-
35,000 BCE
Indicis Matemàtics (35.000-20.000 aC)
Els primers indicis matemàtic es trobaren fa 37.000 anys al continent Africà. Es tracta d'ossos d'amimals que eren utilitzats pels nostres avantpassats primitius per fer recomptes i predir els cicles lunars. -
3500 BCE
La Numeració Sexagesimal (3.500 aC)
La cultura de Babilònia, un antic estat de la Mesopotàmia, van desenvolupar un sistema de numeració, el sistema sexagesimal. Avui en dia, utilitzem aquest sistema per mesurar el temps i els angles. -
2850 BCE
L'Àbac (2850 aC)
Els xinesos eren molt bons en el càlcul. Van inventar l'àbac. -
1850 BCE
Els 87 Problemes d'Ahmes (1850 aC)
L'escrivà egipci Ahmes, va composar el papir més antic que es conserva amb la solució de 87 problemes. També considerat com el primer llibre de matemàtiques de la història. On hi ha un mètode per calcular l'àrea d'un triangle. -
1650 BCE
La Construcció de les Piràmides (1650 aC)
La civilització egipcia en va aportar molts coneixements, va fer grans avenços històrics, com la de les primeres formes d'escriptura, els jeroglífics. També ens van demostra que tenien bons coneixements de geometria, un exemple molt clar, les piràmides. -
1000 BCE
Els Maies (1000 aC)
En aquesta civilització van ser grans astrònoms. Van deduir que el mes lunar tenia 29,5302 dies, el valor que avui acceptem com exacte és 29,53059! A més a més, tenien el seu propi calendari amb 12 mesos de 30 dies més cinc dies addicionals. -
600 BCE
Grècia (600 aC - 100 dC)
Durant l'antiga Grècia van haver grans matemàtics com Hipatia de Alexandria, que ve escriure grans llibres matemàtics; Arquímedes, amb el numero PI i el volum; Aristòtil, la llògica; Euclides, elements i escriu l'Òptica; Tales, calculà objectes per la seva ombra; Eratòstenes, mesurà la circumferència de la terra; Pitàgores amb el seu teorema,... Grans avenços molt importants van fer el grecs matemàtics. -
500
Els Nombres Actuals (250-1200)
La numeració que avui en dia utilitzem va ser inventada pels indis. Un gran matemàtic fou Bhaskara. -
800
Els Àrabs (800)
Al-Khwarizmi va fer un tractat d'aritmètica per introduir els nombres hindús i les regles de les quatre operacions bàsiques. A ell li devem el nom d'Àlgebra. -
1100
Caiguda de la Cultura Sarraïna (1100)
A finals del segle XI, els musulmans perden terreny. Es aquí quan perden la seva superioritat científica i cultural. -
1200
Edat Mitjana (X-XV)
Durant l'edat mitjana es van traduir a occident molts textos àrabs i grecs. Fibonaci, va mostrar la numeració àrab i la manera de fer-hi comptes. La seqüència de la suma dels dos nombres anteriors. -
1437
La Invenció de la Impremta (1437)
Un dels moments claus de la història. Gutenberg invent la impremta. -
1500
El Renaixement (1500)
Al Renaixement les ciències avancen moltíssim. Un gran personatge que va destacar molt va ser Leonardo da Vinci. -
1567
Galileu (1567)
Galileu comprova que tots els objectes cauen a la mateixa velocitat i no importa el pes, forma, volum ni material. Inventa també el telescopi i es comprova que la terra no és el centre de l'univers. Els planetes giren al voltant del sol. -
Segle XVII
Napier crea les taules logaritmes que van permetre fer comptes molt complicats en poc temps.
Descartes va unir la geometria i l'àlgebra per crear la geometria analítica.
Newton descobreix la llei de la Gravitació Universal. A més, Newton i Leibniz es disputen l'invent del càlcul diferencial i integral. -
Segle XVIII, La Il·lustració
Segle de la raó.
Euler és el matemàtic més prolífic de tota la història. Va escriure més de 80 obres.
En aquell moment, cada país utilitzava diferents unitats de mesura. Moltes de l'època romana. -
El segle XIX
Les matemàtiques peguen un salt molt important. Es desenvolupen moltíssim.
Carl Friedrich Gauss és uns dels matemàtics més importants.
Grauss des de ben petit que va resoldre 50 parelles que sumen 101 cadascuna. -
Segle XX
A principis de segle, Einstein, presenta la Teoria de la Relativitat. -
L'Actualitat, Segle XXI
Les matemàtiques avancen dia a dia es desenvolupen gràcies a l'esforç de moltes persones.
Com dia Galileu: "No es pot entendre l'univers si no s'entén el llenguatge amb el qual ens parla, les matemàtiques. "
