-
Period: 3500 BCE to 1400 BCE
La civilització Minoica
La civilització Minoica s'origina a l'illa de Creta, amb capital a Cnosos. A l'any 1500 a.c. explota el volcà de Santorini i l'illa de Creta es totalment arrasada. -
2000 BCE
Els Minoics de Creta
L Aquesta civilització tenia molts recursos com el coure, l'oli d'oliva o els vins de l'illa, això era molt beneficiós i va cridar l'atenció de civilitzacions com Egipte o Babilònia que es van donar pressa en comerciar amb els Minoics. També van desenvolupar l'avantpassat de l'escriptura grega. -
Period: 1600 BCE to 1100 BCE
La civilització Aquea
Els Aqueus neixen a la Grècia continental amb capital a Micenas. Desprès del Setge de Troya els Aqueus queden molt debilitats i els Doris del nord ho aprofitaran. -
1200 BCE
Els Aqueus de la Grècia continental
Els Aqueus neixen a la Grècia continental amb capital a Micenas. Sense tenir prou amb el que tenen els territoris grecs colonitzen Creta, Asia Menor, Xipre i la Magna Grècia i Sicília. Al 1500 a.c. el volcà de Tera explota i els Aqueus aprofiten la debilitat Minoica per atacar Creta, allà adopten la seva escriptura i controlen tot el comerç Cretès. -
1100 BCE
El setge de Troya
Troya bloqueja tot el comerç amb el mar negre i això als aqueus no els hi agrada gens ni mica i li declaren la guerra. Desprès de 10 anys de setge els aqueus construeixen un gran cavall de fusta com a '' una ofrena de pau'', dins el cavall entraran 300 dels millors lluitadors grecs que per la nit obriran les portes de la ciutat per a que hi hagi una gran massacre. -
Period: 1100 BCE to 776 BCE
L'edat Fosca
Els Doris del nord conquisten tota la Grècia Aquea i funden 2 ciutats molt importants: Esparta i Halicarnaso. Es diu època Fosca perquè l'escriptura es va perdre però, al final, van adaptar l'escriptura Fenícia afegint-li vocals, així acaba l'època Fosca i comença l'època Arcaica. -
800 BCE
Els Doris del Nord
Els Doris del nord conquisten tota la Grècia Aquea i funden 2 ciutats molt importants: Esparta i Halicarnaso. Es diu època Fosca perquè l'escriptura es va perdre però, al final, van adaptar l'escriptura Fenícia afegint-li vocals. -
776 BCE
Els Jocs Olímpics d'Olímpia
Als primitius Jocs Olímpics, hi havien carreres, lluites i les dues proves ajuntades en una gran prova, el premi per guanyar era l'honor i una corona de llorer. Durant els Jocs totes les guerres gregues es paraven, els jocs es feien cada 4 anys, però el més important és que a arrel d'això va néixer el Panhel·lenisme: un sentiment d'afecte i unió amb tothom que parlés Grec i cregués en les religions gregues. -
Period: 776 BCE to 500 BCE
L'època Arcaica
sComença amb els Jocs olímpics i té 2 grans lligues gregues: la lliga del Peloponès amb capital a Esparta i Atenes i els seus aliats amb capital a Atenes. L'època Arcaica acaba amb la primera guerra mèdica entre Atenes i els seus aliats i el gran Imperi Persa Aquemènida. -
724 BCE
Esparta
Esparta unifica la petita península en la que viuen i es converteix en la gran competidora d'Atenes a Grècia. Els Espartans vivien de i per la guerra si naixia algú amb alguna deformitat el mataven, si tenies 18 anys i no servies per lluitar ni per construir armes mories. -
700 BCE
El Santuari de Delfos
A Delfos hi havia un Oracle que ho preveia tot, a dins hi parlaves amb una pitonissa que per un mòdic preu et llegia el futur, el que deien no tenia sentit i un traductor t'ho traduïa. L'oracle mai s'equivocava, ets tu qui s'equivoca interpretant la predicció. Van haver-hi moltes guerres entre estats grecs per controlar els ingressos de l'oracle. Els científics diuen que les pitonisses es posaven a sobre d'un lloc d'on sortien fums tòxics que les deixaven atònites. -
670 BCE
La colonització
Els grecs no tenien gaire lloc per cultivar així s'expandeixen a la Magna Grècia (Sud d'Itàlia i Sicília) fundant ciutats com Siracusa, Tarento o Cumas (entre Roma i Nàpols), a més s'expandeixen pel mar negre fundant Bizanci (que després seria Constantinopla i desprès l'actual Istanbul) per controlar el pas del mar Egeu al mar Negre. -
590 BCE
La segona colonització
Els grecs no van tenir prou i van arribar fins a la península Ibèrica on fundarien ciutats com Sagunt o Emporion (Empúries). Van tenir problemes amb els cartaginesos i la lliga etrusca quan van intentar conquistar la ciutat d'Alàlia (Aleria a l'illa de Còrcega). També van arribar a les costes franceses on van fundar Massalia (Marsella). -
530 BCE
Les primeres friccions entre Esparta i Atenes
A Esparta no li agradava l'hegemonia Atenenca així que va fundar la lliga del Peloponès formada per Esparta, Corint, la lliga Beòcia i Macedònia. -
Period: 500 BCE to 300 BCE
L'època clàssica
Comença amb la 1a guerra mèdica i acaba amb la repartició dels Diàdocs. -
490 BCE
La 1a guerra mèdica
Els perses de Darío I creuen Macedònia, i van per mar fins a Marató on son totalment destrossats pels grecs, després intenten anar fins a Atenes directament però veuen que està molt ben fortificada i passen de tema, tornen a Anatòlia i preparen una gran flota. -
480 BCE
La 2a guerra mèdica
Els perses tornaven a l'atac amb 100.000 soldats i aquest cop els Espartans van respondre amb 300 Espartans i 7000 soldats auxiliars, al final tots van morir però diuen que van matar més de 30.000 soldats. al final van arribar a Atenes i la van conquistar, però la flota Persa va ser derrotada per la flota Atenesa i a Atenes van veure arribar 2000 Espartans més i se'n van anar corrents -
440 BCE
Les últimes friccions entre Esparta i Atenes i Pericles
Persia ja no era una amenaça i Atenes va començar a ser una superpotència Naval i comerciant, tot això va ser gràcies al regnat del Pericles que va introduir la seva ''democràcia'' però els Espartans i la lliga del Peloponès ja estava cansada de l'hegemonia Atenenca i ben d'hora posarien punt i final a aquest assumpte. -
404 BCE
La gran guerra del Peloponès
Finalment les dues superpotències gregues s'enfrontaven cara a cara Esparta contra Atenes. Atenes era molt superior al mar, però Esparta era molt superior terrestrement i els Atenencs van refugiar-se al port d'Atenes: el Pireu, i allà van resistir amb el menjar que li arribava del mar negre però Esparta va conquistar tots els aliats Atenencs i amb l'ajuda de la flota Persa va destruir a la flota Atenenca que portava els subministres del mar negre a Atenes. Així va començar l'hegemonia Espartana. -
371 BCE
La Caiguda d'Esparta
Tothom estava enfadat amb els 30 anys d'hegemonia Espartana així van intentar moltes rebel·lions frustrades, fins que la lliga Beòcia, Atenes i els Perses van aconseguir destronar Esparta. Al final Persia es va quedar amb totes les colònies gregues d'Àsia Menor, Atenes va refundar la lliga Atenenca, ara més igualitària i la lliga Beòcia va agafar les regnes de la Grècia continental i es va convertir en la nova superpotència grega. -
339 BCE
Filip II de Macedónia
Amb Grècia molt desgastada i l'imperi Persa en crisi l'ambiciós rei Filip II de Macedònia aprofita l'ocasió i conquista tota Grècia i l'Àsia Menor. Just en aquell any mor i el succeirà Alexandre III més conegut com Alexandre Magne -
336 BCE
Alexandre Magne 1/5
Alexandre Magne va ser l'hereter de Filip II i va manar construir una nova capital: Pella (actual Tessalònica), va manar que es construïssin un munt de temples en honor als déus grecs, va agafar el seu exèrcit de 40.000 Macedonis i unint forces amb 20.000 grecs va anar a acabar amb Persia d'una vegada per totes. Alexandre surt de Macedònia, i conquista les costes turques del mara egeu, agafant ciutats importants com Sardes, Efes o Halicarnaso. Allà va tenir la primera batalla amb els Perses. -
334 BCE
Alexandre Magne 2/5
Després passa per Ancira (actual capital de Turquia, Ankara). Un cop conquistada tota la península de l'Anatòlia, es disposa a anar cap a Síria, allà tindrà la segona gran batalla contra els Perses, en aquesta es trobarà amb el mateix rei de Persia, Darío III. La batalla va ser molt fàcil i Darío III va tenir que anar-se'n corrents. Va seguir cap al sud on es va trobar amb la ciutat de l'illa de Tiro, que se li va resistir i va construir un pont, per això ara és una península. -
333 BCE
Alexandre Magne 3/4
Al final aconsegueix fer-se amb la ciutat de Tiro i segueix cap al sud alliberant Egipte, els egipcis estaven tan enfadats amb els Perses que no van posar oposició a la conquista Grega. Alexandre es coronat faraó d'Egipte i mana la construcció d'Alexandria, la ciutat més pròspera del nou Egipte. Allà es va donar un descans d'un anyet per gaudir de la vida. Després marxa sobre Mesopotàmia on es trobarà amb la batalla més important de la seva vida: la batalla de Gaugamela, a prop de l'actual Mosul -
330 BCE
Alexandre Magne 4/5
S'enfrontaven 50.000 Grecs contra 250.000 Perses, en mig del desert, van matar 50.000 inexperts Perses i els altres mercenaris es van dispersar, van morir 300 grecs. La clau de les victòries d'Alexandre Magne és la copia del moviment de falange inventada pels Beocis, les piques de 5 metres i les magistrals tàctiques d'Alexandre. Després de Gaugamela Darío III se'n va anar fins Persèpolis, la capital Persa. Mentre Alexandre es quedava meravellat amb la ciutat de Babilònia. -
327 BCE
Alexandre Magne 5/5
Després de veure Babilònia i els seus Jardins Penjants va planejar quedar-se allà desprès de les seves conquistes, va conquistar la capital Persa de Persèpolis i Darío III va ser assassinat per la seva guàrdia reial que va ser assassinada per Alexandre Magne. Els Macedonis van arribar fins l'actual Paquistan i van prosseguir cap a l'Índia, allà van derrotar als elefants Indis i van deixar al regne de la Índia com una Satrapia grega. Alexandre va voler seguir cap a l'actual Xina però... -
323 BCE
La mort d'Alexandre Magne i després d'ell
Els soldats grecs i Macedonis es van plantar, volien tornar a casa amb les seves famílies això ja era massa, Alexandre volia arribar fins al fi del món però va tenir que tornar a Babilònia on un any desprès es va morir per Malària. El viatge de la seva majestuosa tomba fins a Pella va ser un fracàs, la tomba es va perdre i ara és la tomba més impor5tant del món no trobada junt amb la de Gengis Khan. L'imperi no tenía descendència reial i es va tenir que repartir. -
300 BCE
Els diàdocs i el repartiment de l'imperi
Després de la mort d'Alexandre Magne l'imperi va quedar dividit i desprès de moltes guerres va quedar dividit de la següent manera: Seleuco I es va quedar amb Àsia des de Síria fins Paquistan, fundant l'imperi Selèucida, Lisímac es va quedar amb l'actual Romania, i tota la península de l'Anatòlia, Ptolomeu I es va quedar amb Egipte i Cassandre amb Macedònia i Grècia Cassandre va manar construir el colós de Rodes, una de les 7 maravelles del m´n antic. -
Period: 284 BCE to 214 BCE
L'època Hel·lenística
En aquesta època l'imperi Selèucida comença a deteriorar-se caient contra l'imperi Egipci Ptolemaic i els Parts. El rei Pirro d'Èpir intenta conquistar Roma junt als Cartaginesos però al final Roma guanya i aconsegueix un territori adjacent a Grècia i Macedònia. Comencen a haver declaracions d'independència, guerres civils, i opressions a la revoltosa Grècia. -
Period: 214 BCE to 168 BCE
Les guerres Macedonicoromanes
Els Macedonis els hi van declarar la guerra als romans aprofitant que estaven embolicats amb Aníbal, però al final no van aconseguir res. Després va arribar la tercera i última guerra macedonicoromana en la que les ciutats estat de les costes del mar egeu a Anatòlia lli van demanar que acabés amb els Macedonis d'una vegada per totes a canvi de que s'unissin a la república. I així el general romà Luci Emili Pau va agafar 15.000 homes per acabar amb l'últim exèrcit Macedoni de 45.000 homes. -
Period: 168 BCE to 30 BCE
Després dels Macedonis
Els últims trossos grecs del món eren Esparta, Atenes, Selèucida i Egipte. A l'any 146 a.c. els romans conquisten tota Grècia i els Parts d l'est acaben amb l'imperi Selèucida. Finalment l'imperi Egipci va ser l'estat Grec que més va trigar en desaparèixer però a l'any 41 a.c. desprès de la traïció a Roma de la faraona Cleòpatra VII Roma va annexionar Egipte i a l'any 30 a.c. Cesario l'últim fill de Cleòpatra VII es assassinat acabant així amb l'última dinastia Grega del món.