Les perspectives teòriques sobre la comunicació

  • INICIS SEGLE XX

    Circumstàncies que condicionaren el naixement de la teoria funcionalista foren les revolucions de caire polític, econòmic, social i científic (finals s.XVIII i s.XIX). Creadors: Comte i Durkheim.
  • FUNC.: Paul F. Lazarsfeld

    FUNC.: Paul F. Lazarsfeld
    Estudià la part més empírica del funcionalisme. Pare de la Mass Comunication Research. Va investigar estudis d'audiències, d'efectes i de contingut. Durant els anys 50 va tenir una gran acceptació el seu empirisme sociològic.
  • FUNC.: Talcott Parsons

    FUNC.: Talcott Parsons
    Donava una visió de la societat integradora. Estudià el funcionalisme estructural, i cocep la societat com un tot on els elements no es juxtaposen, sinó que es troben distribuïts i interrelacionats. Funcionament dels sistemes socials, i tendència a l'equilibri dinàmic de les estructures d'una societat mitjançant l'equilibri democràtic.
  • FUNC.:Context previ

    Principis s.XX hi havia un predomini de la visió conductista. Aquesta teoria tenia una percepció de l'individu com a influenciable pels estímuls rebuts dels mass media.
  • FUNC.: Robert King Merton

    FUNC.: Robert King Merton
    Teories sociològiques d'abast intermedi: integració de les perspectives de Parsons i Lazarsfeld. Two-setp flow of communication: anàlisi de les motivacions i de la mdalitat de conformació de les actituds polítiques. Les decisions són resultat de l'experiència grupal.
  • Period: to

    1a GUERRA MUNDIAL

  • Period: to

    PERÍODE ENTREGUERRES

    Visió de la societat en que els ciutadans eren sistemàticament manipulats per la propaganda política. Crisi de valors europeus.
  • Period: to

    P. INTERPRETATIVA

    ESCOLA DE CHICAGO. L'objecte d'estudi és la comunicació interpersonal, ja que a través d'una aproximació subjectivista a la comunicació es posa de manifest la intersubjectivitat de les relacions socials. Es basa en la interacció, que consisteix en el fet que les persones comparteixen significats, que és el que permet construir el teixit social i l'entorn. Aquests significats són acords que permeten definir una realitat comuna.
  • INTERP.: Walter Lippman

    INTERP.: Walter Lippman
    Public Opinion. Considerà els mitjans de comunicació com a constructors de mapes de la realitat; pseudoentorn. L'opinió pública depèn dels esdeveniments, les imatges mentals, i l'actuació dels individus envers aquests esdeveniments. Criticà l'obejctivitat i condemnà la teoria democràtica.
  • CRÍTICA: Escola de Frankfurt

    CRÍTICA: Escola de Frankfurt
    Realitzà una crítica al funcionalisme de les societats industrialitzades des de la perspectiva marxista i estudià els moviments sindicals i polítics marxistes que tingueren lloc a Europa i els EUA. L'objecte d'estudi fou la societat industrial i la indústria de cultura en ella generada. Teoria racionalista. Passà de la utopia al desencant en relació als mitjans, fruit de la propaganda política del nazisme. Vinculen els processos de la comunicació de masses a l'actualitat social i històrica.
  • Period: to

    P. FUNCIONALISTA

    El funcionalisme pretén ser un sistema lògic, amb definicions, teoremes i lleis. Els objectes d'estudi són fets reiterats i nomativitzats. Es basa en la premissa que els éssers humans són racionals i procuren el benestar personal. Es basa en els conceptes de funció/disfunció, i en que certes formes culturals i socials són indispensables per la realització de les exigències funcionals del sistema. Existeix un nombre limitat d'elements que realitzen una funció concreta, tenen interdependència.
  • Period: to

    P. CRÍTICA

    Aquesta perspectiva té una clara influència del marxisme, ja que considera que els mitjans estan al servei de la classe dominant i que els individus són una subclasse de la classe dominant. L'objecte d'estudi és la societat capitalista del s.XX. Els mtijans són, doncs, unes institucions que ajuden a la reproducció i perpetuació del sistema, uns instruments ideològics que oculten conflictes socials, i contribuexien a l'alienació i la manipulació. Aquesta perspectiva és una denúncia.
  • FUNC.: Teoria dels usos i gratificacions

    FUNC.: Teoria dels usos i gratificacions
    Diversos estudis sobre aquesta teoria; màxim representant fou Lazarsfeld. Existia una oposició entre les teories dels efectes i les dels usos, malgrat que en l'actualitat hi ha una convergència. Els objectius principals de la teoria eren explicar com les persones usen els mitjans de comunicació i n'obtenen gratificacions (satisfan les necessitats), comprendre els motius de la conducta mediàtica, i identificar les funcions o conseqüències que es deriven de les necessitats, motius o conductes.
  • Period: to

    CRÍTICA: Conflicte amb la recerca administrada

    Conflicte entre Adorno i Lazarsfeld, període de polèmica entre la recerca administrada i la teoria crítica. Van debatir sobre tres qüestions: el tractament de l'objecte d'estudi, el tractament de les dades observables, i el paper social de la recerca administrada. Aquesta corrent és molt crítica amb la perspectiva interpretativa i la Mass Communication Research, que la titlla de descontextualitzada. Pretén crear des d'una perspectiva crítica, una nova formulació de la naturalesa i comunicació.
  • Period: to

    2na GUERRA MUNDIAL

    Panorama internacional posterior:
    -imposició de la política liberal dels EUA als països de la seva influència
    -Societat nord-americana com a model capitalista: imposaren el seu model de vida, cultura, economia i política com l'ideal de tota societat civilitzada.
  • CRÍTICA: La indústria de la cultura

    CRÍTICA: La indústria de la cultura
    Aquest concepte sorgeix de la publlicació "La dialéctica de la il·lustració", d'Adorno i Horkheimer. Subsitiueixen aquest concepte per la cultura de masses, ja que consideren que tot té relació amb la indústria, regida per la llei del mercat, la obtenció de beneficis, el mercantilisme i la producció. L'individu com a objecte i estandarització dels productes culturals a causa del comerç massiu; que duu a la desaparició d'aquest, ja que adopta una actitud acrítica, i es queda sense rèplica.
  • FUNC.: Investigació administrada

    FUNC.: Investigació administrada
    Necessitat de desenvolupar investigacions en comunicació per les pressions del mercat. Katz, Blumer i Gurevitch van investigar la persuasió i els canvis d'actitud; i noves formes de control social. El funcionalisme sorgí a partir del desplaçament de poder d'Europa a EUA, potència imperialista culturalment.
  • CRÍTICA: Unidimensionalitat

    CRÍTICA: Unidimensionalitat
    Aquest concepte neix de la publicació de "L'home unidimensional" de Herbert Marcuse. S'entén per un conjunt de valors ètics, polítics, econòmics, de benestar material i d'hàbits quotidians que l'administració totalitzadora de les societats industrials imposa imperativament; és un pensament unidimensional al qual cal afiliar-se per viure dins del marc social. Les persones es troben dins un univers polític amb una única opció, un pensament únic. Estudia noves formes de dominació política.
  • INTERP.: Robert Ezra Park

    INTERP.: Robert Ezra Park
    Pioners de la sociologia urbana a partir de l'ecologia humana; relacions de l'organisme amb l'entorn. La comunicació té un paper social: establir l'espai i el temps, generar acció social, preservar/generar tradició i memòria històrica, establir les formes primàries d'interacció social, i construir les identitats culturals. Els mitjans com a manteniment de la normativa social i de les costums; tot i que també poden provocar un canvi social.
  • INTERP.: Escola de Palo Alto

    INTERP.: Escola de Palo Alto
    Va ser una Escola situada a Palo Alto, els exponents en són Jackson, Watzlawick, i Baetson. Teoria de la comunicació inetrpersonal que va tenir un gran predicament en els anys 60-70. Sorgí a través de l'estudi de l'esquizofrènia. Existeixen dues realitats: la compartida per tothom, i la pròpia. La comunicació és la que permet que existeixi una realitat compartida.
  • CRÍTICA: Economia política

    CRÍTICA: Economia política
    Centrada en els aspectes econòmics dels mitjans de comunicació. Analitza els trets empresarials i les formes de producció de les idees. Es centra en la xarxa d'interessos econòmics que determinen el funcionament dels mitjans, i es planteja com construeixen una ideologia a partir dels seus discursos. En el capitalisme la classe dominant genera el sistema cultural i estructura els valors per perpetuar la dominació interna dins la pròpia societat i fora d'aquesta amb fins imperialistes.
  • INTERP.: Etnometodologia

    INTERP.: Etnometodologia
    Harold Garfinkel. És la recerca empírica dels mètodes utilitzats pels individus per donar sentit i realitzar les seves accions del dia a dia: comunicar-se, raonar, prendre decisions. S'estudia de quina manera les persones creen i mantenen les seves concepcions del món real a través de les interaccions socials.
  • Period: to

    INTERP.: Escoles

    Resorgiment de la perspectiva interpretativa, amb estudiosos com Gofmann, l'Escola de Palo Alto o l'Etnometodologia.
  • CRÍTICA: Estudis culturals crítics

    CRÍTICA: Estudis culturals crítics
    ESCOLA DE BIRMINGHAM, Center of Contemporary Cultural Studies. Els autors foren Hoggart, Williams, Hall i Thompson. Fórum de discussió multidisciplinar; pretenien reformar el concepte de cultura i apropar-lo al poble. Partien d'un anàlisi marxista, consideraven la societat com a influïda per l'estructura de classes i per les institucions polítiques i económiques. Revisió del concepte de cultura porposat pel marxisme; pensaven que era autónom de la lluita política. Concepte d'hegemonia.
  • CRÍTICA: Estudis culturals consensuals

    CRÍTICA: Estudis culturals consensuals
    Desenvolupat a EUA, amb arrels de l'antropologia cultural. Estudiaren les relacions culturals a partir del consens. Consideraven els mitjans com a instruments per establir i mantenir integració harmoniosa dels valors i significats socials. Fórum, espai públic. No acceptaren la teoria crítica: visió materialista de la realitat, elitista de l'art, i molt tancada de la societat.
  • INTERP.: Construccionisme

    INTERP.: Construccionisme
    "La construcció social de la realitat", Berger i Luckmann. Considera que allò fonamental és la producció del sentit, a partir de la interacció social. El llenguatge construeix el món, i la comunicació és un procés social fonamental. Societat com a realitat objectiva (punt de vista filotogènica) i com a realitat subjectiva (punt de vista ontogènic). Construcció de la notícia: periodista socialment legitimat per interpretar la realitat, línia editorial coherent.
  • CRÍTICA: Ecologia i McLuhan

    CRÍTICA: Ecologia i McLuhan
    Publicació de "La tecnologia com a extensió de l'home". McLuhan va postular que els mitjans de com. són prolongacions dels sentits de l'home; consciència sensible. Divideix la història de la Humanitat en tres etapes: la tribal i oral, la del descobriment de l'alfabet fònic i l'escriptura, i l'actual, l'era dels mitjans electrònics. També distingeix entre mitjans freds (estimulen l'individu), i mitjans calents. MEDIA ECOLOGY: mitjans com a entorns, creen ambients; i com a espècies, competició.
  • CRÍTICA: Contingut dels mitjans

    CRÍTICA: Contingut dels mitjans
    Preocupació per la ideologia dels mitjans a causa dels estudis que mostren que trasnmeten una ideologia dirigida a perpetuar el domini de les classes dominants. Segons Schiller existeixen una sèrie de mites que són una visió idealitzada de la realitat: iniciativa personal (American Way of Life), neutralitat de les institucions socials, naturalesa humana immutable, absència de conflictes socials, i pluralisme de mitjans. Així doncs, els mitjans poden tenir un ús repressiu o emancipador.
  • INTERP.: Interaccionisme simbòlic

    INTERP.: Interaccionisme simbòlic
    George H. Mead, publicació "Esperit, persona i societat". Aquest concepte explica que mitjançant la interacció permanent es va construint el sentit de les situacions socials de la vida quotidiana, que estableixen el que els altres esperen de nosaltres i el que nosaltres esperem d'ells. És a dir la simbologia s'estableix a partir de la interacció i les expectatives. Conducta humana com a adaptació recíproca a les situacions de la vida quotidiana. Realitat social: sistema de significats compartits
  • FUNC.: Third Person Effect

    FUNC.: Third Person Effect
    Davison. Aquesta teoria postula que les persones tendeixen a percebre a l'altra gent com a més vulnerables als efectes dels mitjans que a ells mateixos. Només és relativa als mitjans i a la influpencia percebuda.
  • FUNC.: Funcions i disfuncions de la comunicació de masses

    FUNC.: Funcions i disfuncions de la comunicació de masses
    Lasswell. El procés de comunicació en les societats realitza tres funcions:
    1.Vigilància de l'entorn, revelació d'amenaces i oportunitats que afecten a la posició de valor de la comunitat
    2.Correlació dels components de la societat per tal de donar resposta a l'entorn.
    3.Transmissió del llegat social d'una generació a la següent.
    4.S'afegeix l'entreteniment.
    Així doncs, els mitjans otorguen una funció atorgadora d'status, una compulsió de les normes socials i una disfunció narcotitzant.