La revolucin industrial y el imperialismo 1 638

LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I L'IMPERIALISME

By povered
  • IMPERIALISME

    IMPERIALISME
    Conquesta i colonització de territoris d'altres continets que van fer les potencies europees al segle XIX.
  • CAUSES IMPERIALISME

    CAUSES IMPERIALISME
    Ideològics: Els països europeus volen sortir d'Europa per oblidar problemes anteriors.
    Darwinisme Social: Els països mes rics tenen dret a seguir creixent a costa de les classes inferiors.
    Interès Científic: Es vol investigar i estudiar nous animals i espècies .
    Grups de Pressió: No hi ha conflictes a Europa. Els militars volen actuar i exerceixen pressió.
  • CAUSES IMPERIALISME

    CAUSES IMPERIALISME
    Econòmiques: Les grans potències busquen matèries primeres per a les seves indústries.
    Demogràfiques: Hi ha un augment demogràfic a Europa, es multiplica la població i es necessiten recursos per poder alimentar-los.
    Tècniques: La creació de nous transports fa que les potències vulguin tenir dipòsits de carbó tothom. Es necessiten punts costaners
  • DOCTRINA MONROE

    DOCTRINA MONROE
    Vol el domini de tota America.
    Conquista l'oest d'America per la força amb la destrucció de tribus indies.
  • L'ADMINISTRACIÓ DE LES COLONIES

    L'ADMINISTRACIÓ DE LES COLONIES
    Colònia: El territori conquerit no tenia govern propi. Depenia de la metrópoli. Un grup de funcionaris i un excercit d'ocupació controlen.
    Domini: Hi ha una organització política propia, però estava sotmès a la sobirania britànica.
    Protectorat: El territori mantenia el govern indigena però la metròpoli controlava el comandament de l'excercit i política exterior.
  • L'IMPACTE SOBRE ELS POBLES COLONITZADORS

    L'IMPACTE SOBRE ELS POBLES COLONITZADORS
    En l'economia: Va comportar l'expropiació de les terres als natius per crear grans plantacions. L'espoliació de riqueses naturals i começament d'una dependència econòmica. Les metropolis van impulsar la construcció de infraestructures.
    En la política i la societat: Es van establir fronteres artificials.
    En la cultura: La imposició de les llengues (anglès, i francès), el crsitianisme i les formes de vida europees.
  • LES GUERRES DE L'OPI

    LES GUERRES DE L'OPI
    Enfronta Anglaterra-Xina.
    Els britànics introdueixen opi a Xina i ho canvien per seda o té.
    L'emperador Xinès prohibeix l'opi en la Xina.
    Els britànics guanyen la guerra.
  • REVOLTA CIPAIS

    REVOLTA CIPAIS
    Companyia britànica de la índia oriental. No tenen els mateixos drets que els soldats militars britànics i es revelen
    Les forces britàniques ocupen tota l'índia.
  • Royal Geographical Society

    Royal Geographical Society
    La història de la Societat era encara propera els primers anys de la exploració colonial dins Àfrica, el subcontinent Indi, les regions polars, i Àsia central especialment.
  • INNOVACIONS SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

    INNOVACIONS SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
    L'ús de dues fonts d'energia: el petroli i l'electricitat.
    Nous mitjans de transport: Els vaixells de vapor i carbó, els ferrocarrils, els primers automòbils (cotxe, aeroplà) i primers motors diesel.
    Noves industries: industries tèxtils, industries químiques (nous armaments), industries alimentaries.
  • TRIBUS ZULÚS

    TRIBUS ZULÚS
    Al sud d'Àfrica va haver-hi una guerra entre aquesta tribu i l'exercit britànic. Els colonitzadors van aconseguir guanyar.
  • EL TAYLORISME I EL FORDISME

    EL TAYLORISME I EL FORDISME
    Taylorisme: Nou sistema d'organitazió de les activitats en el àmbit laboral dividint el treball en diferents seccions per tal de maximitzar la producció.
    Fordisme: El treball de producció en serie en una línia de montatge.
  • CONFERÈNCIA DE BERLIN

    CONFERÈNCIA DE BERLIN
    Hi ha una legalització de l'ocupació imperialista i s'estableix un protocol per acceptar la conquesta d'un país.
    Se solucionen les disputes entre països Europeus
    En general s'estableix el repartiment d'Àfrica.
  • EXPANSIÓ INDOXINA

    EXPANSIÓ INDOXINA
    França va conquistar i establir la Unió Indoxina (Vietnam, Laos i Cambodja).
  • CRISI DE FACHODA

    CRISI DE FACHODA
    França i Gran Bretanya entren en una disputa per una zona estratègica de l'alt Nil. La superioritat dels Anglesos obliga als francesos a retirar-se.
  • GUERRA ENTRE ELS ESTATS UNITS I ESPANYA

    GUERRA ENTRE ELS ESTATS UNITS I ESPANYA
    Els Estats Units va declarar la guerra a Espanya l'abril del 1898 amb l'excusa del l'enfonsament del seu cuirassat "Maine" al port de l'Havana. Van lluitar al la badia de Manilla. Espanya va perdre Cuba, Puerto Rico, les Filipines i Guam.
  • GUERRA ANGLO-BOER

    GUERRA ANGLO-BOER
    Va començar arran de la pretensió britànica d'expulsar els grangers holandesos (boers) que s'havien establert al capdavant el segle XVII i havien ocupat Orange i Transvaal. Gran Bretanya volia explotar les mines d'or i de diamants de la zona.
  • ENTENTE CORDIALE

    ENTENTE CORDIALE
    Acord entre les dues grans potències, França i Anglaterra, pel repartiment de les colònies.
  • CRISIS MARROQUINES

    CRISIS MARROQUINES
    Van enfrontar Alemanya i França per la pretensió francesa d'establir un protectorat al Marroc. La conferència d'Algesires va establir-hi un protectorat francoespanyol amb el suport de la Gran Bretanya.
  • CONSEQÜENCIES IMPERIALISME

    CONSEQÜENCIES IMPERIALISME
    A la metròpolis: Acumulació de riqueses, consciència de superioritat racial.
    A les colònies: Intercanvi comercial desigual, desequilibri població i recursos i canvis en l'estructura social.
    Econòmiques: s'imposa l'economia capitalista, creació de infraestructures, canvis en l'agricultura.
    Socials: Nous valors, i societat de clases.
    Polítiques: Introducció de concepte Estat-Nació, greus problemes fronteres.