-
11,000 BCE
DESCOBRIMENT DEL FOC
El foc es va descobrir fa 1.500.000 anys, probablement de manera casual. L'homo neanderthalesis va apendre a encendre el foc colpejant dues pedres. -
Period: 11,000 BCE to 3500 BCE
PREHISTÒRIA
La prehistòria, és el primer període i el més llarg de la història. La prehistòria comença quant acaba la hominització (2.500.000 a.C) i acaba amb l'aparició de l'escriptura (3.500 a.C).
La prehistòria es divideix en 3 etapes. -
Period: 11,000 BCE to 8000 BCE
Paleolític
El paleolític és la primera etapa de la prehistòria comença amb l'aparició del primers essers humans (2.500.000 a.C) i acaba quant comença l'agricultura (8.000 a.C). Eren nòmades i vivien en coves. Caçaven animals i recol·lectaven fruits. Treballaven amb sílex. Vestien amb pells d'animals i pinatven les parets de les cobves amb art rupestre. -
8000 BCE
REVOLUCIÓ DEL NEOLÍTIC
La revolució del neolític, es diu així per què va comportar canvis molt importants.
1. L'agricultura i la ramaderia
2. Artesania i la riquesa i els primers caps
3. Noves tècniques i eines
4. Primers poblats
5. Primers oficis: artesans, agricultors, forners, teixidors, constructors, etc...
6. Passen de ser nomades a ser sadentaris -
Period: 8000 BCE to 5000 BCE
Neolític
El neolític és la segona etapa de la prehistòria. Comença quant apareix l'agricultura (8.000 a.C) i acaba amb l'aparició dels primers metalls (5.000 a.C). Passen de ser nòmades a ser sedentaris i viuen en cabanes (tova, palla, fusta). Ja no caçen, si no que cullen els aliments de l'hort i els animals estan domesticats. Ara vesteixen amb teixits (cotó i lli) i ara creuen en religions. -
7000 BCE
DIFUSIÓ CAP A EUROPA
La difusió cap a Europa va ser al 7.000 a.C. Van passar per Suez. -
6000 BCE
L'ART RUPESTRE
L'art rupestre era l'art que s'utilitzava al paleolític, amb ella decoraven les parets de les coves. Els colors principals són: Negre, vermell i groc. -
Period: 5000 BCE to 3500 BCE
Edat dels Metalls
L'edat dels metalls és l'última etapa de la prehistòria, comença amb l'aparició dels primers metalls (5.000 a.C) i acaba amb l'invenció de l'escriptura (3.500 a.C). Aquesta es divideix en tres etapes: L'edat del coure, l'edat del bronze i l'edat del ferro. Viuen en ciutats fortificades i hi ha diferents societats: privilegiats i no privilegiats. -
4000 BCE
LA VELA MARITIMA
La vela maritima s'he la van inventar a l'edat dels metalls, on també es van inventar la roda. -
4000 BCE
ELS PRIMERS IMPERIS
Els primers imperis:
Sumer (IV mil·leni a.C) ''Primeres ciutats-estat''
Regne d'Akkad (Mitjans del III mil·leni a.C) ''Saragó''
Imperi Babilònic (1.800 a.C) ''Hammurabi''
Imperi Assiri (1.300 a.C) ''Des del Golf Pèrsic al Mar Mediterrani''
Imperi Persa (Segle VI a.C) ''Fins el Riu Indo'' -
3800 BCE
LES PRIMERES CIUTATS ESTAT
Les ciutats-estat són ciutat que té les funcions organitzatives, polítiques i econòmiques d'un estat.
Algunes de les primeres ciutats-estat, van ser: Babilònia, Ur i Uruk.
Cada ciutat tenia:
El seu propi govern
El seu propi monarca
Els seus propis déus
Les seves propies lleis
Els seus propis temples (ziggurut)
La seva propia moneda -
3500 BCE
LA METAL·LURGIA
La metal·lurgia, és la tècnica que es dedica a extreure i transformar els minerals i moldejar-los. -
Period: 3500 BCE to 476
EDAT ANTIGA
L'edat Antiga, comença al voltant de l'any 3.200 a.C/3.500 a.C (invenció de l'escriptura) i acaba al 476 d.C (caiguda imperi romà d'occident). És la segona etapa de la història. -
3000 BCE
NARMER
Narmer, va ser un faraó que va unificar l'Alt i el Baix Egipte cap l'any 3.000 a.C. Es va fer coronar ab els atributs de tots dos regnes. -
3000 BCE
MOMIFICACIÓ
La momificació, és un procés que feien els faraons i la seva família per poder conservar els seus cossos. Primer extreien el cervell, per el nas, mitjançant un ganxo que s'introduïa per les finestres nasals. Després, s'extreien els altres òrgans: Els pulmons, l'intestí, el fetge i l'estómac i es guardaven en els vasos canopis que representaven als fills de Horus. Després feien el procés d'assecament i per últim la momificació. -
2511 BCE
LES PIRÀMIDES DE GIZEH
Les Piràmides de Gizeh són:
Kheops
Khefren
Micerí -
2500 BCE
NILÒMETRE
Nilòmetre: Servia per saber la crescuda del riu Nil (1 colze = 0,5m) -
2500 BCE
CALENDARI EGIPCI
El calendari egipci, es va crear per tal de preveure les crescudes del riu Nil. -
1800 BCE
EL CODI DE HAMMURABI
El codi d'Hammurabi, és una pedra enorme, què té tallades lleis del segle XVIII a.C (1.800 a.C) de la zona de Mesopotàmia. El codi d'Hammurabi, el va redactar Hammurabi. -
Period: 1200 BCE to 146 BCE
L'ANTIGA GRÈCIA
L'Antiga Grècia comença l'any 1200 aC i acaba al 146 aC. Algunes de les polis més importants eren:
Atenes, Esparta, Tebes, Corint i Rodes
Cada polis tenia:
Un codi de lleis, la seva moneda i un exèrcit i el seu govern. -
800 BCE
L'ESTRUCTURA
En aquesta època van crear les següents escultures:
Orants
Estatues de déus o reis
Esteles
Relleus -
800 BCE
L'ARQUITECTURA I LA VOLTA
Van fer que la societat Mesopotàmica, desenvolupessin l'arc i la volta. Aquest fet, està a la porta d'Ixtar. -
799 BCE
LES COLONITZACIONS GREGUES
Al segle VIII-VI aC, molts habitants de les ciutats gregues van emigrar a diversos llocs, de les costes del mar Mediterrani i del mar Negre.
Les causes de les colonitzacions, van ser:
La pobresa que patia el poble grec.
L'augment demogràfic (Augment de la població)
La manca de terres Això va comportar que es creessin colònies -
780 BCE
ELS GRECS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
Els grecs van arribar a la península Ibèrica al segle VIII aC. Van accedir a la península Ibèrica pel golf de Roses i van fundar les primeres colònies: Rhode i Empòrion (Roses i Empordà). -
Period: 753 BCE to 464
L'ANTIGA ROMA
L'Antiga Roma comença l'any 753 aC a la península Itàlica i acaba l'any 476 dC.
A la península hi havia tres pobles:
Al centre, els llatins
Al nord, els etruscos
Al sud, els grecs
A mitjans del segle VIII aC, algunes tribus llatines es van assentar al turó del Palatí (l'Illa Tiberiana).
Més endavant es van establir en els set trons. -
499 BCE
GUERRES MÈDIQUES
Les guerres mèdiques van tenir dues fases: La 1a Guerra Mèdica (499 aC-490 aC): Els soldats grecs van vèncer als perses a la Batalla de *Marató. La 2a Guerra Mèdica (480 aC-449 aC): Els perses van accedir pel nord de la península dels Balcans i van saquejar Atenes. Van ser derrotats a la Batalla de Salamina. *Marató: Hi va haver un home (Filípedes) que va anar corrents a Atenes per anunciar la victòria i avisar d'un possible contraatac persa. Quan va arribar va caure mort. Va fer 40 km. -
27 BCE
L'IMPERI ROMÀ
L'Imperi va des de l'any 27 aC-395 dC.
Octavi August (fill adoptiu de Juli Cèsar), va ser el primer emperador, ja que va vèncer els seus rivals en una guerra civil. Octavi va concentrar tots els poders militars, també era qui:
Convocava al senat, reunia als comicis, nomenava als magistrats i dictava les lleis. Va tenir el títol de Cònsol vitalici i Pontífex Màximus. -
38
PAX ROMANA
Durant el segle I fins al segle II dC hi va haver pau. Aquesta seguretat va comportar:
Creixement econòmic
Creixement de la població
Afavoriment de la *romanització *Procés d'adopció de la cultura romana i llengua llatina. -
476
LA CRISI DE L'IMPERI ROMÀ
L'any 395 aC, l'emperador Teodosi, va dividir l'Imperi entre els seus dos fills, Arcadi (Imperi Romà d'Orient) i Honori (Imperi Romà d'Occident).
A partir del segle III dC, diversos pobles germànics van travessar la frontera de l'Imperi occidental i van instal·lar-se.
En una última onada, el poble dels huns l'any 476, un cap bàrbar, va destituir a Ròmul Augústul (un nen de 10 anys que va ser l'últim emperador de l'Imperi Romà). Aquí s'acaba l'edat antiga. -
Period: 476 to 1492
EDAT MITJANA
L'edat mitjana va començar amb la caiguda de l'imperi romà d'Occident (476 d.C) i va acabar l'any 1492 quan descobreixen Amèrica. -
507
BATALLA DE VOUILLÉ
Els Francs que volien expandir el seu territori cap al sud es van enfrontar als Visigots a la batalla de Vouillé i els van expulsar al sud dels Pirineus on van establir el seu regne. -
560
ART VISIGOT
L'art visigot construïa petites esglésies i baixetes fetes de pedra.
Feia servir l'arc ultrapassat o de ferradura i grans voltes.
La decoració era escassa i es concentrava en capitells.
Van destacar l'orfebreria o fabricació d'objectes amb pedres i metalls. -
711
BATALLA DE GUADALETE
La Batalla de Guadalete, amb la mort de Roderic i el debilitament de l'exèrcit visigot, no va ser capaç de frenar l'expansió de l'exèrcit del califat Omeia. Es va iniciar la conquesta dels musulmans a la península Ibèrica. Aquesta va durar 7 anys. -
755
REVOLTA DINASTIA ABBÀSSIDA
La revolta de la dinastia abbàssida va fer caure la dinastia Omeia i va encarregar l'assassinat de tots els seus membres entre aquests hi havia el príncep Abd-ar-Rahman I -
Dec 25, 800
CORONACIÓ CARLEMANY
Carlemany va ser qui va expandir el regne franc fins a convertir-lo en l'imperi carolingi. El dia 25 de desembre de l'any 800, el papa el va coronar emperador d'Occident. -
870
MORT DE LOTARI
L'imperi carolingi es va dividir entre tres: Van signar el tractat de Verdun al 843 en el qual van reconèixer el repartiment de l'Imperi. Carles el Calb la part Occidental.
Lotari la part central i el títol d'emperador.
Lluís el Germànic la part Oriental. Després de la mort de Lotari es va dividir el seu territori entre els dos germans. Donant lloc a:
El regne franc
Sacre Imperi Romanogermànic. -
929
PROCLAMACIÓ D'ABD AR-RAHMAN III CALIFA
Abd ar-Rahman III va proclamar la independència religiosa de l'emirat, i aquest fet va provocar que l'emirat passés a ser el califat de Còrdova. -
951
CASTELL DE BALSARENY
La segona citació del Castell de Balsareny la trobem al 951, arran la donació de Lluís l'Ultramarí (rei Franc) a favor de l'abat de Santa Cecília de Montserrat, confirmant-li la possessió d'una església dedicada a Santa Cecília (Mina de Vilafruns) -
1054
CISMA D'ORIENT
Les diferències entre el cristianisme romà i el grec cada vegada eren més importants, això va comportar el Cisma d'Orient (1054) que va comportar la ruptura entre l'Església romana i l'Església bizantina. -
1212
BATALLA NAVAS DE TOLOSA
La Batalla Navas de Tolosa va ser una batalla decisiva per a l'expansió (Conquesta feudal hispànica) perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dona pas a l'hegemonia dels regnes cristians. -
Period: 1492 to
EDAT MODERNA
-
Period: to
EDAT CONTEMPORÀNIA