LÍNIA DEL TEMPS D'HISTÒRIA

  • DESCOBRIMENT DEL FOC
    11,000 BCE

    DESCOBRIMENT DEL FOC

    El foc es va descobrir fa 1.500.000 anys, probablement de manera casual. L'homo neanderthalesis va apendre a encendre el foc colpejant dues pedres.
  • Period: 11,000 BCE to 3500 BCE

    PREHISTÒRIA

    La prehistòria, és el primer període i el més llarg de la història. La prehistòria comença quant acaba la hominització (2.500.000 a.C) i acaba amb l'aparició de l'escriptura (3.500 a.C).
    La prehistòria es divideix en 3 etapes.
  • Period: 11,000 BCE to 8000 BCE

    Paleolític

    El paleolític és la primera etapa de la prehistòria comença amb l'aparició del primers essers humans (2.500.000 a.C) i acaba quant comença l'agricultura (8.000 a.C). Eren nòmades i vivien en coves. Caçaven animals i recol·lectaven fruits. Treballaven amb sílex. Vestien amb pells d'animals i pinatven les parets de les cobves amb art rupestre.
  • REVOLUCIÓ DEL NEOLÍTIC
    8000 BCE

    REVOLUCIÓ DEL NEOLÍTIC

    La revolució del neolític, es diu així per què va comportar canvis molt importants.
    1. L'agricultura i la ramaderia
    2. Artesania i la riquesa i els primers caps

    3. Noves tècniques i eines
    4. Primers poblats
    5. Primers oficis: artesans, agricultors, forners, teixidors, constructors, etc...
    6. Passen de ser nomades a ser sadentaris
  • Period: 8000 BCE to 5000 BCE

    Neolític

    El neolític és la segona etapa de la prehistòria. Comença quant apareix l'agricultura (8.000 a.C) i acaba amb l'aparició dels primers metalls (5.000 a.C). Passen de ser nòmades a ser sedentaris i viuen en cabanes (tova, palla, fusta). Ja no caçen, si no que cullen els aliments de l'hort i els animals estan domesticats. Ara vesteixen amb teixits (cotó i lli) i ara creuen en religions.
  • DIFUSIÓ CAP A EUROPA
    7000 BCE

    DIFUSIÓ CAP A EUROPA

    La difusió cap a Europa va ser al 7.000 a.C. Van passar per Suez.
  • L'ART RUPESTRE
    6000 BCE

    L'ART RUPESTRE

    L'art rupestre era l'art que s'utilitzava al paleolític, amb ella decoraven les parets de les coves. Els colors principals són: Negre, vermell i groc.
  • Period: 5000 BCE to 3500 BCE

    Edat dels Metalls

    L'edat dels metalls és l'última etapa de la prehistòria, comença amb l'aparició dels primers metalls (5.000 a.C) i acaba amb l'invenció de l'escriptura (3.500 a.C). Aquesta es divideix en tres etapes: L'edat del coure, l'edat del bronze i l'edat del ferro. Viuen en ciutats fortificades i hi ha diferents societats: privilegiats i no privilegiats.
  • LA VELA MARITIMA
    4000 BCE

    LA VELA MARITIMA

    La vela maritima s'he la van inventar a l'edat dels metalls, on també es van inventar la roda.
  • ELS PRIMERS IMPERIS
    4000 BCE

    ELS PRIMERS IMPERIS

    Els primers imperis:
    Sumer (IV mil·leni a.C) ''Primeres ciutats-estat''
    Regne d'Akkad (Mitjans del III mil·leni a.C) ''Saragó''
    Imperi Babilònic (1.800 a.C) ''Hammurabi''
    Imperi Assiri (1.300 a.C) ''Des del Golf Pèrsic al Mar Mediterrani''
    Imperi Persa (Segle VI a.C) ''Fins el Riu Indo''
  • LES PRIMERES CIUTATS ESTAT
    3800 BCE

    LES PRIMERES CIUTATS ESTAT

    Les ciutats-estat són ciutat que té les funcions organitzatives, polítiques i econòmiques d'un estat.
    Algunes de les primeres ciutats-estat, van ser: Babilònia, Ur i Uruk.
    Cada ciutat tenia:
    El seu propi govern
    El seu propi monarca
    Els seus propis déus
    Les seves propies lleis
    Els seus propis temples (ziggurut)
    La seva propia moneda
  • LA METAL·LURGIA
    3500 BCE

    LA METAL·LURGIA

    La metal·lurgia, és la tècnica que es dedica a extreure i transformar els minerals i moldejar-los.
  • Period: 3500 BCE to 476

    EDAT ANTIGA

    L'edat Antiga, comença al voltant de l'any 3.200 a.C/3.500 a.C (invenció de l'escriptura) i acaba al 476 d.C (caiguda imperi romà d'occident). És la segona etapa de la història.
  • NARMER
    3000 BCE

    NARMER

    Narmer, va ser un faraó que va unificar l'Alt i el Baix Egipte cap l'any 3.000 a.C. Es va fer coronar ab els atributs de tots dos regnes.
  • MOMIFICACIÓ
    3000 BCE

    MOMIFICACIÓ

    La momificació, és un procés que feien els faraons i la seva família per poder conservar els seus cossos. Primer extreien el cervell, per el nas, mitjançant un ganxo que s'introduïa per les finestres nasals. Després, s'extreien els altres òrgans: Els pulmons, l'intestí, el fetge i l'estómac i es guardaven en els vasos canopis que representaven als fills de Horus. Després feien el procés d'assecament i per últim la momificació.
  • LES PIRÀMIDES DE GIZEH
    2511 BCE

    LES PIRÀMIDES DE GIZEH

    Les Piràmides de Gizeh són:
    Kheops

    Khefren
    Micerí
  • NILÒMETRE
    2500 BCE

    NILÒMETRE

    Nilòmetre: Servia per saber la crescuda del riu Nil (1 colze = 0,5m)
  • CALENDARI EGIPCI
    2500 BCE

    CALENDARI EGIPCI

    El calendari egipci, es va crear per tal de preveure les crescudes del riu Nil.
  • EL CODI DE HAMMURABI
    1800 BCE

    EL CODI DE HAMMURABI

    El codi d'Hammurabi, és una pedra enorme, què té tallades lleis del segle XVIII a.C (1.800 a.C) de la zona de Mesopotàmia. El codi d'Hammurabi, el va redactar Hammurabi.
  • Period: 1200 BCE to 146 BCE

    L'ANTIGA GRÈCIA

    L'Antiga Grècia comença l'any 1200 aC i acaba al 146 aC. Algunes de les polis més importants eren:
    Atenes, Esparta, Tebes, Corint i Rodes
    Cada polis tenia:
    Un codi de lleis, la seva moneda i un exèrcit i el seu govern.
  • L'ESTRUCTURA
    800 BCE

    L'ESTRUCTURA

    En aquesta època van crear les següents escultures:
    Orants
    Estatues de déus o reis
    Esteles
    Relleus
  • L'ARQUITECTURA I LA VOLTA
    800 BCE

    L'ARQUITECTURA I LA VOLTA

    Van fer que la societat Mesopotàmica, desenvolupessin l'arc i la volta. Aquest fet, està a la porta d'Ixtar.
  • LES COLONITZACIONS GREGUES
    799 BCE

    LES COLONITZACIONS GREGUES

    Al segle VIII-VI aC, molts habitants de les ciutats gregues van emigrar a diversos llocs, de les costes del mar Mediterrani i del mar Negre.
    Les causes de les colonitzacions, van ser:
    La pobresa que patia el poble grec.
    L'augment demogràfic (Augment de la població)
    La manca de terres Això va comportar que es creessin colònies
  • ELS GRECS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
    780 BCE

    ELS GRECS A LA PENÍNSULA IBÈRICA

    Els grecs van arribar a la península Ibèrica al segle VIII aC. Van accedir a la península Ibèrica pel golf de Roses i van fundar les primeres colònies: Rhode i Empòrion (Roses i Empordà).
  • Period: 753 BCE to 464

    L'ANTIGA ROMA

    L'Antiga Roma comença l'any 753 aC a la península Itàlica i acaba l'any 476 dC.
    A la península hi havia tres pobles:
    Al centre, els llatins
    Al nord, els etruscos
    Al sud, els grecs
    A mitjans del segle VIII aC, algunes tribus llatines es van assentar al turó del Palatí (l'Illa Tiberiana).
    Més endavant es van establir en els set trons.
  • GUERRES MÈDIQUES
    499 BCE

    GUERRES MÈDIQUES

    Les guerres mèdiques van tenir dues fases: La 1a Guerra Mèdica (499 aC-490 aC): Els soldats grecs van vèncer als perses a la Batalla de *Marató. La 2a Guerra Mèdica (480 aC-449 aC): Els perses van accedir pel nord de la península dels Balcans i van saquejar Atenes. Van ser derrotats a la Batalla de Salamina. *Marató: Hi va haver un home (Filípedes) que va anar corrents a Atenes per anunciar la victòria i avisar d'un possible contraatac persa. Quan va arribar va caure mort. Va fer 40 km.
  • L'IMPERI ROMÀ
    27 BCE

    L'IMPERI ROMÀ

    L'Imperi va des de l'any 27 aC-395 dC.
    Octavi August (fill adoptiu de Juli Cèsar), va ser el primer emperador, ja que va vèncer els seus rivals en una guerra civil. Octavi va concentrar tots els poders militars, també era qui:
    Convocava al senat, reunia als comicis, nomenava als magistrats i dictava les lleis. Va tenir el títol de Cònsol vitalici i Pontífex Màximus.
  • PAX ROMANA
    38

    PAX ROMANA

    Durant el segle I fins al segle II dC hi va haver pau. Aquesta seguretat va comportar:
    Creixement econòmic
    Creixement de la població
    Afavoriment de la *romanització *Procés d'adopció de la cultura romana i llengua llatina.
  • LA CRISI DE L'IMPERI ROMÀ
    476

    LA CRISI DE L'IMPERI ROMÀ

    L'any 395 aC, l'emperador Teodosi, va dividir l'Imperi entre els seus dos fills, Arcadi (Imperi Romà d'Orient) i Honori (Imperi Romà d'Occident).
    A partir del segle III dC, diversos pobles germànics van travessar la frontera de l'Imperi occidental i van instal·lar-se.
    En una última onada, el poble dels huns l'any 476, un cap bàrbar, va destituir a Ròmul Augústul (un nen de 10 anys que va ser l'últim emperador de l'Imperi Romà). Aquí s'acaba l'edat antiga.
  • Period: 476 to 1492

    EDAT MITJANA

    L'edat mitjana va començar amb la caiguda de l'imperi romà d'Occident (476 d.C) i va acabar l'any 1492 quan descobreixen Amèrica.
  • BATALLA DE VOUILLÉ
    507

    BATALLA DE VOUILLÉ

    Els Francs que volien expandir el seu territori cap al sud es van enfrontar als Visigots a la batalla de Vouillé i els van expulsar al sud dels Pirineus on van establir el seu regne.
  • ART VISIGOT
    560

    ART VISIGOT

    L'art visigot construïa petites esglésies i baixetes fetes de pedra.
    Feia servir l'arc ultrapassat o de ferradura i grans voltes.
    La decoració era escassa i es concentrava en capitells.
    Van destacar l'orfebreria o fabricació d'objectes amb pedres i metalls.
  • BATALLA DE GUADALETE
    711

    BATALLA DE GUADALETE

    La Batalla de Guadalete, amb la mort de Roderic i el debilitament de l'exèrcit visigot, no va ser capaç de frenar l'expansió de l'exèrcit del califat Omeia. Es va iniciar la conquesta dels musulmans a la península Ibèrica. Aquesta va durar 7 anys.
  • REVOLTA DINASTIA ABBÀSSIDA
    755

    REVOLTA DINASTIA ABBÀSSIDA

    La revolta de la dinastia abbàssida va fer caure la dinastia Omeia i va encarregar l'assassinat de tots els seus membres entre aquests hi havia el príncep Abd-ar-Rahman I
  • CORONACIÓ CARLEMANY
    Dec 25, 800

    CORONACIÓ CARLEMANY

    Carlemany va ser qui va expandir el regne franc fins a convertir-lo en l'imperi carolingi. El dia 25 de desembre de l'any 800, el papa el va coronar emperador d'Occident.
  • INVASIONS S. IX i X
    850

    INVASIONS S. IX i X

    Entre el segle IX i X una sèrie d'invasions van devastar tota l'Europa Occidental.

    Pel Nord van arribar els Normands
    Pel Sud van arribar els musulmans
    Per l'Est van arribar els Hongaresos
    Com que els monarques no van poder fer res la solució que hi va haver va ser el vassallatge.
  • MORT DE LOTARI
    870

    MORT DE LOTARI

    L'imperi carolingi es va dividir entre tres: Van signar el tractat de Verdun al 843 en el qual van reconèixer el repartiment de l'Imperi. Carles el Calb la part Occidental.
    Lotari la part central i el títol d'emperador.
    Lluís el Germànic la part Oriental. Després de la mort de Lotari es va dividir el seu territori entre els dos germans. Donant lloc a:
    El regne franc
    Sacre Imperi Romanogermànic.
  • PROCLAMACIÓ D'ABD AR-RAHMAN III CALIFA
    929

    PROCLAMACIÓ D'ABD AR-RAHMAN III CALIFA

    Abd ar-Rahman III va proclamar la independència religiosa de l'emirat, i aquest fet va provocar que l'emirat passés a ser el califat de Còrdova.
  • CASTELL DE BALSARENY
    951

    CASTELL DE BALSARENY

    La segona citació del Castell de Balsareny la trobem al 951, arran la donació de Lluís l'Ultramarí (rei Franc) a favor de l'abat de Santa Cecília de Montserrat, confirmant-li la possessió d'una església dedicada a Santa Cecília (Mina de Vilafruns)
  • INDEPÈNDENCIA
    988

    INDEPÈNDENCIA

    Borrell no va voler renovar el jurament de fidelitat al rei Franc i se'n va considerar independent. Des d'aquest moment neixen els Comtats Catalans i el Casal de Barcelona
  • CISMA D'ORIENT
    1054

    CISMA D'ORIENT

    Les diferències entre el cristianisme romà i el grec cada vegada eren més importants, això va comportar el Cisma d'Orient (1054) que va comportar la ruptura entre l'Església romana i l'Església bizantina.
  • UNIÓ DEL REGNE D'ARAGÓ AMB ELS COMTATS CATALANS
    1150

    UNIÓ DEL REGNE D'ARAGÓ AMB ELS COMTATS CATALANS

    Ramir II a l'any 1137 va concretar el casament de Peronella d'Aragó (1 any) amb Ramon Berenguer IV (20 anys). Però no es va dur a terme fina l'any 1150 quan Peronella ja tenia 13 anys.
  • BATALLA NAVAS DE TOLOSA
    1212

    BATALLA NAVAS DE TOLOSA

    La Batalla Navas de Tolosa va ser una batalla decisiva per a l'expansió (Conquesta feudal hispànica) perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dona pas a l'hegemonia dels regnes cristians.
  • CREIXEMENT ECONÒMIC
    1250

    CREIXEMENT ECONÒMIC

    Durant el segle XIII hi va haver un creixement econòmic, un augment demogràfic i una major concentració de població a les ciutats. Aquest creixement va venir causat per:
    Expansió agrícola
    Excedents agraris
    Intercanvis comercials
    Prosperitat econòmica
    Creixement de les ciutats Les ciutats es van convertir en centres de producció que s'organitzaven amb gremis.
    Els gremis eren agrupació de persones amb el mateix ofici.
  • LO MAL ANY PRIMER
    1333

    LO MAL ANY PRIMER

    La crisi que va venir causada per la Petita Edat de Gel, les guerres contínues i la Pesta Negra a Catalunya.
  • MILLORA DE LA IMPREMTA
    1440

    MILLORA DE LA IMPREMTA

    Hi va haver una millora en la impremta per Gutenberg el 1440 i això va contribuir a les publicacions de llibres per difondre les idees humanistes. Aquest perfeccionament va permetre publicar llibres més econòmics i en menys temps.
  • ELS REIS CATÒLICS
    1469

    ELS REIS CATÒLICS

    Isabel de Castella, germana del rei de Castella, i Ferran, fill del rei d'Aragó, contrauen matrimoni.
  • Period: 1492 to

    EDAT MODERNA

    L'edat Moderna comença amb l'arribada de Colom (1942) a Amèrica i acaba l'any 1789 per la revolució industrial.
    Es caracteritza per ser una etapa de creixement econòmic, ja que es desenvolupa el comerç triangular.
  • ARRIBADA DE COLOM A AMÈRICA
    Oct 12, 1492

    ARRIBADA DE COLOM A AMÈRICA

    El 1492 els Reis Catòlics van firmar les capitulacions de Santa fe.
    L'expedició de Colom va partir el 3 d'agost del 1492 des de Palos de la Frontera (Huelva), va fer escala a les illes Canàries i va aprofitar els corrents marins i els vents alisis. Va arribar a Amèrica el 12 d'octubre del 1492.
    Colom es pensava que havia arribat a Cipangu (Japó) però realment va arribar a l'illa Guanahaní (San Salvador), després va recórrer les illes Juana i la Española.
  • TRACTAT DE TORDESILLAS
    Jun 7, 1494

    TRACTAT DE TORDESILLAS

    La rivalitat entre el regne de Castella i el regne de Portugal va comportar que intervingués el papa en els diferents conflictes fins al 7/6/1494 que es va signar el Tractat de Tordesillas (divisió del món entre el regne de Castella i el de Portugal).
    Aquesta divisió es va fer pel meridià 46º.
  • ARRIBADA A l'ÍNDIA
    1498

    ARRIBADA A l'ÍNDIA

    Com que els turcs van bloquejar la ruta de la Seda i de les Espècies, els portuguesos volien trobar una ruta diferent per arribar a l'Índia, ja que la mar Mediterrània era un lloc insegur.
    Aquest projecte el va encapçalar Enric el Navegant, que era fill de rei Joan I de Portugal.
    Aquestes expedicions van partir des de Sagres.
    Vasco da Gama va ser el primer que va arribar a l'Índia al 1498.
  • LA REFORMA
    1517

    LA REFORMA

    El 1517, Martí Luter va publicar un llibre on criticava al papa i exposava les bases per reformar la doctrina eclesiàstica.
    I d'aquí neix la Reforma que defensava:
    1. Les persones se salven per la fe, no per les bones obres.
    2. Els creients es relacionen directament amb Déu (oració).
    3. Es rebutja l'autoritat del papa.
    4. Es reconeix el baptisme i l'eucaristia i es rebutja el culte a la Mare de Déu i els sants.
    5. El celibat del clergat no és obligat compliment
  • CONQUESTA DE MÈXIC
    1518

    CONQUESTA DE MÈXIC

    Hernán Cortés va dirigir la conquesta a Mèxic el 1518, va desembarcar en territori mexicà i va fundar Veracruz.
  • PRIMERA VOLTA AL MÓN
    1522

    PRIMERA VOLTA AL MÓN

    Entre el 1519 des de Sevilla va sortir una expedició que estava capitanejada per Fernando Magallanes que volia trobar un pas entre l'Atlàntic i el Pacífic per arribar a les Illes Moluques.
    El 1520 van creuar l'estret que unia els dos oceans i en aquell any va morir Magallanes i Juan Sebastian Elcano el va substituir. Ell va arribar a les illes Moluques i l'any 1522 va arribar a la península Ibèrica on el van nomenar el primer a fer la volta al món.
  • NAIXEMENT LLIGA D'ESMALCALDA
    1531

    NAIXEMENT LLIGA D'ESMALCALDA

    La majoria dels territoris que estaven sota l'autoritat del Carles I d'Espanya o V del Sacre Imperi, religiosament, es trobaven sota l'òrbita catòlica excepte el Sacre Imperi i els Països Baixos.
    Això va comportar el naixement de la Lliga d'Esmalcalda, que tenia com a objectiu defensar la seva autonomia i el seu caràcter protestant luterà.
  • TEORIA HELIOCÈNTRICA
    1543

    TEORIA HELIOCÈNTRICA

    Nicolau Copernicus va desenvolupar la teoria heliocèntrica, però, tot i això, l'església va seguir defensant que la terra era el centre de l'Univers i el Sol girava al seu voltant (teoria geocèntrica).
  • PAU D'AUGSBURG
    1555

    PAU D'AUGSBURG

    La Pau d'Augsburg va ser un tractat del 1555 que va posar fi al conflicte religiós entre els protestants i el Sacre Imperi Romanogermànic.
    Amb aquesta pau, els prínceps protestants van aconseguir els seus objectius.
  • RENUNCI AL TRON
    1556

    RENUNCI AL TRON

    Carles I va renunciar al tron el 1556 i va dividir les seves possessions:
    - Va cedir el títol d'emperador i els territoris austríacs a Ferran (el seu germà).
    - Va lliurar la resta de possessions a Felip, el seu fill.
  • CANVI CAPITAL DEL REGNE
    1561

    CANVI CAPITAL DEL REGNE

    Durant el regnat del 1561 es va traslladar la capital del regne de Toledo a Madrid.
  • CONCILI DE TRENTO
    1563

    CONCILI DE TRENTO

    L'església va iniciar la Contrareforma, que va ser un moviment per reorganitzar-se i enfrontar-se als protestants. L'església va convocar el Concili de Trento (1545 - 1563) i van adoptar les següents solucions:
    - Es van fundar seminaris per formar al clergat.
    - Es va difondre la doctrina catòlica a través del catecisme i les escoles.
    - Es va reafirmar els set sagraments, la preeminència del papa, el culte a la Mare de Déu i els sants i la validesa de les bones obres per salvar-se.
  • PRIMER ATLES DE LA HISTÒRIA
    1570

    PRIMER ATLES DE LA HISTÒRIA

    Abraham Ortelius va publicar el primer atles de la història el 1570 (Theatrum Orbis Terrarum)
  • FERRAN II D'ESTRIA NOMENAT AL TRON

    FERRAN II D'ESTRIA NOMENAT AL TRON

    El 1617, Ferran II d'Estria, catòlic i membre dels Habsburg, va ser nomenat emperador de Bohèmia. Aquest fet va provocar que els protestants es revoltessin.
    Va ser una de les causes de l'inici de la Guerra dels 30 Anys.
  • EVANGELISTA TORRICELLI

    EVANGELISTA TORRICELLI

    Evangelista Torricelli (1608-1647) va ser un científic que va demostrar l'existència de la pressió atmosfèrica, mitjançant la construcció del baròmetre de mercuri.
  • PAU DE WESTFÀLIA

    PAU DE WESTFÀLIA

    A l'última fase de la Guerra dels 30 Anys, a la participació de França, va comportar:
    - Els camps de cultiu es van destrossar i es va estendre la fam
    - Es van estendre les malalties
    - Els civils s'enfrontaven entre ells per a sobreviure Davant d'això i a conseqüència de la mort de Ferran II, Ferran III va acceptar negociar i es va establir la Pau de Westfàlia (1648), van ser una sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra dels 30 Anys.
  • TRACTAT DELS PIRINEUS

    TRACTAT DELS PIRINEUS

    El Tractat dels Pirineus va ser signat el 1659 per tal d'acabar amb la guerra entre el regne de França i el regne d'Espanya. En aquest tractat, el regne d'Espanya va cedir al regne de França una part de Catalunya: La Catalunya del Nord.
  • FINAL DINASTIA DELS ÀUSTRIES

    FINAL DINASTIA DELS ÀUSTRIES

    El 1700, Carles II va morir i no tenia descendència. Va nomenar Felip d'Anjou com a successor al tron espanyol. Carles d'Àustria no hi va estar d'acord i aquí es va originar la guerra de Successió (1701-175). Aquesta guerra va acabar amb la victòria de Felip V i va instaurar la dinastia borbònica.
  • Period: to

    EDAT CONTEMPORÀNIA