-
753 BCE
fundació de roma
La fundació de Roma descriu els aspectes històrics del naixement de la ciutat de Roma en el curs del segle viii aC. Les investigacions històriques i arqueològiques recents renoven la representació de l'origen de la Ciutat i posen sovint en evidencia el relat tradicional que els autors antics han deixat. -
Period: 753 BCE to 509 BCE
MONARQUIA
La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat. El títol amb què regnen els monarques varia segons les zones i l'estructura jurídica del seu estat. Es poden dir: reis, emperadors, tsars, kàisers, etc. -
509 BCE
proclamació de la república
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república. Aquest període va començar amb l'expulsió de l'últim monarca el 510 aC, Tarquini el Superb, i va acabar amb la subversió, per mitjà de guerres civils, i la instauració de l'Imperi Romà. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
REPÚBLICA
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república. Aquest període va començar amb l'expulsió de l'últim monarca el 510 aC, Tarquini el Superb, i va acabar amb la subversió, per mitjà de guerres civils, i la instauració de l'Imperi Romà. -
255 BCE
fundació de tarraco
Va ser la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona. Els orígens de Tàrraco es troben en una petita guarnició romana que els germans Gneu i Publi Corneli Escipió deixaren durant la Segona Guerra púnica, l'any 218 aC. Aquest primer assentament (situat al costat d'un oppidum ibèric, probablement Cesse) aviat va esdevenir una important base militar que donà lloc a la ciutat de Tàrraco. -
133 BCE
revolta de grac
Els Grac van ser una notable família romana d'origen plebeu que formava part de la gens Semprònia.Va donar alguns personatges destacables a la República Romana i a l'Imperi. -
124 BCE
inici construcció via agusta
La Via Agusta va ser una via Romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà. Estrictament transcorria al llarg de la costa mediterrània: des dels Pirineus fins a Cadis. Va ser la calçada més llarga i l'eix principal de la xarxa viària de la Hispània romana, amb una longitud aproximada de 1.500 km. -
Period: 27 BCE to 476
IMPERI
L'Imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. -
80
inaguració del coliseu
És un amfiteatre de Roma que es va construir al segle i. Està situat just a l'est del Fòrum Romà, i va ser el més gran dels que es van construir a l'Imperi Romà. Conegut originalment com a Amfiteatre passà a ser anomenat Colosseum perquè al seu costat hi havia una gran estàtua, el Colós de Neró. -
212
Edicte de caracal·la
Es coneix com a edicte de Caracal·la o igualment Constitutio Antoniana la proclama imperial de l'any 212 promulgada per l'emperador Lucius Septimius Bassianus. -
313
edicte de milà
L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat del Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes. -
395
divisió de l'imperi
L'Imperi Romà d'Occident va ser la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial. -
476
deposició de l'últim emperador
Flavi Ròmul August,[a] nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476). Es desconeix la seva història després de la seva deposició. -
476
construcció del primer aqueducte
Els enginyers romans van construir aqüeductes, amb característiques pròpies, al llarg de tot l'Imperi. La seva finalitat era portar aigua des de deus externes fins a les ciutats i pobles.