-
1260
Guillermina de Bohèmia
Guillermina de Bohèmia proposa al segle XVIII un església per a dones. -
1405
Christine de Pizan
Va escriure el llibre "La ciutat i les dames", un llibre contra la misogínia, posant les primeres pedres d'una causa que neixeria anys després. -
Olympe de Gouges
Olympe de Gouges, fou una escriptora, activista política protofeminista i abolicionista occitana.[1] Va escriure l'any 1791 la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana[2] per denunciar la falta de llibertats i de possibilitats per a les dones i reivindicar-ne els drets. Els seus escrits la convertiren molt ràpidament en objectiu dels jacobins que, assolit el govern de la República, l'executaren per «antirevolucionària» -
Mary Wollstonecraft
(Spitalfields, 27 d'abril de 1759 - Somers Town, 10 de setembre de 1797) fou una activista, filòsofa i escriptora de novel·les, assaigs i literatura infantil. És considerada una de les precursores de la literatura i filosofia feminista amb la seva obra Vindicació dels drets de la dona (1792), on argumenta que les dones són éssers humans que mereixen els mateixos drets fonamentals que els homes, i en particular reclama el seu accés a l'educació.[1][2] -
Segona onada feminista: Les sufragistes
El moviment comença a principis del s.XIX. fins el s XX El primer país del món a aprovar el vot per a les dones va ser Nova Zelanda, el 18 de setembre de 1893 . Austràlia el 1902, Finlàndia el 1906 i Rússia el 1917. Finalitzada la Primera Guerra Mundial, el Regne Unit al 1918. El 1920, Estats Units va aprovar el vot per a les dones blanques. A Espanya, el sufragi femení va arribar el 1931. -
Lucretia Mott
Lucretia Mott (Nantucket, Massachusetts, 3 de gener de 1793 - Filadèlfia, Pennsilvània, 11 de novembre de 1880) va ser una defensora dels drets de les dones, pionera dins del moviment feminista i abolicionista, que va passar a la història, entre altres motius, per participar en l'organització de la Convenció de Seneca Falls.[1][2] -
Elizabeth Cady Stanton
Elizabeth Cady Stanton (Johnstown, 12 de novembre de 1815 − Nova York, 26 d'octubre de 1902) va ser una activista estatunidenca, abolicionista i figura destacada del moviment feminista.
La seva Declaració de sentiments, presentada a la primera convenció de drets de les dones, celebrada el 1848 a la Convenció de Seneca Falls, Nova York. -
Emily Davies i
arah Emily Davies (22 d'abril de 1830 – 13 de juliol de 1921) fou una feminista anglesa sufragista, i una de les primeres defensores del dret de les dones a entrar a la universitat. És coneguda sobretot per ser la cofundadora i primera directora del Girton College de la Universitat de Cambridge, el primer college a Anglaterra que impartí classe a dones. -
Elizabeth Garrett Anderson
Elizabeth Garrett Anderson (Whitechapel, Londres, 9 de juny de 1836 - 17 de desembre de 1917) Primera metgessa britànica.[
Se li va denegar l'admissió a les escoles de medicina, es va inscriure com a estudiant d'infermeria a l'Hospital Middlesex mentre estudiava pel seu compte amb metges i en hospitals de Londres i Edimburg. Es doctorà després a la universitat de La Sorbona de París el 1870, convertint-se en la primera dona de la Gran Bretanya a llicenciar-se i doctorar-se com a metgessa. -
Emmeline Pankhurst
Emmeline Pankhurst (Manchester, 15 de juliol de 1858-Londres, 14 de juny de 1928) fou una de les fundadores del moviment sufragista britànic, un moviment de dones que lluitaren pel seu dret a votar. El seu nom, més que qualsevol altre, està associat a la lluita pel dret a vot per a les dones en el període immediatament anterior a la Primera Guerra Mundial.[1][2] -
TERCERA ONADA: EL SEGON SEXE
Les dones havien aconseguit el vot, algunes van començar a anar a la Universitat i, satisfetes amb aquests nous drets i llibertats. Després de la Segona Guerra Mundial, la sensació de malestar va aparèixer de nou . Les dones havien participat de manera activa durant la guerra i ja no volien tornar al rol d'esposes submises, obedients i complaents. Ara volien disposar de la seva independència, treballar, salaris justos, controlar-ne la maternitat i divorciar-se sense pressió . -
Betty Friedan
Betty Friedan, nascuda Betty Naomi Goldstein (Peoria, Illinois, 1921-Washington DC, 2006), fou una escriptora americana, coneguda per ser l'autora de Mística de la feminitat, obra de referència del moviment feminista i una destacada activista en la lluita per la igualtat de gèneres.El 1966 va fundar la National Organization for Women -
Quarta onada del Feminisme
Al llarg del segle XXI, la consciència sobre la persistent desigualtat entre gèneres ha anat creixent al món. El feminisme ha agafat força a nivell global , donant peu a fenòmens com les multitudinàries manifestacions feministes del 8 de març del 2018 o el moviment #MeToo, en què milers de dones van denunciar les seves experiències d'assetjament sexual en xarxes socials. -
Gloria Marie Steinem
Gloria Marie Steinem (Toledo, Ohio, 25 de març de 1934) és una periodista i escriptora estatunidenca, considerada una icona del feminisme al seu país així com una activista pels drets de la dona, especialment durant els anys 1960 i 1970.[1][2] A banda, és membre honorària dels Socialistes Democràtics d'Amèrica.[3] -
Moviment Metoo
El Moviment Me Too (escrit en forma d'etiqueta com a #MeToo, Jo també en català) és un moviment viral iniciat a les xarxes socials durant l'octubre del 2017 per tal de denunciar situacions d'agressió sexual o abús sexual arran de l'escàndol d'abusos per part del productor Harvey Weinstein. -
Moviment 8 M
Les dones són les protagonistes d'una jornada reivindicativa que torna a agafar els carrers de les principals ciutats espanyoles a diferents convocatòries, aquest any marcades per la divisió entre els moviments feministes