-
1963 BCE
Betty Friedan
La sociòloga nord-americana Betty Friedan va publicar el 1963 l'assaig La mística de la feminitat, en què abordava el “problema que no té nom”. A l'obra, critico la situació existent en què les dones es veien humiliades. Va esmentar que les dones eren infeliços perquè se'ls ordenava de cuidar algú més que a si mateixes. El pensament de Friedan va tenir un gran impacte als Estats Units i va fer que moltes dones es replantegessin el seu paper a la societat. -
1960 BCE
La tercera onada
D'una banda, va sorgir el feminisme liberal, que conceptualitzava la condició de les dones com una discrepància i argumentava que és urgent el canvi constant per igualar l'estatus dels sexes. D'altra banda, sorgeix el feminisme radical, l'objectiu del qual era acabar amb l'arrel del conflicte, és a dir, el patriarcat com a sistema creat del domini de la dona per l'home. Durant les dècades dels seixanta i els setanta, va haver-hi una extensa escriptura sobre el moviment. -
1949 BCE
Simone de Beauvoir
Tot i això, l'estudi més complet de l'assumpte va ser realitzat només el 1949, quan la filòsofa francesa Simone de Beauvoir va publicar “El segon sexe”. Al seu assaig, de Beauvoir va argumentar la inexistència de fonaments biològics per a cada sexe. Bàsicament, sostenia que són les seves accions les que van assignar vestits, no que sigui feminitat i virilitat dues categories biològicament decretades. -
1920 BCE
Període d'entreguerres
Tot i això, durant tota la dècada del '20 i '30 el moviment feminista es va aturar. Les dones tenien el vot, algunes havien començat a assistir a la Universitat i, encoratjades per aquestes possibilitats, es van desmobilitzar. Tot i això, després de la Segona Guerra Mundial, el sentiment de malestar va ressorgir. Les dones van jugar un paper actiu a la guerra i ja no volien tornar al matrimoni de “mestressa de casa” submisa, complaent i complaent. -
1902 BCE
Elizabeth Cady Stanton
Va ser presidenta de la National American Woman Suffrage Association. També va ser instrumental en l'organització de la Convenció sobre els Drets de la Dona a Seneca Falls, llançant una sèrie d'esdeveniments que van atorgar a les dones el dret de vot. Stanton va lluitar no només pel vot femení sinó per més reivindicacions:drets parentals de la dona i de custòdia, drets de propietat, drets laborals, drets per millors salaris, dret al divorci, a la salut de la família i al control de la natalitat. -
1844 BCE
Flora Celestina
Es socialista, considerant la clase i la raç la doble opressió de la dona obrera, i va dir “la dona és la proletària del proletariat”. L’any 1835 va publicar el seu primer article “La situació de les dones estrangeres pobres a França”, format per la seva pròpia experiència i en el aconsellava com les ciutats franceses envaïen a les dones, forçades a ser ales seus quan fugien soles de destins i matrimonis infelices . -
Period: 1840 BCE to 1865 BCE
Les sufragista
Als Estats Units, després d'haver lluitat per la independència del seu país, les dones van començar a agrupar-se per defensar els drets i els dels esclaus. També es va fer la van organitzar la Convenció de Seneca Falls, la primera convenció nord-americana sobre els drets de la dona. A l'altra banda de l'Atlàntic, les dones angleses van començar a demanar el sufragi femení el 1832, però la seva sol·licitud va ser completament ignorada. -
1832 BCE
Ladies Petition
La petició del sufragi universal (Ladies Petition) i els constants rebutjos a aquesta petició per part de la Cambra dels Comuns. Emily Davies i Elizabeth Garret Anderson van redactar la Ladies Petition, la primera petició massiva de vot per a les dones que va ser recolzada per 1.499 firmes. Els seus companys i aliats John Stuart Mill i Henry Fawcett van presentar el document a la Cambra dels Comuns, on va ser rebutjada. -
Declaració dels Drets de l'home i el Ciutadà
Aprovada per l'Assemblea Nacional Constituent francesa, és un de molts dels documents fonamentals de la Revolució francesa quant a definir els drets personals i els de la comunitat, a més dels universals. Aquest document, lluny de donar suport als drets de totes les persones, recollia i proclamava exclusivament els drets fonamentals dels homes. Les dones van començar a ser conscients de l'opressió en què vivien i van decidir lluitar contra ella. -
Olympe de Gouges
escriptora i filòsofa política francesa, va ser la primera dona il·lustrada a alçar la veu. El 1791 va publicar la Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana. Va defensar la igualtat entre l'home i la dona en tots els aspectes de la vida pública i privada, incloent-hi la igualtat amb l'home en el dret a vot. Però la Il·lustració no volia dones amb raó i, per defensar la igualtat legal i jurídica entre els sexes, Olympe de Gouges va ser guillotinada el 1793. -
El text de De Gouges
l'escriptora i filòsofa anglesa Mary Wollstonecraft (mare de Mary Shelley, autora de Frankenstein o el modern Prometeu) va redactar la Vindicació dels Drets de la Dona, un article en què proclamava la igualtat entre els sexes i afirmava que la diferència entre l'home i la dona no era natural, sinó cultural, un biaix produït mitjançant l'educació. es va tenir una resposta molt negativa davant aquest primer debat feminista il·lustrat -
el Codi Napoleó
que planteja el matrimoni com un contracte en què la dona estava obligada a obeir el seu marit, es va estendre per tot Europa. va consagrar el principi d'inferioritat de la dona. Només es van conservar alguns dels canvis realitzats durant la revolució. Així, la Il·lustració va il·luminar el feminisme, però també va suposar la seva primera gran derrota. -
Convenció de Seneca Falls
Convenció de Seneca Falls va ser la primera convenció sobre els drets de la dona als Estats Units, realitzada del 19 de juliol al 20 de juliol de 1848 a Seneca Falls. Va ser organitzada per Lucretia Mott i Elizabeth Cady S. Un dels objectius principals de la Convenció era unificar les faccions revolucionàries antagòniques, cosa que no es va complir íntegrament; un altre va ser precisar els fins i els abasts de la Revolució i, amb això, construir les bases d'una convivència social progressista. -
Sojourner Truth «Potser no sóc una dona?»
El sufragisme va principalment per dones burgesesblanques, però al final de la segona onada van aparèixer feministes amb altres realitats. Una va ser Truth, l'esclava negra que va parlar de la doble exclusió per ser negra i dona. Va néixer sota l'esclavitud, però va escapar amb la seva filla. Després de recórrer als tribunals per recuperar el seu fill, es va convertir en la primera dona negra a guanyar un judici contra un home blanc. El 1871, Truth va fer el seu famós discurs«¿No sóc una dona?». -
Lucretia Mott
defensora dels drets de la dona, cristiana quàquera pionera dins del moviment feminista que va passar a la història, entre altres motius, per participar a l'organització de la Convenció de Seneca Falls. El 1848, Stanton i Mott van organitzar la primera convenció sobre els drets de la dona a Seneca Falls, Nova York, fent els primers passos per garantir un lloc igualitari per a les dones als Estats Units. Lucretia va morir a Pennsilvània l'11 de novembre del 1880. -
Feminisme al segle XXI
Al segle XXI, la consciència de la desigualtat que encara pateixen les dones al món ha crescut. En general, el feminisme ha guanyat impuls a l'escena internacional. S'han produït esdeveniments com la protesta massiva de les Nacions Unides el 8 de març de 2018 i el sorgiment del hashtag #MeToo, on milers de dones van compartir la seva experiència d'haver estat assetjades a les xarxes socials. D'acord amb els experts, vivim la quarta onada del feminisme.