-
Period: 509 BCE to 27 BCE
República Romana
va ser un període de la història de Roma caracteritzat pel règim republicà com a forma d'estat, que s'estén des del 509 a. C., quan es va posar fi a la Monarquia romana amb l'expulsió de l'últim rei, Lucio Tarquinio el Superb, fins al 27 a. C., data en què va tenir el seu inici l'Imperi romà. -
Period: 509 BCE to 350 BCE
Domini del Laci
-
495 BCE
Revolta dels pebleus
-
450 BCE
Llei de les XII taules
La Llei de les XII Taules (Lex duodecim tabularum o Duodecim tabularum leges) o Llei d'igualtat romana va ser un text legal que contenia normes per regular la convivència del poble romà. També va rebre el nom de Llei decenviral. Pel seu contingut es diu que pertany més al dret privat que al dret públic. Va ser el primer codi de l'Antiguitat que va contenir reglamentació sobre censura (pena de mort per poemes satírics). -
367 BCE
Lleis licínies
van establir l'abolició dels tribuns amb potestat consular a l'antiga Roma. Ordenava que a els tribuns militars fossin nomenats pèls Cònsols en lloc de pèls comicis, i que almenys 1 dels tribuns fos plebeu. La van presentar a Categoría a els tribuns de la plebs Gai Licini Estoló i Luci Sexti i per AIXÒ va ser coneguda también com a Llei Licinia Sextia de magistratibus -
Period: 343 BCE to 291 BCE
Guerres samnites
Les guerres samnites van ser una sèrie de conflictes armats de l'Antiguitat que van enfrontar principalment al poble itàlic dels samnitas, que dominaven els Apenins al sud del Laci, contra la incipient República romana pel control de la Itàlia central. En l'interval entre el 343 i el 290 a. C. hi va haver tres guerres entre tots dos contendents, que van propiciar la completa submissió dels samnitas al poder romà. -
278 BCE
Conquesta de la Magna Grecia
Originalment, Magna Grècia va ser el nom usat pels romans per descriure la regió al voltant de la colònia grega fundada per emigrants grecs procedents de Graia (Γραία), de manera que l'àrea sencera de la colonització grega a la península italiana i Sicília va ser coneguda per aquest nom. -
272 BCE
presa de tarent
-
Period: 264 BCE to 241 BCE
Primera Guerra Púnica
va ser la primera de les tres guerres que van lliurar la República cartaginesa i la República romana, les dues grans potències de la Mediterrània occidental en aquell moment. Durant vint-i-anys van lluitar per la supremacia a l'illa de Sicília, la seva aigües circumdants i el nord d'Àfrica, en què va ser el conflicte bèl·lic més llarg i continu de l'Antiguitat, així com la major guerra naval fins llavors. -
Period: 219 BCE to 201 BCE
Segona Guerra púnica
és el més conegut dels enfrontaments bèl·lics esdevinguts en el marc de les guerres púniques entre les dues potències que llavors dominaven el Mediterrani occidental: Roma i Cartago. La contesa se sol datar des de l'any 218 a. C., data de la declaració de guerra de Roma després de la destrucció de Sagunt, fins al 201 a. C. en el qual Aníbal i Escipió l'Africà van acordar les condicions de la rendició de Cartago. Durant la segona guerra púnica destaquen les batalles de Cannas i Zama. -
197 BCE
Divisió d'Hispània en dues províncies
-
154 BCE
Revolta de Vinat
-
146 BCE
Destrucció de cartago
-
133 BCE
destrucció de Numancia
-
133 BCE
reforma agrària dels germans tiberi grac i gai grac
-
Period: 91 BCE to 88 BCE
guerra social
ue un conflicte armat que es va desenvolupar entre els anys 90 i 88 a. C. entre la República romana i els seus aliats itàlics que desitjaven que se'ls concedís la ciutadania romana. -
60 BCE
Primer triumvirat
és el nom donat pels historiadors a l'aliança política no oficial que van formar Gneu Pompeu Magne, Cayo Julio César i Marc Licini Cras, va durar des del 60 a. C. fins al 53 a. C. Sent cònsols en el 70 a. C., el cabdill Pompeu i el general Cras van abolir la constitució aristocràtica del dictador Lucio Cornelio Sila.1 Pompeu havia guanyat fama per combatre als pirates a la Mediterrània, de la mateixa manera que a uns insurrectes a l'Àsia Menor. -
Period: 58 BCE to 51 BCE
Guerra de les gàl.lies
va ser un conflicte militar lliurat entre el procònsol romà Julio César i les tribus gal·les entre l'any 58 a. C. i 51 a. C.. Els romans també van realitzar incursions a Britània i Germania, però aquestes expedicions no van arribar a transformar-se en invasions a gran escala. La guerra de les Galias va culminar amb la batalla d'Alesia en 52 a. C., on els romans van posar fi a la resistència organitzada dels gals -
Period: 43 BCE to 32 BCE
Segon triunvirat
consistí en una magistratura extraordinària de la República Romana, formada per Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid l'any 40 aC. Si bé els tres homes havien rebut la magistratura per deu anys, no arribaren a acomplir-la: Marc Antoni i Octavi quedaren irreversiblement enfrontats, i Lèpid fou destituït de manera unilateral per Octavi el 35 aC. -
31 BCE
Batalla d'Àccium
es va produir el 2 de setembre de l'any 31 a. C., entre la flota de César Octaviano, comandades per Marc Vipsani Agripa, i la de Marc Antoni i la seva aliada Cleopatra, enfront del golf d'Ambracia i el promontori d'Accio. La batalla es va saldar amb la victòria absoluta d'Octavià i la retirada de Marc Antoni i Cleopatra.
