-
145
ÈPOCA ROMANA (146 aC- 395)
El 146 aC els romans van conquerir Grècia i la van convertir en una província de l’imperi romà. Lligada a l'Imperi romà d'Orient (395- 1453) La cultura romana fou molt influïda pels grecs; com deia Horaci, "Grècia captiva el seu salvatge conqueridor". Les epopeies d'Homer van inspirar l'Eneida de Virgili, i autors com Sèneca (4aC-65dC) van escriure amb estil grec. -
325
ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (326-146 aC)
Les divisions entre les polis gregues i l'empobriment va provocar que Felip II de Macedònia conquerís totes les polis gregues (338 aC). El seu fill, Alexandre el Gran, va crear un imperi que es va expandir pel Pròxim Orient, Pèrsia i Egipte. La cultura grega es va estendre per Egipte (Alexandria). A la mort d'Alexandre (323aC) l'imperi es va fragmentar en els regnes hel·lenístics: Macedònia (Grècia), Egipte i Síria (Pròxim Orient i Pèrsia). -
520
ÈPOCA CLÀSSICA (520-323 aC)
Atenes i Esparta. Al segle V es va instaurar a Atenes un règim de democràcia limitada. Esparta era una polis situada al Peloponès expansionista i dominada per una minoria militar. Guerres entre els grecs i els perses, les Guerres Mèdiques. Guerra entre Atenes i Esparta, Guerra del Peloponès . Aristòtil, (384/383-322 aC) amb Plató (427-347 aC) un dels filòsofs més importants. Va escriure sobre natura i física, ciència. Pèricles (495-429 aC), polític atenenc, impulsor democràcia. -
800
ÈPOCA ARCAICA (800-500 aC)
És la primera etapa coneguda de la civilització grega antiga. Organitzats en polis. La cultura estava definida per la llengua, la literatura i la religió, i es manifestava amb celebracions religioses i esportives comunes. Els grecs anomenaven Hèl.lade el conjunt de territoris de cultura grega.
El domini de les polis estava en mans d’un nombre reduït de famílies, l’aristocràcia. És l’època en què s’inicien les colonitzacions. Lèxic: Aristocràcia (poder dels áristoi, o sigui, dels millors) -
1200
ÈPOCA FOSCA (1200-800 aC)
Estava caracteritzada per la decadència política, social i econòmica, i per l’aparició de petites comunitats aïllades que es van organitzar de forma autònoma. Van néixer les polis, la ciutat-estat grega.
Es va produir l'adopció de l'alfabet fenici. -
1400
ÈPOCA MICÈNICA (1.400-1200 aC)
La civilització micènica va sorgir posteriorment quan un poble procedent del nord, els aqueus es van establir en els Balcans i van crear ciutats emmurallades. Posteriorment aquest poble serà anomenat micènic, per què la ciutat de Micenes va ser la ciutat aquea més important, tot i fundar altres com Argos i Tirint.
La societat micènica estava formada per una aristocràcia guerrera, governats per un rei.
Segons les llegendes gregues, els guerrers micènics van protagonitzar la guerra de Troia. -
ÈPOCA MINOICA (3000-1450 aC)
La civilització cretense o minoica es va desenvolupar a l’illa de Creta. Va ser una civilització marítima i comercial que va controlar les illes del Mar Egeu. Els seus reis van ser molt poderosos (entre ells Minos) i la seva capital, Cnossos. Amb aquesta època relacionem el Mite del Minotaure.
