-
Els ibers són un conjunt de pobles que identifiquem a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys des del segle VI aC. La llengua és el criteri principal que els identificava com a ibers, atès que les inscripcions en llengua ibèrica apareixen, a grans trets, en el territori que assignem als ibers: la zona costanera que va des del sud del Llenguadoc-Rosselló fins a Alacà, a l'interior de la vall de l'Ebre, per la vall del Segura i per la vall alta del Guadalquivir.
-
La regió on es va parlar la llengua ibèrica presenta diversos substrats culturals; el més ancestral seria la cultura cardial del primer neolític, d'origen oriental; durant l'època calcolítica, el nord desenvoluparà el megalitisme, l'inici de l'edat del bronze està marcat per la difusió de la cultura, des d'on es desenvoluparan diversos grups culturals regionals durant la resta del període. És evident que en l'actualitat desconeixem quina llengua o llengües van parlar aquests grups culturals.
-
La llengua dels ibers està documentada per escrit en escriptura ibèrica nord-oriental i en escriptura ibèrica sud-oriental i en grecoibèric. Els textos en llengua ibèrica es poden llegir gairebé sense dificultats, però en la seva major part són incomprensibles. Una de les escasses excepcions són els textos curts que només contenen noms de persones, atès que l'antroponímia ibèrica és un dels aspectes més ben coneguts de la llengua ibèrica, gràcies a les inscripcions llatines.
-
650-200 aC. Desenvolupament i plenitud de la cultura ibèrica.
-
Segle VII aC. Presa de contacte entre els colonitzadors grecs i els pobles ibers.
-
L'anomenada cultura ibèrica tingué la seva màxima expansió territorial aproximadament entre la desembocadura del riu Roine i Cadis i abraçava així gran part de la costa mediterrània occidental. Aquesta cultura florí des del segle VI al II o el I aC, depenent de la romanització de cada zona en concret.
-
Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago,
-
La batalla d'Empórion (llatí: Pugna Emporiensis o Proelium Emporiense) fou una de les batalles de la revolta de 197 aC dels pobles ibers contra la dominació romana al segle II aC.
-
Revolta ibera de 195 aC. Després de la Batalla d'Emporion, els romans consoliden la presència a la península Ibèrica.
-
Segle II-I aC. Procés de romanització, pel qual la població ibera resta sotmesa i la cultura ibera decau progressivament fins a ser engolida per la cultura llatina.
-