-
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (en francès: La Déclaration des droits de l'homme et du citoyen) és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa.
-
La presa de la Bastilla és un esdeveniment de la Revolució Francesa que tingué lloc el 14 de juliol de 1789. La rendició de la Bastilla, símbol del despotisme, va fer l'efecte d'un sisme, a França com a Europa, fins a la llunyana Rússia imperial. «Fortalesa del secret, i lloc sense justícia, la Bastilla va ser la primera fita de la Revolució». El 14 de juliol de 1789, dia en què la Bastilla és presa per assalt pels Parisencs és, per tradició,
-
La monarquía constitucional es una forma de Estado en la que existe separación de poderes, donde el monarca ostenta el Poder Ejecutivo nombrando al gobierno, mientras que el Poder Legislativo, lo ejerce una asamblea o parlamento, habitualmente electo por los ciudadanos.
-
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva. Això implica que les estructures de govern redueixin la seva intervenció al mínim necessari per a garantir la convivència, seguint la filosofia del laissez faire, laissez passer (del francès: «deixar fer, deixar passar»).
-
El Palau de les Teuleries (en francès, palais des Tuileries) va ser un palau situat a París, a França, l'un dels més importants de la monarquia francesa. Va ser manat construir per Caterina de Mèdici l'any 1564 i fou destruït en un incendi el 1871. El seu nom té l'origen en les teuleries (tallers de fabricació de teules) que existien antigament sobre l'emplaçament del palau, i que van ser enderrocades per a permetre la seva construcció. -
La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.
La República va durar fins que, el 1804, Napoleó va proclamar-se emperador, cosa que donà origen al Primer Imperi. -
La Constitució francesa de 1793, també coneguda com la Constitució de l'Any I, o la Constitució dels montagnards, va ser creada pels jacobins, basada en la democràcia social: sobirania popular, sufragi universal directe i atenció preferent al dret a l'existència. Aprovada per aclamació el 24 de juny de 1793,[1] mai va arribar a entrar en vigor i fou definitivament descartada el 10 de maig de 1795 ("21è floreal").[2]
-
Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74). Suspès i arrestat durant la insurrecció del 10 d'agost, va ser jutjat per la Convenció Nacional, considerat culpable de traïció i guillotinat el 21 de gener de 1793.
-
La caiguda dels jacobins
L’estiu del 1794 els perills van disminuir: les diverses revolucions interior van ser sufocades i els exèrcits francesos lluitaven contra les aliances estrangeres. Però la radicalització de la revolució, el Terror i el govern dictatorial dels jacobins van provocar l’oposició de la gran majoria de la població. Mitjançant un cop d’Estat, el juliol del 1794, Robespierre va ser derrotat i executat amb altres dirigents jacobins. -
Segons els resultats de les eleccions indirectes d'alguns membres del Senat francès, el partit conservador "Republicans" conservarà la majoria a la cambra alta del parlament. Els resultats preliminars de la votació van ser publicats al vespre del diumenge 24 de setembre pels mitjans de comunicació francesos. Segons els càlculs, els conservadors poden aconseguir de 146 a 156 escons al Senat, informa AP.
-
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva. Això implica que les estructures de govern redueixin la seva intervenció al mínim necessari per a garantir la convivència, seguint la filosofia del laissez faire, laissez passer (del francès: «deixar fer, deixar passar»).[1]
-
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
-
El cop d'estat del 18 de brumari, en francès: coup d'État du 18 brumaire (de l'any VIII) del calendari revolucionari o 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès. El cop d'estat va ser fomentat a la casa de Joséphine de Beauharnais del carrer Chantereine de París, al voltant de la zona compresa entre l'actual Rue de la Victoire i la rue de Châteaudun.