-
Period: to
Rebel·lió Àrab
El poble àrab, liderat per Hussein ibn Ali, s'aixeca contra els otomans en col·laboració amb els anglesos i el francesos, que els han promés la creació d'un estat independent. -
Acords de Sykes-Picot
França i Anglaterra acorden repartir-se Orient Mitjà en un acord secret recolzat pels russos. -
Expulsió dels Otomans
Tropes àrabs i australianes alliberen Alep dels turcs, amos del país des del segle XVI. -
Regne Àrab de Síria
El fill de Hussein bin Ali (xerif de la Meca) es proclama rei d'un estat que s'estén des del Sianí al nord d'Alep. -
Guerra franco-siriana
Amb el suport de la Lliga de les Nacions, França pren el control de la zona i expulsa el rei Faisal. Yusuf al-Azma (líder del partit nacionalista Al-Fatat) es nega a rendir-se i lluita contra els francesos en la Batalla de Maysalun. La seva mort en combat suposa la victòria del gals. -
Period: to
Mandat francès per Síria i el Líban
-
Divisió sectària
L'administració francesa divideix el territori sirià en sis estats: l'Alauita (capital Latakia), el Drus (capital As-Suwayda), el de Damasc, el d'Alep, el Sanjaq d'Alexandreta (per la minoria turca) i el Líban (pels Cristians Marronites). -
Gran Revolta Siriana
El paternalisme dels francesos respecte a les elits locals, la negativa de les tribus àrabs a la sedentarització i a pagar impostos i el creixement d'un sentiment nacionalista van confluir en l'esclat d'una revolta iniciada pels drussos del sud de Síria i comandada pel sultà Pasha al-Atrash. Malgrat la derrota dels rebels, la revolta va crear un precedent de lluita anticolonial al territori. -
República
Sufocada la revolta, França decideix negociar una constitució per a Síria que s'acaba firmant el 1930 i dona pas a la creació d'un estat colonial amb eleccions pròpies i dins els límits territorials de la Síria actual. -
Camí a la independència
Hashim al-Atassi, de l'independentista Bloc Nacional, esdevé president de la República i viatja a Paris per pactar un full de ruta que en cinc anys ha de permetre la creació d'un estat independent sirià amb el vistiplau del govern socialista francès de León Blum. -
Neix el Ba'ath
Michel Aflaq i Salah al-Din al-Bitar creen un moviement anticolonial, panarabista i socialista que pretén lluitar contra la ocupació europea (es mostren favorables a les potències de l'eix) alhora que modernitzar i laïcitzar el món àrab. -
La França de Vichy
Mentre el nou govern francès, de caire conservador, intenta desdir-se de l'acord amb els independentistes sirians, les tropes alemanyes entren a París i el Mariscal Pétain esdevé líder suprem de la França de Vichy, en la qual s'inclou la Síria ocupada. -
La Segona Guerra Mundial
Tropes britàniques i gaullistes derroten alls exèrcits nazis i prenen Síria al règim de Vichy aplanant el terreny per a una futura independència que no serà acceptada per la metròpoli fins al 1946. -
Ara sí, Independència
Les tropes gales es retiren definitivament del país gràcies a la pressió britànica. -
Period: to
1a Guerra Araboisraeliana
La Lliga àrab (en la qual s'inclou la jove República Siriana) ataca el recent proclamat Estat d'Israel amb un resultat catastròfic. -
La CIA entra en escena
Amb l'ajuda dels Estats Units i la CIA, el militar Husni al-Za'im derroca el president electe Shukri al-Quwatli argumentant que aquest és el responsable de la derrota contra Israel. L'objectiu dels americans no era altre que el de construir un oleoducte que passes per Síria, idea a la qual el govern democràtic del Bloc Nacional s'havia oposat. Aquell mateix any es produirien dos cops d'estat més. -
Cop rere cop
Abans que el coronel Adib Shishakli compleixi amb els seus plans autoritaris, un nou cop d'estat el fa fora del poder i Hashim al-Atassi (del Partit Nacional) esdevé president amb el suport de totes les forçes de l'oposició (baazistes, comunistes, germans musulmans i monàrquics). -
Sota la influència soviètica
Un any després que el Regne Unit s'hagi assegurat la influència sobre Iraq, Iran, Pakistan i Turquia a través del Pacte de Bagdad (1955), Síria firma un acord estratègic amb la Unió Soviètica. Aquest mateix s'ha produït l'incident del Canal de Suez on Egipte ha plantat cara a les potències colonials i a Israel. L'aliança, amb els seus alts i baixos, durarà fins a dia d'avui. -
La República Àrab Unida
La inestabilitat política de Síria i el lideratge demostrar per Nasser durant la Crisi del Canal de Suez porten al president al-Quwatli a acceptar una unió política amb Egipte que només durarà fins al 1961. -
El Ba'ath arriba al poder
Un nou cop d'estat perpetrat per militar baazistes (inspirats per les idees socialistes i nacionalistes de Michel Aflaq) pren el poder, iniciant-se el regnat del partit que, fins avui, ha controlat la política siriana. El moviement serà recolzat tant per la pagesia com per una classe mitja urbana i il·lustrada i per les minories (alauites, cristians, drusos) que busquen tenir un paper en l'organització del país. -
Ba'ath VS Ba'ath
Diverses disputes dins el partit Ba'ath porten a Nureddin al-Atassi (més radical i regionalista) a derrocar i empresonar al seu company Amin al-Hafiz (de l'ala més conservadora i panarabista). Michel Aflaq és expulsat del país i el Ba'ath queda dividit per sempre entre una facció siriana i una d'iraquiana. -
La Guerra dels 6 Dies
Israel derrota novament als àrabs i ocupa els Alts del Golan (el Gibraltar sirià). -
El Moviment "Correctiu"
El ministre de defensa Hafez al-Assad pren el poder i s'encarrega d'empresonar al seu predecessor que morirà entre reixes. Amb el suport de la burgesia local i la majoria sunnita (a qui integra dins les estructures de poder tot i ser el primer president alauita del país), Assad conservarà el poder durant tres dècades. La seva "correció" de la política es basa en evitar el radicalisme dels anteriors governants. -
La base russa de Tartous
En base a l'acord estratègic entre l'URSS i Síria, militars soviètics s'instal·len al port de Tartous, única osrtida al Mediterrani controlada pels russos a dia d'avui i defensa a capa i espasa per Putin durant la Guerra Civil del 2011. -
Guerra de Yom Kippur
Egipte i Síria ataquen Israel per sorpresa durant la festivitat jueva del Yom Kippur. Els àrabs tornen a perdre i l'OPEP, ressentida, puja un 70% el preu del petroli, provocant una crisi econòmica d'escala global. -
Period: to
Guerra Civil Libanesa
Les tensions entre falangistes cristians i membres de l'Organització d'Alliberament de Palestina acaben derivant en una guerra civil sectària que durarà 15 anys i enfrontarà diverses faccions, recolzades per Estats Units, l'URSS, França, Síria i Israel. El resultat: entre 120.000 i 150.000 morts. -
Intervenció al Líban
Un any després de l'esclat de la guerra civil sectaria al Líban, Assad decideix enviar-hi el seu exèrcit per tal d'ajudar als cristians maronites, posar fre a les accions de les milíces palestines i garantir l'status quo. Més tard, l'exèrcit sirià canviarà de bàndol amb l'únic objectiu d'eternitzar la guerra i garantir el seu control sobre el país veí. L'ocupació siriana del Líban que durarà fins al 2005 i estarà relacionada amb les morts de R. Hariri, K. Jumblat i B. Gemayel. -
Revolució islàmica a l'Iran
L'Aiatol·là Ruhol·lah Khomeini pren el poder a Iran i transforma el país en una República Teocràtica Xiïta. Comença aleshores una guerra en que totes les potències de la zona donen suport a Saddam Hussein en el seu intent de conquerir l'Iran i derrocar a Khomeini. Síria es manté neutral i amb el temps acabarà aliant-se amb el règim dels aiatol·las i la seva facció libanesa: Hesbol·là (fundada el 1982). -
Period: to
Guerra Iran-Iraq
-
Massacre de Hama
Les tropes de Hafez al-Assad maten entre 1.000 i 20.000 a la ciutat de Hama per tal de reprimir la insurrecció islamista amb la que els Germans Musulmans (recolzats per Iraq) havien plantat cara a les polítiques laiques del Ba'ath. La nova constitució de 1973 eliminava l'obligatorietat que el president del país hagués de ser musulmà, fet que va causar indignació entre els sectors més conservadors de la societat. -
Guerra del Golf
Saddam Hussein envaeix Kwait per fer-se amb les seves reserves de petroli i els Ests Units respon atacant Iraq amb l'ajuda d'una coalició internacional entre els membres de la qual es trobaven Síria, Israel, l'Aràbia Saudita o Egipte. -
L'era Baixar
Mort Hafez (primer dirigent sirià en el que va de segle en ostentar el càrrec fins al seu darrer dia), el seu fill, Baixar Al-Assad passa a ocupar la presidència a través d'un referèndum. Comença un període anomenat "Primavera de Damasc" on una certa llibertat d'expressió és tolerada mentre el país es liberalitza en l'aspecte econòmic. -
Manifestacions a Daara
una manifestación antigubernamental en Daraa, localidad fronteriza con Jordania, termina en disturbios con las fuerzas del orden en la que mueren al menos cuatro manifestantes. Se producen centenares de heridos en otras ciudades sirias en las que también la población se manifiesta en una jornada convocada a través de Facebook bajo el nombre de «Viernes de la Dignidad». Uno de los detonantes es la detención de 15 estudiantes que escribían grafittis con mensajes a favor de la democracia. -
Assad cedeix
Bashar al-Asad anuncia tras una reunión el día anterior con el líder islamista Said Ramadan al-Bouti, la introducción de algunas medidas orientadas a contentar a la mayoría suní del país. Entre las medidas se encuentran la readmisión de las profesoras expulsadas de centros universitarios por llevar niqab, el permiso para la creación de un partido islamista moderado similar al Partido de la Justicia y el Desarrollo (AKP) que gobierna Turquía. -
Gran Divendres
Milers de sirians prenen els carrers de les grans ciutats del país. La policia carrega, causant entre 88 i 112. Estats Units i la Unió europea condemnen la repressió. Recentment Wikileaks ha publicat que els americans podrien estar donant suport a les revoltes, es sospita que Iran està fent el mateix però amb el règim. -
Bombes a Daara
Des del 15 de març ja hi han hagut 600 morts. Les protestes continuen. La ONU es planteja actuar però Rússia i XIna veten la iniciativa. El govern comença a bombardejar Daara, ciutat que es troba sota sedi. També es detenen centenars d'opositors. -
Proposta d'amnistia i oposició armada
Amb més de 1.000 morts a les seves esquenes, el govern proposa una amnistia que es rebutjada per la oposició, reunida a Turquia. També diu que reformarà la constitució i legalitzarà determinats partits polítics. La repressió continua, tot i els bloquejos decretats per Estats Units i la Unió Europea. Els primers milers de refugiats (10.000) comecen a abandonar el país. Es descobreix una fosa comuna amb 16 soldats mutilats pels opositors, també apareixen les primeres imatges de rebels armats. -
Clinton: "Assad ha perdut tota legitimitat"
Partidaris d'Assad ataquen les amabixades de França i els Estats Units. La secretaria d'Estat nordamericana Hillary Clinton diu que el president sirià "ha perdut tota legitimitat". Es comença a especular sobre una intervenció yankee. Al Asaad segueix reprimint protestes a l'hora que dona passos cap a la democratització progressiva del país. -
Consell Nacional Sirià
Des d'Estambul, el CNS reuneix totes les forçes opositores. Es neguen a demanar una intervenció internacional però criden als governs de tot el món a pronunciar-se sobre el que està passant a Síria. El ministre Walid al-Mualem, adverteix que «Síria adoptarà mesures severes contra qualsevol país que reconegui el CNS». -
Exèrcit de la Síria Lliure
L'excomandant desertor Riad Asad anuncia la creació d'un Consell Militar Temporal amb l'objectiu de derrocar al president. Dies abans, el ministre d'exteriors rus ja va parlar oficialment de Guerra Civil.
