Història del feminisme Josep Manel Andreu

  • 1260

    Guillermina de Bohèmia

    Guillermina de Bohèmia proposa al segle XVIII un església per a dones.
  • 1405

    Christine de Pizan

    Va escriure el llibre "La ciutat i les dames", un llibre contra la misogínia, posant les primeres pedres d'una causa que neixeria anys després.
  • Olympe de Gouges

    Olympe de Gouges, fou una escriptora, activista política protofeminista i abolicionista occitana.[1] Va escriure l'any 1791 la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana[2] per denunciar la falta de llibertats i de possibilitats per a les dones i reivindicar-ne els drets. Els seus escrits la convertiren molt ràpidament en objectiu dels jacobins que, assolit el govern de la República, l'executaren per «antirevolucionària»
  • Mary Wollstonecraft

    (Spitalfields, 27 d'abril de 1759 - Somers Town, 10 de setembre de 1797) fou una activista, filòsofa i escriptora de novel·les, assaigs i literatura infantil. És considerada una de les precursores de la literatura i filosofia feminista amb la seva obra Vindicació dels drets de la dona (1792), on argumenta que les dones són éssers humans que mereixen els mateixos drets fonamentals que els homes, i en particular reclama el seu accés a l'educació.[1][2]
  • Segona onada feminista: Les sufragistes

    Segona onada feminista: Les sufragistes
    El moviment comença a principis del s.XIX. fins el s XX El primer país del món a aprovar el vot per a les dones va ser Nova Zelanda, el 18 de setembre de 1893 . Austràlia el 1902, Finlàndia el 1906 i Rússia el 1917. Finalitzada la Primera Guerra Mundial, el Regne Unit al 1918. El 1920, Estats Units va aprovar el vot per a les dones blanques. A Espanya, el sufragi femení va arribar el 1931.
  • Lucretia Mott

    Lucretia Mott
    Lucretia Mott (Nantucket, Massachusetts, 3 de gener de 1793 - Filadèlfia, Pennsilvània, 11 de novembre de 1880) va ser una defensora dels drets de les dones, pionera dins del moviment feminista i abolicionista, que va passar a la història, entre altres motius, per participar en l'organització de la Convenció de Seneca Falls.[1][2]
  • Elizabeth Cady Stanton

    Elizabeth Cady Stanton
    Elizabeth Cady Stanton (Johnstown, 12 de novembre de 1815 − Nova York, 26 d'octubre de 1902) va ser una activista estatunidenca, abolicionista i figura destacada del moviment feminista.
    La seva Declaració de sentiments, presentada a la primera convenció de drets de les dones, celebrada el 1848 a la Convenció de Seneca Falls, Nova York.
  • Emily Davies i

    Emily Davies i
    arah Emily Davies (22 d'abril de 1830 – 13 de juliol de 1921) fou una feminista anglesa sufragista, i una de les primeres defensores del dret de les dones a entrar a la universitat. És coneguda sobretot per ser la cofundadora i primera directora del Girton College de la Universitat de Cambridge, el primer college a Anglaterra que impartí classe a dones.
  • Elizabeth Garrett Anderson

    Elizabeth Garrett Anderson
    Elizabeth Garrett Anderson (Whitechapel, Londres, 9 de juny de 1836 - 17 de desembre de 1917) Primera metgessa britànica.[
    Se li va denegar l'admissió a les escoles de medicina, es va inscriure com a estudiant d'infermeria a l'Hospital Middlesex mentre estudiava pel seu compte amb metges i en hospitals de Londres i Edimburg. Es doctorà després a la universitat de La Sorbona de París el 1870, convertint-se en la primera dona de la Gran Bretanya a llicenciar-se i doctorar-se com a metgessa.
  • Emmeline Pankhurst

    Emmeline Pankhurst
    Emmeline Pankhurst (Manchester, 15 de juliol de 1858-Londres, 14 de juny de 1928) fou una de les fundadores del moviment sufragista britànic, un moviment de dones que lluitaren pel seu dret a votar. El seu nom, més que qualsevol altre, està associat a la lluita pel dret a vot per a les dones en el període immediatament anterior a la Primera Guerra Mundial.[1][2]
  • TERCERA ONADA: EL SEGON SEXE

    TERCERA ONADA: EL SEGON SEXE
    Les dones havien aconseguit el vot, algunes van començar a anar a la Universitat i, satisfetes amb aquests nous drets i llibertats. Després de la Segona Guerra Mundial, la sensació de malestar va aparèixer de nou . Les dones havien participat de manera activa durant la guerra i ja no volien tornar al rol d'esposes submises, obedients i complaents. Ara volien disposar de la seva independència, treballar, salaris justos, controlar-ne la maternitat i divorciar-se sense pressió .
  • Betty Friedan

    Betty Friedan
    Betty Friedan, nascuda Betty Naomi Goldstein (Peoria, Illinois, 1921-Washington DC, 2006), fou una escriptora americana, coneguda per ser l'autora de Mística de la feminitat, obra de referència del moviment feminista i una destacada activista en la lluita per la igualtat de gèneres.El 1966 va fundar la National Organization for Women
  • Quarta onada del Feminisme

    Quarta onada del Feminisme
    Al llarg del segle XXI, la consciència sobre la persistent desigualtat entre gèneres ha anat creixent al món. El feminisme ha agafat força a nivell global , donant peu a fenòmens com les multitudinàries manifestacions feministes del 8 de març del 2018 o el moviment #MeToo, en què milers de dones van denunciar les seves experiències d'assetjament sexual en xarxes socials.
  • Gloria Marie Steinem

    Gloria Marie Steinem
    Gloria Marie Steinem (Toledo, Ohio, 25 de març de 1934) és una periodista i escriptora estatunidenca, considerada una icona del feminisme al seu país així com una activista pels drets de la dona, especialment durant els anys 1960 i 1970.[1][2] A banda, és membre honorària dels Socialistes Democràtics d'Amèrica.[3]
  • Moviment Metoo

    Moviment Metoo
    El Moviment Me Too (escrit en forma d'etiqueta com a #MeToo, Jo també en català) és un moviment viral iniciat a les xarxes socials durant l'octubre del 2017 per tal de denunciar situacions d'agressió sexual o abús sexual arran de l'escàndol d'abusos per part del productor Harvey Weinstein.
  • Moviment 8 M

    Moviment 8 M
    Les dones són les protagonistes d'una jornada reivindicativa que torna a agafar els carrers de les principals ciutats espanyoles a diferents convocatòries, aquest any marcades per la divisió entre els moviments feministes