-
Dolça de Provença, annexió del Sud de França es deia Occitània, va fer un a expedició a les Balears, política amigable amb el Cid Capejador, a la seva època es van redactar els Usatges
-
van conquerir Miravet i va fundar el monestir de Poblet, es va casar amb Peronella d’Aragó i va significar la unió de Catalunya amb Aragó, que va significar la unió de Catalunya amb Aragó, cada regne va mantenir les seves lleis... Va afavorir la repoblació de la Catalunya Nova, atorgant les cartes de poblament i de franquesa (com no pagar impostos)
-
va participar amb els altres monarques catòlics a la batalla de les Naves de Tolosa (1212) i van vèncer als musulmans. Va morir a la Batalla de Muret, va defensar als seus vassalls del Sud de França, que eren atacats pel monarca franc, aquests vassalls eren càtars, religió diferent – catarisme, va perdre aquesta batalla i això significarà la pèrdua de la major part del territori del Sud de França
-
educat pels templers de Montsó, va conquerir Mallorca i València, va conservar el Rosselló (Sud de França)
-
la corona d’Aragó es va expandir molt pel Mediterrani (Sardenya), formació d’un exèrcit de mercenaris: almogàvers, els almogàvers van ajudar al rei bizantí contra els atacs dels turcs musulmans, els almogàvers van ser traicionats per l’imperi bizantí (van matar a Roger de Flor, es va produir la “Venjança Catalana” (saqueig, incendis) i van fundar un territori seu: Neopàtria
-
va morir sense descendència, van haver-hi dos candidats a la successió: Jaume d’Urgell i Ferran d’Antequera. Van fer unes Corts i van decidir que el meu nou rei fou Ferran – “Compromís de Casp”. Així es va introduir una dinastia castellana
-
va ser comte de Barcelona, d'Osona i de Girona (878 - 897); comte d'Urgell, de Cerdanya i també comte de Conflent Fou el primer a donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la Dinastia comtal de Barcelona tot i mantenir el jurament de fidelitat als reis de França. Va morir a mans musulman
-
(927 - 992) va ser comte de Barcelona, Girona, Osona. És el segon Borrell, perquè el seu oncle Guifré II de Barcelona també tenia el nom de Borrell, raó per la qual aquest també se'l coneix per Borrell I de Barcelona