-
1214-1292
El monjo anglès Roger Bacon, a qui avui en dia se'l coneix millor com al que creia que la experimentació i l'aplicació de tècniques matemàtiques proporcionarien un avenç en la ciència. Tenia raó, però el món no estava preparat per a acceptar-ho.
Bacon va intentar escriure una enciclopèdia universal del saber, i en els seus escrits es troba la primera descripció de la pòlvora negra. A vegades se'l considera com al descobridor de la pòlvora negra, però no l'és. El veritable descobrido -
Principis de sXIX
Els químics sabien que les substàncies orgàniques eren fàcilment convertibles a inorgàniques però desconeixien el procès invers.
Vitalisme: creencia que considera la vida com un fenòmen especial que no obeeix les lleis de universals tal i com s’apliquen als objectes inanimats. Es neccesitava una “força vital” que operès solament sobre teixits vius, per a convertir els materials inorgànics en orgànics. -
8000 a.C
A Orient Mitjà s'introdeix un cambi revolucionari en la producció d'aliments : els homes aprenen a domesticar i cuidar els animals i també aprenen a cultivar plantes. Com a conseqüència, la població augmenta i es comencen a crear les ciutats (civilització), ja que l'agricultura exigeix un lloc de residència. -
4000 a.C
L'home comença a servirse d'uns materials extranys que ara nomenem amb el nom de metalls.
Es creu que els primers metalls que es devien trobar eren l'or i el coure, ja que aquests es troben lliures en la natura.
Al principi s'utilitzava d'ornament, després es van adonar que els metalls eren mal•leables, es poden deformar.
Després es va descobrir que el coure s'obtenia d'unes pedres blavoses que al cremar-se, en les cendres hi destacarien unes gotes d'aquest mineral. -
Tercer mil•leni a.C
Es va descobrir una varietat del coure bastant dura que s'obtenia al calentar junts coure i estany.
Se li va assignar el nom de bronze. -
2000 a.C
Es creu que el bronze ja s'utilitzava en la confecció d'armes i curiasses. -
900 a.C
Primer exèrcit abundantment equipat amb ferro de bona qualitat. (Imperi Assiri) -
600 a.C
Els grecs dirigien la seva atenció cap a la naturaleza de l'univers i l'estructura dels materials que el formaven.
Van ser els primers que es van enfrontar amb el que ara nomenem coma teoria química. -
640-546 a.C
El filòsof Tales es va plantejar la següent qüestió :
- Si una substància es pot transformar en una altra, com un tros de mineral blau es pot transformar en coure vermell, quina és la naturalesa de la substància? És de pedra, de coure o potser de les dues? Pot qualsevol substància transformarse en una altre seguint un determinat normbre de passos, de tal manera que totes les substàncies no serien sinó diferents aspectes d’una matèria bàsica?
Va respondre que sí perquè d'aquesta man -
500-546 a.C
Es va arribar a la conclusió que el cel rodejava la Terra i que aquesta no era una semiesfera, sinó una esfera completa. Com els grecs no acceptave el concepte del buit , no acceptaven que entre la Terra i el cel no hi hagués res. I com en aquesta part se sabia que hi havia aire, es va creure raonable suposar que també hi havia aire a la resta d'espai. -
570 a.C
Anaxí-menes va arribar a la conclusió que l'aire era l'element que constituia l'Univers.
Per altra banda, el filòsof Heràclit va anar per un altre camí : Si el cambi caracteritza l'Univers, s'ha de buscar un element en el que el cambi es noti més. Aquesta substància per ell era el foc. -
850-925 d.C
El successor de Jabir ibn-Hayyan, Al Razi o Rhazes investiga com mantenir a lloc els ossos trencats i investiga l’antimoni metàl•lic, així com el sofre i el mercuri.
Al Razi es va interessar més per la medicina que Jabir, la qual cosa va donar a lloc als aspectes mèdics de la alquímia, que van continuar amb el persa Ibn Sina. -
450 a.C
El grec Leucip introdueix el concepte que qualsevol tros de matèria, per molt petit que sigui, sempre es pot dividir en troços més petits, fins a arribar a partícules tan petites que ja no es poden dividir. -
470-380 a.C
El deixeble de Leucip, Demòcrit va seguir la seva línea de pensament. A les partícules que havien arribat al menor tamany possible els va dir àtoms (que vol dir indivisible).
Va suposar que els àtoms de cada element tenien tamany i forma diferents, i que això era el que li proporcionava als àtoms diferents propietats.
Però Demòcrit no va recurrir a l'experimentació per demostrar les seves afirmacions. Apart d'això, Aristòtil i altes filòsofs no van acceptar la seva teoria que -
342-270 a.C
Epicur va incorporar l'atomística en la seva manera de pensar i va tenir una sèrie de seguidors com ara el poeta Leucrècit, que va exposar la teoria atomista de Demòcrit i Epicur en un poema titulat De Rerum Natura (sobre la naturalesa de les coses). -
200 a.C
L'egipci Bolos de Mendes és considerat com un dels primers alquimistes que han deixat alguna cosa per escrit. Practicava el khemeia greco-egipci. Procés que consisteix en el canvi d’un metall a un altre, normalment de plom o ferro a or. -
300 d.C :
L'egipci Zósimo escriu una enciclopèdia de 28 volums que abarcava tot el que se sabia de khemeia. Coneixement que provenia dels 5-6 segles anteriors. Però es tractava d'un llibre de poc valor.
L'emperador Dioclecià va ordenar destruir tots els escrits sobre la khemeia ja que temia que la khemeia permetés fabricar or barat amb èxit i, per tant, que s'enfonsés l'economia de l'imperi. -
400 d.C
Amb el naixement de la Cristianitat, el pensament pagà va caure en la desgràcia. El museu i biblioteca d'Alexandria van quedar danyats. L'art de la khemeia es va convertir en clandestí degut a la seva relació amb la religió de l'antic Egipte. -
641 d.C
Els àrabs envaeixen Egipte. -
700 d.C
Es canvia el terme khemeia per al-kímiya. A Europa la paraula es va nomenar alquímia, i els que treballaven en aquest camp eren els alquimistes. -
720-815 d.C
L'àrab Jabir ibn-Hayyan era l'alquimista més capacitat i cèlebre. Els seus escrits eren numerosos i amb un estil avançat, molts dels seus escrits podrien haver estat perfectament escrits per alquimistes posteriors a ell.
No obstant això, la seva major influència recau en els seus estudis sobre la transmutació dels metalls. -
979-1027 d.C
Ibn Sina o Avicena és considerat com el metge més important de la època. -
Any 1144
Robert de Chester és el primer en traduir una obra d’alquímia d’àrab al llatí. -
Cap al 1300
El més important dels alquimistes, escriu cap al 1300. No en sabem el nom ja que firmava sota el pseudònim de Geber. Només se sap que era espanyol.
Geber fou el primer en escriure sobre l'àcid sulfúric i en descriure també la formació de l'àcid nítric fort. Aquests àcids s'obtenen dels minerals, mentre que els altres àcids coneguts com ara el vinagre, s'obtenien del món orgànic. -
1397-1468
L'alemà Johann Gutenberg va inventar la impremta. Per primera vegada en la història fou possible la producció de llibres en quantitat sense el risc que es produissin errors en les còpies. Gràcies a la impremta, la gent ja no havia de copiar els llibres a mà. -
1543
Es publiquen dos llibres revolucionaris que en la època anterior a la de la impremta, s'haguéssin mantingut ignorats pels pensadors ortodoxos.
Un d'ells estava escrit per l'astrònom polac Nicolàs Copèrnic en el qual es deia que la Terra no era el centre de l'Univers (com havien establert alguns astrònoms grecs) sino que era el Sol.
L'altre llibre estava escrit per un anatomista flamenc, Andreas Vesalius (1514-1564). En el seu llibre va retratar l'anatomia humana amb una exactitud sense -
1556
Es publica un llibre de Georg Bauer titulat “Sobre la metal•lúrgia”. El llibre parla sobre la medicina i la mineralogia. -
1550-1599
Galileo Galilei va estudiar el comportament dels cossos quan aquests queien. Els resultats del seu treball van conduir, casi un segle després, a les importants conclusions del científic anglès Isaac Newton. -
1687
Isaac Newton publica el seu llibre titulat Principia Mathematica. En ell, Newton introdueix les tres lleis del moviment i va presentar la teoria de la gravitació.
Amb Newton, la revolució científica va arribar al moment de màxima esplendor. I és que ja no quedava cap assumpte pendent. -
1577-1644
En el treball de Jean Baptiste Van Helmont ja es veuen indicis de la futura revolució química. -
1733-1804
Joseph Priestley va observar d’on sortia l’aigua que es fa servir en les begudes gasoses. Recollint diòxid de carboni sobre agua, va observar que una part se disolvia i donava a l'aigua un sabor àcid. Era el que ara diem «aigua de soda». La suma d'aigua de soda i sucre forma begudes gasoses. -
1602-1686
El físic Otto von Guericke va demostrar la pressió exercida pel pes de l'atmosfera. Va inventar una bomba d'aire amb la que podia extreure l'aire d'un recipient, de manera que la pressió de l'aire a l'exterior no arribava a igualar-se amb la pressió de l'aire a l'interior. -
1654
Guericke va preparar dues semiesferes de metall que encaixaven a la perfecció. Després d’unir les dues semiesferes i d’extreure l’aire que contenien amb una bomba, la pressió de l’aire exterior mantenia les semiesferes unides. -
1627-1681
El químic Robert Boyle va crear una bomba d'aire més perfeccionada que la de Guericke. En la seva bomba d'aire, en comptes d'extreure l'aire va probar de comprimir-lo. -
1622
La llei de Boyle es va publicar. Aquesta llei prové dels resultats dels seus experiments, on Boyle va trobar que el volum d'una mostra d'aire variava amb la pressió segons una proporció inversa simple. Això ho va descubrir abocant mercuri gota a gota en un tub molt llarg (de construcció especial) i deixant una mostra d'aire en l'extrem curt, tancat.
• Afegint més mercuri en l'extrem llarg i obert, podia incrementar la pressió de l'aire en l'extrem tancat.
• Si afegia més mercuri, la quant -
1661
Boyle va surpimir la primera síl•laba del terme alquímia al seu llibre titulat El químic escèptic, des d’aleshores la ciència es deia la química i els que treballaven en aquell camp eren els químics. -
1680
Boyle va aconseguir preparar fósfor a partir d’orina. Va estar a punt de descobrir un nou element, però 5-10 anys abans, aquest fet ja l'havia realitzat Henning Brand (uan buscava la pedra filosofal. Brand va ser el primer en descobrir un element no conegut, abans de la química moderna. -
1700
Thomas Savery construeix la màquina de vapor -
1669
Johann Joachim Becher va pensar que els sòlids estaven formats per tres tipus de terra també va introduïr el principi de l’Inflamabilitat.
Un seguidor de Becher, Georg Ernest Stalh, va proposar un nom encara més modern per aquest principi : flogisto (paraula grega que vol dir fer cremar). Després va realitzar un esquema clar que explicava la combustió. -
1667-1761
El químic Stephen Hales va donar un pas en la correcta direcció, al recollir gassos sobre l'aigua. Els vapors formats com a resultat d'una reacció química es van poder conduir a través d'un tub, a l'interior del qual s'hi havia col.locat un recipient ole d'aigua. Al final del seu experiment, Hales va obtenir un recipient amb el gas/gassos obtinguts de la reacció. No va distingir entre els diferents gassos, ni tampoc va estudiar les seves propietats, però el simple fet d'haver ideat una -
1756
El químic Joseph Black realitza la seva tesi i publica els seus resultats. El que va fer va ser calentar Carbonat Calcic. Aquest Carbonat es va descomposar alliberant gas I deixant com a resultat òxid de calci. El gas alliberat Es va poder recombinar amb l'òxid de calci donant a lloc Carbonat Calcic. -
1772
Rutherford i Joseph Black (alumne de Rutherford) formulen la Teoria del flogist. Rutherford va posar un ratolí dins d’un recipient tancat fins que va morir. Després va encendre una espelma amb el gas que quedava fins que es va apagar. Després va encendre fòsfor en les restes que quedaven fins que el fòsfor va deixar de cremar. A continuació va passar l’aire a través d’una substància capaç d’absorbir el diòxid de carboni. A aquest aire, Rutherford el va nomenar aire flogisticat, que actualme -
1766
Cavendish va ser el primer a investigar les propietats de l’hidrògen (gas format per la reacció d’àcid i alguns metalls) :
- Va determinar la densitat de cada gas a partir del pes.
- Va endevinar que l'hidrogen és lleuger, amb una densitat d'una catorzena part de l'aire.
- A diferència del dióxid de carboni i l' aire, és fàcilment inflamable.
- Va afirmar que l’hidrogen era l’únic gas -
1774
Joseph Pristley descobreix l’òxid de mercuri. Mentre treballava, va adonar-se’n que el mercuri, quan es calenta en l’aire, forma un calcinat de color vermell maó que ara denominem òxid de mercuri. A partir d’aquí va poder veure que quan cremaves algo, es cremava més ràpid amb l’òxid de mercuri que a l’aire i sortia una flama.
A partir de la teoria del flogist va deduir que a l'aire no hi ha Nitrogen i el va anomenar aire desflogisticat (actualment: oxigen). -
1730
George Brandt va descobrir el cobalt a partir d'un material que es creia que era el coure. -
1751
Axel Fredric Gahn va descobrir el magnesi. -
1782
Peter Jacob Hjelm va aillar l'elemet molibdè. -
1758
Es va publicar un llibre que contenia la nova manera de classificar els elements : segons l'aspecte físic i l'estructura química. -
1764
Antoine Laurent va investigar la composició del guix. -
1770
Es seguia pensant que la transmutació dels elements era possible, és a dir, variar d'un element a un altre. -
1772
Lavoiser va descobrir que el diamant estava altament relacionat amb el carbó ja que prové del diòxid de carboni. `ixò ho va saber col·locant el diamant en un recipient tancat per complet fins que va desaparèixer. -
1775
Lavoisser va publicar la seva opinió sobre l'aire.
Va dir que quan aquest crema, amb metalls forma un calcinat i l'aire quan crema amb fusta forma gassos. Encara que no sempre és així.
També va dir que l'aire no era una substància simple i que la vida era una combustió constants, ja que l'aire que respirem és ric en oxigen i pobre en diòxid de carboni. -
1783
Cavendish va cremar una mostra de gas inflamable i va observar que els vapors que es van formar es condensaven i formaven l'aigua líquida. Com Lavoisser va anomenar aquest gas com l'hidrogen, llavors l'aigua era la combinació de l'hidrogen amb l'oxigen. -
1787
Louis Bernard Guyton de Morveau, Claude Louis Berthollet i Antonie Francois de Fourcroy van elaborar un sistema de nomenclatura dels elements lògic. -
1789
Es va publicar el llibre de Lavoisser: Tractat elemental de química.
Aquest llibre va aportar al món una visió unificada del coneixement químic en base a les seves noves teories i nomenclatura. També va ser el primer text modern de química. -
1794
Lavoisser és mort a la guillotina degut a que formava part d'un grup revolucionari contra la monarquia. -
1600
El químic anglès William Gilbert demostra que hi ha substàncies que adquireixen poder d'atracció al frotar-les. A aquestes les va anomenar substàncies elèctriques.
Una substància quee té aquest poder d'atracció es diu que té corrent elèctric : electricitat. -
1733
El químic francès Charles Francois de Cisternay du Fay descobreix que hi ha dos tipus de càrrega elèctrica: electricitat vítria i la electricitat resinosa.
Les substàncies d’un tipus atrauen a les de l’altre tipus, i en canvi les que tenen el mateix tipus de càrrega es repel.len. -
1740
El nord-americà Benjamin Franklin suggereix l'existència d'un sol fluid.
En els seus experiments, quan una substància contenia una quantitat de fluid elèctric major que la normal (electricitat vítrea) ho va anomenar càrrega positiva, en canvi quan contenia una cantitat de fluid elèctric menor que la normal (electricitat resinosa) ho va anomenar càrrega negativa. -
1792
El químic alemà Benjamin Richter publica la seva feina de recerca.
Diu que un pes fix d’un compost reacciona amb un pes fix d’un altre (reacció de neutralització àcid-base). Les quantitats dels pessos són les mateixes sempre. -
1799
Louis Proust nega el que va dir Berthollet sobre que no importa com s’hagi preparat el compost al laboratori ni com s’hagi aïllat de les fonts naturals, sempre estan les proporcions definides en pes : Llei de les proporcions definides. Llavors, aquesta llei es considerava una conseqüència natural de la qual es podia deduir que els àtoms sín indivisibles. -
1800
El físic italià Alessandro Volta inventa la primera bateria elèctrica produint corrent elèctrica. -
1800
A les 6 setmanes de l'experiment de Volta, William Nicholson i Anthony Carlisle van invertir el seu expermient. Van fer passar corrent elèctrica a través d’aigua i la van descomposar. Aquesta descomposició per mitjà de corrent elèctrica s’anomenta electròlisi. -
1803
Dalton segueix les instruccions de Proust : "Dos elements es poden combinar en més d’una proporció, conseqüentment hi ha moltes variacions de combinacions i cada variació és un compost diferent”.
Dalton realitza la nova versió: la teoria atòmica de Dalton. Després fa la primera taula de pesos atòmics en la qual varios pesos són erronis. -
1808
El químic William Hyde Wollaston ratifica la llei de les proporcions múltiples de Dalton i recolza la publicació de Dalton : Un nuevo sistema de filosofía química. -
1808
Joseph Luis Gay-Lussac formula la llei dels volums de combinació : quan els gasos es combinen entre sí per formar compostos sempre ho fan amb la proporció de números enters petita. -
1811
Amadeo Avogadro parteix de la llei dels volums de combinació i distingeix els conceptes àtoms i molècules. -
1815
L'anglès William Prout es basa en els valors que li dóna Dalton als elements partint que l’hidrògen té massa atòmica 1 i formula la seva hipòtesi: tots els elements estan compostos d’hidrogen. -
1818
Els químics francesos Pierre Louis Dulong i Alexis Thérése Petit anuncien la llei de la calor atòmica. Inicialment, buscaven una manera diferent a la d'Avogadro per a saber els pessos atòmics. -
1828
Jons Jakob Berzelius publica una taula de pesos atòmics molt més millorada que la de Dalton. Aquesta taula desmonta la hipòtesi de Prout.
Més tard, entre Berzelius i Dalton determinen els símbols atòmics i les equacions químiques. -
1832
L'ajudant de Davy, Michael Faraday va treballar en electroquímica i va formular la Primera llei de l'electròlisi : la massa d’una substància lliberada en un electrode durant l’electròlisi és proporcional a la cantitat d’electricitat que passa per la solució. També va formular la Segona llei de l'electròlisi: el pes de matall lliurat per una cantitat concreta d’electricitat és proporcional al pes equivalent del metall. -
1860
Jean Sarvais Stas determina els pessos atòmics dels elements amb molta més exactitud que Berzelius. -
1807
Berzelius anomena les substàncies com l'oli o sucre com a orgàniques. A les substàncies no-vivents com l'aigua o la sal, com a inorgàniques. -
1828
Friedrich Wóhler va descobrir que la matèria inorgànica podia esdevenir orgànica.
En un experiment va escalfar cienat amònic (considerat en aquella època substància inorgànica) i va descobrir que es formaven cristalls semblants a la urea, un compost clarament orgànic que s’expulsa del cos humà i animal a través de la orina. El descobriment fa que es trenqui la infuència del vitalisme. -
1845
L'alumne de Wóhler, Adolph Wilhelm Hermann Kolbe, va sintetitzar àcid acètic (substància orgànica) per un mètode que va mostrar que es pot traçar una línia des de els elements constituyents (C, H, O) fins al producte final, l’àcid. -
1850
Sigismund Kirchhoff va aconseguir convertir almidó (calentant-lo amb àcid) en un sucre simple al que va anomenar glucosa. -
1820
Henri Braconnot va convertir la gelatina (calentant-la amb àcid) en glicina. Un àcid orgànic que conté nitrogen i pertany al grup de substàncies que Berzelius va anomenar aminoàcids. La glicina va ser la precursora d’uns vint aminoàcids diferents que van ser aïllats de proteïnes durant el segle següent. -
1809
Michel Eugéne estudiava els greixos. Va tractar sabó amb àcid i va aconseguir aillar el que avui en dia anomenem com àcids grassos.
Més tard va demostrar que quan els greixos es transformen en sabó, el glicerol es separa del greixos. -
1840
Es suposava que mentre l’almidó i les proteïnes estaven formades per un gran número d’unitats molt senzilles, no passava el mateix amb els greixos. Ja que amb només una molècula de glicerol i tres d’àcids grassos es podien contruïr greixos. -
1861
Friederich va publicar un llibre que definia la química orgànica simplement com la química dels compostos de carboni. -
1780
Lavoisser intenta determinar les proporcions relatives de carboni i hidrogen en compostos orgànics cremant-los i passant el diòxid de carboni i l’aigua que produien. -
Primers anys sXIX
Gay-Lussac i Louis Jaques Thénard barregen una substància orgànica amb un agent oxidant (com el clorat de potassi). Al escalfar-la, la combinació produeix oxígen que barrejat amb la substància orgànica va provocar una combustió. -
1811
Gay-Lussac obté les fòrmules empíriques d'alguns sucres simples. -
1831
Justus Liebig millora el mètode de Gay-Lussac i obté formules empíriques fiables. -
1833
Jean Baptiste André Dumas va modificar el mètode de tal manera que permetia al químic recollir també el nitrogen entre els productes de combustió. D'aquesta manera
, es podien detectar les proporcions de nitrogen en una substància orgànica. -
1810
Gay-Lussac i Thénard traballen amb cianur d’hidrògen, demostrant que és un àcid tot i que no conté oxigen. Darvy descobreix el mateix sobret el fetreferit a l'àcid clorhidirc. Això refu la creença de Lavoisier que l’oxigen és l’element característic dels àcids. -
1801
Thomas Young és el primer en entendre la fisiologia de l'ull. Va dir que la llum es comportava com si es tractés de petites ones. -
1808
Etienne Louis Malus va anomenar llum polaritzada a la llum que oscil·la només en un pla. -
1814
Agustin Jean Fresnel diu que les ones de la llum són unes que es coneixen com a ones transversals. -
1815
Jean Baptiste Biot va demostrar que si la llum polaritzada passa a través de determinats cristalls, en el moment en que les ones vibren experimenta un gir. -
1839
Dumas nega el que va dir Berzelius sobre el clorur sòdic. Auguste Laurent, un alumne seu, va substituir l’hidrogen d’una molècula d’alcohol etílic per clor, quedant el clor com a positiu i l’hidrogen com a negatiu. Es podien substituir l’un per l’altre sense alterar les propietats del compost. -
1848
Berzelius mort i la teoria de Laurent de que els radicals no eren indestructibles va agafar més força. Creia que una molècula orgànica tenia un nucli en el que s’enllçaven tots els radicals. Les molècules orgàniques es podien agrupar en famílies o tipus, en els quals els seus membres tenien un nucli idèntic. -
1848
Louis Pasteur fa el primer indici de la comprensió de l’activitat òptica (capacitat que presenten certes substàncies de fer girar el pla de vibració de la llum polaritzada plana que les travessa). Va començar a treballar amb cristalls de tartrat d’amoníac sòdic. Va observar que eren asimètrics és a dir, que uns cristalls els hi mancava una cara, ja sigui la dreta o l’esquerra. Va separar els cristalls i els va dissoldre per separat. Totes les propietats eren iguals menys l’activitat òptica. Aque -
1850-1852
Alexander William Williamson demostra que la família dels comspostos orgànics anomenats èters, es pot formar segons el tipues d'aigua. -
1852
Frankland proposa la teoria de la valència: cada àtom té un poder de combinació fixa. Si els àtoms es poden combinar amb dos àtoms diferents, tenen valència 2. -
1858
Keluké va elaborar l’estructura de molècules orgàniques més simples partint que el carboni té valència 4. La representació gràfica va ser proposada per Archibald Scott Couper. -
1860
Alexander Mijailovich Butlerov va senyalar com l’ús de les fórmules estructurals podia explicar l’existència d’isòmers (mateixa forma molecular però diferent estructura). Va tractar un tipus d’isòmers anomenats tautomeria en la que certes substàncies apareixien sempre com una mescla de dos components. -
1865
Kekulé va pensar amb la posibilitat que les fórmules estructurals estiguessin formades de anells de carboni, no únicament de cadenes. -
1874
Jacobus Hendricus Van't Hoff va dir que els quatre enllaços del carboni estaven distribuits en les tres dimensions de l’espai cap als quatre vèrtexs d’un tetraedre. -
1874
Teoria de VantHoff-LeBel: l’àtom de carboni tetraedric. -
1880
Emil Fischer (química dels sucres simples) va descobrir que cada sucre tenia quatre àtoms de carboni asimètrics i amb la teoria de Van't Hoff-Le Bel 16 isòmers òptics. Aquests es dividiren en dos grups de 8 i cada un giraria cap a un costat en el pla de la llum polaritzada -
1885
Johann Friedrich Wilhelm Adolf von Baeyer utilitza la representació tridimensional per representar àtom de carboni fixes en anells plans. -
1887
Johannes Adolf Wislicenus va publicar un llibre sobre la teoria de l’àtom tetraèdric. -
sXIX
- Johannes Adolf Wislicenus diu que enllaços d’àtoms de nitrogen concebuts en tres dimensions podien explicar els tipus d’isòmers òptics.
-William Jackson Pope va explicar el mateix però en el seleni i l’estany.
-Alfred Werner diu el mateix i afegeix el cobalt, el rodi i altres metalls.
- Johannes Adolf Wislicenus diu que enllaços d’àtoms de nitrogen concebuts en tres dimensions podien explicar els tipus d’isòmers òptics.
-William Jackson Pope va explicar el mateix però en el seleni i l’estany.
-
1891
Werner formula la teoria de la coordinació de l’estructura molecular. -
1900
La teoria de l'estructura molecular en tres dimensions és aprobada. -
sXVIII
Els elements gasos nitrogen, hidrogen, oxigen i clor havien estat decoberts. Així com els metalls cobalt, platí, níquel, manganès, tungstè, molibdè, urani, titani i crom. -
Primera dècada sXIX
S’afegeixen a la llista 14 nous elements. I amb el pas del temps cada vegada se’n descobrien més. -
1830
Es coneixien 55 elements diferents, però no estaven ordenats. -
1829
Johann Wolfgang descobreix que el brom semblava tenir propietats semblants (com ara el color i reactivitat) a les del clor i del iode. A més a més, el brom té un pes atòmic entre el clor i el iode. -
Primera meitat sXIX
Com s’havien trobat més elements amb semblants pesos atòmics, els pesos atòmics dels elements que no s’havien descobert es suposen. -
1860
Es convoca la primera reunió científica internacional (a Alemanya) degut a la confusió dels pesos atòmics, moleculars i equivalents dels elements. -
1864
El químic John Alexander Reina Newlands va ordenar els elements coneguts segons els pesos atòmics creixents. Al fer-ho es va adonar que també estava col·locant les propietats dels elements en un ordre. Al col·locar els elements en columnes verticals de 7, els que eren semblants tendien a quedar en la mateixa fila horitzontal. A aquest fet li va nomenar llei de les octaves. No obstant això, no va aconseguir que el seu treball fos publicat. -
1862
Alexandre Emile Beguyer de Chancourtois també havia ordenat els elements atòmics segons el seu pes atòmic i els havia distribuït en un gràfic cilíndric. En el seu gràfic, els elements també tendien a coincidir en columnes verticals. Va publicar el treball però no el gràfic i els seus estudis també van passar desapercebuts. -
1869
Primera edició de la taula periòdica dels elements de Mendeleiev, que va aparèixer al Journal of the Russian Chemical Society. -
1871
Mendeleiev dóna nom a 3 hipotètics elements dels quals va predir algunes propietats agafant com a referents els elements dels seus voltants: akabor, akasilici i akalumini. -
1870
Meyer publica el seu treball (on va considerar el volum ocupat per determinats pesos fixos dels diversos elements o volums atòmics) però ho va fer tard ja que un any abans, Dimitri Ivanovich Mendeleiev també havia descobert el canvi de longitud dels períodes dels elements. -
1814
Joseph Von Fraunhofer mentre experimentava amb els primes que ell mateix havia fabricat, passant la llum per una reixa i després pel prisme, va descovrir que la llum formava espectres de colors creuats per unes línies fosques. -
Dècada del 1850
El físic aleman Gustav Robert Kirchhoff i el químic Robert Wilhelms Bunsen van descoBrir que, amb l’encenedor Bunsen si cremaves cristalls de diversos compostos, aquests al cremar-se emetien llums de diferents colors. Quan van passaven aquesta llum pel prisme es separava en línies lluminoses.
Van arribar a la conclusió què cada element produeix un model característic i únic de línies lluminoses quan es calenta fins la incandescència. -
1860
Bunsen i Kirchhoff examinen un mineral amb línies espectrals desconegudes i proven que es tracta d’un metall alcalí de propietats semblants al Sodi i al Potassi i l’anomenen Cesi. -
1875
Paul Emile Lecoq de Boisbaudran descobreix el Gal·li al qual anomena així per Galia, França.
Era el suposat ekaalumini de Mendeleiev. -
1879
Lars Fredrick Milson descobreix l’Escandi (anomenat així per Escandinàvia) que era el suposat ekabor de Mendeleiev. -
1866
Clemens Alexander Winker descobreix el Germani i l’anomena així per Alemanya.
Era el suposat ekasilici de Mendeleiev. -
1811
Al 1794, Johan Gadolin va trobar un òxid al que va anomenar iterbio. 15 anys més tard, es va trobar aquest element. -
1830-1840
Carl Gustav Mosander descobreix 4 “terres rares”: lantano, erbio, terbio i didimio. -
1885
Carl Auer troba que el didimio en realitat es una barreja de dos elements, el praseodimio i el neodimio. -
1879-1886
1879: Lecoq de Boisbaudran descobreix un altre “terra rara” ,el sumario.
1886: Lecoq de Boisbaudran descobreix un altre “terra rara” ,el diprosio. -
1907
Georges Urbain descobreix l’ultima terra rara, el luteci. -
1920
Explicació de la similitud de les propietats de les terres rares. -
1880
John William Strutt troba un grup d’elements desconeguts mentre mesura els pesos atòmics de l'oxigen, el nitrogen i l'hidrogen. -
1894
William Ramsey descobreix un gas més dens que el nitrogen que constitueix el 1% del volum de l’atmosfera.
És un gas inert i no reacciona amb cap altre element. L’anomenen Argó ja que en grec significa inert. -
1985
Es descobreix un gas semblant al nitrogen i a l’argó: L’Heli (sol en grec). -
1898
William Ramsey descobreix el Neó, que significa nou, el Criptó, que significa ocult, i el Xenó, que significa estranger. -
1910
Georges Claude demostra que un corrent elèctric forçat a través de certs gasos com el neó produeix una llum suau i amb color. -
1940
Les bombetes es reemplacen amb llum de Neó. -
1500 a.C
Es descobreix un metall més dur que el bronze : el ferro. Però és poc abundant i massa preciós per a utiitzar-lo en la confecció d'armes.
Al 1500 a.C el secret de fondre el ferro a altes temperatures (degut a que els enllaços estan molt més units en el ferro que en el coure) va ser revelat per fi a l'extrem oriental d'Àsia Menor. -
529 a.C
Pitàgores va abandonar Samos per traslladar-se al sud d'Itàlia, on es va dedicar a l'ensenyament, deixant enrere seu un influent cos de doctrina .
Empèdocles, un dels deixebles de Pitàgores, va treballar amb la qüestió de quin eement havia format l'Univers. Va arribara la conlcusió de perquè ho havia d'haver fet un i no quatre: el foc (d'Heràclites), l'aire (d'Anaxímenes), l'aigua (de Tales) i la terra (que va afegir ell mateix).
Aristòtil va acceptar aquesta doctrina dels quatre ele -
Anys 1200-1280
Alberto de Bollstadt (Albert el Magne) treballa amb tot el que havia deixat Aristòtil, i la filosofia aristotílica adquireix moltíssima importància a partir de llavors. Descriu molt curosament l’arsènic, fins al punt que hi ha gent que el considera el descobridor. -
1643
El físic italià Evangelista Torricelli aconsegueix probar que l’aire exerceix pressió. Va demostrar que l’aire podia sostendre una columna de mercuri de 70 cm d’altura, amb això va inventar el baròmetre.
A partir d'aquí, els gassos van perdre el seu misteri. Eren materials, tenien pes com els líquids i sòlids estudiats. Però es diferenciaven d'ells en la seva baixa densitat. -
1819
L'alemà Eilhartdt Mitscherlich formula la Llei de l'ismorfisme: els compostos que tenen una composició semblant tendeixen a cristalitzar-se junts. Com si les molècules d'un s'unissin amb les de l'altre.
Aquesta llei va servir com a guia per a la correcció dels pesos atòmics. -
1779-1848 (vida de Jöns Jacob Berzelius)
Jöns Jacob Berzelius (es considera el creador de la química moderna) va dir que
Les molècules orgàniques, aquelles creades per éssers vius, estaven formades per radicals (conjunt d'àtoms que actuen com una sola entitat en una reacció)
-Les molècules inorgàniques, aquelles no formades per éssers vius, estaven formades per àtoms individuals
-Els radicals eren indivisibles com l’àtom.
-La força que uneix els àtoms amb una molècula o un radical és la naturalesa elèctrica.