-
Als territoris de l'actual Catalunya s'hi estructuraren els comtats catlans per actuar com a defensa entre cristians i musulmans. Era un terra fronterera, amb continus canvis organitzatius i pactes amb els veïns àrabs.
-
Els comtats com a nuclis territorials i amb el suport de l'església, es van anar independitzant (826-987). Guifré el Pelós guanyà el dret de possessió per al seu llinatge del rei de França
-
comte Guifré el Pelós 840 – 897 que fou comte d’Urgell, Cerdanya, Barcelona, Girona i Osona. Una de les seves grans obres fou la repoblació d’Osona i d’altres terres de la Catalunya Vella. També fou important la fundació dels grans monestirs benedictins Santa Maria de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. A la mort del comte Guifré 897 el seu càrrec passa a ser hereditari. I fo el primer en deixar els comtats en erencia
-
ou comte de Barcelona, Girona, Osona i comte d'Urgell. Fou el segon Borrell de Barcelona perquè el seu oncle Guifré II de Barcelona també tenia el nom de Borrell, raó per la qual aquest també se'l coneix per Borrell I de Barcelona
-
es va desenvolupar com a la resta del continent europeu. El feudalisme a Catalunya es desenvolupà al llarg del període carolingi a causa del creixement econòmic i demogràfic
-
Els descendents de Guifré el Pelós, van seguir una política d’aliances matrimonials i pactes amb els altres comtats, i el Casal de Barcelona va enfortir el seu poder polític.
-
Els monarques catalano-aragonesos (especialment Jaume I) van conquerir als sarraïns gran part dels territoris que avui dia s'anomenen països catalans,expandint el català com a idioma de cultura.
Els segles XIII i XIV són el període de la gran expansió territorial i marítima.
En aquesta etapa de plenitud, les tensions socials i polítiques van ser amortides pels guanys de la prosperitat. -
Catalunya juga un paper principal a la Corona d'Aragó des de la creació d'aquesta amb la unió dinàstica de Ramon Berenguer IV de Barcelona amb Peronella d'Aragó. Malgrat que Catalunya només era un comtat (amb el vassallatge d'altres territoris menors) i s'unia al Regne d'Aragó, mai va estar supeditat a aquest sinó que va ser una part més del territori.
-
La crisi demogràfica i l’impacte econòmic i social Al s. XIV hi ha una gran mortaldat en les classes populars de les ciutats i els pagesos pobres a causa de les males collites i la peste negra. La primera crisi de subsistència
-
Hi van haver crisis agrícoles i conflictes socials. Els pagesos pobres emigren a les ciutats, i els pagesos rics milloren la situació apropiant-se dels masos abandonats i pel fet que les rendes que pagaven als senyor feudals van disminuir
-
és l'enfrontament armat entre Joan II d'Aragó i els remences d'una part, i les institucions catalanes: Consell del Principat, per tal de tenir el control polític del Principat de Catalunya.
