Grècia i Roma

  • 2600 BCE

    Creació de la civilització minoica

    Creació de la civilització minoica
    La civilització minoica va ser una cultura prehel·lenística de l'edat de bronze, desenvolupada a l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1200 aC. El seu nom és producte del seu descobridor Sir Arthur Evans, que va relacionar el Palau de Cnossos, el més representatiu de la cultura, amb el palau del rei Minos i la llegenda del minotaure.
  • Period: 2600 BCE to 1500 BCE

    Civilització Minoica

    Els minoics o cretenses van crear a l'illa de Creta una brillant civilització anomenada Minoica en honor del seu llegendari rei Minos. La cultura minoica és especialment coneguda per el seu art. Els minoics van començar a escriure en forma de jeroglífics, però posteriorment va evolucionar a una escriptura sil·làbica anomenada lineal A: un sistema d’escriptura encara indesxifrable.
    Finalment, la cultura minoica destaca per tots els misteris que la rodegen.
  • 1800 BCE

    Arribada dels aqueus

    Arribada dels aqueus
    Els aqueus van ser un poble indoeuropeu de l'Edat de Bronze. Van partir des dels Balcans Lliures fins a Grècia l'any 1800 a.C., sent els primers visitants indoeuropeus a arribar a aquesta península que coneixem avui dia.
    Allí, van instituir els regnes de Micenes i Tirint. Més tard, al voltant de l'any 1400 a. de C., van conquistar pacíficament l'illa de Creta i van introduir algunes innovacions, sense alterar l'estructura social dels pobles natius.
  • 1639 BCE

    Erupció del volcà de l'illa de Thera

    Erupció del volcà de l'illa de Thera
    Va ser un dels fenòmens naturals més significatius ocorreguts en el mar Egeu durant l'Edat del Bronze. L'erupció volcànica va causar un canvi climàtic a la zona del Mediterrani oriental i possiblement en tot el planeta.​ Va ser una de les majors erupcions volcàniques sobre la terra en els últims milers d'anys. Per a alguns autors l'explosió prehistòrica de Tera va poder donar origen a mites com l'Atlántida.​
  • Period: 1600 BCE to 1200 BCE

    Civilització Micènica

    Els aqueus o micènics van desenvolupar aquesta civilització que rep el seu nom per la ciutat de Micenes, al Peloponès. Entre altres centres culturals micènics destaquen: Tirint situat més al sud de Micenes, proper al mar i Troia, situada a Àsia Menor, prop del Elesponto.
  • 1200 BCE

    Els aqueus conquistaren Troia

    Els aqueus conquistaren Troia
    La Guerra de Troia va ser, d'acord amb la llegenda, una guerra dels exèrcits aqueus. La guerra és un dels esdeveniments més destacats en la mitologia grega i es narra en un cicle de poemes èpics dels quals només dos es conserven sencers.
  • 1100 BCE

    Arribada dels doris

    Arribada dels doris
    Es coneix com doris als diversos grups de grecs que migraren des de la zona del Èpir, cap al Peloponés i que es van establir a les illes Cíclades i en el sud d'Àsia Menor, al principi de manera pacífica, però després imposant-se als seus nous veïns. Aquests imbatibles guerrers es van establir en la Grècia continental. Van ocupar tot el sud de Grècia i des de la seva arribada fins al segle VIII a. de C. es va dur a terme una lenta fusió entre ells i els diferents pobles prehel·lènics.
  • Period: 1100 BCE to 800 BCE

    Edat obscura. Civilització dòria

    L'Edat obscura de Grècia és un període de la seva història que transcorreria des del final del món micènic fins a l'època arcaica grega. Es coneix com fosca a causa principalment al fet que hi ha molt poques font que puguin revelar que va ocórrer en aquell temps.
  • Period: 800 BCE to 500 BCE

    Època arcaica

    En aquesta època es consoliden les polis que entren en crisi per la concentració de la riquesa i el poder polític en uns pocs, la superpoblació de les ciutats, l'escàs rendiment de la terra,la necessitat de matèries primeres i aliments i el deteriorament de la convivència política.
  • 753 BCE

    Fundació de Roma per Ròmul

    Fundació de Roma per Ròmul
    Ròmul i Rem volien governar i van discutir on fundar la seva ciutat: Ròmul volia construir Roma a la Muntanya Palatino i Rem en el Aventino.​ Van decidir que el que veiés més voltors guanyaria el comandament. Rem va veure sis i Ròmul el doble i va triomfar. Ròmul va traçar els límits de la ciutat i va ordenar que ningú els traspassés, però Rem els va traspassar i van tenir una discussió que va degenerar en baralla, i va morir.​ Roma va ser fundada oficialment el 21 d'abril de 753 a.C.​
  • Period: 753 BCE to 509 BCE

    Monarquia

    Va ser la primera forma de govern de la ciutat-Estat de Roma, des del moment llegendari de la seva fundació, fins al final de la monarquia, quan va ser expulsat l'últim rei, Tarquinio el Superb, instaurant-se la República romana. Els orígens de la monarquia són imprecisos, si bé sembla clar que va ser la primera forma de govern de la ciutat, una dada que semblen confirmar l'arqueologia i la lingüística.
  • 700 BCE

    Batalla de Marató

    Batalla de Marató
    A principis del segle VI aC va pujar al tron de Pèrsia el rei Cir II, qui va acabar passant a la història com el Gran perque va expandir el seu regne conquistant l'Imperi med, Brega i Babilònia, i ho va convertir en el major imperi que havia conegut la història fins llavors, l'Imperi persa aquemènida, que va abastar des del mar Mediterrani fins a la serralada del Hindu Kush.
    Aquest imperi va perdurar durant més de dos segles fins que finalment va ser conquistat pel gran Alejandro Magne.
  • Period: 509 BCE to 27 BCE

    Republica

    L'època republicana va ser la més llarga i més activa ja que es van aconseguir més drets per als plebeus i les institucions, també es van realitzar grans conquestes. Va ser un període de la història de Roma caracteritzat pel règim republicà com a forma de govern. Va consolidar el seu poder en el centre de la península Itàlica i es va imposar com a potència dominant de la península Itàlica sotmetent als altres pobles de la regió i enfrontant-se a les polis gregues del sud.
  • Period: 500 BCE to 336 BCE

    Època clàssica

    És el període més florent de Grècia. S'inicia amb les Guerres Mèdiques, en les quals els perses invadeixen la Grècia continental.
    Es tracta d'una època històrica en la qual el poder de les polis gregues i les manifestacions culturals que es van desenvolupar en elles van aconseguir el seu apogeu.
  • 469 BCE

    Inici del govern de Pèricles

    Inici del govern de Pèricles
    Fill d'un estrateg militar reconegut fou el líder del partit democràtic d'Atenes, va aconseguir que la seva ciutat fos líder polític i cultural de la zona.
    De jove va estudiar amb els millors experts de l'època. Ja adult va participar en la guerra i es va distingir per la seva valentia.
    Quan Aristides va morir, va començar a participar en política i es va introduir al partit democràtic. La seva carrera política va durar 40 anys.
  • Period: 336 BCE to 323 BCE

    Època hel·lenística

    S'inicia amb el regnat d'Alexandre el Gran, que crearà un gran Imperi amb el qual la civilització grega es va universalitzar i es fusionarà amb la dels pobles conquistats i el grec es va convertir en la llengua d'un territori molt ample. Es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi romà que el succeiria.
  • 323 BCE

    Mort d'Alexandre el Gran

    Mort d'Alexandre el Gran
    Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne va ser rei del Regne grec de Macedònia, conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.
    Convertint el seu petit regne en el centre director de la Grecia, que arribava fins al riu Indus, es converteix en un dels personatges més cèlebres de l'antiguitat.
    Va ser un polític, cap militar i també comandant en cap de les forces armades.
  • 219 BCE

    Conquesta de Sagunt per Aníbal

    Conquesta de Sagunt per Aníbal
    El pretext de Aníbal per a l'atac a la ciutat va ser la necessitat de protegir a les poblacions veïnes de turboletes, que se sentien oprimides per Sagunt. Roma no va acudir a defensar als saguntins ni els va enviar ajuda. El missatge militar i polític de la presa de Sagunt va ser comprès al punt per Roma. Ambdues potències van començar a fer els preparatius pel que seria una trobada frontal de les mateixes.
  • 218 BCE

    Segona guerra púnica

    Segona guerra púnica
    La segona guerra púnica és el més conegut dels enfrontaments bèl·lics esdevinguts en el marc de les guerres púniques entre les dues potències que llavors dominaven el Mediterrani occidental: Roma i Cartago. La contesa se sol datar des de l'any 218 a.C., fins al 201 a. C. en el qual Aníbal i Escipión l'Africà van acordar les condicions de la rendició de Cartago. Durant la segona guerra púnica destaquen les batalles de Cannas i Zama.
  • 148 BCE

    Conquesta de Grècia per Roma

    Conquesta de Grècia per Roma
    Roma pogué derrotar a Grècia ja que les seves divisions internes ho permetien. Fins i tot alguns estats es van posar de part dels romans, tant Grècia com Macedònia passen a ser part de l'imperi de Roma marcant així el final de l'època grega.
    Va ser així que Grècia va passar a pagar tribut a Roma a partir d'intervinguts del segle II a. de C. Van intentar revoltar-se en el 88 aC. recolzats per Mitrídates, el rei de Pont però no van aconseguir el seu propòsit i van fracassar en l'intent.
  • 58 BCE

    Conquesta definitiva de la Gàl·lia

    Conquesta definitiva de la Gàl·lia
    Juli César va derrotar a les tribus cèltiques a Gàl·lia. La regió conquistada per César era la Gàl·lia Transalpina. César va descriure als gals com a individus intel·ligents, molt actius, impulsius i inestables. César va acudir al territori de la Gàl·lia per socórrer al poble del helvecis que estaven amenaçats pels germans.
  • 44 BCE

    Mort de Juli Cèsar

    Mort de Juli Cèsar
    Gai Juli Cèsar, va ser un líder polític i militar de l'era tardo republicana. Nascut en el si de la Gens Júlia, una família patrícia d'escassa fortuna, va estar emparentat amb alguns dels homes més influents de la seva època, com el seu oncle Mari, qui influiria de manera determinant en la seva carrera política.
  • Period: 27 BCE to 284

    Imperi

    Fou un període d'estabilitat gràcies a la prosperitat econòmica, el suport d'un exèrcit professional i a la creació d'una eficaç administració. Durant l'alt Imperi continuà l'expansió territorial. Amb Octavi August s'inicià aquest període, que es caracteritzà per la concentració de poders en mans d'una sola persona, el princeps, per la qual cosa les funcions del Senat i les assemblees ciutadanes quedaren molt reduïdes. La seua època serà coneguda com la Pax augusta.
  • 300

    El cristianisme es converteix en la religió oficial de l'Imperi

    El cristianisme es converteix en la religió oficial de l'Imperi
    Quan Jesucrist va néixer l'imperi romà es trobava en el seu apogeu. Al principi el cristianisme entrà en conflicte amb la religió romana i acabà sent la religió oficial. Durant els seus primers anys, el cristianisme va passar de ser un cristianisme jueu a una religió estesa en tot el grecoromà i més enllà.
    El cristianisme primitiu es divideix en el període apostòlic, quan els primers apòstols estaven vius i lideraven l'Església, i el període post-apostòlic quan la persecució va ser més intensa.
  • 395

    Divisió de l'Imperi per Teodosi

    Divisió de l'Imperi per Teodosi
    Teodosi I el Gran fou emperador d'Orient. A la mort de Gracià i del seu germà, va passar a ser emperador de les dues parts de l'Imperi Romà, situació que només va durar tres anys, ja que a la seva mort l'imperi es va tornar a dividir entre els seus fills. Com aquesta separació seria definitiva va ser l'últim emperador que governà a tot el món romà.
    Respecte de la política religiosa, va prendre la decisió de fer del cristianisme la religió oficial. És venerat com a sant per l'Església Ortodoxa.
  • 476

    Conquista de Roma per Odoacre

    Conquista de Roma per Odoacre
    Odoacre d'origen hèrul i escir, va ser el cap de la tribu germànica dels hèruls. Va destituir a l'últim emperador romà d'Occident, Ròmul Augústul, convertint-se en rei d'Itàlia. Després d'enderrocar a Ròmul Augústul, qui va ser deportat al Castellum Lucullanum en la badia de Nàpols, se li va presentar l'oportunitat de nomenar un nou emperador titular i governar a través d'ell, o governar com a agent de l'emperador romà d'Orient.
  • 1453

    Conquista de Constantinoble

    Conquista de Constantinoble
    La caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans el dimarts 29 de maig de 1453 va ser un fet històric que, en la periodització clàssica, i segons alguns historiadors, va marcar la fi de l'Edat Mitjana a Europa i la fi de l'últim vestigi de l'Imperi romà d'Orient.