-
La civilització minoica va ser una cultura prehel·lenística de l'edat del bronze, desenvolupada a l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1200 aC. El seu nom és producte del seu descobridor Sir Arthur Evans, que va relacionar el Palau de Cnossos, el més representatiu de la cultura, amb el palau del rei Minos i la llegenda del minotaure.
-
La civilització micènica va ser una cultura avantpassada de la grega. Sembla que va durar des del 1500 aC fins al 1100 aC aproximadament, i que va ser absorbida per les invasions dòries. Micenes és coneguda sobretot per la figura d'Agamèmnon, rei que apareix en les obres homèriques
-
L'edat fosca grega és el període que transcorre des del col·lapse del món micènic, comprenent els períodes submicènic i subminoic, entre els anys 1125 aC i 1050 aC i el període protogeomètric.
-
L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al segle viii aC) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al segle v), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.
-
Les guerres mèdiques són els dos conflictes bèl·lics en què es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides, liderades per Atenes, contra l'Imperi Aquemènida, conegut també com a Imperi Mèdic, a començaments del segle v aC.
-
La Guerra del Peloponès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica. Amb la victòria de la Lliga del Peloponès es va dissoldre la Lliga de Delos, però en 395 aC esclataria la guerra de Corint, amb la que Atenes va recuperar part de la seva influència.
-
El període d'hegemonia espartana és un moment en la història clàssica que s'estén a partir de la fi de la Guerra de l'Peloponès en 404 a. C. fins a la Batalla de Leuctra de l'any 371 a. C.
-
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del segle iv aC al segle i aC), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que el succeiria.
-
ilip II de Macedònia, rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC. La seva habilitat política i militar li permeté, en primer lloc, unificar tot el seu regne i crear un exèrcit i una economia forts. Aquestes qualitats, junt amb el seu amor per la cultura i les formes de pensament gregues, de les quals es considerava part, el portaren a desenvolupar una política d'unificació de les diferents ciutats estat gregues, en crisi i devastades per les lluites entre si.
-
Alexandre III de Macedònia, més conegut com a Alexandre el Gran o Alexandre el Magne va ser rei del Regne grec de Macedònia, conqueridor de l'Imperi Persa i un dels líders militars més importants del món antic.
-
La conquesta romana d'Hispània es va iniciar el 218 aC. Abans de la Primera Guerra Púnica els cartaginesos havien fet acte de presència en una part de la península Ibèrica al sud de l'Ebre, encara que el seu domini es limitava a Gades i Eivissa.