-
509 BCE
Inici de la República
L'inici de la República va començar amb l'expulsió del rei Tarquini el Superb, ja que va violar a Lucrècia i el poble no estava d'acord amb aquest acte que va fer i finalment van decidir expulsar-lo. -
506 BCE
1r període (509-272 aC)
Lluites amb els pobles itàlics: sabins, etruscos, volscos, auruncs i els eques. -
506 BCE
Batalla d'Ariccia 506 aC
Derroten els estruscos a la batalla d'Ariccia (506 aC), si bé dins més d'un segle més tard no sotmeten la important ciutat etrusca de Veïs. -
494 BCE
Revoltes dels plebeus ( 494 a. C)
L'any 494 a.C., els cònsols de Roma van convocar a tots els romans en edat militar per agafar les armes. Però els plebeus es van negar fins que els seus drets no fossin reconeguts. -
451 BCE
Llei de les XII taules ( 451-450 a. C)
Van ser una antigues lleis romanes. Van ser el codi de les lleis de la república romana, van ser creades a partir 454 aC per posar fi al llarg enfrontament entre patricis i plebeus. -
390 BCE
Tres onades invasives de gals ( 390-389 a.C)
Tres onades invasives de gals, els acaba guanyant Marc Furi Camil ( 390-389 a.C) -
322 BCE
Les tres guerres samnites ( 322-294 a. C)
Les Guerres Samnites van ser un conjunt d'enfrontaments entre la primera República Romana i les tribus del Samni, al llarg de mig segle, que van implicar gairebé tots els estats d'itàlics, i que van acabar amb la dominació romana sobre els samnites. Els samnites controlaven el territori entre els Apenins i el sud-est el Latium i van ser un dels rivals més formidables de l'antiga Roma. -
272 BCE
Derrota de les colònies de la Magna Grècia (272 aC).
Derrota de les colònies de la Magna Grècia: Tarent cau l’ any 272 a.C, després d’ haver rebut ajuda del rei Pirros de l’ Epir. -
264 BCE
1ª Guerra púnica ( 264-241 a. C)
La Primera Guerra Púnica va ser la primera de les tres guerres púniques entre la República Romana i Cartago pel domini del Mediterrani. Durant 23 anys, les dues potències van lluitar per la supremacia a la zona -
Period: 250 BCE to 184 BCE
Plaute
Va ser l'autor que més èxit va tenir entre el públic, perquè era un home de poble i escrivia comèdies per a les classes més baixes, amb un llatí en general molt col·loquial. -
218 BCE
2ª Guerra púnica ( 218-201 a. C )
La Segona Guerra Púnica va ser la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma. -
215 BCE
Lluites a Orient ( Grècia i províncies d’ Àsia, 215-146 a. C)
-
154 BCE
Submissió d’ Hispània ( 154-133 a. C)
Abans de la Primera Guerra Púnica els cartaginesos havien fet acte de presència en una part de la península Ibèrica al sud de l'Ebre, encara que el seu domini es limitava a Gades i Eivissa. -
150 BCE
3ª Guerra púnica o destrucció de Cartago ( 150-146 a. C.)
La Tercera Guerra Púnica va ser la darrera de les guerres entre Cartago i la República Romana. Va succeir entre els anys 150 i 146 aC. Aquesta última guerra va ser un enfrontament molt menor comparat amb les dues anteriors i principalment va consistir en una sola acció principal, el setge de Cartago. -
133 BCE
El regne de Pèrgam passa a mans romanes (133 aC).
En el 133 aC el regne de Pèrgam passa a mans romanes perquè el darrer rei no tenia successors, per tant ja no formava part de la família del rei. -
133 BCE
Reformes dels germans Grac (133 año aC).
Els germans Gai i Tiberi Grac van proposar una reforma agrària que consistia en repartir les terres públiques entre els camperols pobres i limitar els latifundis. Finalment van ser assassinats. -
106 BCE
Naixement de Ciceró
-
91 BCE
Guerres socials (91 aC i el 87 aC).
La Guerra social va ser un conflicte intern romà que es va lliurar entre el 91 aC i el 87 aC,en què un grup d'aliats itàlics es va revoltar contra Roma, després de no haver pogut aconseguir la ciutadania romana. -
71 BCE
Revolta dels esclaus d'Espàrtac (71 a. C)
va ser la darrera d'un seguit de revoltes d'esclaus contra la República de Roma, conegudes de forma col·lectiva com a Guerres Servils. -
70 BCE
Naixement de Publius Vergilius Maronis
-
63 BCE
Conjuració de Catilina
L'any 63 a.C. va esdevenir un dels dos cònsols, els més alts magistrats, pel partit dels optimats. Des del consolat va enfrontar-se amb la conjuració de Catilina per derrocar el poder constituït. Consisteix en quatre discursos anomenats les Catilinàries. -
62 BCE
Mort de Catilina i Glòria de Ciceró
Al final Catilina va morir en un combat contra l'exèrcit romà i Ciceró va arribar al cim de la seva glòria. -
61 BCE
Tothom en contra de Ciceró
Ciceró tenia tothom en contra: els optimats pel seu suport a Pompeu i el populars per haver promogut l'execució dels partidaris de Catilina sense donar-los el dret legal d'apel·lar el poble.
Així, després que l'any 60 a.C. aconsegueix el poder el triumvirat format per Pompeu, Cèsar i Cras -
60 BCE
1r Triumvirat: (60 -53 a.) C Pompeu/Cras/ Juli Cèsar
El primer triumvirat, format el 60 aC, estava integrat per Pompeu, un general que tenia molta fama, Cras, l'home més ric de Roma, i Juli Cèsar, d'origen patrici. Van conformar el primer triumvirat per tal de repartir-se el poder i els territoris de l'ampli Imperi romà. -
59 BCE
De oratore
Clodi, fa que desterrin Ciceró i destrueixin les seves propietats. Després de la mort de la seva filla, al cap d'un any pot tornar a Roma gràcies a les gestions de Sesti i Miló, però aviat es retirarà de la vida pública i escriurà obres d'oratòria teòrica com el De oratore. -
58 BCE
Juli Cèsar conquereix les Gàl·lies (58-51 aC).
La Guerra de les Gàl·lies va ser un conflicte militar del segle I aC entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori. -
51 BCE
Obres polítiques de Ciceró
Van néixer del desig de donar resposta a la crisi de la Roma republicana. Sobre la república i sobre les lleis. -
49 BCE
Guerra civil (53 a. C) Juli Cèsar vs Pompeu.
La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar i per Gneu Pompeu Magne. La guerra va acabar amb la derrota de la facció dels pompeians i l'ascens definitiu de Cèsar al poder absolut com a dictador romà. -
46 BCE
Obres filosòfiques de Ciceró
Interès per la filosofia -
43 BCE
Mort de Ciceró
Li van tallar el cap i la mà els sicaris de Marc Antoni -
43 BCE
Les cartes de Ciceró
Cartes de Ciceró que no havien de ser publicades -
43 BCE
2n Triumvirat: (43-33 a. C) Marc Antoni/ Lèpid/ Octavi
El Segon Triumvirat va consistir en una magistratura extraordinària de la República Romana, formada per Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid l'any 40 aC. -
42 BCE
Batalla de Filipos
Confisquen les terres de pare de Virgili a la Batalla de Filipos -
27 BCE
Final de la república (27 aC).
Va començar l'any 509 aC fins al 27 aC. En els últims anys estaven a càrrec de Juli Cèsar.
