-
La civilització minoica va néixer a Creta a partir del tercer mil·lenni abans de la nostra era. I va ser sorprenentment avançada artísticament i tecnològicament. Els minoics també eren el primer poble alfabetitzat d'Europa.
-
La civilització micènica estava dividida en una sèrie de regnes aliats, independents. Els regnes micènics més importants van ser Micenes, Tirinto, Orcómenos i Pilos. La religió micènica era politeista, és a dir, creien en diversos déus. Les representacions dels seus déus eren antropomòrfiques: s'assemblaven als éssers humans i ctenien hàbits i conductes. Molts déus que van pertànyer a la cultura grega clàssica posterior van ser presos d'aquesta cultura.
-
S'anomena Edat Fosca al període de la història de Grècia que transcorre des del col·lapse del món micènic fins a l'època arcaica grega, caracteritzat per l'escassetat de fonts que facin referència, per la qual cosa és molt difícil reconstruir les realitats històriques d'aquest període .
-
Abans que naixés la civilització grega (o hel·lènica) pròpiament dita, a l'illa de Creta primer, la península del Peloponès després, van sorgir la brillant i refinada civilització minoica o cretenca, i la més bel·licosa i expansiva civilització dels aqueus, o micènica. Ambdues són conegudes com a Civilitzacions prehel·lèniques i els grecs les van recordar com una «edat daurada», després de la qual va arribar l'«època fosca»
-
Els primers filòsofs van abandonar les explicacions mítiques o religioses, i en començen a donar de cientifiques.
-
Els artistes buscaven mostrar una bellesa idealitzada, serena i harmoniosa, i van establir proporcions per determinar la mida correcta de les estàtues. Es van continuar representant atletes, però també déus i personatges mitològics. Les escultures eren de marbre o de bronze.
-
Fa entre 3.000 i 2.500 anys a la costa mediterrània, i per tant, en el territori de l’actual Catalunya, hi habitaven els Ibers. Els Ibers es dividien en tribus independents governades per caps guerrers, però totes aquestes tribus compartien unes característiques comunes.
-
La democràcia creada a Atenes era directa, no representativa com les actuals: qualsevol home adult que fos ciutadà, més gran de 20 anys i lliure podia participar, i era un deure fer-ho. Els funcionaris de la democràcia estaven en part elegits per l'Assemblea i en part per sorteig.
-
Els perses van ser un poble força atractiu que no es mereix la mala fama que se li ha conferit al llarg del temps. El seu imperi multicultural va esbalair Alexandre el Gran.Una de les coses més sorprenents dels perses és la rapidesa amb la qual van passar de ser una tribu desconeguda a ser un immens imperi. Famosos per ser els dolents de les guerres mèdiques contra els grecs, van controlar un batibull de pobles i cultures de tota mena amb tolerància i mà de ferro alhora.
-
Atenes va constituir el millor exemple de polis amb govern democràtic. Durant l'antiguitat només els grecs es van regir per aquest tipus de govern. La resta de les civilitzacions, fins a la modernitat, van ser dirigides per règims més o menys autoritaris i despòtics. Per tant, Grècia constitueix una autèntica excepció i es pot considerar bressol de la democràcia actual.
-
Es coneix com les guerres mèdiques a un conjunt de conflictes militars entre l'Imperi Aquemènida de Pèrsia i l'Antiga Civilització Grega, representades per les diferents ciutats-Estat del món hel·lènic. Aquestes guerres van significar la fi de l'expansió de l'Imperi Persa cap al Mar Mediterrani, en ser derrotat per Grècia. les diferents ciutats gregues conformaven un arxipèlag, unides entre si per afinitat cultural però independents políticament i militarment.
-
Filòsofs refexionen sobre l’existencia humana.
-
Les escultures estaven fortament influïdes per l’art egipci, ja que també es caracteritzaven per la seva frontalitat i rigidesa.
-
A la Batalla de Marató, una força inferior d'hoplites grecs va aprofitar una oportunitat per derrotar els seus enemics perses, explotant la seva superior armadura i disciplina per obtenir una de les victòries tàctiques més famoses del món antic. Això no obstant, això no va posar fi a l'amenaça persa contra les ciutats estat independents gregues.
-
La guerra del Peloponès, va ser un conflicte militar de l'Antiga Grècia que va enfrontar a les ciutats formades per la Lliga de Delos (encapçalada per Atenes) i la Lliga del Peloponès (encapçalada per Esparta).
-
La noció d'hegemonia ocupa l'espai teòric obert per la crisi profunda que pateix el pensament marxista a partir de la Primera Guerra Mundial, davant la impossibilitat que se li presenta de construir un projecte polític en termes de lluites i aliances de classe.
-
Filip va néixer l'any 382 aC. i es va fer càrrec del regne amb 26 anys, en un moment força delicat. A més de les picabaralles que hi havia a la família reial per temes successoris, els macedonis portaven el pes de diverses derrotes importants contra regnes veïns, com els il·liris. Filip va saber mantenir-se al tron i consolidar la monarquia.
-
El lleial general Antípater es va afanyar en proclamar-lo rei davant de les tropes, i els possibles opositors van ser ràpidament eliminats. Un cop estabilitzada la situació a Macedònia, Alexandre va anar a Grècia per obtenir el reconeixement de les polis. El 336 a.n.e., amb només 20 anys. Va lluitar contra tracis, il·liris i celtes al nord, i va sufocar les revoltes d'Atenes i Tebes. Un cop tot semblava a lloc, va organitzar la campanya més impressionant de la història.
-
Filip II va ser assassinat l’any 337 aC i el va succeir en el tron el seu fill Alexandre el Gran.El nou rei va emprendre una gegantina empresa de conquerir l’Imperi Persa. Per a fer-ho , va crear un poderós exèrcit integrat per macedonis i crecs, i va vèncer els perses en successives batalles fins que va dominar les seves ciutats principals. La unitat bàsica de l’exèrcit macedoni era la Falange, una evolució de la falange grega clàssica, que va incorporar l’ús de les llargues piques (Sarissa).
-
Darrera la mort de Alexandre el gran els romans van aprofitar i van conquerir grecia