La II República i La Guerra Civil Espanyola

  • Eleccions municipals

    Eleccions municipals
    12 d'abril de 1931. Els resultats de les eleccions municipals a Espanya provoquen l'exili d'Alfons XIII i la proclamació posterior de la II República. Així es va viure aquesta jornada històrica.
  • Crema de convenis

    Crema de convenis
    es coneix com a crema de convents a l'onada de violència anticlerical contra edificis i institucions de l'Església catòlica ocorreguda entre els dies 10 i 13 de maig de 1931 a Espanya, poques setmanes després d'haver-se proclamat la Segona República. Wikipedia
  • Proclamació de la II república española

    Proclamació de la  II república española
    La proclamació de la Segona República espanyola va consistir a la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir a la monarquia borbònica d'Alfons XIII, que havia quedat en haver permès la dictadura de Primo de Rivera (1923- 1930)
  • Dimissió de Alcala Zamora

    Dimissió de Alcala Zamora
    La qüestió clerical va tornar a enfrontar republicans conservadors i esquerrans, socialistes i radicals, i finalment tant Alcalá-Zamora com Maura van abandonar el govern el 14 d'octubre de 1931.
  • La Sanjurjada

    La Sanjurjada
    Es coneix com la Sanjurjada al fallit cop d'Estat que es va produir el 10 d'agost del 1932 contra la Segona República Espanyola. Liderat des de Sevilla pel general José Sanjurjo, només hi va prendre part una fracció de l'Exèrcit espanyol, fet que va suposar el seu fracàs des de pràcticament el començament. Wikipedia
  • L'estatut de Catalunya

    L'estatut de Catalunya
    L'Estatut d'autonomia de Catalunya del 1932, també conegut com a Estatut de Núria, va ser una llei espanyola aprovada durant el primer bienni de la Segona República Espanyola que atorgava a Catalunya per primera vegada un Estatut d'Autonomia que li permetia tenir un govern i un parlament propis, i exercir
  • Bienni conservador

    Bienni conservador
    Aquestes eleccions es van caracteritzar per ser les primeres en què van votar les dones. La CEDA va ser qui va obtenir els millors resultats quedant el govern en mans del Partit Radical Republicà el líder del qual va ser Alejandro Lerroux, d'aquesta manera s'iniciava així un període de govern de dos anys que va ser conegut com el Bienni Negre.
  • Successos de cases velles

    Successos de cases velles
    Els successos de Casas Viejas, també anomenats massacre de Casas Viejas, van tenir lloc entre el 10 i el 12 de gener de 1933 a la petita localitat de Casas Viejas, a la província de Cadis, i constitueixen un dels fets més tràgics de la Segona República Espanyola.
  • Falange Española

    Falange Española
    Falange Espanyola va ser un partit polític espanyol d'ideologia feixista fundat el 29 d'octubre de 1933 per Rafael Sánchez Mazas i José Antonio Primo de Rivera, primogènit del difunt dictador Miguel Primo de Rivera
  • Primer bienni

    Primer bienni
    El primer bienni de la Segona República Espanyola constitueix la primera etapa de la Segona República Espanyola, delimitada entre la proclamació el 14 d'abril de 1931 i la celebració de les eleccions generals de novembre de 1933, que van donar pas al segon bienni.
    Bienni social-azañista, el restringeix al període de govern de la coalició dels republicans d'esquerres amb els socialistes encapçalada per Manuel Azaña.
  • Escàndol Nombela

    Escàndol Nombela
    L'escàndol Nombela va ser un cas de corrupció de gran impacte polític que es va produir a Espanya a finals de 1935 durant el segon bienni de la Segona República Espanyola i en què es van veure embolicats destacats membres del Partit Republicà Radical i el seu líder Alejandro Lerroux, que en aquells
  • Segon bienni

    Segon bienni
    Aixi les eleccions, Lerroux va formar un gabinet conformat exclusivament per membres del seu partit. La CEDA va donar suport al govern des del Parlament. Lerroux es va veure obligat així a iniciar el que els grups de dreta reclamaven, una política de Rectificació de les reformes del bienni anterior.
    Paralització de la reforma agrària
    Paralització de la reforma militar
    Conciliació amb l'Església Catòlica
    Paralització de les reformes educatives
    Enfrontament als nacionalismes perifèrics
  • Cop d'estat a Espanya

    Cop d'estat a Espanya
    El cop d'Estat a Espanya del juliol del 1936 va ser una revolta militar dirigida contra el Govern de la Segona República sorgit de les eleccions de febrer d'aquell any. El seu fracàs parcial va conduir a una guerra civil i, derrotada la República, a establir una dictadura a Espanya que va estar vigent fins a la mort del dictador.
  • Sublevacio militar

    Sublevacio militar
    La rebel·lió militar de Melilla va ser el primer moviment del cop d'Estat a Espanya del juliol del 1936, que va significar l'inici de la Guerra Civil Espanyola.
  • Front Popular

    Front Popular
    El Front Popular va ser una coalició electoral espanyola creada el gener del 1936 pels principals partits d'esquerra.El 16 de febrer va aconseguir guanyar les darreres eleccions de la Segona República abans del cop d'Estat que desencadenaria la Guerra Civil. El Front Popular no es va presentar a Catalunya, on una coalició equivalent anomenada Front d'Esquerres, nucleada al voltant d'Esquerra Republicana de Catalunya, va prendre el seu lloc. A València també va prendre el nom de Front d'Esquerres
  • Segona república en guerra

    Segona república en guerra
    La Segona República Espanyola va ser el règim polític instaurat per segona vegada a Espanya anomenada així per diferenciar-la de la Primera República Espanyola que es va donar entre els anys 1873 – 1874. Aquesta Segona República Espanyola va ser triada de forma pacífica i democràtica sent proclamada el 14 d'abril de 1931, substituint la monarquia d'Alfons XIII i perdurable fins a l'any 1936.
  • Assassinat de Jose Calvo

    Assassinat de Jose Calvo
    José Calvo Sotelo fue un político y jurisconsulto español, ministro de Hacienda entre 1925 y 1930, durante la dictadura de Primo de Rivera.
  • Aprobació de la constitucio

    Aprobació de la constitucio
    La Carta Magna va ser aprovada per les Corts Generals en sessions plenàries del Congrés dels Diputats i del Senat celebrades el 31 d'octubre de 1978. Al Congrés els resultats de la votació van ser els següents: 325 a favor, 6 en contra i 15 abstencions .