-
3500 BCE
L'aparicio de l'escriptura a Roma
L’origen de l’escriptura llatina es situa cap al segle VII a.C., i té en la Lapis Niger, un monòlit localitzat al For de Roma l’any 1899, un dels primers testimonis escrits. A partir d’aquí s’inicia un cicle escriptori que perdura encara avui en dia, tot i que ha passat per diverses transformacions estructurals, estètiques, tècniques i usuals. A la Roma antiga cal distingir molt bé dos sistemes.
http://www.ub.edu/contrataedium/ordit/cultura_escrita/escrip_romana/escrip_romana.htm -
693 BCE
Economia a l'imperi Roma
Tot i que la vida se centrava a les ciutats, la majoria dels habitants vivien al camp, on conreaven la terra i tenien cura del bestiar. L'economia estava basada en el sistema de producció esclavista. El nombre d'esclaus d'una Hisenda era variable segons el tipus d'explotació, com més esclaus hi havia en una finca, menys bracers o jornalers calien.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Imperi_Rom%C3%A0 -
564 BCE
Medicina a l'imperi Roma
La medicina a l'antiga Roma combinava diverses tècniques utilitzant diferents eines. Hi va haver una forta influència grega en la medicina romana, amb metges grecs incloent Dioscòrides Pedaci i Galè que treballaren i escrigueren sobre medicina a l'Imperi Romà, amb el coneixement de centenars d'herbes medicinals i altres.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Imperi_Rom%C3%A0 -
548 BCE
Vestuari a l'Imperi Roma
L'ús de la túnica sobre la toga es va generalitzar, i van sorgir diversos tipus de túnica (camisa de poca amplada amb mànegues curtes:
La Laticlavae, menys ajustada i més llarga.
La vesta o distincta o talaris, fins als peus.
La Manicata, amb mànegues.
La Fimbriata, amb mànegues i ornaments o franges.
Les Picta i Palmata, segurament decorades amb vegetals.
La Dalmatica, que era ampla i fins a sota dels genolls El seu ús es va fer general.
La Paraganda, similar a l'anterior però sense mànegues. -
494 BCE
Senat de l'imperi roma
El Senat de l'Imperi Romà fou una institució política de l'antic Imperi Romà. Després de la caiguda de la República Romana, el centre de poder passà del Senat a l'emperador. Ja des del regnat del primer emperador, August. Tanmateix, a la pràctica, l'autoritat del senat imperial era negligible i l'emperador era l'autèntic centre de poder de l'Estat. Així doncs, les persones que intentaven formar part del Senat no ho feien per aconseguir autoritat real, sinó per prestigi i una bona posició social. -
328 BCE
Arquitectura romana
L'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana. Es caracteritza per la diversificació de les seves construccions i la grandiositat dels espais interiors. La seva solidesa ha permès que moltes d'elles perdurin fins als nostres dies. L'organització de l'Imperi Romà va normalitzar les tècniques constructives de manera que es poden veure construccions molt semblants a milers de quilòmetres enllaçades, sovint, per les vies romanes. -
270 BCE
Pax romana
La Pax Romana, en català:pau romana és el període comprés entre el regnat d'Octavi August i el regnat de Marc Aureli.
Malgrat les Guerres civils, rebel·lions i guerres exteriors, el període pot considerar-se de pau en tot el territori de l'Imperi. Les guerres no foren importants, es desenvoluparen en zones frontereres, i afectaren molt poc als ciutadans . Les rebel·lions foren locals i poc importants; i les guerres civils no provocaren gaire morts i destruccions. -
217 BCE
La moneda romana
El moviment de mercaderies per l'Imperi Romà era, a més de molt antic, molt fluid. Com tots els economistes saben, perquè el comerç sigui fluid ha d'haver una "mercaderia" el valor unifiqui el de tots els altres productes. És a dir, ha d'haver alguna cosa que pugui ser utilitzat com a patró per "mesurar" el valor de les coses.
En els seus orígens, com en els de totes les civilitzacions, el comerç romà no necessitava la utilització la moneda. -
212
Llengues romanes
El llatí i el grec antic eren les principals llengües de l'Imperi Romà, però també hi coexistien altres llengües que eren importants a escala regional. La llengua dels antics romans era el llatí, que funcionava com a llengua de poder. El llatí era omnipresent a l'Imperi Romà,[ com a llengua de la justícia a l'Imperi Romà d'Occident i com a llengua de l'exèrcit a tots els territoris. A partir del moment que tots els habitants nascuts lliures dins l'Imperi van assumir universalment la ciutadania. -
395
Imperi roma d'occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial. Les denominacions Imperi Romà d'Occident i Imperi Romà d'Orient són termes moderns per referir-se a territoris que només eren independents de facto. -
396
Festes Romanes
A Roma se celebraven moltes i diverses festivitats. La majoria estaven dedicades a alguna divinitat,encara que l'objectiu d'algunes era també servir d'esbargiment a la població o celebrar una victòria.Entre les més destacades estaven: la Lupercalia, la festa d'Hèrcules, la de Júpiter Capitolí, la Compitàlia, les festes en honor a Mart i la Vinalia.Durant l'època imperial les preferides pels romans eren les que incloïen jocs esportius anomenats ludi.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Imperi_Rom%C3%A0 -
476
La caiguda de l'imperi Roma
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. Ròmul Augústul, sovint considerat erròniament l'últim emperador romà d'Occident, fou deposat el 476 pel capitost germànic Odoacre. El seu predecessor, Juli Nepot, es mantingué com a emperador de iure fins al seu assassinat el 480.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Caiguda_de_l%27Imperi_Rom%C3%A0_d%27Occident
