-
Eleccions municipals a Espanya
El 12 d’abril de 1931, es van celebrar eleccions municipals a Espanya. A la majoria de les grans ciutats, els partits republicans i socialistes van obtenir una victòria clara. Aquest resultat va reflectir el descontentament popular amb la monarquia d'Alfons XIII, que era vista com a antidemocràtica i autoritària. Les ciutats, en particular, van votar per una república. La derrota de la monarquia va ser decisiva per a l'inici d'una nova etapa política a Espanya. -
Period: to
SEGONA REPÚBLICA
-
Proclamació de la Segona República
Després de les eleccions municipals, el rei Alfons XIII va veure la falta de suport popular i va marxar a l'exili el 14 d’abril de 1931. En aquest mateix dia, els líders republicans van proclamar la Segona República Espanyola des del balcó de l'Ajuntament de Madrid. Es va constituir un govern provisional encapçalat per Niceto Alcalá-Zamora, i es va iniciar la creació d'una nova Constitució republicana per establir les bases d'un sistema democràtic i laic. -
Francesc Macià proclama la República Catalana
Lluís Companys va declarar la República des del balcó de l'Ajuntament i, tot seguit, Fracesc Macià va proclamar la República Catalana dins de la Federació de Repúbliques Iberiques. Una comissió del govern provisional espanyol i Niceto Alcalà Zamora es van traslladar el dia 21 d'abril a Barcelona per a demanar a Macià que cancel·lés la proclamació de l República a canvi de la concessió d'un govern d'autonomia. -
Period: to
Negociacions entre el govern espanyol i Catalunya
Després de la proclamació de Macià, el govern espanyol va reaccionar negativament, enviant ministres a Barcelona per resoldre la situació. Finalment, es va acordar que la República Catalana no seria independent, sinó una Generalitat amb un govern autònom dins de l'Estat espanyol. Aquesta solució va evitar un conflicte, representant un compromís entre les aspiracions d'independència i la realitat política espanyola. -
Incidents amb l'Església
El govern republicà comença a aplicar polítiques que restringien la influència de l’Església, especialment a l'educació. Això va generar una forta oposició per part de l’Església i sectors conservadors. -
Eleccions a Corts constituents
Es van convocar eleccions a les Corts i es va declarar amnistia general per als presos polítics, es van prolamar llibertats polítiques i sindicals i es van protegir els pagesos expulsats de les seves terres.
Aquestes eleccions van tenir una participació molt alta i va guanyar la coalició d'esquerres, nomenant a Niceto Alcalà Zamora cap de govern i es va elaborar un projecte de constitució. -
L'Estatut de Núria
L'Estatut de Núria va ser un document clau per establir drets fonamentals a la ciutadania i va ser aprovat amb un 99% de vots a favor, amb el 75% del cens electoral. Les dones, que no podien votar fins a l'aprovació de la Constitució al desembre, van demostrar el seu suport recollint més de 400.000 signatures per aconseguir el dret al vot. Aquest estatut va ser un pas important cap a la igualtat de drets i la democràcia a Espanya. -
El poble contra l'Estatut
Francesc Macià va presentar l'Estatut a les Corts de Madrid perquè es debatés, però molta gent fora de Catalunya es va oposar a l'Estatut de Núria, ja que consideraven que podia posar en perill la unitat d'Espanya. Es van fer campanyes en contra de l'Estatut i es van boicotejar diversos productes catalans. Es va veure que l'aprovació seria difícil, ja que la Constitució només reconeixia una única sobirania espanyola i el castellà com a llengua oficial. -
La Constitució
La Constitució de 1931 era molt innovadora, ja que era altament democràtica i progressista. Atorgava tot el poder al poble, considerant l'Estat com una estructura integrada: el poder legislatiu a les Corts, l'executiu al govern, format per ministres, el president de la República i el cap de govern, i el poder judicial als jutges independents. Incloïa una declaració extensa de drets i llibertats, establint la igualtat entre les persones, el dret al vot per a les dones i la laïcitat de l'Estat. -
Aprovació de la Llei de la Reforma Agrària
La Segona República Espanyola comença a implementar una de les seves reformes més importants: la Reforma Agrària, que tenia com a objectiu redistribuir la terra i millorar les condicions de vida dels treballadors rurals. Malgrat les bones intencions, la reforma va generar controvèrsies i tensions amb els terratinents. -
Aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya
El Parlament de la Segona República Catalana va aprovar l’Estatut d'Autonomia de Catalunya, un document fonamental per a l'autogovern de la comunitat catalana, que reconeixia la llengua, cultura i institucions pròpies de Catalunya. -
Incidents amb l'Església
El govern republicà comença a aplicar polítiques que restringien la influència de l’Església, especialment a l'educació. Això va generar una forta oposició per part de l’Església i sectors conservadors. -
Publicació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya
L’Estatut d’Autonomia va ser publicat oficialment en el Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya, consolidant el reconeixement de l’autogovern català dins de la Segona República Espanyola. -
Vagues i protestes socials
Aquest any va ser marcat per una sèrie de vagues i protestes dels treballadors, reclamant millores laborals i drets socials. Aquestes tensions laborals van augmentar la distància entre els treballadors i el govern republicà. -
Eleccions al Parlament de Catalunya
Es van celebrar les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després de la creació de la República, amb la victòria de la Lliga Regionalista i altres grups d’esquerra que van guanyar influència a la política catalana. -
Proclamació oficial de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya
L'Estatut entra oficialment en vigor, i es comença a desplegar el nou marc d'autogovern de Catalunya, donant més poder a la Generalitat i reconeixent el català com a llengua oficial juntament amb el castellà. -
Eleccions generals a Espanya
Se celebren les segones eleccions generals de la Segona República. Per primera vegada, les dones poden votar, gràcies a la lluita de Clara Campoamor.
Els resultats donen una gran victòria a la CEDA i als partits de dreta, mentre que l’esquerra republicana pateix una derrota important.
S’obre una nova etapa en la Segona República, amb un govern més conservador i hostil a les reformes d’Azaña. -
Resultats de les eleccions generals a Catalunya
A Catalunya, la Lliga Catalana (dreta catalanista) obté bons resultats, mentre que els republicans d’esquerra perden força.
Això genera dificultats per a Francesc Macià i el seu govern autonòmic, que veu créixer l’oposició interna. -
Francesc Macià forma el primer govern de la Generalitat
Un cop aprovat l'Estatut, Francesc Macià forma el primer govern autònom de Catalunya dins de la Segona República. Comença a organitzar estructures pròpies de govern i a gestionar competències transferides des de Madrid. -
Inauguració oficial de la Generalitat de Catalunya
Es consolida el govern autonòmic de Catalunya amb el president Francesc Macià, i es posen en marxa les institucions pròpies de la Generalitat, com el Consell Executiu i el Parlament català. -
Reforma del Tribunal de Garanties Constitucionals
El Tribunal de Garanties Constitucionals (precursor del Tribunal Constitucional) pateix una reforma que modifica la seva composició i les seves funcions, augmentant el poder de la República sobre aquest organisme.
La reforma genera debat, ja que la dreta considera que es fa per afavorir el govern d'Azaña, mentre que l'esquerra ho veu com una forma de protegir les reformes republicanes. -
Crisi del govern de Manuel Azaña
Azaña, debilitant-se políticament després dels fets de Casas Viejas, es veu obligat a gestionar diverses crisis dins del seu propi govern.
La dreta i els sectors més conservadors l’acusen de ser massa radical, mentre que l’esquerra més revolucionària considera que és massa moderat.
L’oposició de la CEDA i altres partits de dreta creix, preparant el terreny per a un canvi de govern en els mesos següents. -
Suspensió de la Llei de Contractes de Conreu
El Tribunal de Garanties Constitucionals, sota pressió dels terratinents i la dreta espanyola, anul·la la Llei de Contractes de Conreu, argumentant que vulnera la Constitució.
Lluís Companys es nega a acceptar la decisió i manté la llei, fet que incrementa el conflicte entre la Generalitat i Madrid. -
Retallada de l’autonomia catalana
El govern de la República, pressionat per la dreta i la Lliga Catalana, limita encara més les competències de la Generalitat.
Aquest fet provoca indignació a Catalunya i enforteix la posició de Companys, que comença a preparar una resposta institucional en cas que el govern espanyol segueixi atacant l’autonomia. -
Onada de vagues i protestes socials
es condicions laborals i econòmiques segueixen sent difícils per a la classe treballadora. Els sindicats CNT i UGT convoquen diverses vagues en ciutats com Madrid, Barcelona i Oviedo.
Els sectors industrials i agrícoles es mobilitzen, exigint millores salarials i drets laborals. Els disturbis esdevenen violents en algunes zones i hi ha enfrontaments amb la policia. -
Dimissió de Manuel Azaña i convocatòria d’eleccions
Després de mesos de desgast polític, Azaña dimiteix com a president del govern.
El president de la República, Niceto Alcalá-Zamora, dissol les Corts i convoca eleccions generals per al novembre.
La situació política es polaritza encara més, amb l’auge de la dreta i l’esquerra dividida -
Nova insurrecció anarquista
Els anarquistes, descontents amb el nou rumb polític després de les eleccions, intenten una nova revolta en diverses ciutats, especialment a Catalunya, Andalusia i Aragó.
El nou govern conservador actua amb rapidesa i sufoca la insurrecció amb una repressió contundent. -
Mort de Francesc Macià
Francesc Macià, president de la Generalitat, mor a Barcelona als 74 anys, a causa d’una peritonitis derivada d’una apendicitis mal curada.
La seva mort provoca una gran commoció a Catalunya, ja que era una figura àmpliament respectada per la seva lluita per l’autogovern i el republicanisme.
Milers de persones assisteixen al seu funeral, que es converteix en una gran manifestació de dol i d’unitat nacional. -
Lluís Companys esdevé president de la Generalitat
Després de la mort de Francesc Macià el 25 de desembre de 1933, el Parlament de Catalunya escull Lluís Companys com a nou president de la Generalitat.
Companys, de tendència republicana i obrerista, defensa una major autonomia per a Catalunya i inicia el seu mandat amb un to més reivindicatiu que Macià.
El seu govern continuarà impulsant reformes socials i polítiques d’esquerra, fet que portarà a tensions amb el govern espanyol. -
Nou govern de la República amb Alejandro Lerroux (Partit Radical)
Després de la victòria de la dreta en les eleccions de novembre de 1933, Alejandro Lerroux (Partit Radical) forma govern amb el suport de la CEDA de Gil-Robles.
Tot i que la CEDA no entra al govern directament, comença a pressionar perquè es frenin les reformes progressistes impulsades per l’anterior govern d’Azaña.
Aquest canvi genera tensió amb l’esquerra i el moviment obrer, que veu aquest nou govern com una amenaça per a la República. -
Eleccions generals a Espanya
Es celebren les eleccions generals a Espanya, i la coalició d'esquerres Front Popular guanya amb una majoria ajustada. Els partits que el conformen són PSOE, PCE, ERC, entre altres. Aquesta victòria genera tensions polítiques amb la dreta, que considera aquestes eleccions com un impuls cap a una revolució social. -
Llei de Contractes de Conreu
El Parlament de Catalunya aprova la Llei de Contractes de Conreu per millorar les condicions dels pagesos arrendataris, permetent-los accedir a la propietat de la terra després d’un temps. La Lliga Catalana i els grans terratinents s’hi oposen i porten el cas al Tribunal de Garanties Constitucionals, que l’anul·la al maig. Això agreuja el conflicte entre Catalunya i el govern espanyol, ja que Companys defensa la vigència de la llei malgrat la sentència. -
La CEDA entra al govern d’Espanya
Alejandro Lerroux incorpora tres ministres de la CEDA al govern, donant així més poder a la dreta catòlica i conservadora.
L’esquerra veu aquest fet com un perill per a la República, ja que considera que la CEDA té intencions autoritàries i de desmantellar les reformes progressistes.
Els socialistes i els sindicats convoquen una vaga general com a resposta. -
Lluís Companys proclama l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola
n resposta a l’entrada de la CEDA al govern espanyol, Lluís Companys proclama des del balcó del Palau de la Generalitat la creació de l’“Estat Català dins la República Federal Espanyola”.
La seva intenció és fer una declaració simbòlica de sobirania davant el que considera una deriva autoritària de la República.
La resposta del govern espanyol és immediata: l’exèrcit ocupa Barcelona i declara l’estat de guerra. -
Repressió dels Fets d’Octubre
A Barcelona, l’exèrcit envolta el Palau de la Generalitat i obliga Companys i tot el seu govern a rendir-se.
Companys i els seus consellers són empresonats i jutjats per rebel·lió, i la Generalitat és suspesa.
A Astúries, la revolta és més violenta: els miners s’alcen en armes i s’enfronten durant setmanes a l’exèrcit, fins que són derrotats amb un gran nombre de morts i detinguts. -
Lluís Companys i el seu govern són empresonats
Companys i els seus consellers són condemnats a 30 anys de presó per rebel·lió militar.
Són traslladats a la presó de Madrid, on passaran els propers dos anys fins a l’amnistia de 1936.
La Generalitat de Catalunya queda intervinguda per l’Estat i governada directament des de Madrid. -
Crisi política a Espanya
El govern de Lerroux s'enfronta a una crisi interna a causa de l'escàndol de la corrupció conegut com l'estraperlo, que afecta membres del seu gabinet, fet que minva la seva estabilitat política i la seva credibilitat davant l’opinió pública. -
Mobilitzacions socials a Espanya
Diversos grups laborals i polítics d'esquerra comencen a mobilitzar-se en protesta per la situació econòmica i social del país, a causa de la pobresa creixent i les condicions laborals precàries que afecten gran part de la classe obrera. -
Revolta de miners a Astúries
Els miners de Astúries inicien una vaga general que acaba en una revolta massiva. La repressió de l'exèrcit espanyol és duríssima, amb morts i ferits, destacant la violència amb què el govern central intenta controlar els moviments socials i laborals. -
Presentació de la reforma agrària
El govern de la CEDA presenta una proposta de reforma agrària, però s'enfronta a una gran oposició per part de l'esquerra i els grans terratinents, que rebutgen qualsevol reforma que impliqui una redistribució de terres. -
Crisi dins del partit socialista
Hi ha una crisi interna dins del PSOE i altres organitzacions d’esquerra, amb sectors més radicals que pretenen una major radicalització de les lluites socials enfront de la situació de crisi econòmica i política. Al mateix temps, es prepara una nova coalició per afrontar les eleccions generals que es preveuen en el futur. -
Espanya participa a la Conferència de Pau de Ginebra
Espanya participa activament en la Conferència de Pau Internacional a Ginebra, en un moment en què el país vol mantenir una postura diplomàtica i pacífica davant les tensions a Europa. La situació internacional en aquell moment, amb l'ascens de l'autoritarisme feixista, fa que Espanya s'impliqui en la defensa dels drets humans i la pau a nivell mundial. -
Vaga general a Espanya
Es declara una vaga general a Espanya per les condicions laborals i l'augment de la protesta social. Els sindicats de l’esquerra convocan grans mobilitzacions, que finalment s'acaben resolent amb una forta repressió per part de les autoritats. La protesta es fa sentir especialment a les grans ciutats industrialitzades com Madrid i Barcelona. -
Franco nomenat cap de l'estat
Francisco Franco és nomenat cap de l'estat pels rebels nacionals i assumeix la direcció política i militar del bàndol franquista. Es comença a consolidar el règim dictatorial que es mantindrà fins a la mort de Franco el 1975. -
Eleccions municipals i regionals
A Espanya es duen a terme eleccions municipals i regionals. Els resultats mostren una clara victòria de les forces d'esquerra a ciutats importants, però les dretes continuen mantenint una gran influència, especialment a les zones rurals i més conservadores. -
Reformes laborals i tensions socials
El govern espanyol impulsa noves reformes laborals per intentar calmar la creixent agitació social. Però aquestes reformes són criticades pels sindicats i les organitzacions d'esquerra, que les consideren insuficients i massa moderades davant les demandes de la classe treballadora. -
Inici del govern de Largo Caballero
Francisco Largo Caballero, líder del PSOE, assumeix la presidència del govern republicà. Aquest govern estava format per socialistes, comunistes i altres partits d'esquerra. La situació política continua sent molt tensa, amb revoltes socials i vagues arreu del país. -
Creació de les Brigades Internacionals a Catalunya
La Generalitat de Catalunya crea les seves pròpies Brigades Internacionals per combatre a les línies del front. Aquestes brigades estan compostes per voluntaris internacionals que arriben a Catalunya per lluitar contra l'ascens del feixisme a Espanya.
Es tracta d'un esforç per reforçar l'exèrcit republicà i defensar els valors de la República. -
Ofensiva franquista a l’Ebre
Les tropes franquistes van començar a atacar fortament a la zona de l'Ebre per intentar avançar més. Aquest atac va ser un dels primers passos per trencar les línies republicanes i va començar a fer que les forces de la República es veiessin obligades a retirar-se de les seves posicions. -
Assassinat de José Calvo Sotelo
José Calvo Sotelo, líder de l’oposició de dretes i de la CEDA, és assassinat per membres de la guàrdia d'assalt. Aquest acte provoca gran indignació entre els sectors de dreta, i és considerat un dels detonants de l’esclat de la Guerra Civil. -
Desaparició de la CEDA
José María Gil-Robles, líder de la CEDA, es veu obligat a retirar-se, i aquesta organització conservadora desapareix temporalment, tot i que la Falanja guanya força entre els sectors més radicals de la dreta. -
El govern de la República a València enfronta tensions internes
El govern de la República experimenta profundes tensions internes, amb friccions entre els diversos grups polítics que formaven part del Front Popular.
La política interna es torna més complicada, ja que els partits comunistes, socialistes i anarquistes es volen imposar els uns als altres, mentre els fronts de guerra són cada vegada més difícils de controlar. -
Inici de la rebel·lió militar a Melilla
Francisco Franco i altres militars s’aixequen en un cop d’estat contra el govern republicà. El cop comença a Melilla (al Marroc espanyol) i es propaga ràpidament per la península. Els militars rebels es coneixeran com els nacionals. Aquest és l'inici de la Guerra Civil Espanyola. -
Rebel·lió militar a Catalunya
A Catalunya, la resistència popular es mobilitza per evitar l'èxit del cop d'estat. Lluís Companys, president de la Generalitat, fa una crida a la mobilització i a la defensa de la República. A Barcelona, les milícies populars (anarquistes, comunistes, CNT i UGT) lluiten contra els militars rebels i mantenen el control de la ciutat. -
Franquisme i control del sud d'Espanya
Els rebels nacionals guanyen el control del sud d'Espanya i de moltes ciutats importants com Sevilla, Còrdova i Granada. Això marca un moment clau en la guerra, amb les forces republicanes centrades a la zona republicana del nord i l'oest. -
Creació del Comitè de Defensa de la República
El govern republicà crea el Comitè de Defensa de la República per coordinar l'esforç de guerra i fer front als rebels. Aquest comitè té com a objectiu unificar les diferents forces republicanes i combatre els nacionals. -
Catalunya i la resistència
A Catalunya, el govern de la Generalitat, liderat per Lluís Companys, s'organitza per coordinar els esforços de defensa i suport als combatents republicans. La resistència popular i el suport a la milícia creixen. -
Catalunya i el control republicà
A Catalunya, la Generalitat manté el control de les zones no ocupades pels nacionals, i la resistència és forta. El moviment anarquista (principalment a través de la CNT i la FAI) juga un paper fonamental en la defensa de la República i en la gestió de les milícies. -
Els republicans es concentren a Madrid
Els nacionals inicien l'ofensiva final per capturar Madrid, mentre que els republicans es preparen per resistir l'assalt a la ciutat. La defensa de Madrid es converteix en un símbol de la lluita republicana. Els republicans combaten amb milícies i l'ajuda de la Unió Soviètica i altres aliats. -
El govern de la República es trasllada a València
A causa de l'ofensiva franquista, el govern republicà es veu obligat a traslladar-se de Madrid a València. Això representa una pèrdua simbòlica per a la República, que veu com la guerra es complica i el front es desplaça cap a l'est.
A València, el govern republicà intenta mantenir el control sobre el territori restant i coordinar l'esforç de guerra des d'aquesta nova localització. -
Creació del Consell de Guerra de Catalunya
La Generalitat de Catalunya crea el Consell de Guerra de Catalunya, un organisme destinat a coordinar les operacions militars dins del territori català i també a coordinar-se amb el govern republicà a València.
Aquesta mesura pretén garantir l'eficàcia de l'exèrcit republicà i millorar la seva organització davant l'ofensiva franquista. -
Lluís Companys escapa a França
Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, va haver de fugir a França perquè les forces franquistes s'acostaven a Barcelona. La seva fugida va suposar un gran cop per al govern català, ja que Companys era un líder important per a la República. -
Bombardeig de Guernica
El bombardeig de Guernica és un dels episodis més tràgics i coneguts de la Guerra Civil Espanyola.
La Legió Còndor alemanya, que donava suport a les forces franquistes, i la Luftwaffe alemanya van bombardejar la ciutat basca de Guernica, que va ser totalment destruïda.
Aquest atac va ser una clara mostra de la guerra total, on la població civil va ser atacada directament. -
Inici de la Batalla de Guadalajara
La batalla de Guadalajara és un dels moments més significatius de 1937, quan les forces republicanes, amb el suport de les brigades internacionals, van aconseguir aturar l'avenç de les tropes franquistes a la província de Guadalajara, a uns 60 km de Madrid.
Aquesta victòria va suposar un gran cop per als franquistes, que van patir un retrocés important. Els republicans, tot i les dificultats, van demostrar una gran capacitat de resistència. -
Els Fets de Maig a Barcelona
Els Fets de Maig de 1937 van ser una sèrie de conflictes interns dins del bloc republicà entre les forces marxistes (especialment POUM i CNT) i els republicans més moderats i comunistes, que estaven més alineats amb l'URSS.
Els enfrontaments a Barcelona van durar diversos dies i van deixar desenes de morts. Aquest conflicte va posar en evidència les tensions internes dins de l'esquerra republicana i va debilitar l’esforç bèl·lic contra el règim franquista. -
La Batalla de Belchite
La batalla de Belchite és una gran victòria per a les forces republicanes a la província de Saragossa, després d’intensos combats.
Aquesta victòria no va evitar que els franquistes continuessin avançant en altres fronts, però va suposar un important triomf moral per als republicans. -
El final de la Batalla de Teruel
Les forces franquistes prenen el control de Teruel, un lloc estratègic per al control de l'Aragó.
El cap de la batalla va ser dur per ambdues parts, però els republicans no van poder resistir l'assalt franquista i van haver de retirar-se de la zona. -
Reunió del Consell de Defensa de la República
Es reuneix el Consell de Defensa de la República per avaluar la situació militar i política a Espanya. Aquest consell intenta articular una resposta a l'ofensiva franquista i millorar les condicions del front republicà.
Les tensions internes i les dificultats de coordinació segueixen marcant la guerra. -
Inici de la Batalla de l'Ebre
La Batalla de l'Ebre va començar aquest dia. Les tropes republicanes volien aturar l'avenç de les forces franquistes que ja estaven al nord-est d'Espanya. Tot i l'esforç, aquesta batalla va ser molt dura i va acabar amb la derrota republicana, ja que les tropes franquistes van aconseguir avançar i controlar més territori. -
Caiguda de Teruel
Teruel, una ciutat que estava al front de guerra, va ser conquerida per les tropes franquistes després de mesos de lluita. Aquesta va ser una gran derrota per a les forces republicanes, que van perdre una ciutat molt important en la guerra. -
Bombardeig de Barcelona
El 14 d’abril, els avions franquistes van bombardejar Barcelona, causant molts danys a la ciutat i moltes víctimes entre la població civil. Aquest atac va mostrar la crueltat de la guerra, ja que la població civil va ser un dels objectius. -
Bombardeig de Guernica
El 26 d'abril, els avions alemanys aliats de Franco van bombardejar la ciutat basca de Guernica, causant una gran destrucció. Aquest atac va ser molt conegut i va quedar gravat a la història perquè va ser un dels primers bombardeigs massius sobre una ciutat sencera, amb la majoria de víctimes sent civils. -
Avanç franquista a Catalunya
Les tropes franquistes es van acostar a Barcelona, i la situació es va fer cada cop més difícil per a la República. Els republicans intentaven resistir, però les forces franquistes estaven guanyant terreny i Catalunya estava cada vegada més amenaçada. -
Progrés de les forces franquistes a l'Ebre
Les forces franquistes van continuar avançant a la zona de l'Ebre, on la resistència republicana es feia cada cop més feble. A mesura que les tropes franquistes avançaven, les forces republicanes es van veure obligades a retirar-se cap a altres zones per defensar-se millor. -
Entrada de les tropes franquistes a Barcelona
A finals de desembre, les tropes franquistes van entrar a Barcelona, la capital de Catalunya, i van conquerir la ciutat. Això va significar que les forces republicanes ja no podien resistir més a la zona de Catalunya i que els franquistes estaven guanyant la guerra en aquesta part d'Espanya. -
Fi de la Guerra Civil a Catalunya
Les forces franquistes van entrar a Barcelona, acabant amb la resistència republicana a Catalunya. La ciutat va ser l’últim gran bastió republicà, i la seva caiguda va significar la fi de la guerra a la zona catalana. A partir d'aquest moment, Catalunya va quedar sota control franquista. -
Evacuació de la Generalitat de Catalunya a França
La Generalitat de Catalunya, davant l'avenç de les tropes franquistes cap a Barcelona, va haver d'evacuar la ciutat i fugir a França. L'exili dels membres del govern català va significar que l'autonomia de Catalunya desaparegués, almenys durant la dictadura de Franco. Això va ser una gran pèrdua per a la República i va suposar una gran desmoralització per als ciutadans de Catalunya. -
Caiguda de Barcelona
Barcelona va caure definitivament en mans de les tropes franquistes. Les forces republicanes es van veure obligades a abandonar la ciutat davant l'avenç imparable de les tropes de Franco. Aquest esdeveniment va marcar el final de la resistència a Catalunya i va ser un cop dur per a la República, ja que Barcelona era la capital de la zona republicana. -
Fi de la Guerra Civil Espanyola
les tropes franquistes van entrar a Madrid, posant fi a la Guerra Civil Espanyola. La caiguda de la capital va suposar la victòria de les forces de Franco i el començament de la dictadura franquista. Això va significar que la República Espanyola, que havia estat lluitant des de 1931, va ser derrotada, i tot el territori espanyol va passar a estar sota control de Franco. Així, es va acabar una guerra que havia durat gairebé tres anys. -
Proclamació de la victòria franquista
El 1 d'abril de 1939, Franco va proclamar oficialment la victòria de les seves forces a la guerra. Aquest va ser el moment en què la República va desaparèixer definitivament i Espanya va començar a viure sota una dictadura militar que duraria fins a 1975. La fi de la guerra va suposar l'inici de l'anomenada "dictadura de Franco", un període de repressió, censura i control absolut sobre la societat espanyola.