-
En l'antic Orient és on va sorgir l'escriptura i, amb aquesta, la història pròpiament dita. La cultura es va centrar sobretot a les valls dels grans rius de l'Àsia (com ara el riu Groc, el Ganges, el Tigris i l'Eufrates) i al Nil. Tant els països de l'Extrem Orient (Índia, Tibet, Xina) com els del Pròxim Orient (Egipte, Imperi Persa, Mesopotàmia) van desenvolupar una gran varietat de cultures, amb molts idiomes (i sistemes d'escriptura), religions, sistemes polítics, etc. -
El Creixent fèrtil és una regió històrica del Pròxim Orient que abastava part dels territoris de l'antic Egipte, el Llevant i Mesopotàmia. Es considera que fou el lloc on començà la revolució neolítica a Occident. El terme va ser creat per l'arqueòleg James Henry Breasted (Universitat de Chicago). Per extensió, també se li dona aquesta denominació a altres territoris on va aparèixer l'agricultura i la ramaderia. -
Mesopotàmia és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria. -
L'antic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i baix del riu Nil, al territori que ara ocupa l'actual estat d'Egipte i el nord del Sudan. La civilització es va constituir cap al 3150 aC,[5] amb la unificació de l'Alt i Baix Egipte sota el primer faraó, i va persistir durant els següents tres mil·lennis.[6] -
La cultura i els monuments de l'antic Egipte han deixat un darrer llegat al món. El culte de la dea Isis, per exemple, va esdevenir popular a l'Imperi Romà, mentre els obeliscs i altres relíquies es transportaven de camí a Roma.[13] Els romans també importaven materials de construcció d'Egipte per a erigir estructures d'estil egipci. -
Imperi persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i, més pròpiament, pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (Aquemènida i Sassànida). L'imperi mede, l'Imperi Selèucida i l'imperi part van ser estats invasors o ocupants de Pèrsia, no pròpiament perses, encara que n'adoptessin els costums i les tradicions. -
Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia. Fenícia, la seva terra, era una antiga regió del Pròxim Orient, bressol de la civilització feniciopúnica, que s'estenia al llarg del llevant mediterrani, a la costa oriental del mar Mediterrani. El seu territori comprenia des de la desembocadura del riu Orontes al nord, fins a la badia de Haifa al sud, incloent-hi àrees dels actuals Palestina, Israel, Síria i el Líban, una regió anomenada antigament Canaan -
L'antiguitat clàssica o Món grecoromà va significar l'origen d'Occident, en contraposició a l'Orient, que havia prevalgut fins llavors. Els grecs i els romans van rebre les influències dels pobles més antics i les van elaborar per fer-ne una creació original (sobretot els grecs). -
L'antiga Grècia és el període de la història grega que abasta gairebé un mil·lenni fins al naixement i expansió del cristianisme. Aquest període és considerat per la majoria dels historiadors com el fonament de la cultura de la civilització occidental. La cultura grega va ser una influència molt important de l'Imperi Romà, el qual en portaria la seva versió a diverses parts d'Europa. -
El període hel·lenístic va començar amb la mort d'Alexandre Magne el 323 aC i va acabar amb l'annexió dels territoris occidentals que ell conqueriria per a Roma. Encara que l'establiment del govern romà no va trencar amb la continuïtat de la societat i cultura hel·lenístiques, que romandrien sense alteració fins al naixement del cristianisme, aquest esdeveniment va marcar la fi de la independència política de Grècia i dels regnes hel·lenístics del Pròxim Orient. -
L'Imperi cartaginès o simplement Cartago fou una monarquia i, posteriorment, una república de ciutats estat fenícies del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar des del 650 aC, amb la independència de la metròpoli, Tir, fins al 146 aC. Estava més o menys sota el control de la ciutat estat de Cartago, després de la caiguda de Tir en mans de l'Imperi Selèucida. -
Les Guerres púniques són les tres guerres que van fer els romans amb els cartaginesos (o púnics). La política expansiva dels cartaginesos cap a l'Occident fou dirigida per la família dels bàrquides: Amílcar Barca, Asdrúbal i, sobretot, Anníbal. Però aleshores, la nova potència que s'havia creat a l'Occident, Roma, els barrà el pas.