. -
En el 133 aC el regne de Pèrgam passa a mans romanes perquè el darrer rei no tenia successors, per tant ja no formava part de la família del rei. -
Els germans Gai i Tiberi Grac van proposar una reforma agrària que consistia en repartir les terres públiques entre els camperols pobres i limitar els latifundis. Finalment van ser assassinats. -
-
La Guerra social va ser un conflicte intern romà que es va lliurar entre el 91 aC i el 87 aC,en què un grup d'aliats itàlics es va revoltar contra Roma, després de no haver pogut aconseguir la ciutadania romana.
-
va ser la darrera d'un seguit de revoltes d'esclaus contra la República de Roma, conegudes de forma col·lectiva com a Guerres Servils. -
-
L'any 63 a.C. va esdevenir un dels dos cònsols, els més alts magistrats, pel partit dels optimats. Des del consolat va enfrontar-se amb la conjuració de Catilina per derrocar el poder constituït. Consisteix en quatre discursos anomenats les Catilinàries. -
Al final Catilina va morir en un combat contra l'exèrcit romà i Ciceró va arribar al cim de la seva glòria.
-
Ciceró tenia tothom en contra: els optimats pel seu suport a Pompeu i el populars per haver promogut l'execució dels partidaris de Catilina sense donar-los el dret legal d'apel·lar el poble.
Així, després que l'any 60 a.C. aconsegueix el poder el triumvirat format per Pompeu, Cèsar i Cras -
El primer triumvirat, format el 60 aC, estava integrat per Pompeu, un general que tenia molta fama, Cras, l'home més ric de Roma, i Juli Cèsar, d'origen patrici. Van conformar el primer triumvirat per tal de repartir-se el poder i els territoris de l'ampli Imperi romà.
-
Clodi, fa que desterrin Ciceró i destrueixin les seves propietats. Després de la mort de la seva filla, al cap d'un any pot tornar a Roma gràcies a les gestions de Sesti i Miló, però aviat es retirarà de la vida pública i escriurà obres d'oratòria teòrica com el De oratore. -
La Guerra de les Gàl·lies va ser un conflicte militar del segle I aC entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori. -
Van néixer del desig de donar resposta a la crisi de la Roma republicana. Sobre la república i sobre les lleis.
-
La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar i per Gneu Pompeu Magne. La guerra va acabar amb la derrota de la facció dels pompeians i l'ascens definitiu de Cèsar al poder absolut com a dictador romà. -
Interès per la filosofia
-
Li van tallar el cap i la mà els sicaris de Marc Antoni
-
Cartes de Ciceró que no havien de ser publicades
-
El Segon Triumvirat va consistir en una magistratura extraordinària de la República Romana, formada per Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid l'any 40 aC. -
Confisquen les terres de pare de Virgili a la Batalla de Filipos -
Va començar l'any 509 aC fins al 27 aC. En els últims anys estaven a càrrec de Juli Cèsar.
