-
Durant l’edat del bronze, a partir del 2000 aC, es va desenvolupar a l’illa de Creta la civilització minoica. Els minoics van aprofitar la bona situació geogràfica de la seva illa per dur a terme una gran activitat comercial amb el Pròxim Orient i la Mediterrània central. Les seves ciutats es caracteritzaven pel fet de tenir grans palaus decorats amb riques pintures murals.
-
Cap al 1400 aC, però, Creta va ser conquerida per una altra civilització: la civilització micènica, que tenia el centre principal a Micenes, al Peloponès. Es distingia pel seu caràcter guerrer, per les ciutats fortificades, les tombes monumentals dels seus reis i una escriptura que ja podem considerar grega.
-
Cap al 1200 aC, la civilització micènica va ser destruïda per diversos invasors exteriors que ja utilitzaven armes de ferro. A partir d’aleshores, i fins a l’any 900 aC aproximadament, s’inicia a l’antiga Grècia un període poc conegut de la seva història. Els historiadors l’han anomenat època fosca.
-
Entre els segles VIII i VI aC, la població grega va augmentar molt, i no hi havia prou terres ni recursos alimentaris per a tots. Bona part dels camperols, en situació de pobresa, van acumular deutes amb l’aristocràcia, i existia la possibilitat de convertir-se en esclau si no es pagaven.
-
Una de les aportacions fonamentals dels grecs a la civilització occidental va ser la filosofia i el pensament racional. Cap al segle VII aC, els primers filòsofs van abandonar les explicacions mítiques o religioses, i van començar a donar una explicació racional i lògica als fenòmens de la natura. -
A l’època arcaica (segles VII i VI aC), les escultures representaven atletes nus i sacerdotesses. Aquestes escultures estaven fortament influïdes per l’art egipci, ja que també es caracteritzaven per la seva frontalitat i rigidesa.
-
Els ibers van ser un conjunt de tribus de la península Ibèrica, que van habitar la seva part mediterrània a partir del segle VI aC. La cultura ibèrica s'estenia, doncs, des del sud de França fins a Andalusia. -
D'altra banda, cap al 547 aC, els perses, poble del Pròxim Orient que havia format un gran imperi, van conquerir les polis de l’Àsia Menor, i van intentar sotmetre el territori grec peninsular. Malgrat les seves diferències i rivalitats, les polis gregues es van unir per lluitar plegades contra els invasors. Així, es van iniciar una sèrie de guerres entre grecs i perses, conegudes com a guerres mèdiques (500-479 aC).
-
A començaments del segle VI aC, el govern d’Atenes continuava, com a la resta de polis gregues, en mans de l’aristocràcia terratinent. Tot i això, el desenvolupament del port del Pireu va fer que molts comerciants acumulessin més riqueses que la pròpia aristocràcia governant. -
Atenes va ser una de les polis més importants de l'antiga Grècia, i durant un període de temps els atenesos van desenvolupar-hi un sistema polític molt diferent de la resta de polis i de civilitzacions conegudes. Aquest període és conegut com època clàssica, entre els segles V i IV aC (499 aC - 323 aC).
-
A la primera guerra els soldats grecs, els hoplites, van obtenir la victòria a la batalla de Marató (490 aC), mentre que deu anys més tard els perses van ser derrotats a la batalla de Salamina. La guerra va acabar amb la retirada persa i l’augment del prestigi d’Atenes, la polis grega que havia liderat la lluita contra els invasors. -
Per la seva banda, Atenes va mantenir el suport d’altres polis: la lliga de Delos. La rivalitat entre totes dues lligues va desembocar en un conflicte armat, la guerra del Peloponès (431-404 aC), que va acabar amb la victòria espartana i va posar fi al predomini d’Atenes.
-
Va començar un període on l'hegemonia d'Esparta va ser present entre el 431 aC. i el 371 aC.
-
La rivalitat entre totes dues lligues va desembocar en un conflicte armat, la guerra del Peloponès (431-404 aC), que va acabar amb la victòria espartana i va posar fi al predomini d’Atenes.
-
Així, durant segle V aC, Atenes es va convertir en la polis que dirigia el món grec. Els atenesos es van enriquir amb les aportacions econòmiques de la resta de les polis. Però aviat la superioritat d’Atenes va ser contestada per Esparta, que va liderar una aliança antiatenesa de polis, la lliga del Peloponès. -
Als segles V i IV aC, diversos filòsofs, com Sòcrates, Plató i Aristòtil, van reflexionar sobre aspectes de l’existència humana, com les normes de conducta individual i col·lectiva. També van efectuar reflexions sobre temes polítics i van fer grans contribucions en els camps de les matemàtiques, l’astronomia, les ciències naturals i socials, i la medicina.
-
A l’època clàssica (segles V i IV aC), els escultors grecs van aconseguir una gran perfecció en la representació del cos humà, gairebé sempre masculí. Els artistes buscaven mostrar una bellesa idealitzada, serena i harmoniosa, i van establir proporcions per determinar la mida correcta de les estàtues. Es van continuar representant atletes, però també déus i personatges mitològics. Les escultures eren de marbre o de bronze.
-
Les divisions entre les polis gregues i l’empobriment provocat pels anys d’enfrontaments militars van ser aprofitats pel rei Filip II de Macedònia, regne del nord de Grècia. Els macedonis van conquerir pràcticament totes les polis gregues (338 aC). -
A la seva mort (336 aC), el seu fill Alexandre el Gran va crear un gran imperi que s’estengué pel Pròxim Orient, Egipte i Pèrsia. D’aquesta manera, la cultura grega es va estendre per Egipte, on es va fundar la ciutat d’Alexandria, i Orient. -
En morir Alexandre, el 323 aC, l’imperi es va dividir en diferents regnes: Macedònia (que incloïa Grècia), Egipte i Síria (Pròxim Orient). Són els anomenats regnes hel·lenístics. -
Finalment, el 146 aC, els romans van conquerir Grècia i la van convertir en una província del seu imperi.