L'EDAT ANTIGA ANA BROCAL 1 ESO C

  • 4000 BCE

    LES CIVILITZACIONS URBANES

    LES CIVILITZACIONS URBANES
    Les civilitzacions urbanes són aquelles en les quals es desenvolupa per primera vegada la ciutat. Això va ocórrer sobre l'any 4.000 a.C.en dos llocs propers a grans rius, les valls dels quals són molt fèrtils
  • 3500 BCE

    Aparició de l'escriptura

    Aparició de l'escriptura
    Il·lustració d'un escriba fent ús de l'escriptura
    L'escriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema,que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada. El domini de l'escriptura i la lectura associada s'anomena alfabetisme. La persona que es dedica professionalment a escriure és escriptora i l'art d'escriure és la literatura.Es pot escriure usant diverses eines.
  • 3150 BCE

    L'ANTIC EGIPTE

    L'ANTIC EGIPTE
    L'antic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i baix del riu Nil, al territori que ara ocupa l'actual estat d'Egipte i el nord del Sudan. La civilització es va constituir cap al 3150 aC,amb la unificació de l'Alt i Baix Egipte sota el primer faraó, i va persistir durant els següents tres mil·lenis.
  • 3000 BCE

    LA CIVILITZACIÓ MINOICA

    LA CIVILITZACIÓ MINOICA
    La civilització minoica va ser una cultura prehel·lenística de l'edat de bronze, desenvolupada a l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1200 aC.El seu nom és producte del seu descobridor Sir Arthur Evans, que va relacionar el Palau de Cnossos, el més representatiu de la cultura, amb el palau del rei Minos i la llegenda del minotaure.
  • 1200 BCE

    ELS FENICIS

    ELS FENICIS
    Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia. Fenícia, la seva terra, era una antiga regió del Pròxim Orient, bressol de la civilització feniciopúnica, que s'estenia al llarg del llevant mediterrani, a la costa oriental del mar Mediterrani.
  • 753 BCE

    LA FUNDACIÓ DE ROMA

    LA FUNDACIÓ DE ROMA
    La fundació de Roma descriu els aspectes històrics del naixement de la ciutat de Roma en el curs del segle VIII aC. Les investigacions històriques i arqueològiques recents renoven la representació de l'origen de la Ciutat i posen sovint en evidencia el relat tradicional que els autors antics han deixat.
  • 650 BCE

    L'IMPERI CARTAGINÈS

    L'IMPERI CARTAGINÈS
    L'Imperi cartaginès o simplement Cartago fou una monarquia i, posteriorment, una república de ciutats-estat fenícies del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar des del 650 aC, amb la independència de la metròpoli, Tir, fins al 146 aC. Estava més o menys sota el control de la ciutat-estat de Cartago, després de la caiguda de Tir en mans de l'Imperi selèucida. En l'apogeu de la influència de la ciutat, tenia el control de la major part de la Mediterrània occidental.
  • 550 BCE

    L'IMPERI PERSA

    L'IMPERI PERSA
    Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida). L'imperi Mede, l'imperi Selèucida i l'imperi Part també seran descrits aquí, però com a estats invasors o ocupants de Pèrsia, no pròpiament perses, encara que n'adoptessin els costums i tradicions.
  • 508 BCE

    EL NAIXEMENT DE LA DEMOCRÀCIA

    EL NAIXEMENT DE LA DEMOCRÀCIA
    La democràcia és una forma d'organització de grups de persones, la característica principal és que la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva dels membres del grup.
    En sentit estricte, la democràcia és una forma d'organització de la vida pública, en la qual les decisions col·lectives són adoptades pel poble mitjançant mecanismes de participació directa.
  • 323 BCE

    EL PERÍODE HEL.LENÍSTIC

    EL PERÍODE HEL.LENÍSTIC
    El període hel·lenístic va començar amb la mort d'Alexandre Magne el 323 aC i va acabar amb l'annexió dels territoris occidentals que ell conqueriria per a Roma. Encara que l'establiment del govern romà no va trencar amb la continuïtat de la societat i cultura hel·lenístiques, que romandrien sense alteració fins al naixement del cristianisme, aquest esdeveniment va marcar la fi de la independència política de Grècia i dels regnes hel·lenístics del Pròxim Orient.
  • 262 BCE

    LA PRIMERA GUERRA PÚNICA

    LA PRIMERA GUERRA PÚNICA
    Primera Guerra Púnica
    Començà amb la intervenció de Roma a Sicília, quan s'alià amb els mamertins, que lluitaven contra els cartaginesos a Messina.
    La guerra passà al mar, originàriament dominat pels romans, fins que l'èxit de la flota nova, comandada pel cònsol Duili, àdhuc permeté una expedició sobre la costa cartaginesa a Tunis (256 aC).
    Fracassat aquest assaig, la guerra se centrà novament a Sicília, on els romans es consolidaren.
  • 218 BCE

    LA SEGONA GUERRA PÚNICA

    LA SEGONA GUERRA PÚNICA
    Partí de les bases que els cartaginesos havien establert al sud de la península Ibèrica, especialment a Cartago Nova (Cartagena), per compensar les pèrdues a Sicília. Anníbal projectà l'atac directe a Roma, en una expedició per terra. El primer episodi en fou la presa de Sagunt, aliada dels romans, que es defensà aferrissadament. Un cop dominada, Anníbal, amb un gran exèrcit, travessà els Pirineus i els Alps seguint una ruta molt discutida en els detalls.
  • 149 BCE

    LA TERCERA GUERRA PÚNICA

    LA TERCERA GUERRA PÚNICA
    Fou empresa pels romans, que temien una resurrecció del poder de Cartago. Aprofitant la malvolença del rei númida Masinissa I contra els cartaginesos, Roma inicià una guerra d'extermini, que acabà amb la presa de Cartago, després d'una resistència desesperada de l'exèrcit que comandava Escipió Emilià. La ciutat fou arrasada i no ressorgí fins un segle i mig després, ja com a ciutat romana, en temps de Juli Cèsar
  • 9

    LA BATALLA DEL BOSC DE TEUTOBURG

    LA BATALLA DEL BOSC DE TEUTOBURG
    La batalla del bosc de Teutoburg és una batalla que tingué lloc a la província romana de la Germània Magna (Germania Magna, actual oest d'Alemanya) entre un exèrcit romà i una confederació de pobles germànics. Van ser destruïdes tres legions romanes, sota el comandament del governador Publi Quintili Var, a mans dels germànics comandats per Armini.
  • 313

    L'EDICTE DE MILÀ

    L'EDICTE DE MILÀ
    L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat del Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes.
  • 476

    CAIGUDA L'IMPERI ROMÀ OCCIDENT

    CAIGUDA L'IMPERI ROMÀ OCCIDENT
    La caiguda de l'Imperi romà és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi romà d'Occident l'any 476.Cap al segle IV, Roma seguia dominant un extens imperi, que tenia com a eix el mar Mediterrani. La civilització romana s'estenia des del Rin i el Danubi fins al Sàhara, des de l'occident d'Hispània fins a Mesopotàmia. El triomf del cristianisme, que va ser convertit en religió oficial per l'emperador Teodosi I el Gran a finals del segle IV, consolidava.
  • 1520

    L'ANTIGA GRÈCIA

    L'ANTIGA GRÈCIA
    L'antiga Grècia és el període de la història grega que abasta gairebé un mil·lenni fins al naixement i expansió del cristianisme. Aquest període és considerat per la majoria dels historiadors com el fonament de la cultura de la civilització occidental. La cultura grega va ser una influència molt important de l'Imperi romà, el qual en portaria la seva versió a diverses parts d'Europa.