-
Guerra d’Indepenència dels Estats Units
Va començar com una revolució de tretze colònies britàniques a Amèrica del Nord que va conduir a una guerra oberta contra el Regne de Gran Bretanya, i va acabar en una guerra mundial entre diverses grans potències europees. -
Signatura de la constitució EUA
La federació va reemplaçar la unió dèbil i descentralitzada que existia abans, el document legal de la qual eren els Articles de la Confederació. La Constitució dels Estats Units és la constitució més antiga del món que encara és vigent. -
Abraham Lincoln guanya les elecions
Fou el 16è president dels Estats Units d'Amèrica, el primer dels quals del Partit Republicà. Va servir en el càrrec des del març de 1861 fins que fou assassinat l'abril de 1865. Lincoln va liderar als Estats Units a la Guerra Civil, la guerra més violenta i la major crisi moral, constitucional i política de la història del país. A través d'aquesta guerra, preservà la Unió, abolí l'esclavitud, enfortí el govern federal i va modernitzar l'economia. -
Guerra civil americana o guerra de sucessió.
La guerra civil americana o guerra de succeció va ser un conflicte bèl·lic lliurat als Estats Units des del 1861 fins al 1865. Com a resultat d'una controvèrsia sobre l'esclavitud, que remunta als orígens del país, la guerra va esclatar l'abril de 1861, quan les forces dels Estats Confederats d'Amèrica van atacar Fort Sumter a Carolina del Sud, poc després que el president Abraham Lincoln assumís el seu càrrec. -
Abolició oficial de l’esclavitud
La Tretzena Esmena a la Constitució dels Estats Units va abolir oficialment i segueix prohibint l'esclavitud als Estats Units i, amb excepcions limitades , va prohibir la servitud involuntària. En el moment de la seva ratificació el 1865, l'esclavitud continuava sent legal només a Delaware, Kentucky, Missouri, Maryland i Virgínia Occidental. A la resta dels Estats Units els esclaus havien estat alliberats per l'acció estatal i la "Proclamació d'Emancipació" del govern federal. -
Lleis de Jim Crow
Les leis de Jim Crowl van ser lleis estatals i locals dels Estats Units promulgades entre 1877 i 1964. La separació porta a la pràctica a un restabliment de les condicions dels afroamericans, que tendiren a ser inferiors a les previstes per als americans blancs, sistematitzar una sèrie de desavantatges econòmics, educatius i socials. -
Rosa Park
Va ser una activista afroamericana, figura important del moviment pels drets civils als Estats Units per ocupar un seient per a blancs en lloc d'un a la zona del darrere de l'autobús per a gent de color durant una protesta organitzada amb accions iguals a Montgomery, Alabama (Estats Units ), l'1 de desembre de l'any 1955. Per aquesta acció, va acabar sent detinguda, cosa que se cita sovint com l'espurna del moviment, i se la reconeix com «la primera dama dels drets civils» -
Ruby Bridge primer dia d’escola
Ruby Bridges es va mudar amb els seus pares a Nova Orleans, a l'estat de Louisiana. El 1960, a l'edat de 6 anys, els seus pares eren membres de l'Associació Nacional per al Progrés de les Persones de Color i van acceptar participar al sistema d'integració racial de Nova Orleans. Ruby, protegida per agents federals, va ser la primera afroamericana que va anar a un col·legi d'educació primària, fins aleshores «només per a blancs», l'escola William Frantz Elementary -
Llei per als Drets Civils
Els drets civils, segons la terminologia d'origen anglosaxó, són les proteccions i els privilegis de la llibertat personal donades a tots els ciutadans per llei. Els drets civils es distingeixen dels drets humans o els drets naturals en el fet que aquests són drets que les persones tenen, mentre que els drets humans o naturals són drets que molts intel·lectuals creuen que les persones haurien de tenir. -
Mor Martin Luther King
Martin Luther King és abatut d'un tret al cap per un franctirador mentre saluda els seus seguidors des del balcó del motel Lorraine. King, guardonat amb el Premi Nobel de la Pau quatre anys abans per la feina a favor de la igualtat racial i els drets civils, tenia 39 anys. L'atemptat provoca estupefacció a la nació i és l'inici de greus desordres i incendis que s'estenen a altres estats, cosa que dóna un resultat de prop de 50 morts.