-
Period: 3000 BCE to 1200 BCE
començament i final de la civilització minoica
La civilització minoica fou una cultura prehel·lenística de l'edat del bronze, desenvolupada a l'illa de Creta -
Period: 3000 BCE to 1200 BCE
Començament i final de l'època minoica
La civilització minoica fou una cultura prehel·lenística de l'edat del bronze, desenvolupada a l'illa de Creta -
1616 BCE
mort de Filip II de Macedònia
La devastadora erupció minoica ocorreguda a l'illa de Thera, ara coneguda com a Santorí va ser una erupció volcànica que ha estat datada de diferents maneres: -
Period: 1500 BCE to 1100 BCE
començament i final d la civilització micènica
Civilització micènica
civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura avantpassada de la grega. -
Period: 1200 BCE to 800 BCE
començament i final de l'època fosca
L'edat fosca grega és el període que transcorre des del col·lapse del món micènic (entre el 1200 aC i el 1100 aC), comprenent els períodes submicènic (Grècia continental) i subminoic (Creta), entre els anys 1125 aC i 1050 aC i el període protogeomètric (1050 aC-900 aC). -
1100 BCE
destrucció dels palaus micènics
La civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura avantpassada de la grega. Sembla que va durar des del 1500 aC fins al 1100 aC aproximadament, i que va ser absorbida per les invasions dòries -
800 BCE
Inici de les grans colonitzacions gregues
La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs a l'edat antiga, primer per les conques de la Mediterrània i del mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia. -
776 BCE
celebració del primers Jocs Olímpics de l’Antiguitat
Els Jocs Olímpics de l'antiguitat, originalment anomenats simplement els Jocs Olímpics (en grec: Ολυμπιακοί Αγώνες; Olympiakoi Agones), foren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d'Olímpia entre diferents polis de l'antiga Grècia. Van celebrar-se a Olímpia entre els anys 776 aC i 393 dC -
750 BCE
L'alfabet Grec
L'alfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC. És el primer alfabet complet, és a dir, un sistema d'escriptura amb caràcters diferents per a cada vocal i cada consonant. -
730 BCE
Licurg
Licurg (en llatí Lycurgus, en grec antic Λυκοῦργος), fill d'Aristòlides, fou un polític atenenc, que va viure al segle VI aC. -
638 BCE
Soló
Soló (en grec: Σόλων) (aproximadament entre 638 aC i 558 aC) va ser un famós estadista, legislador i poeta grec. Conegut principalment per la seva tasca legislativa per a resoldre els problemes socials (estasi (polis) o stasis) de la seva Atenes arcaica. Sens dubte, la seva obra legislativa va ser la base a partir de la qual es va desenvolupar en època de Clístenes la democràcia atenenca. -
621 BCE
Dracó
Dracó (en llatí Dracon, en grec antic Δράκων) fou l'autor del primer codi legal escrit d'Atenes anomenat Δεσμοί (Desmoi "llaços, cadenes"), per distingir-lo del νόμοί (Nomoi "llei, costum") de Soló. El va establir cap a l'any 621 aC, quan va obtenir el càrrec de tesmòteta (θεσμοθέτης "legislador") d'Atenes. -
508 BCE
Clístenes
Clístenes (Grec: Κλεισθένης) va ser un noble atenenc de la família dels Alcmeònides. És reconegut com el reformador de la constitució de l'antiga Atenes que va posar els fonaments de la democràcia entorn de l'any 508 aC.[1] Era net de l'homònim tirà Clístenes de Sició, a través de la filla d'aquest Agarista i el seu marit Megacles dels Alcmeònides d'Atenes. Es va oposar al tirà Pisístrat, per la qual cosa hagué d'exiliar-se. -
500 BCE
destrucció de Troia
Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion,[1] en grec Ίλιον o Ίλιος i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia -
Period: 495 BCE to 429 BCE
anys que va governar Pèricles
Pèricles (grec antic: Περικλη̂ς; llatí: Perĭcles) (495 aC - 429 aC) va ser un home d'estat grec atenenc tan important que va donar nom a tot el segle V aC (segle de Pèricles) -
Period: 492 BCE to 490 BCE
començament i final de l’època arcaica
Època arcaica és un període de la història de l'antiga Grècia amb la qual la historiografia distingeix l'etapa en la qual l'Hèl·lade (Ἕλλάδα) va sortir del període anterior l'edat fosca -
490 BCE
batalla de Marató
La Batalla de Marató (490 aC)[4] va ser la culminació del primer intent del rei Darios I de Pèrsia[5] de conquerir la resta dels grecs i afegir-los a l'Imperi Aquemènida, assegurant així la regió més feble de la seva frontera occidental. -
480 BCE
Batalla de Salamina
La Batalla de Salamina — en grec Ναυμαχία τῆς Σαλαμῖνος, Naumakhia tes Salaminos— va ser una batalla naval entre les polis gregues i l'Imperi Persa que va tenir lloc el 480 aC als estrets entre el Pireu i l'Illa de Salamina, a prop d'Atenes.[1][2] La victòria grega va suposar un punt d'inflexió a la Segona Guerra Mèdica que acabaria amb l'eventual derrota persa. El rei Xerxes va contemplar des de la costa com tota la seva flota era destruïda. -
477 BCE
constitució de la Lliga de Delos
La Lliga de Delos, també coneguda com a Lliga Hel·lènica, Lliga Dèlica, Confederació de Delos, Confederació marítima de l'Àtica, Lliga Marítima Atenenca, Lliga delo-àtica o Amfictionia de Delos, fou una associació de ciutats estat gregues, amb un nombre de membres que oscil·la, segons les fonts, -
Period: 447 BCE to 432 BCE
construcció del Partenó.
Entre el 447 i el 432 a.C. es va erigir el Partenó, l'emblema arquitectònic del programa d'obres públiques impulsat per Pèricles per proclamar la glòria i la prosperitat de la ciutat d'Atenes per sobre d'altres polis gregues. L'arquitecte Ictini i l'expert en ordre jònic Calícrates van ser els artífexs d'aquest temple dedicat a Atenea, l'edifici principal del conjunt monumental de l'Acròpolis. -
421 BCE
Pau de Nícies
La pau de Nícies fou un tractat de pau entre Atenes i Esparta signat el març del 421 aC que va posar fi temporalment a la guerra del Peloponès. -
405 BCE
Batalla d’Egospotamos
Egospòtams o Egospòtam (llatí Aegospotami, grec Aegospotamos)[1] fou un riu del Quersonès Traci a la vora del qual fou derrotada la flota d'Atenes per l'espartà Lisandre el 405 aC, batalla que va posar fi poc després a la guerra del Peloponès -
338 BCE
creació de la Lliga de Corint
La Lliga de Corint o Lliga dels Hel·lens fa referència a diverses confederacions de ciutats i estats grecs sota el domini del Regne de Macedònia entre el segle iv i el segle iii aC. -
336 BCE
mort de Filip II de Macedònia
Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC. La seva habilitat política i militar li permeté, en primer lloc, unificar tot el seu regne i crear un exèrcit i una economia forts. -
Period: 336 BCE to 323 BCE
començament i final de l’època clàssica
Grecia clásica o Época Clásica por antonomasia es el período de la historia de Grecia comprendido entre la revuelta de Jonia (año 499 a. C., cuando termina la Época Arcaica) y el reinado de Alejandro Magno (336 a. C.-323 a. C., cuando comienza la Época Helenística), o de un modo más genérico, los siglos V y IV antes de Cristo. -
331 BCE
batalla de Gaugamela
La batalla de Gaugamela, també coneguda com a Batalla d'Arbela,[1] es produí l'octubre del 331 aC a Gaugamela, al nord d'Arbela. Aquesta batalla va enfrontar les forces de l'Imperi Aquemènida, liderades per Darios III, i les del Regne de Macedònia, comandades per Alexandre el Gran, que van aconseguir derrotar l'exèrcit persa -
Period: 323 BCE to 146 BCE
començament i final de l’època hel·lenística
La Grècia hel·lenística és el període hel·lenístic de la història de la Grècia peninsular, i que comença amb la mort d'Alexandre Magne el 323 aC i acaba amb l'annexió de la península i les illes gregues a Roma el 146 aC. -
30 BCE
fundació d’Alexandria d'Egipte
La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà. Després de la mort de Cleòpatra, i amb ella la de la dinastia Ptolemaica que havia governat la zona des de la mort d'Alexandre el Gran; Egipte va esdevenir part de l'Imperi Romà com a província governada per un prefecte nomenat per l'emperador entre els Magister equitum i no entre els senadors, per prevenir les interferències del Senat.