La República Romana

  • 509 BCE

    Expulsió del rei Luci Tarquini el Superb

    Últim rei, que va ser expulsat i simultaniament proclamada la República
  • 343 BCE

    Guerres Samnites

    Diversos pobles romans es van aliar per oposar-se a l'expansió de Roma. (34B BC - 290 BC)
  • Period: 343 BCE to 271 BCE

    Expansió per Itàlia

  • 338 BCE

    Dissolució de la Lliga Llatina

    Al 338 BC Roma va aconseguir dissoldre la Lliga Llatina, els quals els formaven els pobles llatins i volscos.
  • 283 BCE

    Derrota de la confederació dels pobles itàlics del nord

    Etruscos, Umbres i Gals, van ser derrotats pels Romans i poc després els van seguir els del sud
  • 281 BCE

    Conquesta del sud d'Itàlia

    Al 281 AC, la colònia grega de Tàrent, es va revoltar contra Roma, però tot i amb l'ajuda del rei d'Epir, Pirrus, i haver guanyat algunes batalles, no van aturar els romans, que amb deu anys van completar la conquesta del sud de la bota.
  • Period: 264 BCE to 146 BCE

    Expansió pel Mediterrani

  • Period: 264 BCE to 241 BCE

    Primera Guerra Púnica

    Guerra entre els romans i els cartaginesos. Va començar a Sicília, però es va transportar a Hispània (per lliurar la conquesta dels dos territoris). Una família remarcable, des del cantó cartagines van ser la Barca
  • Period: 218 BCE to 202 BCE

    Segona Guerra Púnica

    La més famosa, per l'expedició d'Anníbal pels Alps amb elefants. És provocarà la derrota d'Anníbal, en la batalla de Zama; a mans de l'Escipió l'Africà, que li donarà als romans el territori d'Empúries (218 AC)
  • Period: 209 BCE to 27 BCE

    República Romana

  • Period: 149 BCE to 146 BCE

    Tercera Guerra Púnica

    És fa en territori africà i va significar la destrucció definitiva de la ciutat de Cartago a càrrec dels Escipions.
  • Period: 91 BCE to 89 BCE

    L'alçament dels pobles itàlics

    Drus va prometre terres als plebeus i la ciutadania als pobles itàlics, cosa que no va agradar als senadors, qui el van assessinar. Llavors, els alifliats es van rebel·lar i van crear la Guerra Social (91 AC - 88 AC), i tot i que aquests pobles van perdre se'ls hi va concedir la ciutadania
  • Period: 88 BCE to 82 BCE

    La primera Guerra Civil

    Màrius (partit popular) i Sul·la (partit senatorial) van voler acaparar el poder en una sola persona. En conseqüència hi van haver disputes entre bàndols, que van desenllaçar amb robos i assessinats pels dos cantons. Després de la guerra Roma va ser governada per Sul·la, després Màrius i un altre cop per Sul·la, qui va ser proclamat dictador al 82 AC i ho ser fins a la seva mort (79 AC)
  • Period: 73 BCE to 71 BCE

    La revolta d'Espàrtac

    Espàrtac va ser un gladiador, esclau. I ell i uns setanta companys de l'escola de gladiadors, van encapçalar una revolta d'esclaus, que en ocasions va derrotar als romans. Finalment, Cras els va sotmetre i Espàrtac va morir, molts d'ells, també, van ser crucificats a les afores de Roma
  • 70 BCE

    Pompeu i Cras

    Al 70 AC aquests dos generals van aconseguir el consolat. Pompeu va destacar en campanyes a favor de Sul·la i Cras havia derrotar a l'Espàrtac.
    Van eradicar els pirates (67 AC), van sotmetre a l'Àsia Menor i van conquerir Siria (63 AC)
  • Period: 60 BCE to 52 BCE

    El primer triumvirat

    Al 60 AC tres partits polítics van crear un triumvirat; Juli Cèsar (partit popular), Pompeu (partit senatorial) i Cras (partit dels rics).
    Es van repartir els territoris, Cèsar les Gàl·lies, Cras Síria i Pompeu Hispània. La batalla d'Alèsia va suposar la submissió total de les Gàl·lies.
  • 53 BCE

    Mort de Cras

    Va morir en una campanya de guerra, a partir d'aquell moment Cèsar i Pompeu crearant una guerra per apoderar-se del manament i es desbocarà en una Segona Guerra Civil-
  • 50 BCE

    Reforma agrària dels germans Grac

    A mitjans del segle II (AC) els latifunds estaven mal destrïbuits, hi havien terres abandonades i encavi el poble passant gana, llavors els germans Grac, van distribuïr les terres entre els pobres i el blat entre el poble. Al senat no va ser ben vist i van acabar els dos assessinats.
  • Period: 49 BCE to 45 BCE

    Segona Guerra Civil

    Cèsar va traspassar els seus territoris i invarir Roma i tota la península. Pompeu fugí a Grècia. Poc després va invair Hispània i al acabar va anar a buscar-lo a Grècia, on el va matar a la batalla de Farsàlia. Al 48-47 Ac va invair Egipte i va lluitar contra els fills de Pompeu, on van ser derrotats a la batalla de Munda ( Andalusia )
  • 44 BCE

    Mort de Juli Cèsar

    Al 45 AC Cèsar ja controlava tot el territori imperial romà. Va fer reformes: el calendari julià, l'otorgament de la ciutadania a Hispània i la Gàl·lia o l'agument del senat.
    Els partidaris de la República es van aliar en un moviment en contra de l'unificació de tot el poder en una sola persona i el van assessinar.
  • Period: 43 BCE to 38 BCE

    El segon triumvirat

    Després de la mort de Cèsar el senat no va saber reomplir el seu buit i es va crear una Segona Guerra Civil. Després d'un any, es va fer el segon triumvirat amb: Octavi (successor de Cèsar), Marc Antoni i Lèpid.
  • 29 BCE

    L'inici de l'Imperi

    El 36 AC Lèpid va morir i va esclatar una Tercera Guerra Civil. Octavi amb el suport del senat, va derrotar a Marc Antoni a la batalla d'Acci. Al 29 AC Octavi entrava a Roma vençedor, proclamant l'Imperi
  • Period: 1 BCE to 100 BCE

    Guerres socials

    Durant el segle II (AC), entre els patrícis que s'havien enriquit encara més amb les expansions i els camperols que es van veure arruinats, van fer que es creessin les guerres socials