linea del tiempo

  • 65

    mesopotamia

    mesopotamia
    Sota la dominació persa va formar les satrapies de Babilònia i Assíria (Baixa i Alta Mesopotàmia), que van continuar en línies generals amb els selèucides tot i que la seva administració provincial, com la dels parts, és desconeguda. A cada comarca hi havia un príncep i caps locals; alguns de l'Alta Mesopotàmia van passar a Armènia vers el segle i aC mentre altres van romandre sota domini part. Armènia va caure sota control de Roma el 65 aC així com Síria però la part essencial
  • 300

    eufrates

    eufrates
    Neix en dos braços, el Kara Su (Eufrates occidental) i el Murad Su (Eufrates oriental), a Turquia, i baixa cap al sud-oest per les muntanyes del Taure o Taurus, passant per Síria i Iraq, i desaigua al golf Pèrsic, després de 2.780 km. Com a afluents més importants, hi ha els rius Kuruk, Tohma, Gok i Birecik (Turquia); Balikh i Khabur (Síria). A Mesopotàmia, regió que es troba entre l'Eufrates i el Tigris, s'hi van establir els primers assentaments neolítics del món
  • 637

    Mesopotàmia

    Mesopotàmia
    és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria. Està situada al
  • 641

    alta mesopotamia

    alta mesopotamia
    coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud. En sentit restringit aniria entre el Diyala, i els dos Zab a la part del Tigris, i el Khabur a la part de l'Eufrates, seguint entre els dos rius (Tigris i Eufrates) fins al punt on més s'acosta un a l'altre, allà on el Tigris rep per l'esquerra el Diyala.
  • civilització

    civilització
    El terme civilització té una gran varietat de significats relacionats amb la societat humana. En la majoria dels casos, se'n fa ús per a referir-se a les societats complexes o avançades: aquelles que practiquen l'agricultura, tenen una divisió del treball significativa, i una densitat de població prou gran per formar ciutats. Alternativament, civilització també pot usar-se per a referir-se a la suma, extensió o avenç de la humanitat i dels assoliments dels humans en qualsevol ordre
  • semita

    semita
    Els semites són un conjunt humà format per nombrosos pobles i cultures estesos des de l'antiguitat en un gran territori del Pròxim Orient i Orient Mitjà i al nord de la península Aràbiga, que van desenvolupar importants civilitzacions.[1]
  • baixa mesopotamia

    baixa mesopotamia
    és la part sud de Mesopotàmia. En aquest indret va néixer la civilització sumèria i és on després es va desenvolupar la identitat babilònia, barreja de sumeris i accadis. És la zona situada entre el riu Eufrates i el Tigris, al sud del punt on aquest darrer rep per l'esquerra al Diyala, i seguint al sud entre els dos rius i fins al golf Pèrsic. Al nord se situa l'Alta Mesopotàmia.
  • creixent fertil

    creixent fertil
    l és una regió històrica del Pròxim Orient que abastava part dels territoris de l'antic Egipte, el Llevant i Mesopotàmia. Es considera que fou el lloc on començà la revolució neolítica a Occident. Són unes terres banyades pels rius Nil, Jordà, Tigris i Eufrates i d'una extensió de 400.000-500.000 quilòmetres quadrats. La regió comença a la riba oriental de la Mediterrània fins al nord del desert de Síria, i des d'Al-Jazira i Mesopotàmia fins al golf Pèrsic, en part dels actuals
  • Tigris

     Tigris
    ; en turc i kurd: Dicle; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en llatí: Tigris)[1] és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia. El nom Tigris ve de l'antic persa i significa ‘el ràpid’. Un altre nom per a aquest riu, usat des del temps dels perses, és Arvand, que significa el mateix. El nom d'Arvand, en persa modern,
  • sumer

    sumer
    Sumer (ki-en-gi[1] en sumeri, šumer en accadi) va ser la regió del sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris. Els sumeris són la primera i més antiga civilització amb escriptura del món. La seva procedència és incerta, i hi ha moltes hipòtesis, però les teories més serioses proposen un origen autòcton amb influències externes, possiblement procedents de l'Iran o de l'oest de l'Índia de la cultura que va fundar la ciutat de Moh