-
Els minoics o cretenses van crear a l'illa de Creta una brillant civilització anomenada Minoica. Aquesta civilització devia la seua prosperitat econòmica al comerç amb grans imperis i a una potent armada.La seua influència cultural i tècnica s'estenia per tota la mar Egea, especialment a les costes de la Grècia peninsular, on establiren relacions amb els micènics.
-
Els aqueus o micènics van desenvolupar aquesta civilització que rep el seu nom per la ciutat de Micenes, al Peloponès. Era un poble amant de la guerra i la caça i es dedicaven activament a la pirateria i al comerç. Els aqueus conquistaren Creta, Rodes, la costa d'Àsia Menor i Xipre, controlant, d'aquesta manera, les rutes marítimes del Mediterrani.
-
Les enormes despeses de les empreses reals, la sublevació de les poblacions sotmeses als aqueus i l'arribada dels doris provocaren l'emigració d'una part dels aqueus, la creació de les polis i, en general, un empobriment cultural de Grècia.
-
En aquesta època es consoliden les polis que entren en crisi per:
- la concentració de la riquesa i el poder polític en uns pocs
- superpoblació de les ciutats
- escàs rendiment de la terra
- necessitat de matèries primeres i aliments
- el deteriorament de la convivència política
Les colònies eren independents, però solien mantindre relacions amistoses basades en el comerç, el culte i les tradicions comunes.
Al 776 a.C es celebrarà la primera olimpíada: ací comença el calendari grec. -
Els llatins, que habitaven a la planície del Lacio, es van asentar, cap al 753a.C., en una colina pròxima al riu Tíber, el Palatí, i la van fortificar: havia nascut Roma.
La fàcil defensa, la possibilitat de comunicacions pel riu Tíber i el control que exercia de la principal ruta comercial, explica la importància estratègica i econòmica d'aquesta regió i la conquesta per altres pobles.
El primer rei serà Ròmul.El rei era el cap suprem de tot i el seu càrrec era vitalici però no hereditari. -
L'època republicana serà la més llarga i més activa ja que es van aconseguir més drets per als plebeus i les institucions i es van realitzar grans conquestes.
Tres guerres civils posaran fi a aquest període entre el 88a.C i el 31a.C:
-En la segona, el protagonista, Juli Cèsar es convertirà en dictador amb tots els poders, el què li costarà la vida.
-En la tercera, Octavi va vèncer a Marc Antoni i Cleòpatra. -
És el període més florent de Grècia. S'inicia amb les Guerres Mèdiques, en les quals els perses invadeixen la Grècia continental. Una coalició de polis gregues, amb Atenes i Esparta al capdavant, derrotà als perses.
Al finalitzar les Guerres Mèdiques, Atenes i les ciutats jòniques crearen una aliança, la Lliga de Delos. Aquesta lliga es transformarà en una imperi al servei d'Atenes.
La seua supremacia la portarà a l'enfrontament amb Esparta en la Guerra del Peloponès on Atenes serà derrotada. -
S'inicia amb el regnat d'Alexandre el Gran, fill de Filip II, que crearà un gran Imperi amb el qual la civilització grega es va universalitzar i es fusionarà amb la dels pobles conquistats.
Després de la mort d'Alexandre, amb 33 anys, els seus generals es repartiren l'imperi i van constituir els regnes hel.lenístics.
La conquesta de la Grècia continental i del regnes hel.lenístics per part de Roma suposà el fi de Grècia, encara que la seua cultura continuarà expandint-se de la mà de Roma. -
-Alt Imperi: el Principat (27a.C.-284)
En general, fou un període d'estabilitat gràcies a la prosperitat econòmica, el suport d'un exèrcit professional i a la creació d'una eficaç administració.
Amb Octavi August s'inicià aquest període, que es carateritzà per la concentració de poders en mans d'una sola persona, el princeps. La seua època serà coneguda com la Pax augusta. -
Des de finals del segle III, l'Imperi entrà en crisi per:
-la dificultat de governar un imperi tant extens. Aso va crear un nou sistema de govern compartit.
-la pax romana va disminuir els ingressos de l'Estat.
-l'augment de la pobresa provocarà revoltes.
-crisi política per continus canvis d'emperador.
- invasió de pobles germànics aprofitant la feblesa de l'Imperi.
L'Imperi d'Occident caurà al 476 amb la conquista de Roma pels pobles germànics i la d'Orient.